Una classe magistral interpretada per... Medea!

Aquest curs a classe de Grec II, com ja és un vell i bell costum, hem treballat la tragèdia àtica com a gènere literari, hem parlat d’autors com Èsquil, Sòfocles i Eurípides i hem vist com eren els teatres grecs i què s’hi representava. I per conèixer de bona mà com és una tragèdia grega n’hem llegit una: la ‘Medea’ d’Eurípides. La lectura la fèiem asseguts en cercle, talment com un cor a l’orquestra, per escoltar-nos millor i poder comentar allò que ens sobtava o interessava més de l’obra. A banda de la lectura pròpiament, van sorgir un munt de plantejaments i reflexions que vam debatre i compartir. Això és el que té més valor de l’obra, que tot i ser escrita fa més de 2400 anys, avui en puguem parlar. 

Dit això, és important recalcar que la lectura ens va enriquir molt i també emocionar com suposo que ha fet amb tots els cursos que s’ha llegit i amb tots els que es llegirà en el futur.

Però aquest any hi ha hagut una novetat. En Jordi va parlar amb la Laia Martí, una exalumna de l’escola que ha dedicat bona part de la seva vida professional a l’art de la interpretació. Medea és un personatge que sempre l’ha atret, i és per això que la coneix molt bé: com és, com es comporta, què l’empeny a fer el que fa… Així doncs, la Laia sap bé qui és Medea i és per això que en Jordi va demanar-li que assistís a una classe per parlar-nos-en. No sabíem ben bé el que faríem, si una activitat, si li plantejariem preguntes… A priori no hi havia una organització prèvia del que havia de ser l’activitat, tot va semblar molt espontani... i la veritat és que va ser una classe magistral fantàstica. La Laia ens va preparar unes preguntes per analitzar el personatge de Medea com ara quins trets positius i negatius la defineixen, ens va demanar quina frase consideràvem que la descriu millor, si coneixíem alguna persona que fos capaç d’arribar al seu tràgic destí i perquè… Primerament, vam escriure les nostres respostes cadascú al seu full, i després vam posar-ho en comú. Amb aquesta activitat vam  reflexionar sobre el personatge i vam aprofundir molt en com és o sembla ser.

Vam passar una molt bona estona i realment va ser una experiència molt bonica i intensa. Abans d’acabar, però, la Laia ens va proposar que formulessim preguntes que faríem a Medea si poguéssim parlar amb ella i que ella, posada en la pell de l’heroïna tràgica, respondria als nostres interrogants. Van sorgir algunes preguntes... “per què van pagar els teus fills el comportament de Jàson?” o “per què vas confiar tant en el teu marit sense percebre realment qui era?”...

La Laia va respondre posant-se en el lloc de Medea i realment ho va fer molt bé. Personalment em va impactar molt com va representar-la i, així, vam poder apreciar la ràbia i la serenitat de la colquenca in situ, en viu i en directe. 

Torno a dir que va ser una activitat extraordinàriament enriquidora que va complementar molt bé la lectura. I recomano que es torni a fer en propers cursos a partir de la lectura de la gran obra d’Euripides.

Enric Brotons i Güell

Alumne d'Humanitats

Grec II

Iudicium Paridis, tabula a Petro Paulo Rubenio picta

Ecce Iudicium Paridis cum commentariis latine. Intellegitisne eos?

Un viatge al passat de la mà del MUHBA

Alguna vegada heu tingut interès per endinsar-vos en la Bàrcino romana del segle IaC? Alguna vegada heu tingut ganes de caminar entre restes romanes i sentir-vos romans per un dia? Heu tingut mai ganes de descobrir que darrere de cada pedra, de cada columna romana, de cada escultura, s’amaga una història que val la pena saber i que d’alguna manera ens ha marcat com a éssers humans i ens ajuda a saber qui som i d’on venim? Doncs, en cas afirmatiu, el Museu d'Història de Barcelona és un espai de memòria pensat ad hoc per a vosaltres.

El MUHBA es troba a la plaça del Rei del Barri Gòtic de Barcelona. Ofereix la història de la ciutat de Barcelona des de la Bàrcino Romana del segle I aC, passant per la Barchinonina visigòtica del segle VII dC, fins a la Barcelona medieval del segle XIII, que és el darrer eix històric que exposa. Jo em centraré en explicar-vos la part romana, que és summament interessant i no us deixarà indiferents!

Jo vaig visitar el Museu fa un parell de setmanes, i de veritat que l’experiència va ser única. Després d’haver-m’hi passejat durant un matí tranquil de diumenge amb mons pares vaig preguntar-me a mi mateixa perquè no hi havia anat abans. Per què havia trigat tant sabent que el patrimoni romà em fascina? Doncs no ho sabia ben bé. Però ja diuen que “lo bueno se hace esperar” i així va ser. De fet,  jo ja sabia que un dia o altre hi acabaria anant, en tant que el meu pare i jo teníem pendent anar-hi plegats. Ell em va explicar que quan era petit hi anava molt sovint amb son pare, i que tenia moltes ganes de repetir-ne l’experiència amb les seves filles.  I entre les meves ganes immenses de submergir-me en el món romà i les seves, la visita al museu va ser molt profitosa i molt agradable, una molt bona experiència en família i una manera diferent de passar un diumenge.

La visita començà a la Casa Padellàs. A través de les diferents sales vaig entrar en el món romà, em vaig anar familiaritzant amb la Bàrcino Romana i els seus orígens. Els inicis de la colònia es remunten aproximadament entre els anys 15 i 10 aC quan va ser fundada per l’emperador Octavi August sobre el Mont Tàber (prop del mar) i coneguda sota el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino.  La ciutat era petita i ocupava únicament 10 hectàrees envoltades d’una muralla amb quatre portes. Tenia dos carrers principals, el decumanus maximus i el cardo maximus, perpendiculars entre sí i que creuaven la ciutat d’una banda a l’altra. La resta de carrers (decumani minores i cardines minores) eren paral·lels als dos principals, de manera que formaven una quadrícula que originava les diferents illes, on se situaven les domus, els tallers urbans, les termes i altres edificis. Tot i així, abans de l’arribada dels romans a Bàrcino, aquesta colònia era dels ibers. I és així com el museu també en fa un petit esment. Hi ha una sala on s’hi troben explicacions relacionades amb els orígens, la seva llengua, els seus costums... Tot i així, el món romà és el principal protagonista de la sala, perquè tant podem veure un fragment d’un mil·liari de la Via Augusta trobat a Hostafrancs l’any 1888 que data del primer quart del segle III dC, diversos panells amb explicacions dels principals edificis i obres arquitectòniques (termes, temple, aqüeductes), com una placa amb la inscripció Colonia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Us haig de confessar, que em vaig emocionar moltíssim veient la placa! I això només era l’inici d’una apassionada visita, perquè el que realment em va fascinar i commoure va ser descobrir el jaciment arqueològic situat al subsol de la plaça amb una superfície de... 4.000m^2!, i que era la continuació de la visita. 

El subsol  és espectacular!  Per arribar-hi baixes amb un ascensor, però aquest ascensor és molt original perquè té un comptador que a mesura que vas baixant cap a baix va restant anys fins a arribar a l’any 10 aC, que va ser quan es va fundar la ciutat. El jaciment, que està declarat Bé d’Interès Cultural, conserva vestigis arqueològics que van del segle I al segle VII dC. Només entrar et topes amb fragments de la muralla romana, i l’emoció que sents davant de les restes ja comença a prendre forma i a créixer poc a poc. Havent fet quatre passes, entres a una sala on s’expliquen in extenso les domus romanes. Estan explicades cadascuna de les estances, i he de dir que em va fer molt feliç estar-ne familiaritzada i conèixer molt bé l’habitatge romà. Després ja sí que vaig entrar en els carrers de la Barcelona Romana. De fet, vaig passejar-me per un barri de tallers i indústries de transformació, entre els quals hi havia una fullonica i una tinctoria del segle II dC, que són tallers on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces tèxtils utilitzades. També en el subsol vaig trobar-me amb una claveguera (cloaca), reformada al segle IV dC, que recollia les aigües residuals i la natatio d’un frigidarium, perquè de fet al damunt de les restes dels antics tallers s’hi van construir unes termes. També caminant pel subsol vaig poder resseguir el traçat d'un cardo minor, un carrer amb un pòrtic per als vianants que conduïa de la muralla al fòrum. En aquesta passejada pels carrers romans també vaig veure una cetaria, factoria del segle III dC dedicada a salar el peix, i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. Vaig poder veure restes de les diferents estances que conformen la cetaria,  com el paviment del seu pati interior. Vers finals del segle VI dC, damunt de la factoria del garum, es va aixecar una església amb planta de creu. Al costat de la capçalera es localitzava una petita necròpolis vinculada al grup episcopal. Així és com vaig veure restes d’algunes columnes de l’església. Als peus de l’església es va construir un edifici de caràcter palatí, segurament destinat a la residència del comes civitatis o comte de la ciutat. D’aquest edifici no n’hi queden pràcticament restes arqueològiques, encara que el seu emplaçament ha perdurat en construccions posteriors: el Palau Comtal i el Palau Reial Major.

Seguint amb el recorregut arqueològic, també vaig entrar en una instal·lació vinícola (cella vinaria) i vaig veure com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC. L’itinerari també va incloure el conjunt episcopal de Barcino, format per l’aula episcopal, el baptisteri, la residència episcopal i una església cruciforme. Aquest conjunt em va permetre veure l’evolució d’una part de la ciutat des del segle IV al VIII. A partir d’aquest moment ja em vaig aventurar a l’exposició permanent de la Barcelona a l’alta edat mitjana, on a través de les peces de la col·lecció vaig apreciar la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani, així com el seu creixement.

Totes les fotografies d'aquesa entrada han estat fetes per Berta Olivé i Casadó

En resum, vaig gaudir moltíssim de la visita, i em vaig quedar amb ganes de descobrir encara més restes romanes. Em queda pendent visitar la Domus d’Avinyó i la de Sant Honorat, de les quals me n’han parlat molt bé! Alguns experts en la matèria consideren que visitar-les és pràcticament conditio sine qua non per entendre el que era una domus romana i com vivia una família benestant. Estic convençuda que la visita realment val la pena, així que un dia o altre aniré, però espero no trigar tants anys com m’ha passat amb el Museu d’Història de la Ciutat. Us convido a anar-hi!

Berta Olivé i Casadó

Extripulant del Vaixell i estudiant de 1r curs del Grau d'Humanitats a la UAB

Una Ilíada a La Villarroel

El proppassat dimecres 6 de novembre, els alumnes de Llatí i Grec de batxillerat van anar a veure el muntatge Una Ilíada que ofereix La Villarroel fins l'1 de desembre, en què tot el pes de l'obra recau en l'actor Eduard Farelo acompanyat del músic Juan Pablo Balcázar. Si cliqueu la imatge podreu accedir al text del programa de mà signat pel seu director Juan Carlos Martel. 

Discipuli et discipulae, αἱ καὶ οἱ μαθηταί, espero les vostres opinions!

Reconstruir el passat d'una llengua

"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits.

Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due, trois/tres/tre, coeur/cor/cuore,... 

Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí. 

Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres. 

Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris." (Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996)

Recordeu que per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Kahoot deorum septem dierum septimanae!

Poseu a prova els vostres coneixements sobre les set divinitats grecollatines a qui es consagren els set dies de la setmana de la mà d'aquest Kahoot. Ludimusne?

Alcem de nou el teló, tripulants!

Benvolguts tripulants del Vaixell,

Alcem de nou el teló d'un nou curs, donant enguany la benvinguda als companys de Cultura clàssica de 3r d'ESO que a partir d'avui passen a formar part d'aquesta entranyable gens classica. Comptarem també amb l'empenta dels nous tripulants de 4t i amb la veterania i la sempre il·lusionant novetat dels filoclàssics de batxillerat. Tots plegats remarem amb força, espero, per dur aquesta nau a bon port en el seu desé aniversari.

I comencem amb música, poesia i els vostres comentaris. D'on venim, com sentim, què ens interessa i què ens preocupa, de què necessitem parlar i per què? Som grecs, som romans, no ho oblideu...

No vulguis saber, doncs és pecat saber-ho, quina fi a mi o a tu,
Leucònoe, ens han assignat els déus, i no cerquis el futur
en els càlculs babilònics. Molt millor serà suportar allò que ha de venir,
tant si Júpiter ens ha atorgat més hiverns com si aquest,
que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades, és el darrer:
tingues seny, barreja i filtra els vins, i en la curta vida,
talla qualsevol esperança a llarg termini. Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiis en el dia de demà.

********************************************

Abro los ojos
y es la vida,
otra vez;
no diré que no me lo esperaba,
pero igualmente me siento agradecido
de seguir por aquí,
porque hay algunas cosas
(yo diría que bastantes)
que me sigue apeteciendo mucho hacer: ...
Dicho en una palabra: vivir.

********************************************

Vive la vida. Vívela en la calle

y en el silencio de tu biblioteca.

Vívela en los demás, que son las únicas

pistas que tienes para conocerte.

Vive la vida en esos barrios pobres

hechos para la droga o el desahucio

y en los grises palacios de los ricos.

Vive la vida con sus alegrías

incomprensibles, con sus decepciones

(casi siempre excesivas), con su vértigo.

Vívela en madrugadas infelices

o en mañanas gloriosas, a caballo

por ciudades en ruinas o por selvas

contaminadas o por paraísos,

sin mirar hacia atrás.

Vive la vida.

****************************************************************************

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi

finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios

temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,

seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare

Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi

spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida

ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.

****************************************************************************

Què hi trobeu, de semblant? Quin és el missatge de què parlen tots plegats? Us hi sentiu identificats? Per què? Com sempre, comencem amb preguntes que cerquen respostes. Endavant!