Malauradament, aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb el tifó que ha assolat les Filipines. El Haiyan, un dels més devastadors de la història, ha deixat un paisatge de destrucció total i ha causat més de 10.000 morts segons les últimes estimacions. En meteorologia, un tifó és una tempesta forta localitzada al nord-oest de l'oceà Pacífic (sempre a l'oest de la línia de canvi de data), però la referència cultural l'hem de buscar en la mitologia clàssica, concretament en el relat hesiòdic de la Teogonia que situa la terrible lluita entre Zeus i Tifó, monstre engendrat per Gea i Tàrtar -la terra i la profunditat més pregona d'ella mateixa-, al bell mig d'una guerra lliurada per déus. L'episodi de Tifó o Tifeu (Τυφῶν -terbolí, tromba-) s'intercala entre la Titanomàquia i la Gegantomàquia, aquesta triple gesta bèl·lica que haurà de coronar Zeus com a nou i definitiu rei de l'univers. Llegim el que ens explica el poeta Hesíode al respecte:
"[820] Però quan Zeus va foragitar del cel els Titans, per la gràcia d'Afrodita daurada, l'enorme Gea va infantar, del seu amor amb Tàrtar, un darrer fill, Tifó. Els seus braços són fets per a accions de força i els seus peus de déu poderós són incansables. De les seves espatlles neixen [825] cent caps de serpent, de drac esfereïdor, d'on surten, talment dards, llengües negroses. En els seus caps monstruosos, sota les celles, els seus dos ulls brillen com brases, i de tots ells, quan mira, en surt foc. De cada un dels caps terribles sortien unes veus emeses amb uns sons increïbles: de vegades eren uns sons que només entenien els déus, de vegades semblaven el mugit d'un toro altiu de veu ressonant i de força indomable; altres vegades semblaven el rugit d'un lleó de cor despietat o d'un cadell de gos, sons sorprenents a l'oïda; d'altres vegades eren talment un xiulet que repetia l'eco de les altes muntanyes. Aquell dia s'hauria produït un fet extraordinari i Tifó hauria esdevingut senyor de mortals i immortals, si el pare d'homes i déus no ho hagués descobert amb la seva perspicàcia. Va provocar un tro fort i espantós i, per tot arreu, la terra va ressonar terriblement, així com l'ample cel al seu damunt i el mar i els corrents de l'oceà i els abismes pregons de la terra. El gran Olimp va trontollar sota els peus immortals del déu que s'aixecava i la terra va tornar a gemegar. Una intensa xafogor s'estenia per la mar de color violeta a causa dels trons i els llampecs i també del foc procedent d'aquell monstre, i pels vents borrascosos i pels llamps que porten foc. I la terra sencera bullia, i bullia també el cel i la mar. Pertot arreu onades gegantesques es precipitaven contra els penya-segats pel braó dels immortals, i va produir-se una terrible sacsejada. [850] Un tremolor s'apoderà d'Hades que regna sobre els morts que viuen sota terra i també dels Titans del Tàrtar, que viuen al voltant de Cronos, a causa de l'aldarull espantós i a causa de la terrible lluita. Zeus aleshores va aplegar les seves forces i, tot seguit, va agafar les seves armes, el tro, el llampec i el llamp que porta el foc i, fent un salt des de l'Olimp, va colpejar i va cremar tot d'una els caps horribles del monstre esfereïdor. Aquest, vençut per les violentes fuetades de Zeus, va caure de genolls ferit i l'enorme terra va gemegar.
Fulminat i abatut el monstre diví, una guspira de foc del seu cos caigut va prendre en les fondalades ombrívoles i abruptes de la muntanya i una gran extensió de la terra va començar a cremar produint un vapor intens i es fonia com l'estany escalfat per l'habilitat d'uns homes en un gresol de fondre d'ample forat, o com el ferro, metall molt més fort, que es fon quan és sotmès a l'acció del foc ardent en la terra divina per obra de la destresa d'Hefest. Així es fonia la terra per l'esclat del foc ardent. I Zeus, amb el cor afligit, el precipità a l'ampli Tàrtar.
De Tifó prové la força dels vents que bufen humits, tret del Notos, del Bòreas i del Zèfir que aclareix el cel. Aquests són d'origen diví i de gran utilitat per als mortals. Els altres són vents que bufen sobre la mar: quan s'abaten sobre la mar tèrbola, terrible flagell per als mortals, es congrien en terrible tempestat. [875] Bufen aquí i allà, dispersen les naus i provoquen la mort dels seus tripulants. I no existeix cap defensa possible per als homes que han d'enfrontar-s'hi en la mar. D'altres vents bufen, en canvi, per la terra infinita plena de flors i destrueixen els conreus estimats dels homes fills de la terra, tot omplint-los de sorra i provocant una barreja terrible. [885]"
Hesíode, Teogonia, 820-885 [Trad. Joan Castellanos, Edicions La Magrana]
Què en sabeu, de la Titanomàquia? I de la Gegantomàquia? Quin és el desenllaç de tot plegat? Coneixeu algun altre monstre de la mitologia grega que posés a prova l'equilibri del món o fos una amenaça per als déus o els homes? Quina valoració feu de la catàstrofe de Filipines?
27 comentaris:
Salutacions tripulants!
La Titanomàquia consisteix en la baralla entre els déus, la baralla que enfronta Zeus i els seus germans contra Cronos i els Titans, però abans Zeus i els seus germans alliberen als seus altres germans, els ciclops i els hecatonquirs, perquè el pare de Cronos, Urà, va tenir als ciclops, als hecatonquirs i als titans com a fills, llavors els va tancar perquè eren monstres. Llavors els ciclops regalen "armes" a Zeus i els seus germans per enfrontar-se als titans finalment guanyen els déus. La Gegantomàquia és la guerra que enfronta els tres reis del món Zeus, Posidó i Hades, que es reparteixen els poders, contra els gegants, fills de Gea. Els gegants no volien que els déus fossin els reis del món, llavors Zeus decideix lluitar contra ells. Un oracle va dir que als gegants només podien morir a mans d'un immortal amb l'ajuda d'un mortal. Aleshores Zeus demana ajuda al seu fill Hèracles, un mortal, juntament amb l'ajuda de Posidó i Apol•lo. L'últim monstre per enfrontar-se va ser Tifó, que era la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta, aquesta vegada Zeus el va matar ell sol, amb el llamp i el tro, li va cremar. Així doncs, després de les dues grans lluites Zeus regnà per sempre a l'Olimp. L'esfinx va ser un monstre que va posar a prova a Èdip, fins que aquest va resoldre l'enigma que el propi monstre posava, va morir precipitant-se per un penya-segat.
Pel què fa a la catàstrofe de Filipines, opino que és una desgràcia que la naturalesa pugui ser capaç de fer actes de violència com aquest, que la gent que hi viu allà no hi puguin fer res per evitar fenòmens com aquest i la gran quantitat de gent que ha perdut la vida, al voltant d'unes 10.000 morts.
Titanomàquia: Lluita entre els déus i els titans.
Abans de disputar un enfrontament cara a cara, els déus van alliberar els Ciclops ( eren uns gegants amb un sol ull enmig del front. Fills d'Urà i de Gea.) i els Hecatonquirs (gegants de cent braços i cinquanta caps). Els ciclops van fer un regal a Zeus, Posidó i Hades, per gratificar la proesa que van fer en salvar-los. A Zeus li van regalar el llamp i el tro; a Posidó el trident; i a Hades li van un casc que el feia invisible, gràcies a aquets estris, van poder lluitar contra els titans. A demés, els monstres van ajudar als déus i van establir una guerra que va durar 10 anys.
<
Gegantomàquia: Lluita entre els déus i els gegants.
Els gegants contra els que els déus van lluitar eren uns monstruosos! Tenien el cap, els braços i el tors d’un home, però les cames i els peus eren uns dracs esfereïdors. Un oracle va predir que cap dels gegants moriria a mans d’un immortal, per tant, Zeus va demanar ajuda a un dels seus fills, Hèracles.
Aquestes dos histories finalitzen amb la mort de tots els qui s’oposen als déus i ells acaben sent els amos i senyors del món i l’univers.
Altres monstres mitològics poden ser:
La Hidra: Era un antic i despietat monstre aquàtic amb forma de serp, tenia d’entre 3 a 100 caps i un alè verinós. Hèracles la va matar en un dels seus 12 treballs.
La Sirena: Un híbrid mitat dona, mitat ocell. Atreien els navegants fins portar-los a la mort.
El minotaure: Era un monstre amb cos d’ home i cap de toro. Va ser concebut per Pasífae i un magnífic toro. Va ser tancat en un laberint per l’arquitecta Dèdal, fet expressament per retenir-lo. Durant molts anys, homes i dones eren portats al laberint com a sacrifici al mateix monstre fins que Teseu el va matar.
Rebre una noticia com aquesta sempre és negatiu. Un tifó pot causar moltes morts (malauradament ja en són mes de 10.000), destrucció i sobretot por i desubicació. És molt trist veure imatges com aquestes. Veus a nens, joves, adults, avis; que d’un dia per l’altre ho han perdut tot. La casa, la feina, amics, familiars...
La titanomàquia es basa en la lluita entre déus i titans. Zeus i els seus germans, enfadats pel comportament del seu pare al voler menjar-se’ls perquè ningun d’ells li robés el tro, van decidir enfrontar-se’n cara a cara. Per fer-ho primer van alliberà als monstres que el seu pare va tancar al centre de la terra, els tres Ciclops i els tres Hecatonquirs. Els Ciclops van regalar als tres germans unes armes per poder lluitar contra Cronos, en forma d’agraïment. A Zeus li van regalar el llam i el tro, a Posidó el trident i a Hades un casc que el feia invisible. La lluita va ser ferotge i va durar 10 anys, però finalment la van guanyar els déus.
I la Gegantomàquia és quan els gegants, també fills de Gea, no volien que els tres déus regnessin el món. I llavors va haver una altre lluita dels gegants contra els déus. Els gegants eren meitat home de cintura cap amunt i meitat drac de cintura cap avall. Els seus peus eren caps de drac i tenien una força descomunal, llançaven al cel pedres i alzines enceses. Per una altra banda, un oracle va predir que si els déus volien guanyar la lluita necessitarien l’ajuda d’un mortal. Així que Zeus va demanar ajuda al seu fill Heràcles, que era mortal i l’heroi més fort del món. La baralla va ser molt dura, els déus atacaven als gegants amb ajuda de les seves armes, però finalment qui va matar-los va ser Heràcles amb la seva espasa.
El desenllaç va ser una última lluita, però va ser més un duel perquè es van enfrontar Zeus i el Tifó. Tifó també era una barreja de fera i home. Hesíode, escriptor de l’antiga Grècia, el va descriure com un ésser que de les seves espatlles neixen cent caps de drac, i dels seus ulls esgarrifossos surt foc. Per lluitar contra ell va ultilitzar les seves armes, el tro, el llampec i el llamp amb foc. I finalment el va derrotar cremant tots els seus caps i va regnar per sempre l’Olimp.
Diuen que de Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells.
Un d’aquests monstres podria ser Medusa. Una de les tres germanes gorgoniques, els seus pares eren Forcis i Ceto. El seu poder era que convertia en pedra a qualsevol que la mirés als ulls. El que va passar va ser que Poseidó encegat per la seva bellesa va voler seduirla (per alguns va ser una violació) en el temple d’Atenea. Atenea al enterar-se va enfadar-se molt, sobretot al saber que Medusa estava embarassada. Per això la va castigar fent que cambiant el preciós cabell que tenia per un niu de serps. Però no va estar contenta i va ordenar a Perseu matarla. Ell va matarla tallant-li el cap i des de llavors el fa servir com arma.
Sobre el terrible tifó de Filipines penso que és horrible com la natura provoca aquests desastres. També penso que tenim sort d’estar bé en aquest sentit, però que no em vull imaginar com ha d’estar la gent que d’un dia per l’altre ho ha perdut tot, la vida, la mort de familiars o amics, la casa, absolutament tot. Espero que poc a poc tot torni a la normalitat i totes aquestes persones puguin tornar a la seva vida poc a poc.
Podríem assimilar el tifó que lluita contra Zeus amb el tifó que ha desolat una part de Filipines.
En Mitologia grega, s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues generacions de déus; els Titans (déus de segona generació, fills d´Urà i de Gea) i els Olímpics (déus de tercera generació). Se situa cronològicament abans de la creació de l'home. Va durar 10 anys.
La guerra va començar poc després que Cronos, el més jove dels seus fills, li prengués el poder a Urà, el seu pare, tallant-li els genitals. Aquest últim, en veure's desposseït del seu tro, li va llençar una maledicció: allò que Cronos havia robat al seu pare li seria pres pels seus propis fills. Per això Cronos, tement que el poder li fos pres, es menjava tots els seus fills només néixer, eliminant així la possible descendència. La seva dona Rea, cansada de veure morir a tots els fills, va amagar el darrer, Zeus, i en el seu lloc li va entregar una pedra embolicada en bolquers. Cronos s'ho va creure i es va menjar el que pensava que era la criatura.
Quan Zeus va créixer, criat en secret a l’illa de Creta, es va preparar per destronar al seu propi pare, com la profecia deia, i el va obligar a vomitar tots els fills que s’havia menjat. Tots aquests fills es van unir a Zeus per tal d'arrabassar el poder al seu cruel pare i així va ser com va començar la gran guerra dels déus.
Els titans, germans de Cronos, en canvi, van donar suport al Déu devorador. Els titans liderats per aquest eren sis més Cronos.
Aquests eren més nombrosos i importants que els seguidors de Zeus que només contava amb els seus germans.
Zeus en veure que no tenia suficient ajuda va decidir que aniria a buscar els habitants del Tàrtar que eren els Ciclops i els Hecatonquirs. Agraïts, els Ciclops, van donar armes als tres germans de l’Olimp: el llamp el van entregar a Zeus i a Hades li van donar una mena de llanterna que s’enfocava al voltant del seu cos i el feia invisible; a Posidó un trident. Així que els tres, amb les seves respectives armes, van intentar derrotar als Titans.
Molts van morir, però d’altres van aconseguir fugir i el vell Cronos i els altres titans van caure al Tàrtar excepte Atles que va ser castigat a portar sobre les espatlles la bola del món.
Finalment quedaren els tres germans guanyadors: Zeus, Posidó i Hades que es van repartir el poder de l’univers. Zeus el cel i la terra. Posidó el mar. Hades els inferns. l’Olimp es va considerar territori de tots tres.
La Gigantomàquia, en canvi, és la guerra dels gegants. En la mitologia grega els gegants són éssers invencibles nascuts de la Terra de gran força i alçada.
Tot va començar quan Zeus havia tancat els Titans al Tàrtar. Llavors, Gea, la mare dels titans, es va enfadar i va engendrar amb Urà els gegants per lluitar contra els déus de l’Olimp i alliberar els titans.
Els déus de l’Olimp coneixien un oracle que deia que els Gegants no podien morir en mans dels déus i van buscar un mortal perquè lluités amb ells: Hèracles.
En aquella batalla, tots els Gegants van ser derrotats i, finalment, Hèracles va omplir las fletxes amb verí de l’Hidra de Lerna, per tal que els gegants acabessin de morir; excepte els que van quedar presos sota les illes.
Ambdues històries acaben malament per aquells qui s’oposen a la força i superioritat dels Déus. Aquells que creuen ser millors que el superior.
El mateix mortal caçador Acteó que va voler veure a Artemis nua i la va observar mentre la deessa es banyava. Al descobrir-ho, la poderosa divinitat va fer que els propis gossos del caçador el devoressin viu mentre aquest s’anava convertint en cérvol.
Per suposat, notícies com aquesta sempre son una tragèdia. I més veient la quantitat de gent que ha mort a causa del Tifó. I és que el pitjor és que encara és inviable comptar els morts ja que és impossible arribar a bona part de les zones del centre de l'arxipèlag devastades pel Tifó possiblement més potent que mai ha tocat terra.
Llocs on no queda un edifici ni un arbre en peu, tot està inundat de fang i els supervivents busquen desesperats aigua i menjar. I és que la catàstrofe encara no ha passat i això és el pitjor.
-La "Titanomàquia", també coneguda com "Guerra dels Titans", va ser la guerra entre els déus liderats per Zeus i els Titans liderats per Cronos, el pare de Zeus.
Les causes d'aquesta guerra van ser que Cronos es pensava que els seus fills l'acabarien destronant-lo, i va decidir menjar-se'ls, però l’últim en néixer (Zeus), va poder salvar-se gràcies a la seva mare Rea. Zeus va créixer en una cova d'una illa del Mediterrani cuidat per Gea. Quan es va fer gran, va sortir en busca del seu pare i donant-li una poció especial, Cronos va vomitar a tots els seis fills.
Els Titans liderats per Cronos, eren: Ceo, Crios, Hiperió, Jàpet, Atles i Meneci. Eren més nombrosos que els seguidors de Zeus, que només contava amb els seus germans, potser l¡oceànide Estígia i amb els seus nombrosos fills. Zeus en veure que no tenia suficient ajuda va decidir que aniria buscar els habitants del Tàrtar que eren els Ciclops i els Hecatonquirs. Aquests, agraïts, els van donar armes al tres germans: a Zeus li va entregar el llamp, a Hades una llanterna que la feia invisible i a Posidó un trident.
Els tres germanes van planejar un pla per acabar ràpid amb la guerra. Hades va robar les armes a Cronos mentre Posidó l'entretenia i l'amenaçava amb el trident. Els Hecatonquirs llençaven roques sobre els titans, molts van morir però d'altres van aconseguir fugir i el vell Cronos i els altres titans van caure al Tàrtar, menys Atles que va ser castigar a portar sobre les espatlles la bola del món.
Per acabar, el tres germans (Zeus, Posidó i Hades) van ser els guanyadors de la guerra i es van repartir el poder de l'univers; Zeus el cel i la terra, Posido el mar i Hades l'infern; l'Olimp es va considerar territoris de tots tres.
- La "Gigantomàquia", també coneguda com "Guerra dels Gegants", és la lluita entre els déus de l'Olimp i els gegants, fills de Gea i de la sang d'Urà. Hi ha diferents versions; una diu que els Gegants van néixer de les gotes de sang, quan Cronos va castrar a Urà i l'altra que Gea va donar a llum aquests monstres per venjar-se dels déus que havien tancat als seus fills al Tàrtar. Els gegants eren éssers enormes, monstruosos, amb cabell i barba de serp i cues que acabaven en dracs. Després de l'incitació de Gea, els Gegants van atacar als déus llençant roques i arbres incendiats cap a ells.
Al voltant de Zeus es van reunir altres déus, com Ares, Hefest, Apol•lo, Dionís, Hera, Afrodita, Atenea (que va nèixer del cap de Zeus durant la Gigantomàquia)... Els déus van demanar ajuda a un mortal, Hèracles.
Els gegants van ser derrotats, un darrere l'altre. Atenea va matar a Palantes i a Encélado, Dionís transformat en lleó va devorar a Éurito o Reto, Hèracles va matar a Alcioneo i, juntament amb Apol•lo, a Efialtes. Zeus va matar a Eurimedonte i Porfirión i Posidó va matar a Polibotes. Després de la mort de tots els Gegants, els Déus es va convertir en els únics dominadors del món i de les criatures que l'habitaven.
El desenllaç d’aquestes dos guerres és que Gea, que estava molt disgustada per la mort dels gegants, es va voler venjar. Va demanar ajuda a Cronos, i ell li va donar dos ous impregnats amb el seu semen i li va dir que els enterres, i dels ous va sortir Tifó: un mosntre enorme capaç de treure foc pels ulls. El seu cap tocava el cel, de cintura cap a baix estava cobert d’escorçons i en més de dits, tenia caps de drac.
Davant del seu temible aspecte, els déus Olímpics van marxar i es van amagar al desert d’Àfrica, on es van transformar amb animals per no ser descoberts (en peix, en bou...) Només Atenea i Zeus van lluitar amb el monstre.
Van lluitar al mont Casio, Tifó va tallar els tendons del braç i de les cames a Zeus i el va tancat en una caverna. Hermes i Pan van robar els tendons i els van tornar a col•locar al dos del déu, quan es va recuperar, es va posar a llançar raigs al monstre. Al final, Zeus li va tirar el monte Etna i va aconseguir aplastar-lo.
Un altre monstre podria ser “Pitón”, en la mitologia grega és una gran serp, filla de Gea (la mare de la Terra), nascuda del fang que va quedar a la terra després del gran diluvi. El monstre vivia en una cova a prop de Delfos, i allà custodiava l’oracle. El déu Apolo, va matar la Pitón, va exigir l’oracle i des de llavors va ser conegut com Apolo Pitio.
Sobre el tifó de Filipines jo penso que ha sigut una desgràcia horrible, que ha afectat moltissima gent i que es tardarà molt temps en construir tot el que ha devastat el tifó. Nosaltres, com a éssers humans, tenim la nostra part de responsabilitat ja que l’escalfament del planeta és una cosa que també ens afecta.
La titanomàquia és la baralla que va haver entre els Deus i els Titans.
Zeus, el més jove, va alliberar als seus germans fent vomitar al seu pare, que se’ls havia menjat abans. I així els Deus van alliberar als monstres que el seu pare havia tancat, els Ciclops. Ells en agraïment els van donar les armes necessàries per lluitar contra Cronos. Finalment van guanyar els Deus Olímpics.
La Gegantomàquia és la baralla que va haver entre Deus i Gegants. Zeus va decidir tancar els Titans al Tàrtar i això va enfadar a la seva àvia, Gea. Els gegants tenien el poder de fer-se invisibles als ulls dels mortals i els inmortals, gràcies a una herba màgica. Al saber això Zeus va dir al Sol, la Lluna i l’Aurora que no apareguessin fins que hagi descobert la herba màgica. Finalment van guanyar els Deus Olímpics.
Equidna, es la mare de Tifó, ella també va atacar el mont Olimp. Però finalment la va matar Argos quan ella estava dormint en una cova.
En el món antic també passaven catàstrofes naturals com les de Filipines i ells els convertien en mites, i això fa que ho puguem interpretar i adonar-nos de que ara, en el món actual ho veiem de la mateixa manera com ho veien els antics grecs. Potser una de les poques diferencies que trobo es que només que ho enfoquem d’una manera objectiva i molt tècnica. Les conseqüències d’un Tifò són les mateixes que feia segles. Una destrucció de tot, per la població que ho ha viscut.
La Titanomàquia -> "Lluita de Titans" El fet que desencadena aquesta lluita és que Gea (deesa de la terra) i Urà (personificació del cel) van tenir fills,aquests fills mostruosos,gegants.
Hecatonquirs: eren monstres gegants de cent braços i cinquanta caps,eren tres.
Els Ciclops: quasi mateixes característiques però els diferencia que tenien un sol ull al mig del front també eren tres.
Els seu pare en veure'ls s'horroritzava i va decidir tancar-los al ventre de la terra,Gea es venjaria tard o d'hora.
van tenir uns altres fills al cap d'un temps (ELS TITANS) que també eren enormes però tenien aparença humana,eren dotze.
Gea pensà que aquesta era la seva oportunitat per realitzar la seva venjança.Cronos era el fill menor acaba derrocant el seu pare i ocupen el seu tro, es va casar amb Rea la seva germana i junts varen tenir
POSIDÓ,HARES,HÈSTIA.DEMÈTER I HERA.Un oracle el va advertir que ell també seria destronat per un fill seu,llavors cada cop que neixia un fill seu se'ls empassava.Quan va néixer seus Gea el va salvar dels seu pare amgantlo a Creta.
Zeus ja havent crescut torna per enfrontarse al seu pare i allibera els seus germans i també els monstres tancats per cronos.Aixi començà la batalla entre els déus olímpics contra titans,que va durar deu anys i van véncer els déus.
Després d'aquests fets surgeix la "GEGANTOMÀQUIA" (déus contra gegants).Molts gegants no estaven d'acord que Zeus i els seus germans tinguessin el poder,aquests gegants eren monstres molt poderosos i d'aparença esgarrifosa amb moltes deformacions i barreges de criatures,l'única forma de guanyar la batalla era amb ajuda d'un mortal
aquest mortal era HERÀCLES fill de Zeus que els va matar a tots amb la seva espasa,així van terminar les batalles i Zeus va regnar per sempre a l'Olimp.
Un altre monstre podria ser "La Quimera" -> monstre amb cap de lleó cua de serp i cos de cabra,treia foc per la boca la seva mare era "Edquina" i el seu pare el mateix "Tifó".
Sobre el tifó Haiyan crec que ha sigut una catastrofe debastadora,deixent a més de deu mil victimes,un dels tifons més perillosos fins a la nostre actualitat,una de les causes ha sigut el canvi climàtic,crec que és un fet molt trist,persones que tenien una vida ja construïda ara es vegin en una situació tant horrible
,han perdut la llar,familiars i ara lluitant per sobreviure,És impresionant com la pròpia naturalesa arriba a demostrar-nos el seu poder.Hi ha una total similitud amb el tifó de la mitologia grega i el tifó que ha debastat Filipines,
els dos tenen un poder enorme,com les forces del vent que bufa en els mars emportant-se tot el que els bloqueja el pas.
La Titanomàquia (en grec antic τίτας + μαχή (lluita) 'Guerra dels Titans') va ser una sèrie de batalles que van durant deu anys entre les dues races de deïtats molt anteriors a l'existència de la humanitat: els Titans, que lluiten des de la muntanya Otris, i els Olímpics, que arribarien a regnar a la muntanya d’Olímpia. Aquesta gran batalla va començar quan Cronos es va apoderar del tro i va alliberar als seus germans titans, que estaven tancats al Tàrtar sota el regnat tirànic. No obstant això, Urà va profetitzar que els fills de Cronos es rebel·larien contra ell. Cronos es va convertir en el terrible rei ja que s’empassava sencers els fills a mesura que anaven neixen del ventre de Rea, que va aconseguir amagar el seu sisè fill. Rea li va donar una pedra embolicada i a Zeus el va portar a l’illa de Creta, on va ser criat per les ninfes. Un cop es va fer gran, Metis va donar a Cronos una poció especial, que va provocar que vomités tots els fills que s’havia empassat, que es van posar a lluitar al costat de Zeus. Els Titans, els germans de Cronos, en canvi, van donar suport al déu devorador. Així, els titans, liderats per Cronos, eren: Ceo, Crios, Hiperió, Jàpet, Atles i Meneci. Els titans eren per això més nombrosos i importants que els seguidors de Zeus que només contava amb els seus germans, i potser l’oceànide Estígia i amb els seus nombrosos fills.
Zeus en veure que no tenia suficient ajuda va decidir que aniria a buscar els habitants del Tàrtar que eren els Ciclops i els Hecatonquirs. Agraïts, els Ciclops van donar armes als tres germans de l’Olimp: el llamp el van entregar a Zeus, a Hades li van donar una mena de llanterna que s’enfocava al voltant del seu cos i el feia invisible, i a Posidó un trident.
Els tres germans van planejar un pla per acabar ràpidament amb la guerra. I així Hades li va robar les armes a Cronos mentre que Posidó l’entretenia i l’amenaçava amb el trident. Mentrestant els Hecatonquirs, a la part alta, llençaven roques sobre els titans amb tanta fúria que pensaven que les muntanyes queien sobre ells.
Molts van morir sota les pedres però d’altres van aconseguir fugir i el vell Cronos i els altres titans van caure al Tàrtar, menys Atles que va ser castigat a portar sobre les espatlles la bola del món.
Finalment quedaren els tres germans guanyadors, Zeus, Posidó i Hades que es van repartir el poder de l’univers. Zeus el cel i la terra, Posido el mar i Hades els inferns; l’Olimp es va considerar territori de tots tres.
La Gigantomàquia, en canvi, (γιγας + μαχή) és la guerra dels gegants. En la mitologia grega els gegants són éssers invencibles nascuts de la Terra, de gran força i alçada. Els gegants més antics són els nascuts de la Terra i Urà.
Tot va començar quan Zeus havia tancat els Titans al Tàrtar. Llavors, Gea, la mare dels titans, es va enfadar i va engendrar amb Urà el gegants, per lluitar contra els déus de l’Olimp i alliberar els titans.
Els déus de l’Olimp coneixien un oracle que deia que els Gegants no podien morir en mans dels déus, i van buscar un mortal perquè lluités amb ells: Hèracles.
La batalla es va lliurar on habitaven els Gegants, a Flegra (terra calenta). Els déus reunits van patir un primer assalt. Els Gegants van avançar amb torxes fetes de troncs de roure i llançant roques.
Tots els Gegants van ser derrotats i alguns per personatges que ens són força coneguts:
-Hèracles va atacar primer a Alcioneu.
-Quan Encèlad abandonava el camp de batalla, Atenea el va aixafar amb l'illa de Sicília, on va quedar empresonat, sota l’Etna.
-Pal·las va ser vençut per Atenea, que el va escorxar per fer servir la seva pell (l'ègida) com armadura.
-Mimas va ser sepultat per Hefest sota una massa de metall fos, en la qual segueix pres (el Vesuvi).
Finalment Hèracles va omplir las fletxes amb verí de l’Hidra de Lerna, perquè així els gegants acabessin de morir, excepte els que van quedar presos sota les illes.
Un dels monstrues de la mitologia seríen les sirenes que poseïen un cant homonic que seduia als homes i els portaven fins a la seva perdicció. Com va succeir amb Jason i els seus argonaut as que van ser salvats per Orfeo qui va superar-les musicalment tancant el encantament. També va pasar amb Ulises en la Odisea que va tapar les orelles dels seus mariners amb cera i posteriorment ell es va atar a un pal per poder escoltarles el mateix i evitar las ganes d'arrojar-se al mar.
Pel que fa a Filipines penso que es una gran desgràcia i que les morts que hi an agut son una part de tota les horribles coses que a deixat el Tifó.
La TITANOMÀQUIA va ser una guerra que van tenir Zeus i els seus germans amb el seu pare, Cronos, i els seus oncles els Titans.
La causa d'aquesta guerra va ser el destronament de Zeus al seu pare Cronos.
Cronos seria destronat per algun dels seus fills, com va fer ell amb el seu pare. I el que va fer Cronos, es que cada cop que naixia algun dels seus fills se'ls empassava a l'instant. Però Rea va ocultar l'últim fill Zeus, portant-lo a l'illa de Creta.
Allà va ser criat per les nimfes i pels Curetes i alimentat per la mel de les abelles i per la llet de la cabra AMALTEA.
I el cap d'un temps Zeus va convertir-se en un jove fort i valent. I abans de tornar per alliberar als seus germans va demanar ajuda a Metis.
Aquesta li va dir que no es baralles, i que ella s'encarregaria de preparar una beguda màgica per que vomités als seus germans. Va tornar amb aquella beguda, i Cronos al beures-ho va vomitar als germas de Zeus.
Zeus juntament amb els seus germans van decidir lluitar contra el seu pare, Cronos, i oncles els Titans.
Però abans de començar, Zeus i els seus germans van alliberar als monstres que Cronos va tancar al centre de la Terra ( els Cíclops i Hecatonquirs ). I aquests els hi van regalar atributs als 3 Déus, i a més a més els van ajudar a lluitar contra els Titans. Aquesta guerra va durar 10 anys on finalment van guanyar els Déus.
I al guanyar havien de decidir qui hauría d'exercir el poder. Aleshores van fer una rifa on es va decidir que Zeus governaria el Cel, Posidó el Mar i Hades el món sota Terra.
Però Gea, l'àvia dels Déus, no volia que aquests governessin el món. I aleshores Gea va enviar uns altres fills seus per que lluitessin contra ells, els Gegants.
Aquests Gegants eren mig home i mig fera. I no podien morir en mans d'un immortal si no tenien l'ajuda d'un mortal, deia un oracle. I així doncs, Zeus va demanar ajuda al seu fill Hèracles, ja que la seva mare era una mortal anomenada Alcmena.
I va exclatar la guerra entre els Déus i els Gegants. Cada Déu feria als gegants amb els seus atributs però el que va derrotar definitivament als Gegants va ser Hèracles amb la seva espasa.
El desenllaç de tot plegat és la victòria per part de Zeus.
I Gea per no veure'ls regnar va voler fer una última jugada.
Va engendrar un fill anomenat Tifó, nascut sota terra.
Tifó era un altre barreja d'home i fera. Era molt gran i esgarrifós.
I el que només va enfontar amb valentia a aquesta bestia va ser Zeus. Que amb els seus atributs, el llamp, el tro i el llampec va fulminar a aquesta bestia deixant-lo abatut.
I aixó va fer que Zeus regnés per sempre a l'Olimp.
Uns altres monstres són :
Minotaure : Era un monstre amb cos d'home i cap de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Aquest monstre va ser tancat dins d'un laberint on Teseu el va derrotar.
La Quimera : Era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp. Treia foc per la boca i era molt ràpida. Aquest monstre aterroritzava a les poblacions i engollia animals i ramats. Fins que va ser derrotat per Bel·lerofont.
Per mi aquesta catàstrofe va ser molt impactant ja que va passar en el meu lloc d'origen.
No només va haver un gran nombre de morts, sinó que també va deixar la zona afectada molt destrossada. Deixant a les persones sense vivenda, sense treball, sense practicament res. I a més es trigarà bastant de temps en reconstruir tota la zona afectada.
Em va donar molta pena per la gent que hi tenia familiars en la zona afectada, ja que podria ser que faci temps que no veien als seus familiars o amics i ara no tenen la possibilitat de poder verure'ls una altre vegada.
Però a la vegada es va poder veure un gest de bona voluntat per part dels altres països ajundant-nos amb previsions i més coses.
I ara els hi estem molt agraïts als països col·laboradors en ajudar el nostre país!
Primer dir, què dono tot el meu sentit condol a tots els familiars i amics de la gent que va ser afectada aquesta desgràcia, encara que no vegin el meu condolència cap a ells em sento del tot dolguda cap a aquestes persones. Ara sí la Titanomàquia, és la disputa entre els déus olímpics contra els titans, els titans eren els 6 fills de Urà, pare d'aquests déus que van fer possible que Urà fos destronat a causa de tancar els germans, de Zeus, Posidó i Hades, ja que eren monstres i gegants. Com he dit, és la disputa entre déus contra Cronos(pare) i els Titans(oncles) ja que no volien que es fessin càrrec de la terra. Principalment els déus van alliberar als ciclops, personatges de un sol ull que eren caracteritzats per la seva gran força i grandessa. Aquests personatges van intervindre a la batalla ajudan als déus. Finalment aquesta va ser vençuda pels déus durant 10 anys. A partir d'aquest fet va esdevenir la Gegantomàquia, la batalla entre Zéus i gegants(fills de Gea) que no volien que es fes càrrec del món. Aquesta lluita va ser guanyada per Zeus i l'ajuda del seu llamp obtingut com a regal dels Ciclops i els seu fill Hèracles(mortal, capaç de véncer la batalla)El desenllaç de cada un d'aquests mites va ser finalitzat proclaman a Zéus, pare dels déus i dels homes, regnan per sempre a l'Olimp. Encara que va haver un altre personatge motològic anomenat Tifó, l'ultim montres i gegant que va aconseguir escapar de l'espassa de Hèracles, però que va ser abatut per Zéus. Tifó és un personatge mitològic molt poderós ja que la seva força agita els mars amb els vents que bufa, però que actualment ha donat nom a catastrofes que es veuen actualment, l'ultima a Filipines com a nom HAIYAN. Penso que potser Tifó s'ha revelat com altres vegades ho ha fet, per posar a prova a Zéus i que potser la lluita no ha finalitzat del tot, però tan si com no això es veurà al pas del temps(cronos)
Salvete omnes!
La Titanomàquia (o lluita de Titans) és la guerra dels déus Olímpics contra els Titans. Protagonitzada doncs, per Zeus i els seus germans, Hades i Posidó, i amb l’objectiu de destronar el seu pare i destruir els seus oncles, va iniciar-se una guerra que duraria deu interminables anys. Abans de declarar-la, però, els déus van alliberar a les feres que Cronos havia tancat intencionadament al centre de la terra. Aquestes, al tornar a veure la llum, es van sentir tan immensament agraïdes, que els van oferir uns presents, aquells que conservarien per sempre i esdevindrien el seu símbol més representatiu: el llamp i el tro per Zeus, el trident per Posidó, i el casc per Hades. Gràcies a aquests i a la seva ajuda, els germans van sortir victoriosos d’aquella batalla, el que els va obligar a fer la repartició del món.
La Gegantomàquia (o lluita de Gegants) va ser provocada un temps més tard per uns altres fills de Gea, els gegants, que es negaven a tolerar el poder dels tres germans. Zeus, va voler lluitar contra aquests éssers certament esgarrifosos i monstruosos. Tot i així, un vell oracle va afirmar que la derrota per part dels déus estaria assegurada si aquests no comptaven amb la ajuda d’un mortal. Així va ser que Zeus va demanar la col•laboració d’Hèracles, l’heroi més fort del món, qui els va ajudar en aquella lluita tan terrible, fins matar-los a tots amb la seva pròpia espasa.
L’objectiu de Zeus era assolir la sobirania del món, pel que per ell, era com un deure lluitar contra tot aquell que s’oposés o intentés desequilibrar l’harmonia del seu poder. La última fera a la que es va enfrontar per aconseguir el tro, va ser Tifó. Per combatre’l va haver de fer ús de les seves armes més fidedignes: el tro i el llamp. Un cop derrotat, esdevení déu de déus. Només en casos puntuals, han existit feres com la Quimera o el Minotaure que han amenaçat amb trencar el consens i el tedi de la seva bassa d’oli, però tots han estat reiteradament aïllades i atacades fins aconseguir la seva desaparició.
En quant al Tifó de Filipines, coincideixo plenament amb el Pau. És horrorós que la pròpia naturalesa actuï en contra del home d’aquesta manera tan espantosa, provocant la desgràcia de milers de persones. Antigament era molt més senzill resoldre el perquè d’aquests successos; era un clar “càstig dels déus”. Avui en dia anem més enllà que això, busquem raons més objectives i racionals. Tot i així, no trobo que ens allunyem gaire d’aquest concepte de “càstig”. D’alguna manera o altra, amb aquests esdeveniments, la naturalesa se’ns rebel•la en senyal de defensa, com un mecanisme d’autoprotecció, d’avís i d’alerta als humans. Si seguim comportant-nos d’aquesta manera amb ella, així és com ens respondrà; és una actitud totalment recíproca.
La Titanomàquia és la lluita entre els Déus olímpics dirigit per Zeus contra els Titans dirigit per Cronos. La causa d’aquesta guerra va ser que els pares dels déus, Cronos, va voler menjar-se’ls, perquè ell pensava que els seus fills l’acabarien destronant-lo. La lluita comença quan els déus alliberen els Cíclops i els Hecatonquirs. Els ciclops agraïts, van ajudar a Zeus i els altres déus a fabricar armes, i en canvi els Hecatonquirs van ajudar en la lluita, llançant enormes pedres als Titans de cent en cent. Finalment guanyen els déus. La guerra va durar 10 anys.
Els Gigantomàquia és la guerra entre els Déus olímpics i els Gegants que eren 24, fills de Gea. La causa del enfrontament és que els gegants no volien que els déus fossin els reis del món. Els gegants eren meitat home i meitat drac, i tenien una força descomunal. Els déus olímpics coneixien un oracle i va dir que els gegants només podien morir a mans d’un mortal. Llavors Zeus va demanar ajuda al seu fill Heràcles, i finalment els gegants van ser derrotats.
L’Esfinx és un monstre d’origen egipci que té una cara de dona, el seu cos era d’un lleó i tenia ales d’àguila. L’Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes. Els tenia aterrits els viatgers, ja que els hi proposava un problema i si no els responien bé els devorava.
Les Sirenes són éssers mitològics que tenen un cos de dona i cua de peix. Les sirenes tenien una gran bellesa, les sirenes feien servir aquesta bellesa per seduir els mariners, per això quan passaven per davant d’aquestes era un mal pressentiment, perquè podrien submergir-se .
Sobre el horrible tifó que va impactar a Filipines, diria que és el tifó més potent i més fort en la història de Filipines. La veritat que és horrorós, és una veritable desgràcia i molt trist el que va succeir, van morir més de 10.000 persones i més de 1.000 desapareguts , ni tan sols podem imaginar el dolor dels quals van sobreviure i la devastació dels llocs que va afectar el tifó. Crec que està clar el qui és el responsable L’HUMÀ.
La Titanomàquia o també anomenada ''Guerra de Titans'', va ser la guerra entre els Déus liderats per Zeus i els Titans liderats per Cronos, el pare de Zeus i altres Déus com Posidó i Hades. Les causes d'aquesta guerra van ser que un oràcle li va dir a Cronos que els seus fills acabarien destronat-lo i ell per por va decidir menjar-se als seus fills, però l'últim en nèixer Zeus,es va poder salvar gràcies a que la seva mare,Rea,que va donar a Cronos una pedra envoltada amb una manta fent-la passar pel seu fill.Zeus va crèixer en una cova d'una illa del Mediterrani cuidat per Gea. Quan es va fer gran va sortir en busca del seu pare i donant-li una forta droga, Cronos va vomitar a tots els seus fills incloent-hi la pedra,la qual Zeus va posar a l'oracle de Delfos com a símbol etern de la seva supremacia.
Els Titans van establir el seu cuartell general al Otis i els Déus al Olimp. La guerra va durar 10 anys i els últims successos van ser dramàtics. Hades, invisible es va aproprar a Cronos i li va robar les armes; Posidó el va amenaçar amb el seu trident i Zeus el va matar amb el seu llamp. Els tres Hecatònquirs van golpejar als demés Titans amb roques gegants, mentres un inesperat crit del déu Pan els va obligar a fugir (d'aquest fet ve la paraula "panic").
Els Titans que no van morir a la guerra van ser fets prisioners i tancats al Tàrtar guardat ara pels Hecatònquirs. Així, el nou ordre dels Déus va quedar encadenat en les profunditats de la Terra mentres els vencedors,els Déus de l'Olimp,van ascendre a la claredat del cel i van portar al món noves concepcions i valors.
Acord amb la versió,els Gegants van néixer de les gotes de sang quan Cronos va castrar al seu pare Urà.Els Gegants eren éssers enormes,monstruosos,amb cabell i barba de serp i cues que terminaven en dracs.D'acord amb l'altre versió,Gea va donar a llum a aquests monstres per vengar-se dels Déus que havien tancat als seus fills al Tàrtar i perquè havien deixat d'adorar-la.Així,després l'incitació de Gea,els Gegants van atacar als Déus llançan't-lis roques i arbres incendiats.Aquest va ser el principi va ser el principi de la famosa Gigantomàquia que va causar gran agitació sobre la Terra.Els Gegants van esfondrar muntanyes,van aplanar el terra,van moure rius i van fer que el mar desbordés.
Pel que fa el tifó de Filipines, dir que es horrible com la natura pot provocar aquests desastres en contra l'home. Dono el meu condol a la gent afectada, sobretot a aquelles famílies que malauradament han sigut trencades per culpa d'aquest desastre natural.
Titanomàquia: ja que va ser la guerra entre els Déus liderats per Zeus i els Titans liderats per Cronos,el pare de Zeus i altres Déus com Posidó i Hades.Les causes d'aquesta guerra van ser que un oràcle li va dir a Cronos que els seus fills acabarien destronat-lo i ell per por va decidir menjar-s’els,però l'últim en nèixer va ser Zeus aquest es va salvar salvar gràcies a que la seva mare,Rea. Ella li va donar a Cronos una pedra envoltada amb una manta fent-la passar pel seu fill.
Zeus va crèixer en una cova d'una illa del Mediterrani cuidat per Gea.Quan es va fer gran va sortir en busca del seu pare i donant-li una forta droga,Cronos va vomitar a tots els seus fills incloent-hi la pedra,la qual Zeus va posar a l'oracle de Delfos com a símbol etern de la seva supremacia.
La guerra va durar 10 anys .
Els Titans que no van morir a la guerra van ser fets prisioners i tancats al Tàrtar guardat ara pels Hecatònquirs.Així,el nou ordre dels Déus va quedar encadenat en les profunditats de la Terra mentres els vencedors,els Déus de l'Olimp,van ascendre a la claredat del cel i van portar al món noves concepcions i valors.
Gegantomàquia: Acord amb la versió,els Gegants van néixer de les gotes de sang quan Cronos va castrar al seu pare Urà. Gea va donar a llum a aquests monstres per vengar-se dels Déus que havien tancat als seus fills al Tàrtar i perquè havien deixat d'adorar-la. Els Gegants van atacar als Déus llançan't-lis roques i arbres incendiats. Al voltant de Zeus es van reunir, llestos per la guerra,Posidó,Ares,Hefest,Hermes,Apol•lo,Dionís amb els Silens i els Sàtirs,les Moires,Hera,Afrodita,Cibeles,Éstigue i la seva filla Nice,Hécate i la deesa Atenea que va nèixer armada dels peus del cap de Zeus durant la Gigantomàquia.
Els Déus van demanar ajuda a un mortal,Heràcles.La seva ajuda va ser molt valiosa,però Gea va intentar trobar un herba que salvaría als seus fills.Zeus,al saber-ho,va prohibir a Eos ,al Sol i a la Lluna,qua apareixessin fins que ell o destruïs.
Així,un darrere un altre,els Gegants van ser derrotats..Després de la total eliminació dels Gegants,els Déus es van convertir en els únics dominadors del món i de les criatures que l'habitaven.
Altres montres:
Minotaure: era un monstre amb cos d'home i cap de bou. Va ser tancat en un laberint dissenyat per l'artesà Dèdal, fet expressament per retenir-lo, situat probablement a la ciutat de Cnossos, a l'illa de Creta.
Sirenes: La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix ,tot i que les primitives sirenes tenien aparença de mig ocells o rèptils. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners ja que podien naufragar o perdre's per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.
El que ha pasat a filipines ha sigut una catàstrofe horrible que espero no tornar a veure ja que ningú es mereix viure aixó.
La Titanomàquia: consisteix en l'enfrontament pel poder entre Zeus i el seu pare Cronos.
Tot va començar quan Zeus va desafiar al seu pare Cronos.
El territori estava dividit en dos, per una part ocupaven Zeus i els seus germans la part del mont Olimp i per l'altre Cronos i els seus germans i germanes ocupaven la part sud del mont Otris.
A continuació, Zeus va alliberar els cíclops amb la condició de la fabricació d'armes, com per exemple, un poderós trident per Posidó, un casc per Hades i uns extraordinaris llamps per Zeus.
Una vegada armats van alliberar als Hecatonquirs, que gràcies als seus poders podien llançar pedres amb molta presició. Seguidament, l'enfrontament va esclatar i Zeus i Cronos van començar a lluitar, amb el temps Zeus va guanyar territori. Finalment gràcies al seu enginy i a les seves armes van guanyar els Dèus Olímpics contra els titants.
La Gegantomàquia: recrea els canvis socials i religiosos a través de la història de la creació del món i la lluita entre els déus i els gegants.
Aquesta història consisteix en que Urà no deixava que sortissin a la llum els seus fills concebuts per Gea i ell. Gea en veure aquesta situació, va demanar ajuda als seus germans Titants, va ser Cronos qui es va atrevir a tallar-li els genitals
Seguidament, les gotes van salpicar a Gea, que al cap d'un any va donar a llum als Gegants.
Aquesta mateixa situació va succeir entre Cronos i Rea, ell quan naixien els seus fills els devorava, però un dia la seva esposa va decidir enganyar-lo i li va oferir una pedra embolicada amb un panyal, per salvar el seu fill, Zeus després va poder alliberar als seus altres germans.
Seguidament, es van enfrantar els deus Olipics i els Tinatants. Zeus va empresonar als titants a les profunditats del Tàrtar i Gea enfadada va alliberar als Gegants perquè lluitessin contra Zeus, però van ser victoriosos els déus Olímpics.
Finalment, Zeus es va haver d'enfrontar contra Tifò.
Sobre la catàstrofe a Filipines, penso que ha sigut una gran destrossa tan físicament com emocionalment, ja que moltes persones han mort per intentar sobreviure. Actualment, moltes families els hi estan arribant ajudes per part d'altres països, personalment penso que està molt bé perquè si tots hi col·laborem podrem solucionar més ràpid la gran devastació i els altres problemes.
La titanomàquia és la guerra que va enfrontar els olímpics contra els titans, concretament amb el tità Cronos. La guerra va ser originada a partir de que Cronos es menjava tots els seus fills, llavors Rea, mare de Zeus, quan aquest va nèixer ella el va amagar a l'illa de Creta. Va sobreviure gràcies a l'alimentació de la mel que li donaven les abelles i per la llet de la cabra Amaltea que era la seva dida. Al llarg dels anys Zeus era un jove poderós que tenia com a objectiu alliberar als seus germans. Va acudir a Metis, li va ajudar a partir de preparar-li una beguda perque Cronos vomitès als seus germans. Una vegada tots els seus germans alliberats van decidir enfrontar-se contra el seu pare i els seus oncles. Abans de començar la batalla entre els dos bàndols, Zeus va alliberar als Hecatonquirs i als Cíclops per ajudar en la guerra que els enfrontava amb els titans. Com a mostra d'agraïment els hi van concedir 3 regals: A Zeus li van donar el tro i el llamp, a Posidó el trident i a Hades un casc que li feia invisible. Van sortir guanyant els olímpics, llavors decidiren que Zeus governès el cel, Posidó el mar i Hades l'infern.
La gegantomàquia és l'enfrontament dels Déus i els gegants. És la succeció de la titanomaquia. La gegantomàquia va sorgir a causa de que Gea els hi van enviar als gegants com a senyal de protesta, ella no volia que els seus néts governèssin el món. Al cap i a la fi van sortir victoriosos els déus.
Un exemple de monstre de la mitologia grega que hagi estat amenaçat per l'home pot ser el cas de les sirenes, les sirenes atraien amb els seus cants als mariners i feien que es xoquessin contra les roques.
Em sembla un fet horrible que succeix molt sovint en el nostre mon i que una vegada més podem observar el poder que té la naturalesa, que malauradament aquesta vegada a afectat a les Filipines deixant un alt nombre de morts.
SALVE!
M'agradaria parlar en primer lloc de la gran catàstrofe què ha succeit a Filipines.
Tifó, un monstre.
Tifó, una bèstia.
Tifó, tan poderós.
S'ha endut, no només edificis i cases, sinó què també ha acabat amb allò què anomenem llar.
S'ha emportat paisatges sense adonar-se què ,aquests, formaven part d'algú.
No, aquest algú no és la nostra meravellosa Gea; parlo d'aquell home què anava a treballar sempre pel mateix camí, camí què ha desaparegut, què ja no trobarà; també, d'aquella parella què passejava sota les ombres dels arbres majestuosos; arbres què s'han agenollat sota la presència del Tifó.
Aquells què han escapat de les urpes presoneres de la bèstia són vius? Haurien de sentir-se feliços? La mort els ha perdonat però, on són les seves famílies?
No és suficient càstig saber què han mort, sinó què n'hi ha què segueixen desapareguts; l'esperança els il·lumina a tots, quan potser no tornaran a veure els ulls d'aquella persona.
Nens què no tornaran a sentir la veu del seu pare, què no tornaran a dormir amb els seus contes.
Nens què no tornaran a notar el suau frec dels llavis de la mare, i no sentiran, tampoc, el dolç "bona nit", amb aquella veu suau què fa pensar què els malsons no poden amb tu.
Fills què no tindran pares.
Pares què no podran portar a coll els seus nens, què no podran gaudir del seu riure, de la seva curiositat, i els seus t'estimo tan sincers.
Pares què no tindran fills
Germans què no podran riure i barallar-se; què tampoc no podran dir "no el suporto" i després estimar-lo com si res no hagués passat.
Germans què no tindran germans.
Aquesta és la meva opinió sobre el tifó.
En la mitologia grega, la titanomaquia, són la sèrie de batalles què van succeïr ,durant deu anys, entre les dues races de Déus: els Titans, lluitant des del mont Otris, i els Olímpics, que regnarien sobre l'Olimp.
L'únic poema que s'ha conservat de la Titanomàquia és d'Hesíode, i pertany a la teogonia.
Més tard, va arribar la gegantomàquia, un altre episodi de guerra, que va posar a proba a Zeus.
Aquest, havia tancat els Titans al Tàrtar, la zona més profunda de Gea; la terra es va enfadar i va engendrar als Gegants, que van entrar en combat amb els déus de l'Olimp.
Els déus de l'Olimp coneixien un oracle què deia què no vencerien els gegants sinó combatien al costat d'un mortal, Hèracles.
La gegantomàquia es va "celebrar" a Flerga o Palene, on habitaven els gegants.
Mariona, m'ha arribat al cor la teva reflexió en prosa poètica sobre les devastadores conseqüències del tifó Haiyan. Felicitats per la teva sensibilitat. Gairebé mereix una entrada apart.
Salvete , nautae !!
Segons Hesíode , la Titanomàquia és la lluita que enfronta a Zeus i els seus germans , contra els Titans.
Els primers , són ajudats pels Hecatonquirs i els Cíclops , els seus tiets ; aquests últims els fan les armes : el llamp per a Zeus, el trident per a Posidó i un casc d’invisibilitat per a Hades, amb les que finalment, passats deu anys guanyaran.
A continuació es produeix la Gigantomàquia o lluita amb la resta del gegants fills de Gea, que no volien cedir-les el poder del món.
Hi havia un oracle que deia que aquests no podrien ser vençuts sense l’ajuda d’un mortal, per això Zeus demana ajuda al seu fill Hèrcules, mortal ,perquè també ho era la seva mare. És aquest el que aconsegueix matar-los a tots amb la seva espasa , excepte a Tifó que va haver de lluitar amb Zeus.
Va ser una lluita duríssima on Zeus va estar més d’una vegada a punt de perdre, però a la fi va poder acabar amb aquest gegant amb els seus raigs i llamps.
També hi ha un altre versió que diu que Tifó va quedar tancat per sempre a dins d’una muntanya que li va llençar Zeus al damunt mentre lluitaven. Aquesta muntanya és l’Etna que quan Tifó està enfadat, llença foc i per això és un volcà.
Un personatge que va posar en perill el poder dels déus va ser Prometeu ajudant a la creació de l’home i al seu desenvolupament.
Personatges que posaren en perill als homes n’hi ha molts més : l’esfinx, les sirenes, el minotaure, la gorgona, les hidres,les harpies .......
El tifó de Filipines pel que respecta al tema humà és una desgràcia enorme; vides totalment segades i trencades d’una manera duríssima i a la vegada una oportunitat per a la resta del món de demostrar solidaritat i ajuda.
També es una trista demostració de la força de la natura, que encara que passin els anys i la ciència avanci moltíssim, sembla que vol recordar-nos que solament som humans , i que no podrem mai dominar lo “diví”.
La titanomàquia és el procés de la guerra entre ambdues races de déus, els déus de l'Olimp i els déus del mont Otris. Una guerra que duraria 10 anys i acabarien vençent els Déus de l'Olimp duent als titans al Tàrtar, on serien empresonats.
Només s'ha conservat un poema teogònic, de l'autor Hesíode, el qual parla dels Titans i la llarga guerra contra els déus olímpics.
La gegantomàquia es produeix a causa l'empresonament dels titans en lo més profund de Gea, la qual s'enfada i engendre als gegants, també éssers enormes i poderosos. Va ser un altre episodi de guerra, en el qual un oracle va avisar als Déus de l'Olimp, que si no es recolzaven amb un mortal no serien capaços de vèncer als gegants. Aquest mortal era Hèracles, l'heroi mortal més fort del món. Finalment aconseguirien matar als gegants.
Zeus, finalment, va tenir que enfrontar-se a la seva última prova: Tifó (Τυφών - Typhon). El mataria amb el tro i el llamp.
L'etimologia de Tifó prové del grec "Τυφών" i del llatí "Typhon" amb el significat de "fum", denominada com una divinitat primitiva relacionada amb els huracans.
El que ha succeït a les illes Filipines ha estat terrible i desastrós. Tantes persones que han perdut aquesta meravellosa vida i moltíssimes d'altres que han perdut la felicitat d'estar amb ells.
La “Titanomàquia” va ser la guerra entre els Titans i els déus, quan Zeus i tots els seus germans; que havien estat devorats pel seu pare i gràcies a una poció de Metis, una deessa molt prudent, van ser alliberats; van decidir lluitar contra Cronos i els seus oncles, els Titans. Els Titans eren els últims fills de Gea. Van lluitar contra ells perquè volien alliberar els Ciclops i els Hetacontirs. Aquests, per mostrar el seu agraïment, van decidir donar-li-os un regal per cada un. Zeus, el llamp i el tro; Posidó el trident; i Hades, un casc que el feia invisible. Al final, amb l’ajuda dels alliberats, van guanyar la batalla. Van destronar el seu pare i van haver-se de repartir l’univers. Zeus es va quedar amb el cel, mentre que Posidó el regne del mar i, finalment, Hades, el regne del més enllà.
Hi havia uns fills de Gea, els gegants (personatges caracteritzats per la seva estatura i força excepcionals) que no volien que els tres déus governessin tot. Es va produir la “Gegantomàquia”, la guerra dels déus contra els gegants. Per desgràcia, un oracle havia vaticinat que cap dels gegants podia morir a mans d’un déu immortal si no tenien l’ajuda d’ un mortal. Per això, Zeus va pensar que Héracles, el seu fill, el podria ajudar i ell va acceptar-ho. Tifó va ser l’últim monstre per a què Zeus guanyés i pogués regnar l’Olimp. Tifó era una bèstia barreja d’home i fera. Zeus es va enfrontar tot sol, sense l’ajuda de ningú, i va utilitzar les seves armes poderoses. Finalment, després d’una dura i llarga batalla, va guanyar-lo amb esforç i paciència.
Gràcies això, Zeus va regnar per sempre l’Olimp i va estar vivint amb la resta de déus.
Medusa seria un clar exemple de l’amenaça pels déus. Medusa era un monstre ctònic femení, que convertia en pedra a aquells que la miraven fixament als ulls. Va ser decapitada per Perseu, qui després va utilitzar el seu cap com a arma. Ella era part de les Gorgones però l'única mortal i comparació de les seves germanes ella era molt bonica. Posidó, al veure la seva gran bellesa, va seduir-la al temple de la seva rival, Atena. Ella, al adonar-se, va fer que el seu cabell es convertís en serps i va enviar a Perseu per matar-la.
La catàstrofe de Filipines és, realment, una gran tragèdia. Em poso en el lloc d’aquells homes i dones que ho han perdut tot, la casa, alguns fills o familiars, els estalvis i totes les coses que han anat construint la seva vida a poc a poc, ja no en queda res. Aquella gent no tenia la culpa de res, les coses passen, sí, però sempre perjudica als que no s’ho mereixen. Tifó va sortir per venjar-se de Zeus, potser? Qui sap, però sabrem que ell mai podrà acabar amb el Déu dels déus. El mínim que podem és posar-nos i mirar la situació de Filipines i reflexionar sobre això. Tant de bo que tothom pogués ajudar-los i aportar el nostre petit granet de sorra, però, malauradament, hi ha persones que mai s’hi fixaran amb els altres i és un greu problema.
Raquel.
Salve tripulants!
La Titanomàquia va ser un fet mitològic que va passar en l'era dels Titans.
La Titanomàquia va ser una guerra que hi van participar els Titans, Cronos i els seus fills.
Els Titans i Cronos anàvem per un bàndol i els germans per un altre.
Els germans eres els tres déus Zeus, Posidó i Hades i les seves germanes Demèter, Hera i Hèstia.
Aquesta guerra es va dur a terme perquè Zeus i els seus germans volien alliberar els seus “tiets”, els germans de Cronos. Aquests van ser: els Ciclops (Cronos els va tancar al centre de la terra), i per últim, els Hecatonquirs.
Quan els déus van alliberar als Ciclops, els hi van oferir un regal a cadascú. Per exemple: A Zeus li van donat el famós tro, a Posidó el trident i a Hades un casc que qui el portava el feia invisible.
Llavors els déus van anar a lluitar contra els Titans amb l'ajuda dels Ciclops i els Hecatonquirs.
Aquesta guerra la van guanyar els déus i va durar deu anys.
La Gegantomàquia va ser la guerra dels deus contra els gegants. Els gegants Eren uns monstres, mig home i mig fera. Tenien el cap, els braços i el cos fins a la cintura de forma humana; el que no volien era que el seu germà Zeus, tingués el poder. Molts déus els van intentar matar però no van poder fins que Heràcles ho va aconseguir.
El desenllaç seria que sempre acaben guanyant els déus, que per molt dura que sigui la batalla, sempre acabaran guanyant ells.
Sí, un monstre que amenaça podria ser Tifó, fill de la terra Gea. Tifó era un monstre que va haver d'enfrontar-se amb Zeus per veure qui s'apoderava de l'Olimp. Tifó és un monstre mig home mig fera. La batalla entre Zeus i Tifó, va acabar amb la victòria de Zeus i la derrota de Tifó ja que Zeus amb el seu llamp va cremar tots els caps de Tifó i el va deixar fora de combat.
Per acabar, la catàstrofe de Filipines ha estat desastrosa, és impressionant com un element de la naturalesa pugui arribar a fer tantes destrosses.
Deu ser molt dolorós veure com la teva pròpia casa s'està destruint davant els teus propis ulls, és que no m'ho puc imaginar; o també perdre a la teva família i poder arribar a quedar-te sol. Només de pensar-ho, que molts nens han perdut a la seva família i tenen el valor d'aguantar sols; si jo estigués en el seu lloc, no sabria que fer: sense casa, sense família, segurament amb les mínimes coses per poder sobreviure.
Deu ser terrible, per això des d'aquí , dono suport a tota la gent ferida en el tifó de FIlipines.
Vale tripulants!
La titanomàquia és la lluita de Zeus, els seus germans els Ciclops (Només tenien un ull al front) i els Hectatonquirs (Tenien cent braços i cinquanta caps) per a derrocar a Cronos i als Titans, i imposar el govern de la tercera generació dels deus, aquella anomenada Olímpica.
Els ciclops, agraint el seu alliberament del Tàrtar, van regalar als déus, armes amb les que lluitarien, així convertint-se en els seus atributs. Com per exemple, Zeus amb llamps i trons, Posidó el trident...
La titanomàquia sovint es confon amb la gigantomàquia.
La gigantomàquia simbolitza en la cultura grega el triomf de la civilització i orde natural sobre la brutalitat, ignorància i caos, sent molt freqüent el seu tractament amb arts hel•lèniques. Va ser quan els gegants van lluitar contra els déus. Eren meitat home meitat drac, la força era la seva virtud.
L’oracle, va predir que si els déus volien la glòria, els hi seria necessària l’ajuda d’un home mortal. Així doncs, Zeus va demanar ajuda a Héracles, el més fort de tots, el seu fill. Finalment, Héracles va guanyar-los a tots gràcies a la seva espasa. Cap força va poder amb ell.
Per últim, Zeus i Tifó (meitat home meitat animal de cent caps) es van enfrontar. Zeus amb l’ajuda dels seus llamps i trons, va poder derrotar-lo i per fi va ser el déu dels déus a l’Olimp.
El desenllaç va ser una última lluita, però va ser més un duel perquè es van enfrontar Zeus i el Tifó. Tifó també era una barreja de fera i home. Hesíode, escriptor de l’antiga Grècia, el va descriure com un ésser que de les seves espatlles neixen cent caps de drac, i dels seus ulls esgarrifossos surt foc. Per lluitar contra ell va ultilitzar les seves armes, el tro, el llampec i el llamp amb foc. I finalment el va derrotar cremant tots els seus caps i va regnar per sempre l’Olimp.
Diuen que de Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells.
Un d’aquests monstres podria ser Medusa. Una de les tres germanes gorgoniques, els seus pares eren Forcis i Ceto. El seu poder era que convertia en pedra a qualsevol que la mirés als ulls. El que va passar va ser que Poseidó encegat per la seva bellesa va voler seduirla (per alguns va ser una violació) en el temple d’Atenea. Atenea al enterar-se va enfadar-se molt, sobretot al saber que Medusa estava embarassada. Per això la va castigar fent que cambiant el preciós cabell que tenia per un niu de serps. Però no va estar contenta i va ordenar a Perseu matarla. Ell va matarla tallant-li el cap i des de llavors el fa servir com arma.
Algú que hagi posat a proba els déus, pot ser perfectament un cas d’hybris; El d’Acteó. Va ser condemnat per Artemis, germana bessona d’apol•lo i deessa de la caça, per haver intentat mantenir relacions amb ella i voler-la veure despullada. El càstig va ser cobrar la seva pròpia moneda, així fent que Acteó s’anés metamorfosant en cérvol mentre els seus gossos de caça el perseguien. Ell provaria els seus queixals, el seu millor amic l’acabaria matant per voluntat divina.
El tifó de les Filipines, és horrible. Així es veu com la naturalesa va per sobre la tecnologia, la ciència, les humanitats... la mare naturalesa té control per sobre de tot. Nosaltres podem canviar-la, podem fer que vagi per altres camins, però al cap i a la fi ella té el poder. L’estem destruint, què passaria si fóssim nosaltres qui tinguéssim el poder? On seriem? No seria res de nosaltres...
Salvete tripulants!
La titanomàquia és el nom que se li va posar a la guerra que van dur a terme els déus Olímpics amb els titans per la sobirania de l’univers, abans de la creació de l’home.
S’inicia en el moment en que Cronos, l’antic sobirà de l’univers, s’assabenta que els seus fills li prendran el poder quan neixin. Aquest davant l’ansietat que li provoca la situació decideix que quan neixin se’ls menjarà i així estarà segur que aquests no li causin molèsties.
Rea, la seva dona, no vol perdre els seus fills, així que en néixer l’últim, Zeus, enganya a Cronos, i enlloc de donar-li el seu fill perquè se’l mengi, li dona una pedra (anomenada òmfalos). Cronos encegat per la por de perdre el poder, va tan ràpid a menjar-se el seu fill que ni tan sols es fixa que és una pedra. La pedra li produeix uns dolors d’estómac tan forts que acaba vomitant-la, juntament amb els déus olímpics que s’havia menjat.
Aquí s’inicia una guerra entre Cronos i els seus germans titans i Zeus i els seus germans olímpics, que finalitza deu anys després amb la victòria dels déus olímpics. Zeus queda coronat com a sobirà de l’univers i entrega una funció a cada un dels seus germans un territori o una funció de la qual encarregar-se.
La gigantomàquia és el mateix tipus de mite en que es posa en dubte l’eficàcia del regnat de Zeus, però en aquest cas, l’enemic, també fills de Gea, són els gegants.
Aquesta no va ser més que una prova de Gea sobre Zeus per veure si podia enderrocar la seva posició de déu suprem.
El fet que superés aquestes tres proves (comptant la de Tifó) va fer convèncer a Gea que el seu poder era insuperable per la resta d’essers, o déus existents, i per tant mereixia el tro de Déu de déus.
Com a exemple de bèstia que posés en crisi l’estat de benestar de la societat antiga grega considero adequat de comentar al Lleó de Nemea ja que és fill de Tifó i Equidna. Vèncer el lleó va ser un dels dotze treballs d’Hèrcules, el qual el va haver de matar estrangulant-lo, ja que la pell de la bèstia era tant resistent que les armes resultaven totalment inútils. De la pell del lleó se’n va fer una capa que ajuda actualment a simbolitzar-lo pel que fa a l’art.
El tifó de les Filipines suposa més motius per sentir pura desesperació. Possiblement totes les crisis actuals siguin fruit de la nostra supèrbia, és a dir un càstig global a la humanitat per considerar-nos sempre capaços de tot i no saber veure on són les nostres limitacions.
Valete!
La “Titanomàquia”, també coneguda com la lluita entre déus i titans, es va produir quan Zeus es va enfrontar al seu pare, Cronos, per destronar-lo. El mite ens explica que després de que Cronos tallés els genitals a Urà, els seu pare, i aconseguís així regnar, es va casar amb Rea. Però a causa de la por que tenia Cronos a que li passés el mateix que l seu pare, cada vegada que tenien un fill amb Rea, només néixer se’ls cruspia i així eliminava el perill. Fins un dia en què Rea, cansada del joc i amb ganes de tenir realment un fill, va amagar el seu últim fill, Zeus, a l’illa de Creta i va donar, en canvi, unes pedres embolicades a Cronos, que es va menjar les pedres sense donar-li més importància. Zeus va créixer a la illa de Creta i quan va ser suficientment gran, va donar una beguda a Cronos que va produir que vomités els seus germnas. I llavors es van revoltar en contra de Cronos per treure-li el tro, però al veure que Cronos rebia l’ajuda dels titans, ell amb Posidó i Hades, van alliberar als ciclops i heracatonquirs, enclaustrats al Tártar per Cronos. I com a agraïment, aquests van premiar a Zeus entregant-li el llamp, una casc que et feia invisiblle a Hades i un tritó a Posidó. Després de deu anys de lluites interminables, la guerra va finalitzar i Zeus es va quedar amb el poder del cel i terra, Posidó es va quedar amb el mar i Hades ambl’infern, convertint així l’Olimp com el territori compartit per tots ells i els titans van quedar tancats al Tàrtar.
La “Gegantomàquia”, també coneguda com la guerra dels gegants, es va produir quan es van enfrontar els déus de l’Olimp contra els gegants, uns monstres híbrids (meitat humans, meitat dracs) que van ser engendrats per Gea ja que estava molt enfadada perquè Zeus havia tancat els Titans, fills seus, al Tàrtar. Un oracle va predir que aquesta guerra només la guanyarien els déus si contaven amb l’ajuda d’un mortal. Per això Hèracles, fill de Zeus però mortal, no déu, es va veure introduït en aquesta guerra. Finalment, els gegants van ser derrotats.
El desenllaç de les dues guerres porta a Zeus al regnat i ens demostra com res ni ningú pot superar els déus, de gran intel•ligència i astúcia.
Un dels monstres de la mitologia que trobo interessants, són les sirenes, uns monstres híbrids que tenen la meitat del cos de dona i l’altre meitat d’ocell (no pas de peix com se’ns ha fet creure des de petits a causa de relats i pel•lícules amb una falsa etimologia).
Finalment, amb el cas del tifó a les Filipines, jo penso que és una gran desgràcia i que per mala sort cada vegada més se’ns donen males notícies a través dels mitjans de comunicació, on podem observar que hom rep lliçons ja que la naturalesa se’ns rebota i ens destrueix però que és, com diu la Sofía, recíproc a tot allò que nosaltres li hem causat. Però que tot i així, com diu el Charton, gràcies a aquestes desgràcies apareix, en una majoria de vegades, aquella part més solidària de nosaltres mateixos que no sempre tenim present però que sorgeix quan és més necessari.
Publica un comentari a l'entrada