A propòsit d´Odisseu

L´Anna va començar la publicació d´entrades d´alumnes el passat 29 d´octubre amb un article ben interessant sobre el perquè de la tradició de llençar monedes a determinades fonts públiques. Avui en Jordi s´ha engrescat (i ens engresca) amb una entrada a propòsit del nostre heroi preferit: Odisseu. Que no pari!

Odisseu (en grec Ὀδυσσεύς, Vlixes en llatí) és un dels herois llegendaris més importants de la mitologia i la literatura clàssiques, un dels protagonistes de la Ilíada i personatge central de l´Odissea, els dos poemes èpics atribuïts a Homer ( Ὁ μή ὀρῶν, "el poeta cec" segons alguns). Era rei d´Ítaca, una de les illes jòniques, situada davant la costa occidental de l´Hèl·lada. A l´Odissea és fill de Laertes i Anticlea o en relats posteriors de Sísif i Anticlea. Espòs de Penèlope i pare de Telèmac, que van patir el que no està escrit esperant el seu retorn durant vint interminables anys: deu els havia passat lluitant a la guerra de Troia i els altres deu intentant arribar a Ítaca a través d´un viatge ple d´entrabancs, obstacles i males jugades per part d´algun que altre déu. Tota una odissea!

Diuen que, nascut al mont Nèrit d´Ítaca, la pluja hauria sorprès la seva mare en el camí, i que aquesta llegenda fou escampada per explicar el seu nom, tot relacionant-lo amb l´expressió grega κατά τὴν ὁδόν ὕσε ὁ Ζεύς (Zeus va ploure sobre el camí). L´Odissea comença un cop acabada la guerra de Troia: Odisseu vol tornar a la seva pàtria amb els seus homes però el viatge no li resulta gens fàcil. Després d´enemistar-se amb el déu dels mars Posidó i passar les primeres proves, finalment els vents desvien la seva embarcació i la dirigeixen cap al país dels Ciclops, gegants d´un sol ull. Polifem, fill de Posidó, els tanca en la seva cova però gràcies a l´enginy de l´astut Ulisses aconsegueixen escapar. Odisseu i els seus homes arriben a l´illa d´Èol, déu dels vents, que els ajuda a tornar a casa. Però (maleït destí!) els companys del d´Ítaca obren els sacs de vent que els havien de conduir a la dolça llar i s´allunyen de l´illa. Arriben errants a una altra illa, la d´Ea, al palau de la maga Circe. I allà són víctimes dels seus encanteris i transformats en porcs! Posteriorment Odisseu arriba a l´Hades, on parla amb l´endeví Tirèsies que li mostra el camí de tornada i l´adverteix dels perills que encara resten per viure....unes sirenes que canten meravellosament o dos monstres marins, Escil·la i Caribdis, que intentaran cruspir-se´ls. Una tempesta empeny la nau cap a l´illa d´Ogígia on viu Calipso, la nimfa del mar, que s´enamorarà perdudament del nostre heroi i li oferirà la immortalitat. Passats uns anys, Odisseu (que aconsegueix no oblidar qui és) es reembarca, però una tempesta l´envia a l´illa dels feacis. Allà, Nausicaa i el seu pare Alcínous li regalen la seva hospitalitat i l´ajuden a retornar a Ítaca. Finalment, arribat a casa sota l´aparença d´un pidolaire i la protecció de la seva mentora Atena, recupera el seu palau i mata els pretendents que, durant la seva absència, pretenien casar-se amb la reina Penèlope. I ho fa amb l´ajuda del seu fill Telèmac i els servents més fidels que l´han reconegut. Final feliç.

Aquí us deixo un enllaç on podeu trobar més informació.

Jordi Sedeño

1r Batxillerat

Les Aventures D’Odisseu