22 de febrer de 2010

Salvador Espriu, in memoriam

Avui celebrem una efemèride que no pot caure en l´oblit: els 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més grans poetes i escriptors en llengua catalana de tots els temps. Als qui ens sentim tan propers al món clàssic el record és, si es vol, més viu perquè l´obra d´Espriu està molt vinculada a la tradició clàssica. Na Margalida li ha dedicat a El fil de les Clàssiques un sentit homenatge i penso que poca cosa s´hi pot afegir al que ella ha dit, així que us escric aquí l´enllaç de l´entrada premianenca i dos més del bloc dels seus alumnes, Aracne fila i fila. Des del nostre vaixell ens unim a aquest record tan necessari perquè l´oblit mai s´imposi a la memòria (Odisseu ho va entendre molt bé, això!). Gràcies, Lida.

19 comentaris:

Margalida ha dit...

Moltes gràcies, Jordi, per també retre homenatge a Salvador Espriu i per ser tan curós amb les ètiques regles internautes. Es veu que has tingut uns bons mestres!

Recordes el final de la bella prosa "Nysa", en què Espriu rememora amb un cert deix malenconiós la contrada mítica on Dionís (ja sé que busques poemes, però per si de cas!)infant fou alimentat per les nimfes nisíades!
"Toparàs en la teva vida amb l'immortal de distins noms, Dionís, però en la teva circumstància, fora de Nysa. No t'apliquis a identificar-la, viatger, per obstinat que siguis, ni en els mapes alemanys més minuciosos. Qui sap, només, si l'has d'entreveure, boirosa, molt de tard en tard, en el fons i més enllà dels teus somnis".

Clara ha dit...

Aquest és un poema de l'escriptor que parla d'Ariadna, probablement dels seus sentiments el dia que el seu enamorat l'abandona. L'he trobat molt bonic i aquí us el deixo.

JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR

Homenatge a José Luis L. Aranguren.

Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.
A poc a poc,
com un aflor
sense perfum,
sense color,
creix, de l'arrel
del pensament,
l'última mort.
Dalt, al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N'estic content
i veig el fum
de l'extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brut llindar
d'un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,
estès al llit,
malalt, romput,
venut, vençut,
perdut, obsés
de mi, diré
-asprosa fam
d'un àvid clam-
que no podré
mai més dormir.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies a les dues per aquests petits tresors. No recordava aquest bell text, Margalida. Gràcies per refrescar la meva memòria.

anna-rn ha dit...

Hola!

Aquí us deixo la biografia de Salvador Espriu i les seves obres més destacades:

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.

Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi.

Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Anna Ruíz de la Fuente Núñez

Clàudia ha dit...

Salvador Espriu vivia al Jardinets de Gràcia. Era un poeta poc sociable però te poemes preciosos:

Asaig del Càntic en el Temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

També té un recull de poemes que parlen de la mort, i n'hi ha un molt bonic que es diu poema de l'Albada, que recorda una mica el significat de Carpe Diem. És el següent:

Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.

Nuria ha dit...

Hola nois! :)
Doncs mireu,us deixo aquí un dels poemes que més m'han agradat i que en alguns troços et pots sentir identificat...

NO CONVIENE QUE DIGAMOS EL NOMBRE (Poema)


No conviene que digamos el nombre
de aquel que nos piensa más allá de nuestro miedo,
Si tropezamos a tientas
con este extraño ciego
y nos sentimos observados siempre
por la blanca mirada del ciego,
¿dónde, sino en el vacío y en la nada,
fundamentaremos nuestra vida?
Intentaremos levantar sobre la arena
el peligroso palacio de nuestros sueños
y aprenderemos esta humilde lección
a lo largo del cansancio,
pues sólo así seremos libres para combatir
por la victoria última sobre el espanto.
Escucha, Sepharad: los hombres no pueden existir
si no son libres.
Que Sepharad sepa que nunca podremos existir
si no somos libres.
y clame la voz de todo el pueblo: «Amén».





Saludos.

lorena ha dit...

He llegit els poemes i m'han agradat molt. Penso que ha estat bé rendir homentaje aquest señor i espero que molta gent el recordi.
Haig de dir que fins ara no l'havia conegut.

anna ha dit...

HOla!
La veritat és que va ser un home amb un talent genial, a mi personalment m'agrada molt.
A la Universitat de Barcelona hi ha una placa conmemorativa d'Espriu on diu : Fundada sota el sogne de la Magnanimitat. La nostra casa serà sense cap claudicaió fidel al seu destí. I coses glorioses han estat, són i seran dites de tu ALMA MATER . Salvador Esrpiu ( 9-X.1980)

I llegint els blogs, penso que la última frase de la placa: coses glorioses han estat són i seran dites de tu. Nosaltres ajudem a fer-la real.

Anna!

oriol ha dit...

Hola!

També he volgut retre homenatge a Salvador Espriu, per això he buscat aquest poema titulat Pontos, que en la mitologia grega era l'element líquid(aigua).

En el fondo de los ojos tranquilos del mar
he visto el sueño
caído, roto, del templo
de un dios antiguo.
¡Ay, frío- mármol del tiempo, mi vida
que pierdo contra el hielo de las palabras!
Sobre la roca desnuda de la muerte,
sólo puedo ya lamentar la alta columna
de este dolor, un áspero, solitario
grito sin canto,
sin recuerdo del canto, mientras a la luz del día
se llevan las negras alas del ventisquero
por las cárceles del cielo, y me reflejan,
invitándome a partir, por un serenísimo
y profundo camino, los tranquilos ojos del mar.

Oriol T.

esther ha dit...

Hola!!

Hem sembla molt bé que fem un homenatge a Salvador Espriu, ja que va ser un gran poeta i escriptor. A continuació us deixo amb un dels seus poemes:

FINAL DEL LABERINT

Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.

Vale!!

esther ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia Vallespir ha dit...

Em sembla molt bé un homenatge a un poeta amb tant de talent i vinculat amb les clàssiques!!
Trobo que l'Anna té tota la raó quan afirma que moltes coses glorioses seràn dites d'ell.

Vale!!

Jordi Sedeño ha dit...

Em sembla fantàstic que hagin fet un homenatge aquest home, perquè s'ho mereix. He llegit alguns poemes d'ell i m'he quedat impressionat sobre quin sentit tenien les seves paraules.
us deixo un poeme que m'ha agradat molt:

Danza de la muerte

Por el diverso azar
de nuestro tiempo, la lluvia
sutil ha de juntarnos.
En la noche que escucha
arderán lentos cirios,
cera rebelde, ejército
desazonado por el lejano
orden de las serenas
patrias de luz, de los nobles
portadores del silencio

vpamies ha dit...

És ben cert que, de vegades, els comentaris d'un blog, li aporten un valor extra que enriqueix sensiblement l'escrit inicial. El nombre de comentaris d'aquest escrit i les dades que aporten, crec que ho refermen.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Doncs gràcies a tu per aquesta noble iniciativa i que diu molt de la teva sensibilitat. Jo estic content que hagin estat els meus alumnes els qui amb els seus comentaris hagin enriquit aquest record al grandíssim poeta i escriptor català que va ser Salvador Espriu.

Vale

Giancarlo ha dit...

He de reconèixer que poques vegades havia sentit el nom de Salvador Espriu i no en sabia res d'ell, però he llegit alguns dels comentaris anteriors i els seus poemes i les seves obres em semblen maquíssimes i m'agrada molt el fet que hagi escrit tant en català com en castellà, a més del fet que sigués un grandíssim escriptor resident a Gràcia!
Gràcies per commemorar-lo i fer-me conèixer una gran figura literària com és Salvador Espriu.

Vale!

laa.neuus ha dit...

Hola:)


Em sembla molt bé fer-li un homenatge a Salvador Espriu, al meu barri hi ha una escola que duu el seu nom.Llegint els poemes que han penjat els altres companys m'han semblat interessants

Adéu

Carlotah. ha dit...

Salvador Espriu va ésser un escriptor molt important i molt molt bó en la seva feina..tan aquest any(que ara estem comensant a classe),com l'any passat a l'altre escola..he estudiat bastantes de les seves obres i hem sembla que estan molt ben fetes i són molt interesants!
M'ha semblat molt bé fer-li una entrada aquest home!

XAOOO!

Judith ha dit...

Salvador espriu, un gran escriptor català que entre d'altres va escriure una novel·la anomenada Laia, que personalment la trobo molt maca...
aquí us deixo un petit fragment:

"Apartada dels altres, Laia escoltava la resposta al seu desig. No, ell no se salvaria, i potser cap dels dos, millor. Què li importava al capdavall l'Esteve? Que es quedessin barrejats allí i tastessin també un mateix llit de glaç, a les fondàries de la mar".