In extremis vitae

Els alumnes de llatí de 4t han escrit un text personal prenent com a inspiració un dels llatinismes estudiats a classe. Aquí en teniu un petit tast amb la composició de la Clàudia que porta per títol In extremis vitae. Feliciter, Claudia discipula!

És Nadal. A través de la finestra contemplo un paisatge de solitud. No es veu ningú al carrer i aviat es farà fosc. La nit estendrà el seu vel negre, lentament, suaument, en silenci, com fa cada dia, i la neu seguirà caient emparada per la boira i la foscor. Aleshores el blanc i el negre es fondran en una sola cosa i el silenci esdevindrà encara més profund.

Fa fred, em preparo una tassa de te ben calenta i decideixo mirar fotografies. En una hi surts tu. Ja fa més de sis anys que vas marxar i segueixo enyorant-te. Recordo el dia que ens vas deixar, les llàgrimes em vessaven dels ulls que, plorosos, no eren sinó un testimoni més de tot el que vaig perdre aquell dia. Eres molt més que un germà per a mi, eres un amic, un més de la família, una persona admirable. No passa un dia que no pensi en tu. Sabies perfectament com arrencar-me un somriure, com alegrar-me qualsevol moment. Però diuen que res no dura per sempre ni que res mai no serà igual. He trobat a faltar tantes vegades les teves dolces paraules, el teu alè, aquell encant teu tan especial, la forma en què et cargolaves el bigoti...però ja tot són records, records que a poc a poc em van robant, records que lluiten per no ser oblidats, records que són vius testimonis d´aquella preciosa amistat, d´aquells moments plens de felicitat.

He fet el possible per complir allò que em vas demanar abans de marxar, aquell desig in extremis vitae que em va fer canviar el rumb de la meva vida, aquella petició que em va fer prendre un nou camí. He fet el possible per cuidar la Berta, la teva dona. Però ella ara està malalta i jo temo la seva mort. No em vull quedar sol i tinc por.

Clàudia Hurtado
4t ESO