21 de novembre del 2009

Publicitat i món clàssic I

Vivim en una societat on la publicitat, per a bé o per a mal, té una força inimaginable. Les imatges són molt poderoses (no tant com les paraules, encara que molts ho pensin) i una bona campanya publicitària pot arrossegar milions de persones a comprar i consumir el producte adequadament exposat a l´aparador. Premsa, televisió, ràdio, internet, mòbils, noves tecnologies.... són la plataforma perfecta per fer arribar arreu el cant de sirenes permanent de la publicitat. Sovint el món clàssic és una font d´inspiració per a publicistes i marques de reconegut prestigi i perquè en quedi constància anirem presentant al nostre bloc anuncis, fotografies, objectes comercials, noms d´establiments, etc, que facin referència a algun aspecte de la cultura grega o romana tot analitzant i comentant el seu contingut. Què us sembla? Jo avui dono el tret de sortida però vosaltres haureu d´anar cercant amb ulls clàssics quina presència hi ha del món que estudiem a classe en l´àmbit de la publicitat. Fins i tot podria convertir-se en un bon treball de recerca, qui sap!
Comencem amb un anunci d´una coneguda marca de refrescos protagonitzat per tres famoses "gladiadores" i un famós "emperador". De qui es tracta? Quin emblemàtic edifici serveix d´escenari (recordem aquí el fantàstic video dels companys de 4t)? Qui ens sabria explicar el significat de l´expressió llatina panem et circenses i quin escriptor antic n´és l´autor? Quina cançó versionen i quin grup va immortalitzar-la? Busqueu també informació sobre els gladiadors, els diferents tipus que hi havia, les armes que feien servir, etcetcetc. Com veieu, els referents clàssics ens envolten. Només cal descobrir-los!


15 comentaris:

Esther Soria ha dit...

Hola!!

M'ha semblat molt interessant veure com el món clàssic és present avui en dia, i sobretot a la publicitat. La cançó que versionen és We Will Rock You del grup Queen.
He buscat una mica d'informació sobre l'expressió llatina panem et circenses:
La frase fou creada el segle I pel poeta romà Juvenal i es troba a la seva Sàtira (10 81). En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades pel circ (curses de carretes i altres) per tal de mantenir al poble distret de la política.

Juli Cèsar manava distribuir blat gratuïtament, o vendre'l molt barat, als més pobres, cosa que afectava unes dues-centes mil persones. Tres segles més tard, Aureli seguiria amb aquest costum, repartint de franc dos pans cada dia a unes tres-centes mil persones.
És interessant veure com la frase, malgrat que ha vegades la gent pensi que per haver sorgit del llatí no s'utilitza actualment, s'ha traduït a diversos idiomes com per exemple:

Català: Pa i circ
Anglès: Bread and circuses
Italià: Pane e circo
Alemany: Brot und Spiele
Francès: Du pain et des jeux
Portuguès: Pão e circo
Gallec: Pan e circo

Vale!!

oriol ha dit...

Hola!!

Està molt be aquesta anunci,a més reflexa la presència del món clàssic en l'actualitat.He vist bastans anuncis en que el context es trova en el món clàssic, molts d'aquets utilitzen personatges famosos per atreure més compradors.

He buscat informació sobre les principals armes dels gladiadors i el seu vestuari:

el casc: Era una peça que tenia una funció defensiva, duia una visera amb forats que li cobria completament el rostre i a la vegada li permetia veure el seu entorn.
L'escut: Hi havien diferents tipus de escuts, però els més cumuns eren els que tenien forma rodona, ovalada o circular.Eren lleugers per tal de que els gladiadors el poguessin moure amb facilitat.

Els braçalets: Aquests protegien la part de la mà o el braç que no podia protegir l'escut.

Les llances: N'hi havien de 2 tipus,els gladius i els punyals.

Els gladiadors potaven el pit descobert i un vestit llarg per tal de poder moure's amb facilitat.

Oriol.T

Anna Romera ha dit...

Hola!
Aquest anunci em recorda a la pel·lícula Gladiator, i com en aquesta el gladiador (o en aquest cas, les gladiadores) té tanta influència sobre els espectadors que es deixa una mica de banda a l'emperador. Aquí podem veure que la cançó de les gladiadores té tanta força que l'emperador passa a un segon plà.
Com suposu que ja tots sabreu els protagonistes d'aquest anunci són la Beyonce, Pink, la Britney Spears i el nostre estimat Enrique Iglesias (fill, clar).
Es troben al Colosseu de Roma. Sabeu que aquest edifici va ser completat l'any 80 d.C per l'emperador Tit? Doncs sí, el seu pare Vespasià va començar les obres, però al morir no va poder veure'l acabat.
Es diu que tenia lloc per acollir a 50.000 espectadors i a dintre es feien lluites de gladiadors, naumàquies (representacions d'antigues batalles navals), execucions, caça d'animals i obres de teatre basades en la mitologia clàssica.
A la seva època va tenir molt de renom i encara ara és un edifici molt famós. Com a curiositat us dic que al 2007 va ser reconegut com una de les Set Mervaelles del Món Modern.

Vale!

Anna Ruiz ha dit...

Hola

M'ha agradat molt demostrar que el món clàssic encara és molt present en la actualitat.

Els combats de gladiadors:
Salutació: “Ave Caesar,morituri te salutant” (Salut Cèsar, els que anem a morir et saludem)
Jurament: El jurament dèia:”Juren Sotmetre'ns a ser cremats,encadenats, fuetejats i morts a ferro, fer donació al nostre amo del nostre cos i de la nostra ànima
Combat: Desprès de la lluita, un gladiador queia al terra vençut, demanava clemència al públic,que decidia perdonar-lo o feia que el guanyador el degollés. Per fer-ho aixecaven o baixaven el polze.
Victòria: Els guanyadors obtenien una palma com a premi simbòlic, rebien regals i molts diners. Si en rebien moltes palmes, el gladiador era com un esportista de nivell internacional; la seva cara sortia a les monedes,gerros i altres objectes,i de vegades li aixecaven estàtues.
La majoria de vegades era necessari canviar tota la sorra ja que acababa xopa de sang i els gladiadors s'entrenaves a escoles especials propietat d'un empresari que llogava o venia gladiadors als organitzadors dels jocs.

Anna Ruíz de la Fuente Núñez

Jordi Sedeño ha dit...

Salve!

us parlaré sobre els tipus de gladiadors que hi havien abans:

- Els samnitas prenien el seu nom d'un armament especial pres del poble homònim. Es deia que els campanianos, després de la victòria assolida pel dictador Papirio Cursor sobre els samnitas l'any 44 de Roma, van adoptar per als seus gladiadors l'equip militar de seus vençuts que es componia d'un gran escut oblong, un casc amb visera, cresta i cimera de plomes, una ócrea a la cama esquerra, una espècie de braçal de cuir o metall que cobria en part l'espatlla al braç dret i una espasa curta. Va ser el primer tipus de gladiadors en aparèixer.
- Els mirmillones es distingien pel seu casc de vores àmplies amb una alta cresta, que els donava aspecte de peix. Portaven pollastrera curta , cinturó ample, armadura a la seva cama esquerra i al seu braç dret i el clàssic escut rectangular corbat del legionari romà. La seva arma era l'espasa curta i recta del legionari, d'on els gladiadors prenen el seu nom. Es creu que l'estil de la seva vestimenta i armes deriva dels guerrers gals. En ocasions lluitaven amb armadura completa, convertint-se en un formidable oponent. A aquest tipus pertenexien pel que sembla Espartac.
- Els gladiadors tracis comptaven amb un petit escut rectangular i una espasa molt curta amb fulla lleugerament corba, per tal d'atacar l'esquena desarmada del seu oponent. La seva indumentària incloïa armadura a ambdues cames, necessàries donat el reduït del seu escut, protector per a l'espatlla i braç de l'espasa, pollastrera curta amb cinturó ample i casc amb ploma lateral, visor i cresta alta. Derivat del guerrer grec de Tràcia, com el seu nom ho indica.
- En temps de l'Imperi Romà estaven molt en boga els gladiadors anomenats secutores que anaven armats de casc, escuts i espases, derivació dels mirmillones per a combat amb els reciaris. Les seves armes eren iguals a les dels mirmillones, a excepció del casc, que era completament llis i amb petits forats per als ulls, per evitar ser atrapat a la xarxa dels reciaris.
- Els reciaris combatien amb els secutores i vestien túnica curta o faldilla amb cinturó i portaven el braç esquerre cobert amb una màniga, anaven amb el cap descobert i armats d'una xarxa, un trident i un punyal. L'habilitat del reciari consistia a llançar la xarxa per cobrir el seu oponent pel cap, immobilitzar-lo i clavar-li el trident a través de la mateixa. El punyal s'utilitzava per matar el seu adversari o per desfer-se de la xarxa, tallant la línia que la subjectava el seu canell. Els reciaris excepcionalment combatien contra els mirmillones que anaven armats i combatien de la mateixa manera que els secutores.
- Els laquearii eren uns gladiadors que van aparèixer en els últims temps de l'Imperi i que anaven escassament armats. La seva característica era l'ús del llaç, amb tècnica similar als reciaris.
- Els homoplachi portaven armadura completa, composta de casc amb visera, cuirassa i ócreas. El seu escut era circular, a semblança del que usava la infanteria grega: els hoplitas.
- Els gladiadors que combatien a cavall (equites) portaven un casc amb visera tancada, els braços embolicats en corretges per arma ofensiva tenien el spiculum i per arma defensiva la parma.
- Els que combatien sobre carros (essedarii) volien imitar les hàbils maniobres dels guerrers bretons, manera de combatre que va ser introduïda a Roma per César.
- Els andabatae eren aquells forçats a combatre i que portaven un casc sense forats en la visera.
- Els dimanchaeri lluitaven amb dues espases, gènere de combat que no va ser conegut fins a finals de l'Imperi.
- Els provocatores que solien obrir les tardes dels espectacles de combat en els anfiteatres. Combatien amb espasa, escut, casc amb dues viseres però sense ala per no ser enganxats per les xarxes dels reciaris, amb els que freqüentment lluitaven i un protector al pit (cardiophylax).

Vale!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola!

El terme gladiador prové del llatí gladius, és a dir, espasa.
L’origen dels gladiadors es remunta a l’època dels etruscos quan lluitaven en ritus funeraris per honrar als morts. Amb el temps Roma va agafar aquesta tradició, però com que no sempre hi havia esclaus als qui fer lluitar es van començar a presentar homes com a voluntaris per combatre.
Eren ensenyats pels gladiadors més vells que fundaven escoles per ensenyar-los i després vendre’ls. Com que les victòries els proporcionaven molts diners, quan patien alguna lesió els tractaven els millors metges i els feien massatges i banys. Tenien una dieta alta en proteïnes, que els permetia desenvolupar una gran massa muscular.
Els dies abans dels combats aquests eren enunciats per tota la ciutat i la nit abans es cel•lebrava una gran festa amb danses i menjar junt amb les autoritats.

Adrià ha dit...

Hola!!!

Per fí, després de molts problemes tècnics puc comentar aquest magnífic blog!!
Veien que les preguntes realitzades ja tenen resposta m’he dedicat a buscar més publicitat relacionada amb el món romà i grec.

Us escric uns links per a que pogueu veure’ls.

http://www.youtube.com/watch?v=7ANjgw8pTq8&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=TaATdGMMfiM
http://www.youtube.com/watch?v=322j1OXvIC4
http://www.youtube.com/watch?v=JWeU-QPFjiY
http://www.youtube.com/watch?v=cOddrYh_TlM&feature=player_embedded#

En aquest últim link, vull comentar que encara que el drac sembli que prové de l’ edat mitja amb llegendes o històries com la de Sant Jordi, en la mitologia clàssica ja era ben present. Per exemple, Hidra de Lerna una serp de nombrosos caps que va matar Heracles o bé, Agamemnon que la seva armadura estava decorada amb tres dracs blaus i la corretja del seu escut era un drac de tres caps entortolligats entre ells.

També m’agradaria comentar que els tres primers links fan referència als futbolistes que, segurament, són els gladiadors de la nostra època.

Per finaltitzar voldria comentar l’ anunci del iogurt grec on es va fer famos el “Joroña que Joroña” (χρόνια και χρόνια) que vol dir anys i anys...!

VALE!!!

Unknown ha dit...

el que a mi em fa bastanta gràcia d'aquest anunci és el que de les tres gladiadores doncs són tres cantants famoses que en la vida real '' lluitan'' per ser les números 1 en les llistes de los 40 principales i coses d'aquestes, idols de la població! com ho eren els gladiadors i lluitaven per la glòria , pel ressó del seu nom com elles.!

crec que també hi ha un missatge feminista doncs els gladiadors sempre eren homes crec quee han posat a dones per dir que tot allò que fa un home també està a l'abast d'una dona sinó perquè les han posat a elles i no a tres cantans, intenten relacionar que pepsi és feministo les han posat a elles per atraure els homes al producte???

superquè de la quinceenaaa ...FIIIUUU!




Salut i Resistència!

Alba Noguera ha dit...

Hola a tothom!
Per fi, després d'una llarga temporada d'exàmens, puc passar-me pel bloc. Primer de tot, he de dir que m'he trobat amb moltes entrades noves, però no obstant, aquesta és la que m'ha cridat més l'atenció, si bé és veritat que el món de la publicitat està farcit de tècniques i d'estratègies diverses a fi d'assolir sempre el mateix objectiu: la compra d'un producte. Així doncs, jo em pregunto com és que la publicitat es fixa en els referents clàssics tan sovint. Ara mateix em ve al cap la campanya promocional de la serie televisiva "House", on apareix el cadoceu de Mercuri i unes serps, representant així, el símbol de la medicina. Algú sabria dir-ne més exemples?

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bé, Alba. A veure si trobes alguna imatge d´aquesta campanya promocional de la sèrie i l´aprofitem per al bloc. Accepteu la invitació de l´Alba?
Fins demà

Unknown ha dit...

M'ha agradat molt, la majoria de anuncis de pepsi sempre han sigut molt treballats, i realment quan ho representen al mon classic, es veu com no s'oblida res del passat, que sempre hi haura algu que fara veure a la gent com era el passat, i com es feien coses.
Tot i aixi ha quedat molt be.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Pol, quina alegria llegir el teu comentari! Benvingut al vaixell. Espero que no sigui l´últim comentari sinó el primer de molts.

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí ha dit...

BONES!!
Crec que tots els anuncis de Pepsi són molt treballats, i una vegada més ens han deixat sorpresos a tots i totes.
Crec que està molt lograda la comparació que fan del món clàssic el contemporàni.
M'agradat molt i està molt bé que també publiquem anuncis i coses així, perquè és el que tenim més aprop potser. M'agradat mmolt aquest espot publicitari!
ADÉU!

Noemí ha dit...

Me vienen a la cabeza diversos nombres publicitarios de influencia clásica como la famnosa marca de pinturas Titanlux y Loctite -de titanes-, la marca de gel Magno, los helados Magnum, las armas también Magnum, los relojes Festina, Lotus i Radiant, el jabón Omino Bianco,los helados Frigo, las marcas Kappa y Nike,ONG como Caritas y un sin fin de coches como los Audi, el Chevrolet Aveo, sí sí, ese tan anunciado por la Selección española antes de ganar el mundial, el nuevo Seat Exeo, el Skoda Felicia y seguro que quedan muchísimos más.