13 juny de 2010

Prometeu, l´Odissea i Eurídice al Grec 2010

El Festival Grec de Barcelona 2010 alça avui el teló amb la representació al Teatre Grec (marc incomparable!) d´un Prometeu versionat pel dramaturg alemany Heiner Müller en traducció al català de Feliu Formosa, dirigit per Carme Portaceli i protagonitzat per l´actriu Carme Elias. Només s´en fan tres funcions, fins dimarts. La Margalida ha publicat a El Fil de les Clàssiques una entrada molt completa sobre aquest Prometeu. Llegiu-la! El proper diumenge 20 de juny ens espera (també al Teatre Grec!) una lectura homèrica: fragments de l´Odissea en traducció de Carles Riba. Sota la direcció d´Antonio Calvo, l´actor Lluís Soler i la guitarra d´Eduard Iniesta posen veu i música al mític viatge d´Ulisses i recuperen el caràcter oral de la primera gran obra de la literatura èpica occidental (us deixo l´enllaç a l´article que El Fil li dedica). Del 24 al 27 de juny al Teatre lliure (Sala Fabià Puigserver) podrem veure una Eurídice del director britànic Bijan Sheibani. El director de la jove companyia ATC revisa la història d´Orfeu i Eurídice en un muntatge a cavall entre el mite clàssic i la història d´Alícia al país de les meravelles de Carroll. Eurídice, enamorada d' Orfeu, rep les cartes amb consells per al casori que li envia, des del món dels difunts, el seu pare mort. En obrir una d'aquestes cartes Eurídice cau per una llarguíssima escala i va a parar a l'Hades. Com ho farà per tornar?
Com veieu, el món clàssic impregna les arrels de la nostra cultura aquí i allà. Si teniu l´oportunitat de veure algun d´aquests espectacles (potser als pares els hi ve molt de gust), aprofiteu per posar en pràctica el que heu après.
Per escalfar motors aniria molt bé que ens recordéssiu qui és qui. Qui és Prometeu i quina la seva història? A quina reflexió ens condueix? I Odisseu...quantes dificultats va haver de passar per reconèixer-se com a ésser humà? Què en penseu a priori d´un espectacle basat exclusivament en la paraula i en la música, sense acció dramàtica? I Eurídice? Quina és la seva tragèdia i la del seu estimat? Que no ho podia tot, l´amor?

15 comentaris:

oriol ha dit...

Hola!

Trobo molt bé que es facin obres de mitologia clàssica, a més aquestes tenen molt bona pinta, sobretot la de l'Odissea.

Oriol T.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Aquesta obra, Oriol, fa referència a un mite molt conegut, el de Prometeu, el tità que va robar el foc diví per donar-lo als homes. Però el text correspon a una tragèdia grega d´Èsquil, el "Prometeu encadenat". A veure què descobriu sobre aquesta apassionant reflexió al voltant de si val o no la pena sacrificar-se per salvar els homes, la humanitat sencera. Robar als rics (els déus immortals) per donar-ho als pobres (els homes mortals). Com seria rebut avui dia un nou Prometeu?

anna-rn ha dit...

A Euridice la volia raptar Aristeo el dia del seu casament (un pastor rival d'Orfeu) i quan aquesta surt corrents per no ser agafada la mosega una serp i mor. Orfeu decideix baixar a l'Hades a buscar a la seva estimada i com en un principi Caront no el vol portar a l'altra banda, Orfeu ho aconsegueix amb la seva lira, i així aconsegeix que el ca Cèrber el deixi entrar (es que la música obre moltes portes! jeje). Finalment Hades accedeix a deixar-la sortir però amb la condició que la noia anirà darrere d'Orfeu i ell no pot girar-se a mirar-la ni un sol moment. Però finalment ell es gira per veure la seva estimada i la perd per sempre.


Per cert fa uns dies em van informar d'un campus musical que precisament es deia Euridice.
Aquest cap de setmana mirant llibres vaig veure un que portava per títol TEMPUS FUGUT, Ladrones de Almas (de Javier Ruescas), i també passejant vaig veure un cartell on anunciaven una obra de teatre anomenada Placebo. Això demostra un cop més, com són presents els clàssics avui dia.

Anna Ruiz de la Fuente Núñez.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Anna, pel teu interès en descobrir-nos tantes referències clàssiques arreu.

Clara ha dit...

Prometeu explica, una vegada encadenat, que Zeus serà destronat a través d'unes noces de la qual no pot donar més dades però que produirà un fill més fort que el seu pare. Només podria lliurar-se d'aquest destí si un descendent de Zeus l'allibera de les seves cadenes. En aquest moment apareix Hermes, a qui Zeus ha enviat per a forçar Prometeu per que reveli amb claredat la profecia. Prometeu es nega i indica a Hermes que prefereix ser desgraciat que no pas ser un esclau de Zeus com és ell. Però Hermes li diu que si es nega a parlar, primer Zeus provocarà una tempesta que farà que el cim de la muntanya sota la qual està caigui damunt d'ell i més tard un àguila vindrà tots els dies a devorar el seu fetge. Prometeu diu que no pensa cedir i que tot això que li anuncia ja ho sabia.

Per això aquest va ser el tràgic destí de Prometeu.

Valete!


Clara

albert muñoz ha dit...

Hola!
Jo us explicare una mica de Prometeu:

Prometeu era una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el panteó grec, alguns el presenten com un tità, d'altres el presenten com a fill d'un tità. Prometeu esta relacionat amb tres esdeveniments mitics: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.

Jordi Sedeño ha dit...

Holaç!

us deixo aquí l'argument de l'obra de Prometeu que faran en el festival Grec:

Zeus, el tirà que acaba d'arribar al poder, vol treure la vida als humans i tornar-los a convertir en una mena d'animals. Però Prometeu roba el foc per donar-lo als mortals, els ensenya les lletres, els números, l'ús del foc per a la indústria, l'ús de les plantes per curar malalties... S'ha aixecat contra el poder per convertir els humans en éssers conscients i cultes. Per això serà castigat a patir eternament, aïllat del món, com a mostra del que succeeix amb algú que es rebel·la contra el que hi ha més amunt.

Heiner Müller fa una traducció tan absolutament fidel del Prometeu grec d'Èsquil que converteix el mite en un compendi de contradiccions, de pors, de supèrbia... de tots els sentiments que turmenten els humans.

La nostra dramatúrgia planteja la història com un conflicte «de dalt» que tindrà unes conseqüències «a baix», és a dir, al món dels humans, d'aquests humans que, gràcies a Prometeu, disposen del foc, les lletres, la medicina... en definitiva, la consciència.

Valia la pena haver donat el foc a aquests humans o potser hauria estat millor retornar-los a la condició d'éssers salvatges?

Però, si avui aparegués un Prometeu, els humans faríem el mateix que van fer els déus: condemnar-lo al silenci.

Paula ha dit...

Hola!
Trobo molt bé que es facin aquest tipus d'obres, fent referència a mites i personatjes clàssics ja que és una manera molt divertida i entretinguda d'apendre.

Vale!


Laura i Paula

Martí ha dit...

Salvete!

Estic totalment d'acord hem la Paula i la Laura i crec que s'haurien de fer coses d'aquestes més sovint, ja que és una ciutat coneguda arreu del món i amb molt potencial.

Salvete!!

Margalida ha dit...

Moltes gràcies, Jordi! A veure si coincidim en algun d'aquests espectacles grecs que no ens podem deixar perdre!
Molt bon estiu!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Prometeu! Quin gran personatge! I això que no és massa conegut, o almenys pel que fa a mi ja que en desconeixia totalment la seva existència. Fet malaurat, i es que me n'adono de la seva grandesa. Ell, un tità amb la condició d'immortal, va decidir sacrificar tot el que tenia per ajudar als homes i sense esperar res a canvi, és més, rebent un càstig per part de Zeus. Crec que aquest mite ens fa reflexionar sobre el fet de dedicar la vida als altres sense esperar res a canvi. Quin benefici en treia Prometeu ajudant als homes? Sincerament, tot un altruista disposat a dedicar la seva vida als altres sense esperar cap recompensa. Per cert, avui ho estàvem parlant amb el Jordi, el mite nou us recorda la famosa història de Robin Hood? Robar als poderosos (als déus) per donar als necessitats ( als humans)? Molt interessant!

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Margalida, jo vaig a veure l´Odissea diumenge. Que potser coincidirem? Si hi vas, avisa´m i ens intercanviem els números de mòbil.
Sí, Júlia, gran personatge de l´imaginari mitològic aquest Prometeu! Acabo d´arribar del Grec i la veritat és que m´ha agradat força. Els primers deu minuts han estat una autèntica lliçó magistral de cosmogonia grega per boca de la prologuista, que ens ha posat en antecedents. Caos, Gea, Urà, Cronos, Rea, Zeus...una delícia! La Carme Elias molt bé com a Prometeu femení i en David Bages un Hermes molt convincent. Sempre em fan una mica de por aquests muntatges perquè acostumen a revisar el mite fins a situacions un pèl esperpèntiques per al meu gust i innecessàriament gratuïtes. El final del muntatge m´ha confirmat els temors i alguna cosa no m´ha acabat de lligar tot i que l´escenografia imposava i l´hora i mitja ha transcorregut a bon ritme. Em quedo amb el llenguatge subtil i elevat d´Èsquil, ple de paraules sàvies i reflexives sobre la condició humana, l´orgull desmesurat que sempre és condemnatori, el poder a l´ombra i lluny dels ulls dels efímers mortals, i la por de no entendre el propòsit de tot plegat. M´agrada aquesta similitud que fas entre Robin Hood i Prometeu, personatges que "mutatis mutandis" roben per oferir. I gràcies, Prometeu, per haver intentat fer-nos feliços. Avui no ha plogut. Zeus ens ha donat treva.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ahir vaig tenir la sort, potser millor dir el privilegi, d´assistir a la representació de l´Odissea al Teatre Grec. Va ser sensacional, emocionant i un exemple clar de com la senzillesa d´unes paraules (sublims, això sí!) agermanades amb la música d´una guitarra poden arribar a penetrar el cor dels homes amb molta més força que els artificis dels efectes especials o certes "performances" visuals més pròpies de molts espectacles que es representen arreu. La veu d´en Lluís Soler és un regal dels déus, embolcalla tot l´espai i transmet des del primer minut el magnetisme necessari per parar bé les orelles i no perdre´s ni una pausa dels hexàmetres homèrics traduïts per Riba. La selecció dels versos enllaça harmoniosament la història del viatger (potser hi vaig trobar a faltar la rebuda i reconeixement del fidel Argos, que personalment considero d´una tendresa extraordinària)amb una música, la d´Eduard Iniesta) que a moments posava la pell de gallina i ens treia el millor que portem a dins. Tots som Odisseu. Ahir va quedar clar. I per cloure la magnífica nit, la lectura de l´"Itaca" de Kavafis va encelar-se cap a les seus olímpiques on habiten els déus que tot ho veuen. Fins i tot ells, ahir, deurien agrair haver permès Ulisses retornar a la seva petita i dolça pàtria. Un plaer.

Margalida ha dit...

Tota la raó tens, Jordi, en dir que va ser un privilegi -que també jo vaig compartir- de poder assistir al Grec a la recitació de l'"Odissea" per Lluís Soler!

Jo també hi vaig trobar a faltar l'episodi del tendre reconeixement del gos Argos, encara emocionada pel cant seductor de les Sirenes. Quin cant més sublim el de les sirenes, fet amb aquell instrument meravellós que es toca sense tocar, és a dir, un theremín. La veu d´en Lluís Soler és un autèntic regal dels déus, així com las música d’Eduard Iniesta que l’acompanyava. Tots som Odisseu i el recitat de mil versos de memòria acabà amb un públic emocionat, dret i picant de mans fins que com a colofó d’una nit perfecta, màgica diria, Lluís Soler ens va regalar, com bé dius, la lectura de l´”Itaca” de Kavafis i tots, Odisseus com són, a bord d'aquest vaixell, seguim el nostre camí a la recerca de la nostra Ítaca.Que tingueu un bon periple!

Carlotah. ha dit...

Les clàssiques van mès lluny del que ens pensem!

Espero que sempre es fagin referencies sobre les classiques perquè son temes(segons el meu punt de vista) molt interesants!

VALE!!