Amb aquest suggerent títol es va inaugurar el passat 20 d´octubre una doble exposició al Museu Thyssen-Bornemisza y la Fundación Caja Madrid que viatja a través de l´art a la recerca del costat fosc de l´erotisme i del desig sexual. És una de les grans exposicions de la temporada i pren el títol de l´últim llibre publicat en vida per l´escriptor francès George Bataille al voltant de la relació sempre complicada entre la parella mitològica d´Eros (la pulsió sexual) i Tànatos (l´instint de mort). La mostra combina art clàssic i contemporani, pintures, escultures, fotografies i videos que trenen un encisador recorregut pels mites d´Eros i la seva pervivència fins als nostres dies a través de diverses èpoques i mitjans artístics. Simbologia i iconografia mitològica es fonen en un tot fascinant: de les llàgrimes al naixement de Venus, de les onades i l´escuma del mar a les temptacions del voyeur (Lot i Acteó), de la cabellera a les dolces i "perilloses" nimfes i sirenes, de la serp a l´amor homoeròtic entre Apol·lo i Jacint. De Selene a un David Beckham transformat en bell Endimió. Com veieu, tot està en la mitologia i en l´art clàssics. Només necessitem una mirada renovada, procurar veure el món amb ulls clàssics. Si us perdeu per Madrid abans del 31 de gener, no dubteu en anar-la a veure. De ben segur que en sortireu enamorats. Per cert, hem parlat d´Acteó, de nimfes i sirenes, d´Apol·lo i Jacint, de Selene i Endimió...qui ens pot explicar aquestes belles històries? Recordeu, escriure bé és un dels miralls de l´ànima.
10 comentaris:
Estaría molt bé anar-hi, però està una mica lluny! El quadre que més m'ha agradat a sigut l'últim que han ensenyat, el de Adam i Eva. Acteó era un caçador que per haver mira't a Àrtemis va ser castigat sent devorat pels seus gossos. Selene era la deesa de la lluna es representada amb el rostre blanc i amb un carro amb l'astre. Les sirenes no eren com els coniexem ara, acompanyaven a Persèfone i estaven presents en el mite de les estaciones de l'any ( el rapte de Persèifone per Hades/Plutó).
Hola!!
Trobo que aquesta exposició és molt interessant, respecte a Apol.lo i Jacint penso que el mite és molt bonic, sobretot al final. he trobat varies versions, però aquesta és la que més m'ha agradat:
Segons el mite Jacint ( en grec Ὑάκινθος ) era un bell jove estimat pel déu Apol•lo. La bellesa del noi va provocar una disputa amorosa entre Céfiro i Apol•lo. Gelós que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol•lo, Céfiro va desviar el disc, amb el qual estaven jugant Jacint i Apol•lo, amb la intenció de ferir i matar a Jacint. No obstant això, mentre agonitzava, Apol•lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés al noi; de la sang vessada del jove va fer brollar una flor, el jacint. Segons la versió d'Ovidi , les llàgrimes d'Apol•lo van caure sobre els pétals de la flor i la van convertir en un senyal de dol. En altres variacions Céfiro té una forma física i en càstig Apol•lo ho converteix en vent perquè no danyi a ningú més.
Vale!!
Selene era la deessa de la lluna, que es va enamorar d'Endimió, una mena de David Beckham de l'època (és broma). No, Endimió era un pastor de l'Àsia Menor, que va ser descobert per la deessa mentre descansava en una cova. Selene desitjava tant romandre al seu costat que va demanar a Zeus que li concedís vida eterna, i així va ser.
Algunes versions diuen que Endimió va decidir dormir per tota l'eternitat, i d'altres, que dormia de dia i es despertava a les nits per rebre la seva amant divina.
En el que totes coincideixen és que van tenir 50 filles i 1 fill; a la versió en que Endimió dormia 24h, va ser aquest en el punt en que es va despertar i va descobrir la quantitat de nens que havia dut al món. Pobre home.
I la referència de l'exposició a Beckham és perquè suposo que es tracta d'un Endimió actual, una "bella dorment" que despertaria el desig no de Selene, de les dones del s. XXI.
Júlia, els teus comentaris ens agraden molt i amb aquest ens has fet riure. Era Endimió un metrosexual? què significa aquesta paraula?
Insisteix, insisteix, precor!
Hola!
En quant a les sirenes, és ben cert que en la mitologia grega no eren com ara les coneixem. Deixeu-me explicar-ho millor:
Eren genis marins, meitat dones, meitat aus. La seva procedència no és clara, pequé hi ha moltes versions. La més extesa diu que són filles de Melpòmene (musa de la tragèdia, com ja sabreu) i Aqueloo.
A la Odissea parla de dues sirenes, però altres tradicions parlen de tres: Pisíone, Aglàope i Telxiepia, o inclús de quatre: Teles, Redne, Molpe i Telxiope.
Se sap que la seva especialitat era la música. Una tocava la lira, l'altra cantava i l'altra tocava la flauta.
Segons Ovidi, no sempre van tenir aquesta forma: en un principi eren dones molt boniques, companyes de Persèfone abans que aquesta fos raptada per Hades. Una versió diu que van demanar ales per poder sobrevolar el mar en busca de Persèfone, d'altres que la seva transformació va ser càstig de Demèter per no haver-la defensat prou bé. Després, Afrodita els hi va prendre la bellesa com a càstig per despreciar l'amor.
Amb la seva música feien encallar vaixells i devoraven els seus tripulants.
Més tard van passar a ser considerades divinitats del més enllà que cantaven pels bonaventurats de les Illes Afortunades, i així han passat avui en dia, representades en atauds i sarcòfags.
Després d'aquest "curt" comentari, simplement espero que l'hagueu disfrutat!!!
Clara.
Costa molt trobar informació sobre com era Endimió, a part de que era un pastor o bé un rei molt bell de l'Àsia Menor!!!!
Tot i això, en un blog sobre (atenció) moda masculina, he trobat que l'escriptor britànic Keats va escriure una obra al s.XIX basada en el mite, i al personatge d'Endimió se'l decriu com a andrògin, canviant, imprevisible, amb una "delicada masculinitat", un jove a qui agradava donar mostres de la seva riquesa, bon gust i caràcter excèntrics. Així que SÍ, metrosexual.
Un metrosexual, segons Mark Simpson (creador de la paraula), "és aquell home jove amb diners per gastar, que viu en una metropolis on pot accedir a totes les botigues, locals de nit, gimnasos, perruquers, etc. La seva inclinació sexual no es important: el seu objecte d'estima és ELL".
I la paraula sorgeix d'unir metro-, de metropolis, i -sexual, perquè com ja s'ha dit, ell mateix és el seu objecte d'amor i plaer.
Si algú pot contribuir amb alguna cosa més sobre l'Endimió original estaria bé!
Hola!
buscant inofrmaíó sobre Endimió he trobat que hi han series de manga que utilitzen noms de personatges clàssics per donar nom als seus personatges com per exemple a Sailor Moon surt un personatge anomenat Endimió i un altre Selene dels cuals no he trobat gaire informació: l'únic que, de moment, sé és que aquest personatge s'anomena Endimió perquè la relació que manté amb Selene al manga vol representar el mite de Selene i Endimió i l'amor que senten. També he trobat que molts episodis de series manga estan basats en mites clàssics però malauradament tampoc he trobat cap informacío concerta. Aviam si algú la troba!!
Anna Ruíz de la Fuente Núñez
La Carlota ha tingut problemes tècnics per accedir al bloc i desar el seu comentari però molt gentilment me l´ha passat per escrit i m´ha demanat si jo podia fer-vos-lo arribar. Aquí el teniu:
Trobo que és preciosa la imatge de la noia nua amb la serp per damunt del seu cos. Jo he buscat informació sobre les nimfes:
les nimfes (νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i romana venerades com a genis femenins de les fonts, rius i llacs (nàiades), dels boscos (dríades) i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no rebutjaven l´amor, el seu culte es celebrava a l´aire lliure o en uns santuaris petits anomenats "nimfeus". En la mitologia romana foren identificades amb les Camenes. Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors i les que personifiquen tribus, races o estats. Les primeres es divideixen en:
-nimfes de l´aigua (oceà, rius i fonts principalment. Νάιαδες)
_nimfes de les muntanyes i coves (Ὀρειάδες)
-nimfes dels boscos, gorgues i encanyadissades (δρίαδες)
-nimfes dels arbres
Les segones agafaven generalment el nom del que representaven.
Espero que us ho llegiu!
Petons
Anna, segueixo esperant el teu comentari sobre l´exposició!
Seguim esperant...
Publica un comentari a l'entrada