Gendre

Per als romans, com per a tantes altres cultures, la perpetuació de la família era fonamental. Ho era tant que, quan es buscava un marit per a la filla de casa, el que de fet es buscava era algú que aportés fills i ampliés la parentela.

Això explica que el nouvingut a la família fos anomenat gener, que ha donat gendre en català. Gener comparteix la mateixa arrel que generar, engendrar o gènere i volia dir ni més ni menys que "engendrador", perquè era aquest el paper més important, si no l'únic, que s'esperava que acomplís el marit de la filla.

A propòsit de la parentela, llegiu aquest fragment i la seva traducció de les Etimologies de Sant Isidor (IX, 5-6):

Pater est initium generis. Itaque is pater familias vocitatur. Mater enim quasi materia est.

Avus patris pater est. Proavus avi pater est. Abavus proavi pater. Atavus abavi pater. Tritavus atavi pater, ultimum cognationis nomen est.

Filius et filia liberi appellantur.

Patruus frater patris est, quasi pater alius. Avunculus est matris frater. Amita est soror patris, quasi alia mater. Matertera est soror matris, quasi mater alia.

El pare és l’origen del llinatge. Per això s’anomena pater familias. I la mare és com el principi físic.

Avus és el pare del pare. Proavus és el pare de l’avi. Abavus el pare del besavi. Tritavus el pare del rebesavi i l’últim nom de parentiu.

El fill i la filla s’anomenen liberi.

El germà del pare és el patruus, gairebé com un altre pare. Avunculus és el germà de la mare. Amita és la germana del pare, gairebé com una altra mare. La germana de la mare és la matertera, gairebé també com una altra mare.

A partir d'aquestes informacions i de les paraules en llatí que ja sabeu o aneu descobrint relacionades amb la família, us proposo que completeu l'arbre genealògic de la vostra i en feu una presentació fotogràfica. De pas, recuperareu la memòria històrica dels vostres avantpassats i els recordareu, un fet de vital importància per a qualsevol romà. Què us sembla?

Marta Simón