L´Atlàntida, mite o realitat?

Fa uns dies a classe comentàvem la geografia d´aquest petit però a la vegada gran país que és Grècia i va sorgir el tema de l’Atlàntida, el mític continent perdut que, segons se´ns relata, va ser engolit pel mar gairebé d’ un dia per l’altre. Per això m’agradaria aprofundir sobre aquest tema i parlar-vos d’ aquesta llegendària civilització.
Una de les possibles zones on podríem situar l’Atlàntida seria a l’arxipèlag de les Cíclades, situat al sud del Mar Egeu. Aquesta és una zona del continent que encara ara té una gran activitat sísmica i sembla ser que cap al 1650 aC va tenir lloc un gran cataclisme natural produït per un terratrèmol i un seguit d’ inundacions que van fer que la ciutat-illa quedés destruïda del tot sense deixar cap mena de rastre.
Des de fa segles s’ha buscat algun petit indici arqueològic que demostrés que l´Atlàntida realment havia existit, ja que simplement es podria tractar d´una de les moltes llegendes que componen l’extensa mitologia grega. Les úniques referències antigues que tenim d’aquesta civilització són les que va escriure Plató, gran filòsof grec que va viure entre el 427 aC i el 347 aC. En els seus diàlegs Timeu i Críties descriu la història que fins llavors s’havia transmès oralment generació rere generació. Segons Plató, Posidó tenia el seu imperi sobirà a l´illa de l´Atlàntida i afirma com un fet històric la seva existència i la situa geogràficament davant de les columnes d´Hèracles, és a dir, davant de l´estret de Gibraltar. Els atlants, segons la versió platònica, van intentar sotmetre Egipte i Grècia, però després de la victòria de la ciutat d´Atenes sobre aquests, l´illa va desaparèixer dins les aigües de l´oceà.
Segons el mite, l’ Atlàntida era una illa amb muntanyes al nord i grans planures al sud. Era un terra rica en primeres matèries i els seus habitants gaudien d’ un nivell tècnic i cultural molt elevat respecte a la resta de civilitzacions de l’època. Aquesta pròspera civilització, però, va ser castigada a causa de la seva supèrbia, ja que els atlants es van considerar superiors als propis déus olímpics i aquests els van enviar tot un seguit de tempestes i terratrèmols que, segons conta Plató, van engolir la ciutat durant un dia i una nit sencers. Diu el filòsof grec:

“Quan en el sorteig dels déus va tocar a Posidó l´illa de l´Atlàntida, la va poblar amb els seus descendents, nascuts d´una dona mortal en un lloc que descriuré a continuació. El centre de l´illa estava ocupat per una planície en direcció al mar, la qual, segons diuen, era la més bella i la més ferma de totes les planícies. Al bell mig d´aquesta planície hi havia una muntanya no gaire alta, que distava uns cinquanta estadis del mar [...] Posidó va aïllar aquesta muntanya enfonsant la terra i creant zones alternes de terra i d´aigua més grans i més petites. Hi havia en total dos anells de terra i tres de mar, disposats concèntricament, de manera que totes les parts dels anells es trobaven a la mateixa distància del centre de l´illa, perquè la muntanya fos inaccessible als homes.”

Plató, Críties, 113c-dQuè en penseu vosaltres, és l´Atlàntida un mite o va existir en realitat? Podríeu dir quin famós poeta català va prendre el nom d’ aquesta mítica ciutat com a títol d’una obra seva? Per què? Us deixo amb aquest interessant video del canal Història sobre els últims descobriments arqueològics relacionats amb la hipotètica localització del continent perdut.

Júlia Vallespir

1r Batxillerat