11 d’abril de 2019

Sessió doble de teatre clàssic a l'Hospitalet!


El proppassat dimarts 2 d’Abril, els alumnes de llatí i grec de primer i segon de batxillerat de l’escola vam anar a veure al teatre dues adaptacions d’obres clàssiques: l’Orestíada d’Èsquil, i el Miles Gloriosus, de Plaute, a càrrec de la companyia El Aedo Teatro, amb quatre actors que, després de la representació, van dedicar una breu estona a debatre sobre les obres i van fer comentaris molt interessants sobre aspectes determinats de les tres tragèdies i de la fabula palliata.

La primera adaptació que vam veure va ser la de l’Orestíada. És una trilogia tràgica (Agamèmnon, Coèfores i Eumènides) que narra la història dels Atrides, una família maleïda pels déus. Comença just acabada la guerra de Troia, amb el retorn (νόστος) del rei Agamèmnon a Micenes, on és assassinat per la seva esposa Clitemnestra i l'amant d'aquesta, Egist. Deu anys abans, en començar la guerra, el seu fill Orestes havia estat enviat clandestinament a la Fòcida per Electra, la seva germana, amb la intenció de protegir-lo de la ira de la mare, irada amb la branca principal dels Atrides. Passat aquest temps a l’exili, Orestes torna a Micenes per visitar la tomba del seu pare i allà es troba amb Electra, que està retent-li ritual acompanyada de les Coèfores. Junts, els germans maquinen l’assassinat de la mare, en venjança per la mort del pare, i d'Egist. Orestes és qui perpetra el matricidi i és així perseguit per les Erínies, divinitats de la venjança que persegueixen els malfactors per delictes de sang contra la família. En la tercera peça, Eumènides), Orestes és perdonat i absolt del seu crim pel tribunal atenès de l’Areòpag, encarnat en els déus Apol·lo i Atenea.

Un moment de l'Orestíada
El que més em va captivar d’aquesta actuació és una cosa que van comentar ells mateixos
després: la capacitat per saber destriar els diferents missatges de l’escrit original d’Èsquil i jutjar-los des d’un punt de vista actual.  En l’Orestiada, Orestes és declarat innocent per l’assassinat; entre d’altres raons,  perquè  es tracta d’una època on la vida d’un home era considerada més valuosa que la d’una dona. A dia d’avui, en  què la societat comença a conscienciar-se del perill i gravetat de la violència de gènere, ells han decidit restar importància i claredat sobre la innocència del jove atrida, i sumar-ne a un dels altres missatges de l’obra: “la sang crida la sang”, i “la violència engendra violència”, com anunciaven els actors vàries vegades al llarg de la representació. La bellesa d’aquests canvis està en què determinen allò que és criticable, millorable, de les peces d’art clàssic sense perdre'ls admiració, i entenent el paper inevitable que hi jugà el context històric.

La segona adaptació que vam veure va  ser la de Miles Gloriosus (El Soldat Fanfarró). Ja la
vàrem anar a veure fa dos anys (podeu llegir més sobre aquella experiència en l’entrada “Miles gloriosus de Plaute: visca el teatre!”). Tot i així, la bellesa del teatre està en que cada actuació és diferent a l’anterior, i t’aporta coses noves. Ho veiem clar en la comèdia romana, ja que era (i encara ho és, quan companyies com El Aedo Teatre li tornen a donar vida!) una eina de sàtira política, i els de El Aedo s’encarreguen magníficament d’adaptar els acudits i situacions al context actual, per aconseguir que els alumnes i professors que hi van es sentin, com van dir ells mateixos, tal i com  es deurien sentir els espectadors de l'autèntica plebs romana.

Un moment del Miles
En resum, va ser una experiència genial i enriquidora que esperem que alumnes d’altres
cursos puguin repetir els propers anys!

Sofía Peris
2n batxillerat


3 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Maximas gratias per aquesta crònica tan acurada, Sofía! I gràcies, com sempre, a la Carme Llitjós i a la Begoña Usobiaga per ser les artífex d'aquestes jornades de teatre grecollatí tan productives. Llarga vida al teatre!

Enric Brotons ha dit...

Salvete!
Trobo que la Sofía ha resumit molt be l'epreiència que vam viure al teatre, felicitats per la crònica!
Centrant-nos en les obres i el seu contingut puc dir que els artistes van estar brillants, tenint en compte que eren 4 actors i l'atrezzo de l'obra era el mínim van saber representar molt bé les dues actuacions.
Personalment em va agradar força més l'Orestiada ja que van saber transmetre el dolor que comporta l'argument i després vam poder debatre sobre la justícia i venjances, molt interessant. El soldat fanfarró,no em va agradar tant,potser si l'haguéssim vist un altre día i fer una segona sessió l'hagués apreciat més. Tot i així vaig riure força i un cop mės:bravo pels artistes!
Una molt bona experiència
Valete!

martina verdaguer ha dit...

Salvete Omnes!
M'agrada molt la cultura i també anar al teatre, per això em sento molt afortunada de poder gaudir d'aquestes sorties, que valoro molt. Ja sabíem que primer veuríem una tragèdia i que després ens representarien una comèdia. La primera obra em va costar una mica d'entendre, hi havia molts personatges i no vaig poder seguir gaire bé el fil de l'obra, però el final, la lliçó que donen recordo que em va captivar. És una història que representa clarament que la venjança no és bona, i que la Sang crida a la sang. La segona representació era molt bona, em va sorprendre, venia amb l'humor de la primera obra però no tenia res a veure. Molt divertida i entretinguda!