Al llarg d’aquesta proposta didàctica, alguns alumnes de llengua i cultura gregues de 1r de batxillerat hem treballat mites grecs amb l’alumnat de sisè de primària de l’escola a partir de tres activitats diferents però connectades entre si. L’objectiu principal ha estat relacionar els mites clàssics amb problemàtiques actuals i la gestió emocional dirigides als nens i nenes, de manera que poguessin participar i reflexionar al voltant de valors com l’empatia, com afrontar les pors, la reflexió personal i la importància de demanar ajuda.
Les sirenes
La primera activitat va consistir en una petita dramatització del mite de les sirenes i en un joc de memòria amb targetes temàtiques. La representació es va dur a terme a la biblioteca de l’escola, en un espai que té forma de teatre grec, fet que va donar encara més sentit a l’activitat. A més, amb l’ajuda de diversos voluntaris entusiastes, vam aconseguir donar més vida i dinamisme a la posada en escena.
Després de la guerra de Troia, Odisseu tornava cap a Ítaca i
sabia que havia de travessar una zona molt perillosa, les roques on el cant de
les sirenes podia fer perdre el rumb a qualsevol mariner. Per evitar-ho, va
ordenar que els seus companys es tapessin les orelles amb cera i que ell mateix
fos lligat al pal major del vaixell, de manera que pogués escoltar el cant
sense caure en la temptació de fer naufragar el vaixell.
Durant el joc de memòria, cada vegada que un alumne trobava
una parella, se li feien preguntes relacionades amb hàbits i situacions
quotidianes que els infants poden reconèixer fàcilment, com les llaminadures,
els videojocs, les xarxes socials, les mentides, l’exclusió, les joguines
noves, els diners o l’aparença física. Per exemple, a les targetes de les xuxes
es preguntava si l’alumne sent l’impuls de comprar llaminadures quan les veu al
supermercat. En les targetes de videojocs, se’ls feia reflexionar sobre si fan
primer els deures o si prefereixen jugar. També es van treballar temes més
sensibles, com la pressió de les xarxes socials, la sinceritat, el rebuig o la
sensació d’estar exclòs.
Medusa
La segona activitat es va centrar en l’explicació del mite de
Medusa, amb suport visual, per ajudar l’alumnat a entendre millor la història i
el seu significat. Es va narrar la llegenda de Medusa com una jove d’una gran
bellesa que servia com a sacerdotessa al temple d’Atena. Un dia, Posidó la va
violar i Medusa fou castigada cruelment: Atena, enfadada, va transformar els
seus cabells en serps i va condemnar Medusa a tenir una mirada tan terrible que
qualsevol persona que la mirés directament es convertís en pedra. Aquesta
transformació va convertir el personatge en una figura temuda dins la mitologia
grega quan, en realitat, és una víctima del desig impulsiu i incontenible d’un
poderós.
Més endavant, es va explicar com l’heroi Perseu va rebre
l’encàrrec d’enfrontar-se a Medusa i derrotar-la. Amb l’ajuda dels déus, va
aconseguir fer-ho gràcies a un escut brillant que li permetia veure el reflex
de Medusa sense mirar-la directament, cosa que li va donar l’avantatge
necessari per vèncer-la. Aquesta part del mite va servir per parlar no només de
l’aventura heroica, sinó també de temes com la por, la diferència i la manera
com sovint jutgem les persones pel que veiem a primera vista.
A partir d’aquí, es va proposar una activitat amb imatges i
situacions diverses en què els alumnes havien d’identificar personatges que
aparentment semblen una cosa però que, en realitat, amaguen una realitat
diferent. Per exemple, un nen que sembla enfadat però que en realitat està
trist, una nena molt silenciosa que quan agafa confiança resulta ser molt
divertida, o una persona amb una aparença estranya però amb un caràcter molt
amable. Aquestes situacions van portar a una reflexió sobre les primeres impressions,
els prejudicis que tenim envers els altres i la importància de no deixar-nos
portar només per les aparences.
Finalment, els grups van preparar una petita escena teatral
en què un personatge és jutjat per la seva aparença i, després, es descobreix
la veritat. Aquesta part més creativa va permetre als alumnes posar-se en el
lloc de l’altre i treballar l’empatia. També va ajudar a fomentar una mirada
més crítica sobre com ens relacionem amb les persones i sobre la facilitat amb
què, de vegades, podem equivocar-nos quan jutgem massa ràpid.
El Minotaure, el laberint i el fil d’Ariadna
La tercera activitat es va basar en el mite del Minotaure,
explicat en diverses parts per facilitar la comprensió. Primerament, es va
relatar el naixement del monstre a l’illa de Creta, després de l’engany que el
rei Minos va cometre envers Posidó. Com a càstig, la reina Pasífae va donar a
llum una criatura terrible: el Minotaure, un ésser amb cos d’home i cap de
toro.
Tot seguit, es va explicar com Dèdal, un arquitecte i
inventor, va construir el Laberint, un espai tan complicat que ningú hi podia
sortir. També es va parlar del tribut que Atenes havia d’enviar a Creta: nois i
noies que eren lliurats al monstre perquè els devorés. Després apareix la
figura heroica de Teseu, príncep d’Atenes, que decideix enfrontar-se al
Minotaure per alliberar el seu poble. Amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei, i
el seu famós fil vermell, aconsegueix entrar al Laberint, matar el monstre i
sortir-ne amb vida.
Aquesta història es va convertir en el punt de partida per
reflexionar sobre les pors personals. Es va fer una activitat amb un cabdell de
llana en cercle, on cada alumne havia de dir una por en veu alta i passar el
fil a un company. D’aquesta manera es creava una xarxa que simbolitzava el
suport del grup. La llana representava el fil d’Ariadna, és a dir, allò que ens
ajuda a no perdre’ns quan ens sentim atrapats en els nostres “laberints”
personals. A través d’aquesta dinàmica, es va treballar una idea molt
important: les pors no desapareixen amagant-les, sinó compartint-les i
afrontant-les amb ajuda.
En resum, aquest conjunt d’activitats van permetre treballar la mitologia grega d’una manera viva i significativa, connectant els mites amb experiències, emocions i situacions reals de l’alumnat. El joc de memòria va fomentar la reflexió personal; el mite de Medusa va ajudar a pensar sobre els prejudicis i l’aparença; i el mite del Minotaure va servir per parlar de les pors i del valor de demanar ajuda. Esperem que els nens i nenes de 6è s’ho passessin d’allò més bé (tant com nosaltres!) i descobrissin la utilitat i el benefici de la mitologia com a eina educativa.
1r batxillerat d'Humanitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada