Aquest proppassat cap de setmana 27 i 28 d'abril, i ja van quinze edicions!, s’ha celebrat al voltant del Museu de Badalona una nova Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que va néixer amb la vocació de donar a conèixer el patrimoni cultural de la Baetulo romana. I una volta més, les discipulae et discipuli de llatí i grec de l’escola Vedruna Gràcia de la veïna Barcino vam voler participar-hi juntament amb les alumnes de l'IES Albéniz, amb qui portàvem els tallers de ludi i de schola romana. Ens vam reunir tots a Fontana d'horeta, i des d’allà vam emprendre el nostre viatge cap a la Magna. Arribats a Badalona, ens vam presentar a les nostres companyes de l’institut Albèniz, i seguidament vam anar a metamorfosar-nos en autèntics servi et ancillae. Ja vestits de romans, vam fer l'últim retoc: recollir-nos els cabells.
Per sort dissabte no ens va ploure i vam poder gaudir d'un sol certament apol·lini i, després d'esmorzar, vam començar a preparar les activitats. En el taller del luduslitterarius ensenyavem a escriure el nom en lletra cursiva antiga (la majúscula o quadrata) i nova (minúscula) amb el calamus, l’eina que s’utilitzava per escriure antigament, i en el taller de ludus grammaticus es podia escriure el nom en alfabet grec. Aquest darrer taller el portàvem els alumnes de grec del Vedruna i de l’Albèniz i les dues activitats representaven les dues primeres etapes de l’educació a Roma. A més a més, al ludus grammaticus vam afegir un joc de memòria etimològic fet pels alumnes de segon de batxillerat del nostre centre, on calia aparellar la paraula grega amb la seva traducció al català.
En el mateix lloc o es feia l’schola romana vam representar cada hora i mitja aproximadament una petita dramatització, on diferents actors explicàvem les diferents etapes d’aquesta d’una manera més divertida: el teatre. Tot just després de la representació, dos alumnes glossaven la figura de Bacus o Dionís, déu de la vinya i del teatre, atès que enguany era el convidat a la festa arrel del descobriment d'una màscara de la divinitat trobada no fa gaire durant unes excavacions arqueològiques.
En el taller dels ludi Romani s'hi feien els tradicionals jocs de petits que ens han acompanyat en totes les edicions.
A banda dels tallers que portàvem nosaltres, pels voltants del museu n'hi havia molts més de reconstrucció històrica, espectacles, la desfilada dels legionaris amb els companys de Barcino Oriens o la recreació de munera gladiatoria amb les pertinents explicacions.
Poder participar a la Magna ha estat molt divertit i una cita inexcusable, opinió que espero comparteixin els meus companys. Ens ho vàrem passar tots molt bé, i poder donar a conèixer el nostre patrimoni històric a tothom qui va venir i ser mestres per un dia ha estat, certament, una experiència inoblidable. Esperem tornar-hi l’any vinent!
Alba Luaces Espinós
1r batxillerat
P.S: us deixem amb aquest vídeo gravat i editat per l'extripulant Bernat Pareja i en camí n'hi ha un de la també extripulant Nora Jou. Esperem que siguin uns bons testimonis del que vam viure el proppassat cap de setmana!
Durant la darrera setmana d’escola abans de marxar de vacances de Setmana Santa, la gens classica de 2n de Batxillerat vam marxar dos dies consecutius d’excursió per desconnectar de la rutina, per deixar enrere la tensió acumulada durant les dures setmanes d’exàmens que havíem tingut fins aleshores, però també per gaudir del món clàssic tots plegats!
El 10 d’abril vam tenir la gran sort de poder visitar el Museu de Badalona, visita que ens va permetre conèixer in situ l’extraordinari patrimoni que amaga l’antiga Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí, pel voltant de les onze, després d’un llarg trajecte en metro, i tots estàvem molt emocionats i expectants per descobrir les meravelles de l’antiga ciutat romana, que sabíem que ens sorprendrien gratament; si més no, estàvem a l’aguait que s’havien conservat molt bé moltes de les restes de la ciutat romana. Ens va rebre l’Alfons Pardo, el nostre guia i exalumne de l'escola, que ens portà pels diversos espais que formen part del Museu de Badalona, a mesura que anava explicant molt detalladament i amb molta il·lusió tot allò que anàvem contemplant.
En primer lloc, vam començar la nostra visita amb una breu introducció sobre l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana comentant les diferents parts de la ciutat, els carrers principals... però sobretot ens vam centrar en la descripció urbanística de la ciutat de Baetulo, una ciutat fundada pels romans a la primera meitat del segle I aC, en una zona propera al mar i situada en un petit turó, a la part alta de la qual hi havia cases benestants, mentre que la part baixa, que és la que vàrem visitar, estava situada prop de la via Augusta i del fòrum i constituïa el centre on s’hi trobaven les termes, diversos habitatges i tabernae. Després d’aquesta explicació tan interessant i necessària per comprendre explicacions posteriors, vam començar ja l’itinerari, la primera parada del qual va ser les termes: ens va sorprendre que la majoria de les parts estaven encara conservades des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust, el tepidari... era espectacular! Vam seguir el recorregut seguint el traçat del cardo maximus i del cardo minor a la vegada que anàvem contemplant tabernae de tota classe, restes d’insulae, clavegueram... que ens va conduir finalment al decumanus maximus! Tot seguit, vam veure un audiovisual que va ser molt encertat per comprendre encara millor els diferents espais de la ciutat i la fundació d’aquesta. Sempre s’ha dit que a partir d’imatges és molt més fàcil que s’entenguin les coses... Hi estàvem tots d’acord! Realment ens va facilitar la comprensió de les diferents parts de la ciutat i la distribució d’aquesta… Després vam anar passejant per les diferents vitrines de l’exposició permanent.
La casa dels Dofins va ser la segona parada. Una domus romana de finals de segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat romana, que ens va permetre saber com era una típica casa de les famílies benestants de l’època. De veritat que no ens esperàvem que les dimensions de la casa fossin tan colossals! Vam poder veure diverses estances que encara es conserven, com les habitacions d’estiu situades pel voltant de l’atri, com el triclinium mateix, altres estances vinculades amb el peristil i una zona destinada a la producció del vi. El que realment ens va sorprendre d’aquesta domus, a banda de les dimensions enormes, va ser el mosaic de l’impluvium, perfectament conservat, i el fet que en una domus també hi hagués una habitació destinada a la mare de la família, i no només una habitació dedicada al paterfamilias, el despatx (el tablinum), i que la dona no en tingués cap.
Per acabar ja la nostra visita, vam enfilar les nostres passes cap al Jardí de Quint Licini, on s’hi conserva una part del peristil de la seva luxosa domus. Allà, l'Alfons ens va reproduir un audiovisual que el mostrava al complet. Gràcies a aquest, va ser molt més senzill poder-nos submergir en l’ambient d’un jardí romà. La il·luminació també hi va contribuir.
Després de tres hores de recorregut tan intens com interessant, ja vam tornar a la nostra estimada Barcino. La sortida va ser molt enriquidora no només perquè vam poder conèixer de primera mà les restes de l’antiga Baetulo sinó també perquè va ser una experiència única i magnífica per recordar coneixements de civilització romana que havíem treballat a classe al llarg del curs. Vaja, la sortida ens va agradar molt a tots i a totes i vam marxar de la ciutat amb un molt bon record! Pròxima estació: la Magna Celebratio MMXIX, el 27 i el 28 d'abril!
L’11 d’Abril, la petita família d’humanistes de 2n vam tornar a marxar d’excursió! Però aquesta vegada, a un lloc molt especial per a nosaltres, una ciutat magnífica plena d’història, que ja fa un bon grapat d’anys que es converteix en el lloc de comiat final de la gens classica. Parlem de Tarraco, la ciutat romana que s’amaga sota l’actual Tarragona! Ens vàrem reunir tots a les 8h del matí. Alguns ens vam llevar més d’hora de l’habitual, però no va ser un impediment perquè per a molts de nosaltres era la primera vegada que visitàvem la ciutat i estàvem molt, però que molt il·lusionats!
Vam arribar a la terra dels Escipions vora les 9h 30 del matí, i la jornada prometia perquè el clima era molt favorable: un sol radiant ens va rebre de bon matí! Després d’haver esmorzat, vam començar el nostre viatge particular cap el passat. La primera parada va ser l’Antiga Audiència, situada intramurs a la plaça del Pallol, on vam observar una immensa maqueta de la ciutat de Tàrraco, que ens va permetre saber la distribució urbanística de la ciutat, organitzada en tres terrasses: la primera, la part administrativa i religiosa on s’hi trobava el fòrum provincial en el qual s’hi dreçava el Temple d’August (avui en dia s’hi alça la catedral), la segona corresponent al circ, i ja la tercera, la zona residencial on s’hi trobaven els diferents habitatges, tant insulae com domus. La maqueta també va servir per a localitzar els edificis intramurs i extramurs més importants de la ciutat com el teatre, l’amfiteatre, el circ, la necròpolis, l’aqüeducte de les Ferreres, els dos fòrums... Per arribar a l’Antiga Audiència, vam resseguir l’arena del circ, on anys enrere els aurigues s’hi jugaven la vida, i era impossible que no ens emocionéssim! Estàvem passant per damunt de l’escenari on s’havien esdevingut moltes curses de quadrigues!
A continuació, vam continuar el nostre particular itinerari dirigint-nos cap el camí del Passeig Arqueològic que voreja la muralla romana. Vam quedar admirats pel bon estat de conservació de les muralles, ja que es podien distingir clarament les dues fases de construcció, i el de les tres torres -les de l'Arquebisbe, Cabiscol i Minerva- que formen el perímetre. A mesura que anàvem passejant anàvem topant amb rèpliques d’escultures, que ens va fer especial il·lusió veure, ja que ens eren molt familiars per a aquells que cursem Història de l’Art, com l’estàtua d’August de Prima Porta o la de la Lloba Capitolina. A més a més, també vam poder veure columnes la procedència de les quals era ni més ni menys que...Troia! L’emoció de tots nosaltres anava en augment, i no ens vam poder contenir de fer-nos fotografies amb les majestuoses escultures o abraçats a les columnes d'insigne passat.
Tot seguit, havíem de continuar el nostre itinerarium fent una parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però, com que estava tancat per reformes, vam optar per anar a visitar l'exterior de la catedral romanicogòtica de Tarragona, construïda, com he dit abans, sobre les restes de l'antic temple d'August i que coronava la terrassa superior de la ciutat. Alguns, com a grans apassionants de l’art, vam aprofitar per anar localitzant els diferents elements característics d’una catedral gòtica, com l’arc ogival, els contraforts, la rosassa, els vitralls, el cimbori... Malauradament, però, no hi vam poder entrar. Això sí, el fet de no poder entrar ni al MNAT ni a la catedral, malgrat la decepció, ens va servir per entendre que les coses no sempre surten com un vol, i que de vegades un ha de renunciar a allò que més desitja. No obstant, sabíem que aquesta desafortunada notícia no era més que una excusa perfecta per tornar aviat a Tàrraco. El que sí vam fer és la fotografia ritual davant del MNAT amb la inscripció “TARRACO SCIPIONUM OPUS”, seguint la vella i bella tradició instaurada ja fa molts anys pels tripulants del Vaixell.
Havent fet la famosa fotografia que teniu al principi de la crònica, vam visitar la Torre del Pretori. Després d’una dura ascensió per unes escales cargolades que semblava que no s'acabessin mai, vam arribar al mirador des del qual vam poder contemplar unes vistes panoràmiques excepcionals de tota la ciutat de Tàrraco. Podíem veure tant la Catedral com el circ, però també l’amfiteatre que es trobava a la vora d’un mar brillant. Aquestes vistes tan suggerents ens van incitar a fer-nos fotografies per recordar amb alegria aquest moment. Després, vam baixar a les amples voltes per les quals els espectadors entraven a les grades del circ, i que també tenien la funció de suportar-les. Era molt emocionant passar per l’interior d'un circ romà, un edifici públic de caràcter lúdic que tenia capacitat fins a 25.000 espectadors. Una bogeria!
Després de visitar el circ ja ens vam dirigir cap a l’amfiteatre: l’última parada del nostre particular viatge al passat. Aquest amfiteatre es va construir fora de la ciutat i ben a prop de la Via Augusta amb capacitat per a uns 15.000 espectadors. Vam tenir la gran sort de poder baixar a l’arena, i allà vam descobrir que s’hi havia construït una basílica paleocristiana amb planta de creu llatina que havia presenciat el martiri de Sant Fructuós i de dos diaques. Trepitjar in situ l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco ens va emocionar molt perquè no vam poder deixar d’imaginar que aquí milers de gladiadors s’hi havien jugat la vida...
Per últim, vam dinar prop de la Rambla. Ara ja sí que posàvem punt i final a la visita i ens havíem d’acomiadar d’una ciutat amb tants anys d’història! De tornada amb el tren, alguns van aprofitar per fer un balanç de la sortida, altres van mirar fotografies que havien fet durant el dia, altres dormien, escoltaven música…
Aquesta sortida va ser molt positiva i la guardarem com a una de les més entranyables del nostre batxillerat. Certament, veure monuments patrimonials en tan bon estat de conservació i saber que hem tingut la gran sort de poder mirar in situ una ciutat amb tants anys d’història no té preu. Que privilegiats som!
Berta Olivé i Casadó
2n batxillerat humanístic
Reportatge fotogràfic a càrrec de Meritxell Pajuelo Vídeo gravat i editat per Ainhoa Buendía
El proppassat dimarts 2 d’Abril, els alumnes de llatí i grec de primer i segon de batxillerat de l’escola vam anar a veure al teatre dues adaptacions d’obres clàssiques: l’Orestíada d’Èsquil, i el Miles Gloriosus, de Plaute, a càrrec de la companyia El Aedo Teatro, amb quatre actors que, després de la representació, van dedicar una breu estona a debatre sobre les obres i van fer comentaris molt interessants sobre aspectes determinats de les tres tragèdies i de la fabula palliata.
La primera adaptació que vam veure va ser la de l’Orestíada. És una trilogia tràgica (Agamèmnon, Coèfores i Eumènides) que narra la història dels Atrides, una família maleïda pels déus. Comença just acabada la guerra de Troia, amb el retorn (νόστος) del rei Agamèmnon a Micenes, on és assassinat per la seva esposa Clitemnestra i l'amant d'aquesta, Egist. Deu anys abans, en començar la guerra, el seu fill Orestes havia estat enviat clandestinament a la Fòcida per Electra, la seva germana, amb la intenció de protegir-lo de la ira de la mare, irada amb la branca principal dels Atrides. Passat aquest temps a l’exili, Orestes torna a Micenes per visitar la tomba del seu pare i allà es troba amb Electra, que està retent-li ritual acompanyada de les Coèfores. Junts, els germans maquinen l’assassinat de la mare, en venjança per la mort del pare, i d'Egist. Orestes és qui perpetra el matricidi i és així perseguit per les Erínies, divinitats de la venjança que persegueixen els malfactors per delictes de sang contra la família. En la tercera peça, Eumènides), Orestes és perdonat i absolt del seu crim pel tribunal atenès de l’Areòpag, encarnat en els déus Apol·lo i Atenea.
Un moment de l'Orestíada
El que més em va captivar d’aquesta actuació és una cosa que van comentar ells mateixos
després: la capacitat per saber destriar els diferents missatges de l’escrit original d’Èsquil i jutjar-los des d’un punt de vista actual. En l’Orestiada, Orestes és declarat innocent per l’assassinat; entre d’altres raons, perquè es tracta d’una època on la vida d’un home era considerada més valuosa que la d’una dona. A dia d’avui, en què la societat comença a conscienciar-se del perill i gravetat de la violència de gènere, ells han decidit restar importància i claredat sobre la innocència del jove atrida, i sumar-ne a un dels altres missatges de l’obra: “la sang crida la sang”, i “la violència engendra violència”, com anunciaven els actors vàries vegades al llarg de la representació. La bellesa d’aquests canvis està en què determinen allò que és criticable, millorable, de les peces d’art clàssic sense perdre'ls admiració, i entenent el paper inevitable que hi jugà el context històric.
La segona adaptació que vam veure va ser la de Miles Gloriosus (El Soldat Fanfarró). Ja la
vàrem anar a veure fa dos anys (podeu llegir més sobre aquella experiència en l’entrada “Miles gloriosus de Plaute: visca el teatre!”). Tot i així, la bellesa del teatre està en que cada actuació és diferent a l’anterior, i t’aporta coses noves. Ho veiem clar en la comèdia romana, ja que era (i encara ho és, quan companyies com El Aedo Teatre li tornen a donar vida!) una eina de sàtira política, i els de El Aedo s’encarreguen magníficament d’adaptar els acudits i situacions al context actual, per aconseguir que els alumnes i professors que hi van es sentin, com van dir ells mateixos, tal i com es deurien sentir els espectadors de l'autèntica plebs romana.
Un moment del Miles
En resum, va ser una experiència genial i enriquidora que esperem que alumnes d’altres
Foto de grup de la Magna Celebratio 2018, dissabte a la tarda
Dissabte i diumenge 27 i 28 d’abril: apunteu aquestes dates. Badalona es tornarà a vestir de romana i a l’entorn del Museu renaixerà l’antiga Baetulo. Una nova edició de la Magna celebratio, la catorzena, que comptarà, com des de fa anys, amb l’Schola dels alumnes de l‘Albéniz i deVedruna Gràcia.
El professorat ja hem fet la reunió amb l’arqueòloga del Museu, Clara Forn, i estem a l’espera de realitzar el taller de Ludi, on ella mateixa i la Roser, responsable de la ludoteca, ens prepararan per fer jugar els pueri puellaeque que visitin el taller.
Queda enrere, doncs, aquell cap de setmana rúfol de l’any passat en què el dissabte ens va respectar, però el diumenge plujós ens va impedir dur a terme el taller. Encara recordo algunes alumnes que s’havien reservat el diumenge per venir i van haver de sentir, de bon matí a la porta del Museu, que aquell dia s’anul·lava la jornada. Així són els designis divins i Júpiter, el déu de llamps i trons, ens va jugar una mala passada. Esperem que enguany us pugueu treure l’espina…
Grosso modo, la nostra participació tindrà la mateixa estructura que sempre i segur que tothom hi pot trobar un lloc on col·laborar.
Hi ha tres torns possibles de participació, dissabte al matí, dissabte a la tarda i diumenge al mati, la qual cosa no exclou que pugueu optar a dos o tots tres. Vosaltres feu la vostra proposta i tot dependrà del nombre de sol·licituds a cada torn. Aquí teniu la programació general i algunes dades importants referents a l’organització.
Els àmbits de participació són quatre:
Les tres etapes de l’Schola: ludus litterarius (on s’ensenya a escriure en llatí i inclou el joc dels llatinismes), ludus grammaticus (on s’escriu amb alfabet grec) i ludus rhetoricus(que comprèn una petita representació interactiva amb el públic per explicar als visitants el sistema educatiu romà i especialment l’ensenyament d’oratòria i retòrica). Mireu aquí el guió de la representació, a veure si us animeu a fer algun paper.
El joc d’etimologies i de llatinismes també tenen èxit assegurat.
Els ludi Romani, que a la vegada comprenen la Ludoteca, per als més petits, i l’espai de jocs per a més grans.
No obstant, als magistri et discipuli, no ens agrada encarcarar-nos i sempre hi ha petites novetats que ens ofereixen incentius per millorar una mica a cada edició. La d’enguany va lligada a l’eix temàtic que el Museu ha triat per a la Magna 2019, el bust de Dionís trobat l’any passat ben a prop del nostre institut arran de les obres de construcció del voral de l’autopista, les mateixes que ara ens afecten de ple i ens impedeixen entrar per la porta principal del centre. Precisament el dia 28 d’abril s’inaugura una exposició sobre el tema titulada Bacus, les màscares del déu.No us la perdeu!
Doncs aquestes màscares del déu del vi i el teatre ens han fet pensar que podríem canviar el conte basat en les Metamorfosis d’Ovidi, que vam incorporar al final del rhetoricus l’any 2017, amb motiu dels 2000 anys de la mort del poeta, efemèride que el Museu celebrava també. En lloc d’això, per què no preparem el necessari per caracteritzar els visitants que ho desitgin amb els atributs del déu i amb la barba d’aquesta representació que van trobar tan a prop de casa nostra. Creieu que pot tenir èxit? Vestir els visitants de Dionís i fer-los foto per a la posteritat, tot això amanit amb les vostres explicacions sobre el déu. Qui s’hi apunta?
I ara teniu la paraula vosaltres, Baetulonenses et Barcinonenses discipuli, si us animeu a compartir un cap de setmana amb el passat i el patrimoni i fer un servei a la ciutadania de Badalona i els altres visitants, deixeu un comentari amb el torn/torns que us van bé i els àmbits en que voleu participar. O si ho preferiu, també us podeu oferir a fer tasques tècniques, com les fotos, un reportatge en vídeo o qualsevol altra aportació que cregueu que pugui ser d’utilitat. Tots hi sou benvinguts.
Amb aquest títol, el proppassat dimecres l'Enric Brotons, pare de l'Enric de 1r de batxillerat, va venir a l'escola per fer-nos una lectio magistralis sobre la carrera política -el famós cursus honorum- a l'antiga Roma. I no només va parlar de magistratures ordinàries i extraordinàries, sinó que ens va delectar, a més, amb anècdotes vinculades a famosos prohoms de la política republicana del segle I aC com Mari, Sul·la, Cèsar, Ciceró, Antoni, Cras o l'august Octavi. Els alumnes de Llatí de 1r van agrair, sobretot, l'entusiasme de l'Enric i la seva bona docència a l'hora de fer entenedor el complex sistema polític republicà que ell va qualificar, malgrat el "feta la llei, feta la trampa", de democràcia perfecta. Tots plegats van poder constatar allò que sovint senten dir a classe: som grecs, som romans!
Us deixem amb dues presentacions: la seva pròpia i una que recuperem -de fa quatre anys- del nostre extripulant Ramon Vendrell en què va fer un interessant paral·lelisme entre els càrrecs electes de la Roma republicana i els de la nostra política actual.
L'any 2011 es va estrenar a la cartellera cinematogràfica La font de les dones (La source des femmes), del director francès d'origen romanès Radu Mihaileanu. La pel·lícula, explicada com una faula, relata com en un petit poble de cultura musulmana, tant se val si del nord d'Àfrica o de l'Orient Mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a cercar l'aigua a la font comunal que neix a dalt d'una muntanya, sota un sol abrusador. I ja sabem que algunes tradicions es perden en la nit dels temps i ningú no gosa discutir-les. Un dia, però, la Leila, una jove casada, proposa a la resta de dones posar fi a aquest costum ancestral amb una vaga d'amor, o sigui, res de sexe fins que els homes construeixin una canalització per portar el seu tresor més preuat al poblet. El conflicte està servit però el final serà feliç.
Lisístrata-1a parti 2a parten àudio- (Λυσιστράτη, "la que disol un exèrcit"), representada per primera vegada el 411 aC a Atenes, és una de les comèdies més conegudes d'Aristòfanes. Obra antibel·licista per denunciar l'absurd del conflicte bèl·lic que esclatà l'any 431 aC entre Atenes i Esparta, les guerres del Peloponnès, la peça teatral ens presenta la història d'una dona extraordinària i decidida enmig d'una societat patriarcal que per acabar amb l'enfrontament entre les ciutats-estat gregues convoca una assemblea representativa de dones provinents de tota l'Hèl·lada, que decideix per unanimitat (tot i unes primeres reticències) forçar la pau fent ús de la intel·ligència més subtil: posar en pràctica una autèntica revolució, la de deixar de practicar sexe fins que no es pacti una treva. Les dones fan una tancada a l'Acròpolis, on s'hi preserven tots els béns de l'Estat, i obliguen els homes a abandonar "totes" les armes. Com és de suposar, les situacions còmiques que s'esdevenen d'aquesta trama argumental no tindran aturador, inclosa la Reconciliació final.
És vigent encara una visió grega del món? Creieu que el diàleg és la forma més humana de resoldre els problemes?Com podem canalitzar la nostra indignació davant els problemes i els conflictes que afecten les nostres societats? Penseu que les dones segueixen avui dia minusvalorades en relació als homes? Per què? És la Leila una Lisístrata moderna? Quins valors defensaríeu davant la injustícia?
En la seva obsessió per justificar un ideari
supremacista, Adolf Hitler va manipular al seu gust els episodis i els símbols
més significatius de l'antiguitat grecoromana, per connectar-los amb el seu
present. Al projecte de la raça ària li calia un passat ben gloriós. Cansat de
veure com els arqueòlegs de les SS no trobaven gaire rastre d'aquest passat al
subsòl dels boscos germànics, el Führer va girar la vista cap al sud, a la
Grècia i la Roma clàssiques. Es disposava a apropiar-se i reescriure la
història d'Europa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Borja
Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de
Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.
Què ens mou a emmirallar-nos en el passat, fins i tot amb les terribles conseqüencies amb què ho van fer els ideòlegs del nacionalsocialisme alemany? Paga la pena reflexionar sobre això en els temps que vivim? Què n'opineu de tot plegat?
