12 de desembre del 2010

Prometeu, Julian Assange i Wikileaks

No em puc estar de reproduir hic et nunc la brillant columna publicada avui a la contraportada del diari EL PAÍS que setmanalment ens regala l´escriptor valencià Manuel Vicent i que sovint recorre al món clàssic per il·lustrar les seves opinions. I dic brillant perquè em sembla una reinterpretació magistral del mite de Prometeu encarnat en la persona del creador de Wikileaks, Julian Assange.

Cada día hay más distancia entre los que saben mucho y los que saben poco, entre los que lo pueden todo y los que no pueden nada. Cada día son más los que obedecen ciegamente a unos pocos y es más profundo el vacío entre esos seres innombrables que ostentan el poder sin límite sobre nuestras vidas y la sociedad invertebrada que se mueve abajo como un ganado lanar. No obstante, existen unas reglas precisas para que la gente obedezca sin rebelarse, creyéndose libre. Ante todo hay que tener al público contento y culpabilizado, sin darle tiempo a pensar. En cualquier caso, será necesario agitarlo con un látigo para que baile y se divierta ante una hipotética catástrofe que se avecina. Se le azotará alegremente con espectáculos de masas, con la basura de la televisión, con un sexo imposible al alcance de la mano, con ídolos del deporte, que sobre los vertederos industriales de las ciudades erigirán unos cuerpos desnudos en las vallas publicitarias como productos deseados, pero en medio del sonido que desprende una fiesta semejante se deberá oír una voz potente que anuncie medidas dolorosas, necesarias e inevitables para salir de la crisis sin que se nos permita dejar de bailar. La voz repetirá una y otra vez que todo ha sucedido por nuestra culpa. Queríamos tener dos casas, un coche de gran cilindrada, ir de vacaciones de verano a Cancún o a esquiar a los Alpes, y no cesamos de consumir sin freno, de exigir trabajar menos y cobrar más. Protegidos por el vocabulario críptico de la alta tecnología, por el jeroglífico indescifrable de las leyes religiosas del mercado, el sistema hará que te sientas un menor de edad, ignorante y cómodo en medio de la mediocridad general, te hará correr agónicamente hacia el pesebre repleto de alfalfa y cuando te tenga del todo en sus manos te enseñará a balar. Pero recientemente ha surgido un nuevo Prometeo que ha vuelto a robar el fuego del Olimpo. El héroe mitológico se ha encarnado en Julian Assange, el creador de Wikileaks, al que han encadenado para dejarlo a merced de las alimañas. Ha sido el primero, pero pronto tendrá una legión de seguidores dispuestos a apropiarse de la alta tecnología informática, como del fuego sagrado, y entonces serán los corderos los que desafíen y suplanten a los dioses.

Qui és Prometeu? Com va desafiar els déus, en especial Zeus? Com se´l va castigar? Per què Manuel Vicent anomena Julian Assange "un nou Prometeu"? Què és Wikileaks? Què opineu de tot plegat?

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracias por compartirlo, preciosa visión y, sin duda, la redacción. Un abrazo, Elena

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gracias, Elena. Me parece que compartir todo aquello que nos sugiere un puente entre pasado y presente es un deber y, además, la mejor manera de actualizar a los clásicos. Un abrazo.

Júlia Rodríguez ha dit...

No podria estar més d'acord. Al final, l'economia i les finances acaben sent una cosa que ningú entén i no es poden buscar culpables de la crisi, però les mesures d'austeritat les paga el poble. De vgades llegeixo el diari i no entenc la meitat del que posa. No ens assabentem de "lo que se cuece", i així van fent, al marge d'uns votants que van a les urnes desorientats i no saben ni en base a què han de votar. No m'estranya que la gent es desinteressi per la política i l'economia, si als polítics i als economistes no els interessa que sapiguem de què va la història, i els mitjans només transmeten, sense qüestionar.

Una abraçada Jordi! :)

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Júlia, quina alegria retrobar-te aquí! És molt interessant el que dius al respecte. Aquest "Gran Germà" que ens té en el punt de mira es mou pels mateixos interessos de sempre: poder i afany de lucre. Una abraçada.

Judith Garcia ha dit...

Holaa!

He buscat una miqueta d´informació sobre les preguntes :

Prometeu (Προμηθεύς), 'previsió', 'prospecció' és el Tità amic dels mortals, honrat principalment per robar el foc dels déus en la tija d'una canyaferla, donar-lo als humans per al seu ús.
Prometeu va ser un gran benefactor de la humanitat. Ordir un primer engany contra Zeus en realitzar el sacrifici d'un gran bou que va dividir a continuació en dues parts: en una d'elles va posar la pell, la carn i les vísceres, que va amagar al ventre del bou i en l'altra va posar els ossos però els va cobrir de apetitosa greix. Va deixar llavors elegir Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va triar la capa de greix i es va omplir de còlera quan va veure que en realitat havia escollit els ossos.
Zeus es va venjar també de Prometeu i va fer que li portessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefest amb l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer cada nit, i l'àguila tornava a menjar-se'l cada dia.

Vale!

Esther Soria ha dit...

Hola!

Jo he buscat una mica d'informació sobre wikileaks:
WikiLeaks és una organització sense ànim de lucre que publica documents confidencials filtrats per persones anònimes. El seu lloc web, llençat al 2006, és gestionat per Sunshine Press. Articles de premsa i de la revista The New Yorker (7 de juny del 2010) descriuen a Julian Assange, un periodista australià i activista d'Internet, com el seu director. Malgrat el seu nom, no és un wiki en el sentit comú d'aquesta paraula, perquè els simples lectors no poden modificar el seu contingut, sinó que els posseïdors d'informacions confidencials poden posar-les a disposició dels responsables de l'organització, i aquests decideixen si les han de publicar o no.

Vale!

Clàudia ha dit...

Mite de prometeu:

Prometeu és fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu iMeneci.
Prometeu enganyar dues vegades a Zeus:
El primer enany té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollis la part que més li agradara. La part triada per Zeus seria d'aci endavant la que seria oferida als déus, mentre que l'altra quedaria per als hòmens. Zeus, enganyat per l'aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribarà fins als déus.
Zeus, enutjat per l'engany que Prometeu havia ordit per tal d'afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç d’escalfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d'ajudar els homes, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d'una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va encoleritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als hòmens.
D'una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li menjara el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar.
Pel que fa als humans, en aquest punt el mite de Prometeu es lliga amb el mite de Pandora. com a càstig per compensar el bé que Prometeu els havia fet, Zeus va ordenar Hefest, el déu ferrer, que construís una figura femenina, Pandora. Una vegada acabada, Zeus encarrega a Hermes que oferis el regal a Epimedeu. Aquest no va fer cas del consell de son germà Prometeu, qui l'havia avisat que no acceptara cap regal de Zeus, i l'accepta. Després, Pandora va destapar una gerra que contenia els mals i les preocupacions, de les quals els hòmens havien estat lliures fins llavors, i les va escampar pel món. Només l'Esperança va romandre dins de la gerra.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Avui en dia, la majoria dels ciutadans accepten passivament el gregarisme, és a dir, accepten ser dirigits per la massa sense preocupar-se per allò que afecta al món en què viuen. Realment, penso que si els déus ens podessin observar des de l’Olimp, els semblaríem tot de petites formigues dirigides i controlades per un col•lectiu reduït de persones que , no se sap per quines raons, han pres les regnes de la nostra societat tot amagant-nos allò que succeeix per la raó, des del meu punt de vista egoista i miserable, de conservar el poder i les riqueses que han acumulat. Nosaltres, però, no reaccionem i tampoc no ens en donen cap oportunitat de fer-ho tot mantenint-nos aparentment contents ( “panem et circenses” com dèiem a classe). Aquest fet no canvia fins que no apareix algú com Prometeu, algú amb el valor suficient i les ganes de reivindicar els drets per tal d’enfrontar-se al poder. El nou Prometeu ens ha revelat allò que els ciutadans teníem dret a saber, però sembla que això als poderosos no els ha agradat i, els nous déus de l’Olimp, planegen un nou càstig per aquest. El mite ens el sabem, esperem que aquesta història no acabi de la mateixa manera ja que persones com aquestes ens fan falta per aconseguir un món millor on tothom pugui dir la seva i qüestionar-se el perquè de tot plegat. Penso que ningú té dret a decidir el transcurs de la vida dels demès. Allò que passa al món ens afecta a tots, tenim dret a dir la nostra.

Vale!

oriol ha dit...

Hola!

Estic d'acord amb l'entrada. Trobo que l'autor Valencià Manuel Vicent ha encertat de ple en comparar Prometeu amb Julian Assange.
Penso que l'únic que ha fet Julian és intentar ensenyar a tothom uns documents que nosatres com a dignes ciutadants tenim dret a conèixer i que no s'ens pot ocultar de cap de les maneres. Pels nous reis de l'Olimp,(com deia la Júlia)una persona només pel simple fet de revelar la veritat,ha de ser condemnada.

Oriol T.

Yasmin ha dit...

Hola!

Molt interessant l'entrada, estic a favor de la "ideologia" de Wikileaks.
El creador de wikileaks o el nou Prometeu ha donat a conéixer el que tots nosaltres tenim dret a saber, i per això els sobirans l'estan castigant, com van fer els déus de l'Olimp amb Prometeu.

He cercat informació sobre wikileaks:

"El gran president nord-americà Thomas Jefferson va dir una vegada que el preu de la llibertat és l'eterna vigilància. Creiem que els mitjans de comunicació periodístics juguen un paper clau en aquesta vigilància"

Wikileaks és un projecte profundament moralista que el seu objectiu és el de portar la veritat (la llum) a una humanitat que viu en tenebres, "portar la veritat sense embuts a l'opinió pública". Ells roben el foc als déus - estats, corporacions, crim organitzat... -, gràcies a la seva avançada tecnologia, "tecnologies d'alt nivell de seguretat" i així ser garants de la nostra llibertat.

Valete!

Anna Ruiz ha dit...

Hola!

Penso que articles com aquest reflecteixen que el món clàssic ens pot ser mol útils a l'hora d'expressar coses que passen a la societat actualment. Concretament sobre aquest tema penso que s'hauria de deixar que el poble tingués la informació, i em sembla bé el que ha fer Julian Assange, ja que tots tenim dret a conèixer el que fan els nostres polítics que per algun motiu nosaltres hem triat, i si estem en una democràcia és per poder escollir i saber el que fan, ja que les decissions que prenen els pocs que tenen el poder ens afecten a tots, i sovint, són de molta importància aquestes decicions.
Penso que el món actual té molta relació amb la mitologia clàssica, que en el fons va ser creada per interpretar el món d'aquella època i això demostra que no hem canviat tant com pensem, i encara seguim sent iguals a com eren els nostres avantpassats.

Per cert, avui he sentit a les noticies que hi ha un "Julian Assange espanyol" que amenaça amb treure a la llum documents de l'estat i del govern, i es veu que ja té bastants seguidors al nostre país.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

El perill, com sempre, és que es posi de moda l´afany d´esdevenir un heroi popular de la nit al dia. Som incorregibles!

Aitor ha dit...

Hola a tots!

Trobo que aquesta columna de Manuel Vicent és molt acertada. Si ens parem a pensar sobre el que està passant, té molta relació amb el tema de Julian Assange.

Per tant, crec,que si tot segueix com a al mite de Prometeu, tot seguirà com fins ara, que la informació fiable seguirà sense arribar-nos a les mans, ja que els qui tenen el poder faran el que sigui perquè no ens arribi. Però m'agrada que hagi sortit algú amb valor i intentar ser una mica Prometeu.

Adèu!

Sergi Roman ha dit...

Hola.

Trobo que ha fet un molt bon paral·lelisme en Manuel Vicent entre prometeu i el creador de wikileaks.

Penso que ha estat molt encertat ja que el mite de prometeu s'ajusta molt en el fet del enfrontament als poderosos. En el cas de prometeu el mite ens explica que s'atreveix a desafiar els grans dèus i similarment el creador de wikileaks desafia els polítics deixan a la llum allò que no es permès que ho sabem però que és lícit que estiguem informats de tot el que passa al nostre entorn.

Crec que si més persones que tinguin per la mà aquesta informació que el govern no li interessa que sigui públic desvetllessin aquesta sèrie de esdeveniments, esdeveniments cruels que es cometen sense que la justícia hi intervingui el món canviaria.Fa uns dies vaig veure una notícia d'aquesta pàgina on deia que certs soldats americans s'entretenien a matar amb sang freda persones civils com a mètoode de joc, com si simplement estiiguèssint jugant a la play, és molt trist.

Adèu.

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!!

Estic molt d'acord amb l'entrada i amb en Manuel Vicent. Ha utilitzat molt bé el personatge Prometeu per relacionar-lo amb el senyor Assange.
Assange el que ha fet es mostrar-nos la veritat que hi ha en el món, perquè tan que ens diuen que ho fan tot pel país, en veritat no es així. Per darrere van dient coses sense que la societat s'assabenti i això no està ben fet. Els ciutadans tenim el dret de conèixer tot el que està passant. Aquest home jo no el condemnaria, ja que ha sigut un heroi per nosaltres per mostrar-nos aquesta informació tant important, però segur que finalment el tancaràn, perquè pels polítics o màxims representants ha sigut un cop molt dur i no volen que torni a passar un cas com aquest.

Iñaki ha dit...

Hola,
Com a bon humanista, el mite de Prometeu és un dels meus preferits. Per què? doncs el text de Manuel Vicent és la resposta més eloqüent, no cal afegir-hi res més.

Em venen al cap dues idees, un paral·lelisme molt evident, potser massa, perdoneu però em ve de gust compartir-lo:
La religió és l'opi del poble (ja sabeu qui ho va dir) i avui en dia podriem afirmar que el futbol és l'opi del poble.

Iñaki

jordi ha dit...

Gràcies, Iñaki, pel teu comentari (l´Iñaki és un exalumne del meu primer any com a professor a l´escola, llicenciat en Humanitats per a UAB amb premi extraordinari inclòs de fi de carrera i que ara dóna classes a Andorra) que esperem no serà l´últim. Benvingut al vaixell.
Tripulants, qui va dir que "la religió és l´opi del poble"? En quin sentit? Hi esteu d´acord? Penseu, com l´Iñaki, que el futbol és actualment l´opi del poble? (jo particularment no ho veig del tot clar, malgrat el conegut "panem et circenses" romà)

Yasmin ha dit...

Ho va dir Karl Marx.
Jo crec que ho va dir en el sentit de que la religió té el poder d'adormir la consciència del poble i així canviar la percepció dels veritables problemes.
Jo estic d'acord perquè per mi la religió sempre ha estat una forma d'arribar al poder, i així controlar els febles.
Jo penso com l'Iñaki, ja que crec que el poder de controlar el poble actualment emana en els mitjans de comunicació. I penso que les retransmisions dels partits de futbol són considerades amb un alt interès nacional, i en canvi es rebutja l'art i la cultura vers el futbol. Bé penso que és "penós" i molt trist que la societat recolzi jugadors d'èlit massa ben pagats i en canvi no s'interesi per la cultura, que en realitat és el que fa créixer un país.

Valete!! :)

Lah''heLena ha dit...

buenas!

Aquest escritor posa com a Prometeu al protagonista de wikileaks perquè aquest al publicar tot el que fa el govern és una especie de salvador dels homes. És una metàfora de quan Prometeu roba el foc que els déus havíen robat anteriorment i els hi torna als homes.

Jo crec que és molt interesant que la gent del carrer que treballa i s' esforça al dia dia per continuar andavant s' apiga el que realment passa al món i qui són els que boten ja que viuen en una bombolla que els hi ha subministrat l' Estat, i axiò proboca que ningú s' enteri de res.
Gràcies a aquest home podrem saber moltes més coses del que passa relament i de tots els chanchullos que es porten els alts càrrecs polítics i grans millonaris.

déu,