Un acrònim singular

Dimecres passat comentàvem a classe de Grec I perquè el peix és un dels símbols tradicionalment vinculats al cristianisme explicant la seva etimologia.
Si bé el símbol més conegut d´aquesta religió és sens dubte la creu, del qual hi ha una gran varietat de formes, no n´és l´únic . Diverses denominacions tendeixen a afavorir creus distintives: el crucifix per als catòlics -dins el qual diverses ordres religioses també inclouen variants per identificar-se, com la Tau franciscana o la Creu de Calatrava dels Dominics -, la creu ortodoxa per als ortodoxos o una creu sense ornaments per als protestants. Tanmateix, no és una regla utilitzar una o altra creu. Altres símbols cristians inclouen el d'un peix o ΙΧΘΥΣ (del grec ἰχθύς) el qual es diu prové de l'acrònim I (Ιήσους), Χ (Χριστός), Θ (θεοὺ), Υ (Υιός), Σ (Σωτήρ), o "Jesús, Crist, Fill de Déu, Salvador", el que va ser utilitzat pels cristians primitius, igual que l'àncora. És un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. S'especula que, abans de l'edicte de Milà (313 dC), quan els primers cristians eren perseguits per Roma, el peix va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Quan una persona dibuixava unes línies rectes i corbes al terra, de forma aparentment al·leatòria, de les quals una d'elles era un arc circular (mig ἰχθύς), si l'altra persona amb la qual parlava dibuixava més línies i completava la figura, ambdós sabien que eren cristians. S'entén així que la paraula ἰχθύς i la representació d'un peix tinguessin pels cristians tanta importància: era una breu professió de fe en la divinitat de Crist, el Redemptor de la humanitat. De fet, ells mateixos es proclamaven "petits peixos", tal i com va escriure Tertulià a De baptismo: "Nosaltres, petits peixos, rera la imatge del nostre ἰχθύς, Jesús Crist, naixem en l'aigua".
Constantí I el Gran va utilitzar també el Crismó per identificar-se amb el cristianisme. Aquest últim està format per les dues primeres lletres gregues del nom "Crist".

Mireu aquest video on s´explica el simbolisme del peix. I una pregunta amb resposta curiosa: quina entitat bancària d´àmbit català porta un peix al logo? Algú ens ho investiga?...

peix

crismó

creu ortodoxa

Desig de beure

Com tots sabem, els romans van ser una civilització que va fer grans obres d’enginyeria. Entre elles, i una de les més importants, els aqüeductes . Aquests tenien com a funció transportar l’aigua fins a les fonts que hi havia als pobles i ciutats.
A més de fundar moltes ciutats, van conquerir-ne d’altres, fins arribar a formar un gran imperi.
Una de les principals dificultats que trobaven era aconseguir aigua potable. Per solucionar aquest problema els romans feien passar de boca en boca un dels grans mites de la història que ha arribat fins a l’actualitat: van fer creure a la gent de pobles i ciutats que si tiraven monedes a les fonts i demanaven un desig aquest es concedia.
Tenint en compte que les monedes de l’època eren de plata i coure, quan entraven en contacte amb l’aigua, degut a les seves propietats químiques, la potabilitzaven.
Una de les fonts conegudes a nivell internacional on encara es segueix practicant aquesta tradició és la fontana di Trevi, a Roma.
Sabeu qui són els personatges representats a la font i quina relació tenen amb aquesta llegenda?
Desprès de veure el video, quina transformació ha patit la llegenda a la fontana di Trevi? Podríeu dir quina pel·lícula va crear aquesta nova versió del mite?

Anna Carbó
1r Batxillerat

L´odissea d´Elías

La Xènia, de 2n de Batxillerat, ens va portar divendres passat un retall de premsa on s´informava de l´estrena a la cartellera cinematogràfica barcelonina de l´última pel·lícula del director greco-francès Konstantínos Costa-Gavras (Atenes, 1933). La filmografia de Costa-Gavras sempre s´ha caracteritzat pel seu compromís polític amb els més desafavorits i aquesta darrera pel·lícula (Edén al Oeste, que juga amb el títol d´una novel·la de John Steinbeck -1952-, Al este del edén) no és una excepció. Recuperant part de la seva pròpia experiència personal -va abandonar molt aviat la seva Grècia natal per anar a viure a París- Gavras ens conta l´odissea d´Elías, un home que des del Mar Egeu, com Ulisses, inicia una incerta singladura cap a la capital francesa, on espera trobar el paradís. Descriu, doncs, el viatge sovint dolorós de milions d´immigrants que van a la recerca d´un lloc al món on arrelar. "Cada home té la seva història -ens diu el cineasta-. Qui ens estén la seva mà té la seva història. La que dorm beguda al metro té la seva història. Com a l´Odissea d´Homer, és al Mar Egeu on comença l´aventura d´Elías, el nostre heroi sense llegenda. En el mateix mar, sota el mateix sol i el mateix cel, a trenc d´alba de la nostra civilització. Després de moltes aventures, entre d´altres un ascens al paradís i una baixada als inferns, la seva epopeia acaba màgicament a París". Us deixo amb una entrevista al director i una escena de la pel·lícula. Si l´aneu a veure comenteu què us ha semblat. Qui ens busca informació sobre el nostre estimat Odisseu, l´argument de l´Odissea, a quin cant del poema homèric se´ns descriu el descensus ad inferos d´Ulisses...etcetcetc?

Apologia del grec

Platja de Navaio, a l´illa de Zakinthos (Grècia)

Aquesta és una entrada que pretén fer-vos reflexionar sobre la importància d´estudiar una llengua tan important per a nosaltres com és el grec clàssic. L´he trobat al bloc El canto de Orfeo (meravellosa fotografia inclosa), tot i que la van publicar inicialment al febrer de 2009 al bloc De viaje a Ítaca. Espero que us agradi i que comenteu què us ha semblat.

¡Oye! ¿Tú qué estudias? – Yo, griego.
¿Y eso se da en el instituto? ¿Para qué sirve?
¡Qué hipócrita, idiota, analfabeto y algo antipático!

¿Qué se le puede contestar a esta persona? La verdad que el griego no sirve para hacer un periódico ni para fabricar teléfonos ni tan sólo un microchip. No es útil a la tecnología.

Si uno va a hacer economía, pues tampoco le va a servir a la hora de estudiar microeconomía o macroeconomía ni en las operaciones matemáticas siquiera. A ver, ¿cómo utilizar el griego para calcular la hipotenusa o una hipérbola o para encontrar las paralelas en una gráfica? Por tanto, en las matemáticas nada de nada, aunque sí que utilizan el número π. ¡Ya ves, sólo una letra!
Tampoco sirve para mirar por un microscopio y poder visualizar perfectamente los microorganismos ni para elaborar antibióticos para las bacterias. Entonces, ¿tampoco sirve para la biología? ¿Y para la medicina? ¿Le sirve a un ginecólogo, cuando va a realizar una ecografía o cuando diagnostica que una mujer ya está en edad de la menopausia? ¿Y cuando se está en un quirófano? ¡Oye, cronometra el ritmo cardiaco, que no sufra ninguna arritmia! Me han dicho que este hombre es hemofílico. ¿Y a un pediatra o a un oftalmólogo? ¿Tal vez un logopeda, cuando intenta corregir una dislexia? Creo que no, pero es que tampoco para las enfermedades: megalocardia, hepatitis, hipoglucemia, artritis reumatoide, metrorragia, pero es que ni siquiera para curar una hemorragia, ni un catarro, qué decir de una diarrea, pero ni siquiera una simple cefalea.

Cuando paseo por la calle de esta gran metrópolis, ¡qué escándalo!, me fijo en diversos elementos por si el griego está en algo. Miro los automóviles, el semáforo, las plantas en plena fotosíntesis para crear la clorofila. Nada. Llego a casa, cojo un libro de mi biblioteca personal y me pongo a leer un rato, porque ya estoy cansado de este diálogo con mi alter ego, pero sin pretender ser un egocéntrico. ¿Una lectura sobre la teoría heliocentrista? ¿Tal vez algo de antropología o filosofía? Mejor una lectura fantástica con androides o una novela policiaca. Pero cae, finalmente, en mis manos un libro de historia. La verdad es que me encantan los cuadros diacrónicos.

Empiezo a leer, aunque no me puedo quitar el griego de la cabeza. Cojo un fósforo para encender una lámpara de aceite; luego, busco un bolígrafo. No, no. Mejor un fosforito para señalar algunas palabras: paleolítico, neolítico, politeísmo, teocentrismo, heliocentrismo, autonomía, agronomía. ¡Puf! Ya estoy cansado. Enciendo la televisión. ¡A ver si hacen algún programa interesante! Nada. Uno sobre políglotas y otro en el que están en un zoológico.

¡Ostras! Me acabo de dar cuenta de algo: ¿qué queda si no existiera el griego? Una serie de palabras sin sentido.

Aue, Caesar, morituri te salutant!

Fa un parell de setmanes vaig demanar als alumnes de llatí de 4t que, per grups, elaboressin el muntatge audiovisual (en versió video) de la dramatització d´una conversa en llatí (colloquium latine) sobre un guió treballat a classe. Finalment han arribat els resultats i ens hem de felicitar. Han treballat molt i bé. La seva competència digital està més que provada (i aprovada). I per demostrar-ho aquí en teniu un tast: en Cesc Giró, en Guillem Fargas i en Martí Domínguez ens sorprenen amb aquesta conversa entre ciutadans romans en ple Colosseu. Aue, Caesar, morituri te salutant! Per cert, què significa aquest llatinisme i a què fa referència? Feliciter, discipuli!

Feliç aniversari, Astèrix!

Estem d´aniversari! El 29 d´octubre de 1959 va néixer un dels personatges més estimats i entranyables de la història del còmic: Astèrix. I ho va fer a les pàgines del primer número de la revista Pilote de la mà del dibuixant Albert Uderzo i del guionista René Goscinny. Amb motiu d´aquests cinquanta anys de l´heroi gal, l´il·lustrador francès ens ha fet el millor regal que els seus lectors podíem imaginar: avui, 22 d´octubre de 2009, es publica a tot el món un nou àlbum d´històries curtes d´Astèrix amb 56 pàgines inèdites de tebeos que porta per títol L´aniversari d´Astèrix i Obèlix-El llibre d´or (Ed. Salvat). Des d´aquest bloc homenatgem el nostre company de viatge i li cantem un merescudíssim aniversari feliç. Per molts anys!

Aprofitant l´avinentesa, us proposo una petita recerca. Després de veure aquest fragment de la pel·lícula Les dotze proves d´Astèrix (1976) busqueu la següent informació: quines proves emprenen per demostrar el seu poder a Cèsar en una juguesca? quin heroi de la mitologia clàssica és el referent d´aquesta pel·lícula? quines proves va haver de superar i per què?...

Tot és possible (ΔΥΝΑΤΑ)

Si mai no heu sentit una canço en grec aquest és un moment especial. És una cançó plena de força i optimisme, una porta oberta a pensar que tot és possible, que sempre hi haurà un lloc per a l´esperança. Eleftheria Arvanitaki és una de les cantants gregues de pura raça amb més projecció internacional i aquesta lletra (pura poesia) ha esdevingut per a molts grecs -un poble acostumat a patir però somrient sempre davant l´adversitat- un sentit himne nacional. A la clausura de les olimpíades d´Atenes 2004 tot l´estadi corejava amb una sola veu el ritme frenètic del "tot és possible!". A classe l´escoltarem i la cantarem. Una bonica manera d´endinsar-nos pas a pas en aquesta meravellosa llengua. La traducció és dels companys del Departament de Grec de l´IES El Cabanyal de València.

ΔυνατάPossible!

Σα γυναίκα γεννά
Com una dona, la nit
στο χώμα η νύκτα το πρωί
engendra a terra la matinada,
κι όλα αντέχουν ξανά
i tot resisteix de nou
και γίνονται ζωή.
i esdevé vida.
Ποία παλιά κιβωτός
Quina arca antiga
μέσα απ' του χρόνου τις στοές
a través dels pòrtics del temps
βγάζει ακόμα στο φως
treu encara a la llum
ζευγάρια αναπνοές.
ales que s'emparellen.

Δυνατά δυνατά
Possible, possible,
γίναν όλα δυνατά τ' αδυνατά.
s'ha fet possible tot l'impossible.
Δυνατά δυνατά
Possible, possible
σ' ένα θέαμα κοινό.
amb un espectacle en comú.
Δυνατά δυνατά
Possible, possible,
κι όπως πάνε του χώρου τα βήματα
i com em porten els passos del ball,
με τα χέρια ανοιχτά
amb les mans obertes,
όλα τα περιφρονώ
m'ho miro tot com si res.

Μα σα γυναίκα γεννά
Però com una dona, la nit
στο χώμα η νύκτα το πρωί
engendra a terra la matinada,
κι όλα αντέχουν ξανά
i tot resisteix de nou
και γίνονται ζωή.
i esdevé vida.
Ποία παλιά κιβωτόςQuina arca antiga
μέσα απ' του χρόνου τις στοές
a través dels pòrtics del temps
βγάζει ακόμα στο φως
treu encara a la llum
ζευγάρια αναπνοές
ales que s'emparellen.

Δυνατά δυνατά
Possible, possible,
γίναν όλα δυνατά τ' αδυνατά.
s'ha fet possible tot l'impossible.
Κι αναμμένο πετά
I llança un llumí encés
σπίρτο η γη στον ουρανό.
la terra cap al cel.
Δυνατά δυνατά
Possible, possible,
κι όπως πάνε του χώρου τα βήματα
i com em porten els passos del ball,
με τα χέρια ανοιχτά
amb les mans obertes,
όλα τα περιφρονώ
m'ho miro tot com si res.

Κι όλο κάτι λέω, κάποια αγάπη κλαίω
I sempre dic alguna cosa, ploro un amor
κι όλο μέσα μου θρηνώ χαλάσματα.
i em dolen les ruïnes a dins meu.
Με τα χρόνια μου στα σεντόνια μου
Amb els meus anys, entre els meus llençols,
σα φαντάσματα.
com fantasmes.
Μα σα γυναίκα γεννάPerò com una dona, la nit
στο χώμα η νύκτα το πρωίengendra a terra la matinada,
κι όλα αντέχουν ξανά
i tot resisteix de nou
και γίνονται ζωή.
i esdevé vida.

Δεν υπάρχουν πολλάNo hi ha moltes coses
που να τα ελπίζουμε μαζίen què tinguem esperances.
κοίτα, κοίτα ψηλάMira, mira cap a dalt
κι άλλος αιώνας ζει.
i un altre segle és viu.
Ποία παλιά κιβωτόςQuina arca antiga
μέσα απ' του χρόνου τις στοές
a través dels pòrtics del temps
βγάζει ακόμα στο φωςtreu encara a la llum
ζευγάρια αναπνοέςales que s'emparellen.

Δυνατά δυνατά
Possible, possible,
γίναν όλα δυνατά τ' αδυνατά.
s'ha fet possible tot l'impossible.
Κι αναμμένο πετά
I llança un llumí encés
σπίρτο η γη στον ουρανό.la terra cap al cel.
Δυνατά δυνατάPossible, possible,
κι όπως πάνε του χώρου τα βήματαi com em porten els passos del ball,
με τα χέρια ανοιχτάamb les mans obertes,
όλα τα περιφρονώm'ho miro tot com si res.

Facebook, ara també en llatí

La setmana passada la Roche Sabarillo, discipula de llatí i de grec de 2n de batxillerat, ens va portar a classe un retall de premsa on s´explicava que ja disposem de la versió en llatí de la xarxa social Facebook, disponible en altres 70 idiomes. Aquesta és una prova més per afirmar que les llengües clàssiques estan més vives que mai i que el seu ús és present en àmbits relacionats amb les tecnologies més vanguardistes. Per alguna cosa serà. Feu la prova: cliqueu a Configuració (Optiones) i seleccioneu lingua latina a idiomes. A partir d´aquest moment l´Inici serà Domus, els Missatges, Epistulae, el Perfil, Charta (com la nostra Personalis charta!!) o els Enllaços, Ligamina (lligams!!). Podeu aprendre molt si compareu les traduccions i de pas comprovar (per si algú encara en dubta) que el llatí és la nostra llengua mare. Per multos annos!

El fil de les clàssiques, un referent

Quan us vaig presentar el nostre bloc a classe ja us vaig parlar de El fil de les clàssiques com un dels referents dins el món de la blogosfera vinculada al món de Grècia i Roma. La Margalida i els seus alumnes de l´IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar fan dia a dia una tasca extraordiànaria i tant de bo en un futur no molt llunyà poguem col·laborar plegats. De fet, ja ens han convidat a fer-ho. Us deixo amb una video-entrevista que porta per títol Clàssiques d´ara publicat el passat mes de juliol a Chiron, on la Lida explica com són les seves classes des que va començar aquesta aventura a la xarxa. Escoltem què ens diu sobre el present i el futur de l´educació.

Clàssiques d'ara from redall on Vimeo.

Sòcrates i el "coaching"

Diumenge passat vaig llegir a EL PAÍS SEMANAL (nº 1724) un article que em va cridar l´atenció. Portava per títol "Ayuda para conocerse mejor" i l´autor (pel que sembla un expert en el tema) parlava sobre la figura del "coach", una mena d´"entrenador personal" (això és el que significa la paraula en anglès) de l´ànima. Recordem el que ens diu el poeta romà Juvenal, Mens sana in corpore sano (Sàtires, X, 356), per referir-se a l´equilibri entre la salut mental i la salut del cos que tots nosaltres hauríem de cultivar al llarg de la nostra vida. Una ment sana en un cos sa. Un consell bo i saludable, oi?
Resulta que el "coaching" s´ha posat de moda. Segons ens expliquen, "és un procés d´acompanyament que promou el nostre autoconeixement i desenvolupament personal". La persona que exerceix d´entrenador "fa de pont entre la persona que som i la que podem arribar a ser i no dona consells ni pren decisions, sinó que actua com un mirall perquè sigui l´altre qui descobreixi la solució per si mateix." Dues idees més: "el coaching és l´art d´escoltar empàticament per fer bones preguntes" i "per a ser coach no n´hi ha prou amb adquirir coneixement: és necessari encarnar el que hom sap". Després de llegir l´article vaig pensar en Sòcrates i en el famós aforisme grec que segons la tradició estava inscrit a la porta del temple d´Apol·lo, a Delfos: Coneix-te a tu mateix. Em vaig imaginar el Mestre passejant pels carrers d´Atenes mentre posava a prova els seus conciutadans amb preguntes impertinents que els enfrontaven a les seves pors i inseguretats, fent una crida a la responsabilitat personal i col·lectiva i furgant d´una manera molesta en les consciències dels honorables fills d´Atenes. De nou les veus del passat, tan presents en la nostra societat. Si girem la vista enrere, veurem com molts dels nostres referents són clàssics.

Llegiu els enllaços sobre el gran filòsof (un dels millors "entrenadors personals d´ànimes" de la història) i no oblideu que la seva mort encara ara ens ha de fer reflexionar sobre un munt de coses. Us deixo amb un fragment de la pel·lícula El món de Sofia, basada en la novel·la del mateix títol de Jostein Gaarder (que, per cert, hem afegit a la nostra secció de llibres). Qui era Sòcrates, per què el van jutjar, què n´opineu, qui va pintar el quadre La mort de Sòcrates, com la descriu i a quina ciutat hem de viatjar si el volem veure, etcetcetc...?

La mort de Sòcrates

Apologia de Sòcrates

ΑΙ ΜΟΥΣΑΙ, filles de Zeus i la Memòria

Dijous passat, a classe de Grec I, vam llegir i traduir un fragment de la Teogonia d'Hesíode on el vell (i bell) poeta grec parlava de les Muses. Les nou filles de Zeus (Ζεύς) i de la Memòria (Μνημοσύνη), habiten la Pièria, l´Helicó, la sagrada seu de l´Olimp i, sobretot, els cims del Parnàs, sota la tutela del totpoderós déu Apol·lo. Parleu-nos de les protectores de les arts i dels artistes, eternes inspiradores del geni creatiu: sabríeu dir el seu nom? Quines arts o plaers humans simbolitzen? Amb quin atributs se les representa? Per què a Apol·lo se´l coneix també amb el sobrenom de Musageta? Invoqueu-les, si us plau, i escolteu els seus savis consells. Esperant que elles escoltin els nostres precs us deixo amb un divertidíssim gag de Les Luthiers que té com a protagonista una de les nostres convidades.

ROMA, ciutat eterna

Les referències clàssiques en el nostre món cultural sovintegen perquè el que ha estat important ho serà in aeternum. El passat ens és molt més proper del que pensem i les persones que van viure en un temps antic i llunyà compartien amb molts de nosaltres el desig de viure una vida feliç i plena de sentit. Una vida bona i memorable. Aspirem a això, a no morir del tot perquè els altres ens recordin per un gest, una paraula o un fet determinats. El grup barceloní Manel, una de les revelacions del panorama musical català del 2008, ens en parla a Roma, una cançó del seu disc Els millors professors europeus (Discmedi). Jo vaig descobrir-la gràcies a l´Aina Closa, una alumna de 2n de batxillerat del curs passat que enguany estudia Humanitats a la UPF (gràcies, Aina!), que me la va fer escoltar el dia de Sant Jordi durant una activitat a l´aula. Em va encantar i jo us convido a escoltar, llegir i pensar sobre com voldríeu que us recordessin d´aquí a 2000 anys. Carpe diem!

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,

viuríem en un Imperi, (...).

I tindríem àmfores al pati plenes d´oli i vi.

I una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,

no faria olor a xampú el teu cabell daurat.

I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.

I ens despertaria un carro, pujant per l´empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.

Són les coses bones de passar a l´eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.

Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,

el braçalet de maragdes que t´embolicava el vel.

I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.

Són les coses bones de passar a l´eternitat.

"Llatinejant" amb els Monty Python

Amb els alumnes de llatí de 1r de batxillerat tot just hem començat a descobrir el que significa traduir d´una llengua flexiva. Casos, declinacions, conjugacions...tot un joc de terminacions que ordenen el maremàgnum sorprenent i màgic de les paraules. Cal tenir cura i aprendre les regles del joc abans de posar-s´hi. A La vida de Brian (una de les pel·lícules més conegudes del grup britànic´d´humoristes Monty Python), el protagonista es fa un embolic i els resultats són catastròfics. Que no us passi com a ell!

Què vol escriure a la paret? Quines correccions li fan els soldats-professors de gramàtica ocasionals? Escriviu, escriviu...

:

Lliçons de llatí

Per fi, l´Ágora d´Alejandro Amenábar

Avui s´ha estrenat a la cartellera cinematogràfica l´última pel·lícula d´Alejandro Amenábar, Ágora. Aquest pèplum que recrea el món de l´antiguitat tardana a Alexandria gira al voltant de la figura històrica d´Hipàtia, astrònoma, matemàtica i representant de la filosofia neoplatònica del segle IV aC. Una dona que va desafiar la ignorància d´una multitud manipulada per uns governants ineptes i envejosos del saber antic. Malauradament, el fanatisme d´uns quants va acabar amb la seva vida l´any 415, quan fou lapidada i martiritzada a plena llum del dia. Ai, els estúpids fanatismes que tant ens deshumanitzen encara avui dia! Un antídot: aquestes belles i sàvies paraules d´Hipàtia:

Us recomano la lectura d´aquest article publicat avui a EL PAÍS. Divendres vinent gaudirem tots de l´Ágora d´Amenábar. Mentre esperem el gran dia, podeu visualitzar un tràiler i saber-ne algunes coses més a l´enllaç de l´Agenda. Que vagi de gust!

AUDACES FORTUNA IUVAT!

Us donem la benvinguda al vaixell d´Odisseu, el nostre vaixell, per convidar-vos a fer, plegats, un llarg viatge sense cap altra pretensió que aprendre dels que saben i compartir tantes experiències com ports ens vulgui regalar el destí.

Comencem avui, doncs, la nostra particular travessia. Feliç viatge!

BONAM FORTUNAM HABEATIS!