Aquest curs a classe de Grec II, com ja és un vell i bell costum, hem treballat la tragèdia àtica com a gènere literari, hem parlat d’autors com Èsquil, Sòfocles i Eurípides i hem vist com eren els teatres grecs i què s’hi representava. I per conèixer de bona mà com és una tragèdia grega n’hem llegit una: la ‘Medea’ d’Eurípides. La lectura la fèiem asseguts en cercle, talment com un cor a l’orquestra, per escoltar-nos millor i poder comentar allò que ens sobtava o interessava més de l’obra. A banda de la lectura pròpiament, van sorgir un munt de plantejaments i reflexions que vam debatre i compartir. Això és el que té més valor de l’obra, que tot i ser escrita fa més de 2400 anys, avui en puguem parlar.
Dit això, és important recalcar que la lectura ens va enriquir molt i també emocionar com suposo que ha fet amb tots els cursos que s’ha llegit i amb tots els que es llegirà en el futur.
Però aquest any hi ha hagut una novetat. En Jordi va parlar amb la Laia Martí, una exalumna de l’escola que ha dedicat bona part de la seva vida professional a l’art de la interpretació. Medea és un personatge que sempre l’ha atret, i és per això que la coneix molt bé: com és, com es comporta, què l’empeny a fer el que fa… Així doncs, la Laia sap bé qui és Medea i és per això que en Jordi va demanar-li que assistís a una classe per parlar-nos-en. No sabíem ben bé el que faríem, si una activitat, si li plantejariem preguntes… A priori no hi havia una organització prèvia del que havia de ser l’activitat, tot va semblar molt espontani... i la veritat és que va ser una classe magistral fantàstica. La Laia ens va preparar unes preguntes per analitzar el personatge de Medea com ara quins trets positius i negatius la defineixen, ens va demanar quina frase consideràvem que la descriu millor, si coneixíem alguna persona que fos capaç d’arribar al seu tràgic destí i perquè… Primerament, vam escriure les nostres respostes cadascú al seu full, i després vam posar-ho en comú. Amb aquesta activitat vam reflexionar sobre el personatge i vam aprofundir molt en com és o sembla ser.
Vam passar una molt bona estona i realment va ser una experiència molt bonica i intensa. Abans d’acabar, però, la Laia ens va proposar que formulessim preguntes que faríem a Medea si poguéssim parlar amb ella i que ella, posada en la pell de l’heroïna tràgica, respondria als nostres interrogants. Van sorgir algunes preguntes... “per què van pagar els teus fills el comportament de Jàson?” o “per què vas confiar tant en el teu marit sense percebre realment qui era?”...
La Laia va respondre posant-se en el lloc de Medea i realment ho va fer molt bé. Personalment em va impactar molt com va representar-la i, així, vam poder apreciar la ràbia i la serenitat de la colquenca in situ, en viu i en directe.
Torno a dir que va ser una activitat extraordinàriament enriquidora que va complementar molt bé la lectura. I recomano que es torni a fer en propers cursos a partir de la lectura de la gran obra d’Euripides.
Alguna vegada heu tingut interès per endinsar-vos
en la Bàrcino romana del segle IaC? Alguna vegada heu tingut ganes de caminar
entre restes romanes i sentir-vos romans per un dia? Heu tingut mai ganes de
descobrir que darrere de cada pedra, de cada columna romana, de cada escultura,
s’amaga una història que val la pena saber i que d’alguna manera ens ha marcat
com a éssers humans i ens ajuda a saber qui som i d’on venim? Doncs, en cas
afirmatiu, el Museu d'Història de Barcelona és un espai de memòria pensat ad
hoc per a vosaltres.
El MUHBA es troba a la plaça del Rei del Barri
Gòtic de Barcelona. Ofereix la història de la ciutat de Barcelona des de la
Bàrcino Romana del segle I aC, passant per la Barchinonina visigòtica del segle VII dC, fins a la Barcelona medieval
del segle XIII, que és el darrer eix històric que exposa. Jo em centraré en
explicar-vos la part romana, que és summament interessant i no us deixarà
indiferents!
Jo vaig visitar el Museu fa un parell de setmanes,
i de veritat que l’experiència va ser única. Després d’haver-m’hi passejat
durant un matí tranquil de diumenge amb mons pares vaig preguntar-me a mi
mateixa perquè no hi havia anat abans. Per què havia trigat tant sabent que el
patrimoni romà em fascina? Doncs no ho sabia ben bé. Però ja diuen que “lo
bueno se hace esperar” i així va ser. De fet, jo ja sabia que un dia o altre hi acabaria
anant, en tant que el meu pare i jo teníem pendent anar-hi plegats. Ell em va
explicar que quan era petit hi anava molt sovint amb son pare, i que tenia
moltes ganes de repetir-ne l’experiència amb les seves filles. I entre les meves ganes immenses de
submergir-me en el món romà i les seves, la visita al museu va ser molt
profitosa i molt agradable, una molt bona experiència en família i una manera
diferent de passar un diumenge.
La visita començà a la Casa Padellàs. A través de
les diferents sales vaig entrar en el món romà, em vaig anar familiaritzant amb
la Bàrcino Romana i els seus orígens. Els inicis de la colònia es remunten
aproximadament entre els anys 15 i 10 aC quan va ser fundada per l’emperador
Octavi August sobre el Mont Tàber (prop del mar) i coneguda sota el nom de
Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino.
La ciutat era petita i ocupava únicament 10 hectàrees envoltades d’una
muralla amb quatre portes. Tenia dos carrers principals, el decumanus maximus i
el cardo maximus, perpendiculars entre sí i que creuaven la ciutat d’una banda
a l’altra. La resta de carrers (decumani minores i cardines minores) eren paral·lels als dos principals, de manera
que formaven una quadrícula que originava les diferents illes, on se situaven
les domus, els tallers urbans, les termes i altres edificis. Tot i així, abans
de l’arribada dels romans a Bàrcino, aquesta colònia era dels ibers. I és així
com el museu també en fa un petit esment. Hi ha una sala on s’hi troben
explicacions relacionades amb els orígens, la seva llengua, els seus costums...
Tot i així, el món romà és el principal protagonista de la sala, perquè tant
podem veure un fragment d’un mil·liari de la Via Augusta trobat a Hostafrancs
l’any 1888 que data del primer quart del segle III dC, diversos panells amb
explicacions dels principals edificis i obres arquitectòniques (termes, temple,
aqüeductes), com una placa amb la inscripció Colonia Augusta Fauentia Paterna
Barcino. Us haig de confessar, que em vaig emocionar moltíssim veient la placa!
I això només era l’inici d’una apassionada visita, perquè el que realment em va
fascinar i commoure va ser descobrir el jaciment arqueològic situat al subsol
de la plaça amb una superfície de... 4.000m2!, i que era la
continuació de la visita.
El subsol és
espectacular! Per arribar-hi baixes amb
un ascensor, però aquest ascensor és molt original perquè té un comptador que a
mesura que vas baixant cap a baix va restant anys fins a arribar a l’any 10 aC,
que va ser quan es va fundar la ciutat. El jaciment, que està declarat Bé
d’Interès Cultural, conserva vestigis arqueològics que van del segle I al segle
VII dC. Només entrar et topes amb fragments de la muralla romana, i l’emoció que
sents davant de les restes ja comença a prendre forma i a créixer poc a poc.
Havent fet quatre passes, entres a una sala on s’expliquen in extenso les domus
romanes. Estan explicades cadascuna de les estances, i he de dir que em va fer molt feliç estar-ne familiaritzada i conèixer molt bé l’habitatge romà.
Després ja sí que vaig entrar en els carrers de la Barcelona Romana. De fet, vaig
passejar-me per un barri de tallers i indústries de transformació, entre els
quals hi havia una fullonica i una tinctoria del segle II dC, que són tallers
on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces tèxtils utilitzades.
També en el subsol vaig trobar-me amb una claveguera (cloaca), reformada al segle IV dC, que
recollia les aigües residuals i la natatio d’un frigidarium, perquè de fet al
damunt de les restes dels antics tallers s’hi van construir unes termes. També
caminant pel subsol vaig poder resseguir el traçat d'un cardo minor, un carrer
amb un pòrtic per als vianants que conduïa de la muralla al fòrum. En aquesta passejada
pels carrers romans també vaig veure una cetaria, factoria del segle III dC dedicada a salar el peix, i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. Vaig
poder veure restes de les diferents estances que conformen la cetaria, com el paviment del seu pati interior. Vers
finals del segle VI dC, damunt de la factoria del garum, es va aixecar una
església amb planta de creu. Al costat de la capçalera es localitzava una
petita necròpolis vinculada al grup episcopal. Així és com vaig veure restes
d’algunes columnes de l’església. Als peus de l’església es va construir un
edifici de caràcter palatí, segurament destinat a la residència del comes
civitatis o comte de la ciutat. D’aquest edifici no n’hi queden pràcticament
restes arqueològiques, encara que el seu emplaçament ha perdurat en construccions
posteriors: el Palau Comtal i el Palau Reial Major.
Seguint amb el recorregut arqueològic, també vaig entrar
en una instal·lació vinícola (cella vinaria) i vaig veure com s’elaborava el vi durant la
segona meitat del segle III dC. L’itinerari també va incloure el conjunt
episcopal de Barcino, format per l’aula episcopal, el baptisteri, la residència
episcopal i una església cruciforme. Aquest conjunt em va permetre veure
l’evolució d’una part de la ciutat des del segle IV al VIII. A partir d’aquest
moment ja em vaig aventurar a l’exposició permanent de la Barcelona a l’alta
edat mitjana, on a través de les peces de la col·lecció vaig apreciar la
formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi
mediterrani, així com el seu creixement.
Totes les fotografies d'aquesa entrada han estat fetes per Berta Olivé i Casadó
En resum, vaig gaudir moltíssim de la visita, i em
vaig quedar amb ganes de descobrir encara més restes romanes. Em queda pendent
visitar la Domus d’Avinyó i la de Sant Honorat, de les quals me n’han parlat
molt bé! Alguns experts en la matèria consideren que visitar-les és
pràcticament conditio sine quanon per entendre el que era una domus romana i
com vivia una família benestant. Estic convençuda que la
visita realment val la pena, així que un dia o altre aniré, però espero no
trigar tants anys com m’ha passat amb el Museu d’Història de la Ciutat. Us convido a anar-hi!
Berta Olivé i Casadó
Extripulant del Vaixell i estudiant de 1r curs del Grau d'Humanitats a la UAB
El proppassat dimecres 6 de novembre, els alumnes de Llatí i Grec de batxillerat van anar a veure el muntatge Una Ilíada que ofereix La Villarroel fins l'1 de desembre, en què tot el pes de l'obra recau en l'actor Eduard Farelo acompanyat del músic Juan Pablo Balcázar. Si cliqueu la imatge podreu accedir al text del programa de mà signat pel seu director Juan Carlos Martel.
Discipuli et discipulae, αἱ καὶ οἱ μαθηταί, espero les vostres opinions!
"Imaginem per un moment que la major part de la civilització actual fos destruïda per una catàstrofe natural o causada per la mà de l'home i que tot vestigi d'èpoques anteriors quedés esborrat de la memòria de la humanitat. En un escenari certament apocalíptic només restarien grups aïllats d'homes que, molt lentament, al llarg de vàries generacions, anirien perdent els seus coneixements sobre temps pretèrits.
Si tres o quatre segles després, els descendents de francesos, catalans i italians, entre d'altres, entressin en contacte i es barregessin, es sorprendrien en observar estranyes similituds entre les seves llengües: deux/dos/due,trois/tres/tre, coeur/cor/cuore,...
Probablement arribarien a la conclusió que aquestes llengües tenien un origen comú i intentarien esbrinar com devia ser el model inicial. Així, sense saber-ho, estarien reinventant el llatí.
Això mateix és el que els lingüistes han fet amb l'indoeuropeu: sense cap text escrit i a partir de les troballes arqueològiques, testimonis muts que tanmateix no determinen l'ús d'una llengua concreta, han arribat a la conclusió que en el tercer mil·lenni aC existia un poble que vivia en una extensa regió entre l'Europa central i l'Àsia occidental i que parlava una llengua de la qual n'han derivat moltes altres.
Els neogramàtics o comparativistes del segle XIX van observar curioses similituds entre llengües tan distants com el llatí i el grec per una banda i el sànscrit per una altra. La distància geogràfica excloïa la possibilitat que fossin prèstecs lingüístics ni tampoc podia pensar-se en la casualitat, ja que existien nombroses correspondències regulars entre aquestes llengües. L'única explicació possible per a aquestes similituds era que les tres llengües, i moltes altres, tinguessin un origen comú, una hipotètica llengua mare. Se la va anomenar indoeuropeu, ari o indogermànic per l'espai geogràfic que abraçava, des de l'oceà Índic fins a la Mediterrània i l'Atlàntic, i els pobles que la parlaven van extendre el seu domini i la seva cultura per tots aquests territoris."(Adaptat i traduït de Llatí I, J. Sanchis i P. Sancho, McGraw Hill, 1996) Recordeu que per iniciativa del Consell
d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001,
el 26 de setembre de cada any.
Poseu a prova els vostres coneixements sobre les set divinitats grecollatines a qui es consagren els set dies de la setmana de la mà d'aquest Kahoot. Ludimusne?
Alcem de nou el teló d'un nou curs, donant enguany la benvinguda als companys de Cultura clàssica de 3r d'ESO que a partir d'avui passen a formar part d'aquesta entranyable gens classica. Comptarem també amb l'empenta dels nous tripulants de 4t i amb la veterania i la sempre il·lusionant novetat dels filoclàssics de batxillerat. Tots plegats remarem amb força, espero, per dur aquesta nau a bon port en el seu desé aniversari.
I comencem amb música, poesia i els vostres comentaris. D'on venim, com sentim, què ens interessa i què ens preocupa, de què necessitem parlar i per què? Som grecs, som romans, no ho oblideu...
No vulguis saber, doncs és pecat
saber-ho, quina fi a mi o a tu, Leucònoe, ens han assignat els déus, i no cerquis el futur
en els càlculs babilònics. Molt millor serà suportar allò que ha de venir,
tant si Júpiter ens ha atorgat més hiverns com si aquest, que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades, és el darrer:
tingues seny, barreja i filtra els vins, i en la curta vida,
talla qualsevol esperança a llarg termini. Mentre parlem, el temps, envejós, haurà fugit:
aprofita l'instant, i poc confiis en el dia de demà.
********************************************
Abro
los ojos y es la vida, otra vez; no diré que no me lo esperaba, pero igualmente me siento agradecido de seguir por aquí, porque hay algunas cosas (yo diría que bastantes) que me sigue apeteciendo mucho hacer: ... Dicho en una palabra: vivir.
Què hi trobeu, de semblant? Quin és el missatge de què parlen tots plegats? Us hi sentiu identificats? Per què? Com sempre, comencem amb preguntes que cerquen respostes. Endavant!
Escoltar les paraules d'aquest professor de literatura és una activitat certament terapèutica en els temps que corren. Sovint formulem una mala pregunta: per a què serveix...? Penso que el més important i el que hem de traslladar i transmetre amb gran convicció als nostres alumnes i joves com els qui semblen escoltar amb summa atenció el magister Ordine és... què creus que et pot aportar l'estudi i el coneixement de...? I que ho decideixin ells mateixos acompanyats per nosaltres. Publico aquesta última entrada del present curs perquè m'ha semblat una bona manera de cloure'l.
Espero que les reflexions d'aquest gran humanista impregnin els esperits de tots aquells qui vulguin escoltar-les. Llarga vida als Studia Humanitatis!
Aquest proppassat cap de setmana 27 i 28 d'abril, i ja van quinze edicions!, s’ha celebrat al voltant del Museu de Badalona una nova Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que va néixer amb la vocació de donar a conèixer el patrimoni cultural de la Baetulo romana. I una volta més, les discipulae et discipuli de llatí i grec de l’escola Vedruna Gràcia de la veïna Barcino vam voler participar-hi juntament amb les alumnes de l'IES Albéniz, amb qui portàvem els tallers de ludi i de schola romana. Ens vam reunir tots a Fontana d'horeta, i des d’allà vam emprendre el nostre viatge cap a la Magna. Arribats a Badalona, ens vam presentar a les nostres companyes de l’institut Albèniz, i seguidament vam anar a metamorfosar-nos en autèntics servi et ancillae. Ja vestits de romans, vam fer l'últim retoc: recollir-nos els cabells.
Per sort dissabte no ens va ploure i vam poder gaudir d'un sol certament apol·lini i, després d'esmorzar, vam començar a preparar les activitats. En el taller del luduslitterarius ensenyavem a escriure el nom en lletra cursiva antiga (la majúscula o quadrata) i nova (minúscula) amb el calamus, l’eina que s’utilitzava per escriure antigament, i en el taller de ludus grammaticus es podia escriure el nom en alfabet grec. Aquest darrer taller el portàvem els alumnes de grec del Vedruna i de l’Albèniz i les dues activitats representaven les dues primeres etapes de l’educació a Roma. A més a més, al ludus grammaticus vam afegir un joc de memòria etimològic fet pels alumnes de segon de batxillerat del nostre centre, on calia aparellar la paraula grega amb la seva traducció al català.
En el mateix lloc o es feia l’schola romana vam representar cada hora i mitja aproximadament una petita dramatització, on diferents actors explicàvem les diferents etapes d’aquesta d’una manera més divertida: el teatre. Tot just després de la representació, dos alumnes glossaven la figura de Bacus o Dionís, déu de la vinya i del teatre, atès que enguany era el convidat a la festa arrel del descobriment d'una màscara de la divinitat trobada no fa gaire durant unes excavacions arqueològiques.
En el taller dels ludi Romani s'hi feien els tradicionals jocs de petits que ens han acompanyat en totes les edicions.
A banda dels tallers que portàvem nosaltres, pels voltants del museu n'hi havia molts més de reconstrucció històrica, espectacles, la desfilada dels legionaris amb els companys de Barcino Oriens o la recreació de munera gladiatoria amb les pertinents explicacions.
Poder participar a la Magna ha estat molt divertit i una cita inexcusable, opinió que espero comparteixin els meus companys. Ens ho vàrem passar tots molt bé, i poder donar a conèixer el nostre patrimoni històric a tothom qui va venir i ser mestres per un dia ha estat, certament, una experiència inoblidable. Esperem tornar-hi l’any vinent!
Alba Luaces Espinós
1r batxillerat
P.S: us deixem amb aquest vídeo gravat i editat per l'extripulant Bernat Pareja i en camí n'hi ha un de la també extripulant Nora Jou. Esperem que siguin uns bons testimonis del que vam viure el proppassat cap de setmana!
Durant la darrera setmana d’escola abans de marxar de vacances de Setmana Santa, la gens classica de 2n de Batxillerat vam marxar dos dies consecutius d’excursió per desconnectar de la rutina, per deixar enrere la tensió acumulada durant les dures setmanes d’exàmens que havíem tingut fins aleshores, però també per gaudir del món clàssic tots plegats!
El 10 d’abril vam tenir la gran sort de poder visitar el Museu de Badalona, visita que ens va permetre conèixer in situ l’extraordinari patrimoni que amaga l’antiga Baetulo romana. Vam arribar-hi a mig matí, pel voltant de les onze, després d’un llarg trajecte en metro, i tots estàvem molt emocionats i expectants per descobrir les meravelles de l’antiga ciutat romana, que sabíem que ens sorprendrien gratament; si més no, estàvem a l’aguait que s’havien conservat molt bé moltes de les restes de la ciutat romana. Ens va rebre l’Alfons Pardo, el nostre guia i exalumne de l'escola, que ens portà pels diversos espais que formen part del Museu de Badalona, a mesura que anava explicant molt detalladament i amb molta il·lusió tot allò que anàvem contemplant.
En primer lloc, vam començar la nostra visita amb una breu introducció sobre l’urbanisme bàsic d’una ciutat romana comentant les diferents parts de la ciutat, els carrers principals... però sobretot ens vam centrar en la descripció urbanística de la ciutat de Baetulo, una ciutat fundada pels romans a la primera meitat del segle I aC, en una zona propera al mar i situada en un petit turó, a la part alta de la qual hi havia cases benestants, mentre que la part baixa, que és la que vàrem visitar, estava situada prop de la via Augusta i del fòrum i constituïa el centre on s’hi trobaven les termes, diversos habitatges i tabernae. Després d’aquesta explicació tan interessant i necessària per comprendre explicacions posteriors, vam començar ja l’itinerari, la primera parada del qual va ser les termes: ens va sorprendre que la majoria de les parts estaven encara conservades des de la palestra fins al frigidari, passant per l’hipocaust, el tepidari... era espectacular! Vam seguir el recorregut seguint el traçat del cardo maximus i del cardo minor a la vegada que anàvem contemplant tabernae de tota classe, restes d’insulae, clavegueram... que ens va conduir finalment al decumanus maximus! Tot seguit, vam veure un audiovisual que va ser molt encertat per comprendre encara millor els diferents espais de la ciutat i la fundació d’aquesta. Sempre s’ha dit que a partir d’imatges és molt més fàcil que s’entenguin les coses... Hi estàvem tots d’acord! Realment ens va facilitar la comprensió de les diferents parts de la ciutat i la distribució d’aquesta… Després vam anar passejant per les diferents vitrines de l’exposició permanent.
La casa dels Dofins va ser la segona parada. Una domus romana de finals de segle I aC situada a la part alta de l’antiga ciutat romana, que ens va permetre saber com era una típica casa de les famílies benestants de l’època. De veritat que no ens esperàvem que les dimensions de la casa fossin tan colossals! Vam poder veure diverses estances que encara es conserven, com les habitacions d’estiu situades pel voltant de l’atri, com el triclinium mateix, altres estances vinculades amb el peristil i una zona destinada a la producció del vi. El que realment ens va sorprendre d’aquesta domus, a banda de les dimensions enormes, va ser el mosaic de l’impluvium, perfectament conservat, i el fet que en una domus també hi hagués una habitació destinada a la mare de la família, i no només una habitació dedicada al paterfamilias, el despatx (el tablinum), i que la dona no en tingués cap.
Per acabar ja la nostra visita, vam enfilar les nostres passes cap al Jardí de Quint Licini, on s’hi conserva una part del peristil de la seva luxosa domus. Allà, l'Alfons ens va reproduir un audiovisual que el mostrava al complet. Gràcies a aquest, va ser molt més senzill poder-nos submergir en l’ambient d’un jardí romà. La il·luminació també hi va contribuir.
Després de tres hores de recorregut tan intens com interessant, ja vam tornar a la nostra estimada Barcino. La sortida va ser molt enriquidora no només perquè vam poder conèixer de primera mà les restes de l’antiga Baetulo sinó també perquè va ser una experiència única i magnífica per recordar coneixements de civilització romana que havíem treballat a classe al llarg del curs. Vaja, la sortida ens va agradar molt a tots i a totes i vam marxar de la ciutat amb un molt bon record! Pròxima estació: la Magna Celebratio MMXIX, el 27 i el 28 d'abril!
L’11 d’Abril, la petita família d’humanistes de 2n vam tornar a marxar d’excursió! Però aquesta vegada, a un lloc molt especial per a nosaltres, una ciutat magnífica plena d’història, que ja fa un bon grapat d’anys que es converteix en el lloc de comiat final de la gens classica. Parlem de Tarraco, la ciutat romana que s’amaga sota l’actual Tarragona! Ens vàrem reunir tots a les 8h del matí. Alguns ens vam llevar més d’hora de l’habitual, però no va ser un impediment perquè per a molts de nosaltres era la primera vegada que visitàvem la ciutat i estàvem molt, però que molt il·lusionats!
Vam arribar a la terra dels Escipions vora les 9h 30 del matí, i la jornada prometia perquè el clima era molt favorable: un sol radiant ens va rebre de bon matí! Després d’haver esmorzat, vam començar el nostre viatge particular cap el passat. La primera parada va ser l’Antiga Audiència, situada intramurs a la plaça del Pallol, on vam observar una immensa maqueta de la ciutat de Tàrraco, que ens va permetre saber la distribució urbanística de la ciutat, organitzada en tres terrasses: la primera, la part administrativa i religiosa on s’hi trobava el fòrum provincial en el qual s’hi dreçava el Temple d’August (avui en dia s’hi alça la catedral), la segona corresponent al circ, i ja la tercera, la zona residencial on s’hi trobaven els diferents habitatges, tant insulae com domus. La maqueta també va servir per a localitzar els edificis intramurs i extramurs més importants de la ciutat com el teatre, l’amfiteatre, el circ, la necròpolis, l’aqüeducte de les Ferreres, els dos fòrums... Per arribar a l’Antiga Audiència, vam resseguir l’arena del circ, on anys enrere els aurigues s’hi jugaven la vida, i era impossible que no ens emocionéssim! Estàvem passant per damunt de l’escenari on s’havien esdevingut moltes curses de quadrigues!
A continuació, vam continuar el nostre particular itinerari dirigint-nos cap el camí del Passeig Arqueològic que voreja la muralla romana. Vam quedar admirats pel bon estat de conservació de les muralles, ja que es podien distingir clarament les dues fases de construcció, i el de les tres torres -les de l'Arquebisbe, Cabiscol i Minerva- que formen el perímetre. A mesura que anàvem passejant anàvem topant amb rèpliques d’escultures, que ens va fer especial il·lusió veure, ja que ens eren molt familiars per a aquells que cursem Història de l’Art, com l’estàtua d’August de Prima Porta o la de la Lloba Capitolina. A més a més, també vam poder veure columnes la procedència de les quals era ni més ni menys que...Troia! L’emoció de tots nosaltres anava en augment, i no ens vam poder contenir de fer-nos fotografies amb les majestuoses escultures o abraçats a les columnes d'insigne passat.
Tot seguit, havíem de continuar el nostre itinerarium fent una parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però, com que estava tancat per reformes, vam optar per anar a visitar l'exterior de la catedral romanicogòtica de Tarragona, construïda, com he dit abans, sobre les restes de l'antic temple d'August i que coronava la terrassa superior de la ciutat. Alguns, com a grans apassionants de l’art, vam aprofitar per anar localitzant els diferents elements característics d’una catedral gòtica, com l’arc ogival, els contraforts, la rosassa, els vitralls, el cimbori... Malauradament, però, no hi vam poder entrar. Això sí, el fet de no poder entrar ni al MNAT ni a la catedral, malgrat la decepció, ens va servir per entendre que les coses no sempre surten com un vol, i que de vegades un ha de renunciar a allò que més desitja. No obstant, sabíem que aquesta desafortunada notícia no era més que una excusa perfecta per tornar aviat a Tàrraco. El que sí vam fer és la fotografia ritual davant del MNAT amb la inscripció “TARRACO SCIPIONUM OPUS”, seguint la vella i bella tradició instaurada ja fa molts anys pels tripulants del Vaixell.
Havent fet la famosa fotografia que teniu al principi de la crònica, vam visitar la Torre del Pretori. Després d’una dura ascensió per unes escales cargolades que semblava que no s'acabessin mai, vam arribar al mirador des del qual vam poder contemplar unes vistes panoràmiques excepcionals de tota la ciutat de Tàrraco. Podíem veure tant la Catedral com el circ, però també l’amfiteatre que es trobava a la vora d’un mar brillant. Aquestes vistes tan suggerents ens van incitar a fer-nos fotografies per recordar amb alegria aquest moment. Després, vam baixar a les amples voltes per les quals els espectadors entraven a les grades del circ, i que també tenien la funció de suportar-les. Era molt emocionant passar per l’interior d'un circ romà, un edifici públic de caràcter lúdic que tenia capacitat fins a 25.000 espectadors. Una bogeria!
Després de visitar el circ ja ens vam dirigir cap a l’amfiteatre: l’última parada del nostre particular viatge al passat. Aquest amfiteatre es va construir fora de la ciutat i ben a prop de la Via Augusta amb capacitat per a uns 15.000 espectadors. Vam tenir la gran sort de poder baixar a l’arena, i allà vam descobrir que s’hi havia construït una basílica paleocristiana amb planta de creu llatina que havia presenciat el martiri de Sant Fructuós i de dos diaques. Trepitjar in situ l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco ens va emocionar molt perquè no vam poder deixar d’imaginar que aquí milers de gladiadors s’hi havien jugat la vida...
Per últim, vam dinar prop de la Rambla. Ara ja sí que posàvem punt i final a la visita i ens havíem d’acomiadar d’una ciutat amb tants anys d’història! De tornada amb el tren, alguns van aprofitar per fer un balanç de la sortida, altres van mirar fotografies que havien fet durant el dia, altres dormien, escoltaven música…
Aquesta sortida va ser molt positiva i la guardarem com a una de les més entranyables del nostre batxillerat. Certament, veure monuments patrimonials en tan bon estat de conservació i saber que hem tingut la gran sort de poder mirar in situ una ciutat amb tants anys d’història no té preu. Que privilegiats som!
Berta Olivé i Casadó
2n batxillerat humanístic
Reportatge fotogràfic a càrrec de Meritxell Pajuelo Vídeo gravat i editat per Ainhoa Buendía
