Veient aquest quadre correm el perill de quedar-nos petrificats. Quina mirada més penetrant i esfereïdora, oi? De quin personatge de la mitologia es tracta? Com va ser castigat? Per què els antics li tenien pànic? Quin heroi va matar-lo? Com? Va tenir conseqüències la seva mort? Quin animal porta el seu nom i per què? Sabeu quin pintor va immortalitzar-lo en aquesta obra? Quin sentiment us provoca? Cerqueu les respostes i comenteu-les que així tots les podrem compartir. D´això se´n diu treball col·laboratiu!
10 comentaris:
XAIRETE!
Doncs sí, no m'agrada gens la mirdada del personatge doaquest quadre.
En mitologia grega, Medusa (en grec antic Μέδουσα, Médousa, de med, 'manar', 'reinar'[1])) era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l'única mortal.
Explica el mite que Medusa era una dona humana i que Poseidó es va enamorar de ella i la va seduir al temple d'Atenea i aquesta la va castigar donant-li la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells van passar a ser serps i podia petrificar amb la mirada, per això va ser desterrada. Quan Medusa estava embarassada de Poseidó va ser decapitada per Perseu encara que ell havia estat enviat a aquella misió per que fracasés però Atenea i Hermes el van ajudar donant-li: una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut. El mite també explica que de la sang del seu cap van brollar els seus fills i que la seva mirada la va seguint utilitzant Perseu i més tard Atenea.
Hola!!
Quan vaig anar a Grècia, la mare d'una amiga meva ens va parlar molt d'ella: una dona molt culte i carregada d'històries mitològiques per explicar. Gràcies a ella em va començar a agradar la història i cultura clàssica, però com que aleshores era molt petita no me'n recordo de gaires mites. Ja que l'Anna a explicat de tot, em centraré en el pintor. Jajaja!
Es tracta de Caravaggio, representant el moment en que Medusa es veu reflexada en l'escut de Perseu i queda petrificada. D'aquí ve aquesta cara d'horror.
L'animel que en prové? La medusa, perquè els seus tentacles ens recorden a les serps que coronaven el cap de Medusa com a cabells.
Adéu!!
Clara.
Per què l´Anna diu que Perseu va ser enviat a matar Medusa amb l´objectiu que fracasés? Què o qui va néixer de la sang del cap decapitat de la Gòrgona? Qui era Perseu? De qui era fill? Quina és la seva història? De quina època és Caravaggio? Quin sentiment us provoca Medusa? Representen les meduses una combinació perfecta de bellesa i perill, en alguns casos mortal? Si algú no ha vist la pel·lícula "7 almas", protagonitzada per Will smith,que no esperi més! Les meduses en són protagonistes. Com veieu, encara podeu dir moltes coses. Gràcies Anna i Clara per obrir-nos camí.
Valete!
Hola!!
La veritat es que sí, mirar aquest quadre entren esgarrifançes!
Bueno, jo he buscat una mica d'informació sobre qui és Perseu:
En la mitologia grega, Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dànae.
El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Acrisi, tement l'oracle segons el qual un nét seu el mataria, l'abandonà amb Dànae al mig del mar en una barqueta; però els corrents els portaren a Sérifos, illa de les Cíclades. El pastor Dictis, germà del rei Polidectes, els va trobar i els va hostatjar a casa seva. Més tard, Polidectes s'enamorà de Dànae i, per tal de mantenir allunyat a Perseu o desfer-se'n per sempre mentre intentava seduir a Dànae, l'envià a buscar el cap de Medusa, una de les Gòrgones. Per a aquesta missió comptà amb l'ajut dels déus, com molt bé a dit abans l'Anna.
Primerament l'adreçaren a les Grees, germanes de les Gòrgones, perquè li indiquessin el camí. Després que, mitjançant l'astúcia, aconseguí de les Grees el que volia, arribà a l'estatge de les Gòrgones, a l'extrem occident. Les trobà adormides i, caminant d'esquenes i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora dels monstres, s'acostà a Medusa, la degollà, ficà el seu cap en una bossa màgica, regal de les nimfes, i fugí cobert amb el casquet d'Hades.
Pel camí de tornada anà a parar al regne d'Atles, que li negà l'hospitalitat tement que no li volgués robar les pomes d'or de les Hespèrides. Perseu tragué el cap de Medusa i el transformà en una serralada (la serralada de l'Atles).
A les costes d'Etiòpia trobà Andròmeda, filla de Cefeu, encadenada a una roca i a punt de ser devorada per un monstre marí per expiar la culpa de la seva mare. Perseu lluità contra el monstre i el vencé; en recompensa, Cefeu li otorgà Andròmeda per esposa. Però l'heroi encara s'hagué d'enfrontar a Fineu, oncle i antic pretendent d'Andròmeda, que reclamava els seus drets. De nou va fer servir el cap de la Gòrgona per convertir en estàtua el seu rival.
Tornà a Sérifos, on s'assabentà que en la seva absència Polidectes havia maltractat i repudiat a Dànae, i aprofità una altra vegada l'esguard petrificador de Medusa per venjar-se'n.
Volgué reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia marxat d'Argos. Al cap de poc temps, a Làrissa, Perseu va pendre part en uns joc atlètics, i va llençar el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron d'Argos i el canvià amb Megapentes pel de Tirint.
Per cert, també he trobat que Caravaggio era un pintor italià, un dels exponents més destacats de l'escola naturalista que va sorgir a Itàlia com a oposició al corrent manierista que va dominar l'escenari artístic del segle XVI.
Vale!!
Reitero una pregunta encara per respondre: quina bella criatura va néixer de la sang de Medusa? A veure qui troba la resposta!
Hola!
responent a la pregunta... he buscat informació sobre medusa i he trobat que el que va néixer a partit de la seva sang va ser Pegàs.
Adéu!
I qui era Pegàs?
Pegàs va ser el caball alat que va sortir de la sang de medusa, Perseu no va arribar a montar aquet caball perquè ell tenia les seves sandalies però si ho va fer Bel·lerofont desprès de moltes aventures.
Una d'elles contra el monstre
anomenat Quimera,desprès va voler arrivar al olimp per convertir-se en un déu i Zeus el va castigar però això es una altre historia.
hola!
aquesta imatge em provoca un sentiment de respecte, perquè la mirada que té, ja diu moltes coses, i els seus cabells només veure'ls espanta
Hola!!
Una imatge realment espantosa. Els seus ulls provoquen esgarrifances i no parlar del cabells!!
Publica un comentari a l'entrada