 |
| Vista panoràmica de l'amfiteatre des de l'ima cavea [Totes les fotografies: Berta Olivé] |
Pula. Una
ciutat que segurament la majoria de vosaltres desconeixeu, segurament ni n’heu
sentit a parlar mai, però per a mi un lloc vital i una ciutat de somnis.
Croàcia, un país que potser molts de vosaltres encara no heu visitat, tot i que
a poc a poc s’està convertint en un destí turístic indiscutible, per a mi un
lloc de vacances des de ja fa molts anys, una segona casa. Tinc la sort de
poder anar-hi cada estiu per visitar-hi part de la meva família, ja que tenen
una casa de poble allà, concretament al poble de Momiano, situat a la península
d’Ístria. Hi anem unes tres setmanes, la majoria de dies a la platja tret
d’aquells en què plou, quan habitualment anem a visitar una ciutat qualsevol de
la zona. Així va ser, doncs, com aquest estiu va sorgir la idea d’anar a Pula.
Recordo que era un dissabte, 25 d’Agost, i el dia començà amb pluja. Aleshores
vam pensar possibles ciutats per visitar. Jo vaig comentar d’anar a Pula, però
al principi la família no n’estava gaire convençuda. Jo sabia que hi havia un
amfiteatre i no volia perdre aquesta magnífica oportunitat, ja que sempre havia
somiat en poder anar visitant, amb el temps, els amfiteatres millor conservats
arreu, i si anàvem a Pula ja n’afegiria un més a la llista, després d’haver
visitat el Colosseu l’any 2014. A més a més, la ciutat estava a una setantena
de quilòmetres, un lloc relativament a prop, per tant veia molt factible
poder-hi anar. Finalment, tots acceptaren la meva proposta i em van fer la
persona més feliç del món.
 |
| Imatge del fòrum. S'hi poden veure carpes de bars i restaurants. L'activitat social és evident |
De camí amb el
cotxe, notava pessigolles a la panxa i estava molt emocionada. Vaig aprofitar
per informar-me una mica més sobre la ciutat llegint una guia turística que em
va proporcionar la meva tieta. Vaig llegir que Pula és la ciutat principal de
la península d’Ístria i està situada al sud de Croàcia. Té nombrosos i
interessantíssims monuments culturals, de fet resulta que és ben coneguda pels
múltiples edificis de cultura romana. Entre ells, el més famós n’és
l’amfiteatre romà (Pula Arena), un dels més ben conservats del món, tot i que
també hi ha altres edificis arquitectònics que cal destacar, com el Temple
d’August o la Catedral, entre d’altres. La majoria es troben al centre de la
ciutat, fins i tot l’amfiteatre, quan normalment aquests es construïen als
afores de la ciutat, de manera que els visitants poden caminar a través de les
meravelles del passat en el cor de la ciutat.
 |
| Imatge del Temple d'August (façana principal) |
Un cop vam
arribar a Pula, vàrem començar la visita amb l’edifici clau, el vertader motiu
de la nostra estança diürna allà, amb la construcció que tantes vegades havia
desitjat visitar, ni més ni menys que el Pula Arena. Aquest amfiteatre és
l’edifici més famós, més gran a propòsit de les dimensions i més visitat de
Pula (més de 400.000 visites anuals). És un dels amfiteatres romans més ben
conservats i el sisè amfiteatre més gran del món. La seva construcció començà
durant el principat d’August (31aC - 14 dC), i va ser ampliat durant el govern
de Claudi (41 - 54 dC). El seu aspecte final correspon al període Flavi (69 -
96), amb l’emperador Vespasià al capdavant, també anomenat comúnament l’Arena
de Vespasià. L’amfiteatre està construït amb blocs de pedra, dividits en dos
nivells d’arcades, mentre que el tercer nivell té obertures rectangulars. Les
característiques específiques del Pula Arena es vinculen a quatre torres de
pedra erigides sobre la façana exterior al llarg del revestiment de l'edifici.
Sota l’arena, a més a més, hi ha les fossae on s’hi troben cambres subterrànies
per a les bèsties i la indumentària dels gladiadors i d’altres especialistes
dels ludi. Avui en dia, al Pula Arena s’hi duen a terme esdeveniments culturals
i concerts de famosos artistes, com, per exemple, concerts del 2cellos, grup
format per dos cellistes de prestigi, en Luka (eslovè) i en Hauser (nascut a
Pula) qui admiro especialment.
 |
| Imatge del Pula Arena des de l'exterior. |
Al Pula Arena
s’hi pot arribar a través de la ulica (carrer en croat) Amfiteatarska. Recordo
que vaig accedir a aquest carrer amb cotxe i em vaig quedar molt impactada. Ja
sabia que l’edifici era enorme i estava ben preservat, però veure’l de tan a
prop em va commoure molt; encara no em feia la idea que estava veient, amb els
meus propis ulls, la majestuosa construcció que tantes vegades havia desitjat
visitar i un edifici primordial per als romans, on s’hi celebraven espectacles
lúdics per entretenir al públic, com les lluites de gladiadors (munera
gladiatoria), les naumàquies (naumachiae), les caceres (venationes),… Aleshores
la meva ment no parava d’imaginar escenes d’aquests espectacles o fins i tot em
plantejava preguntes com aquesta: com s’ho feien els romans per omplir aquest
amfiteatre d’aigua?, o com s’ho feien
per entrar tota la parafernàlia necessària per a les naumàquies, com ara els
vaixells o per a qualsevol altre tipus d’espectacle? Vaig accedir a l’interior
de l’amfiteatre a través de l’accés principal, que conduïa a l’arena i em vaig
sentir aclaparada de seguida, ja que estava trepitjant in situ el lloc on
s’havien dut a terme múltiples batalles navals, lluites entre gladiadors,
caceres despietades d’animals exòtics… Estava trepitjant un lloc amb molts
segles d’història i era impossible que no se’m posés la pell de gallina. Després vaig accedir a la ima cavea (l’única
que es conserva) i no només vaig poder contemplar una vista panoràmica de
l’amfiteatre sinó també un bocí de mar. Per últim, em vaig passejar per les
restes de les fossae que quedaven a l’amfiteatre. La visita al Pula Arena va
ser, sens dubte, una de les millors experiències viscudes en molt de temps. Des
de sempre havia tingut curiositat per la cultura romana i, sobretot, pels
amfiteatres, i poder visitar edificis romans encara conservats com aquest, em
va fer sentir molt feliç i, especialment, afortunada.
 |
| Imatge panoràmica de l'amfiteatre, on s'hi poden distingir clarament els tres nivells, l'ima cavea i l'arena circular. A més a més, també s'hi pot veure un escenari, atès que aquí es celebren encara esdeveniments culturals. |
Després de la
visita ens vam encaminar cap al centre històric de la ciutat, concretament al
fòrum, on s’hi troben els edificis administratius de la ciutat i el temple
d’August. Em vaig quedar meravellada pel bon estat de conservació d’aquests,
sobretot pel que fa al Temple d’August. El fòrum és la plaça més antiga de la
ciutat i ha conservat el seu paper fins a dia d’avui, el del lloc de reunió
dels habitants de Pula. Aquesta funció d’espai comunitari on retrobar-se amb
amics i fer vida social encara persisteix, ja que és una plaça que està plena
de restaurants i bars i, a més a més, de vegades s’hi duen a terme petits
espectacles. Nosaltres vam tenir la sort de veure una petita actuació de
hip-hop. Avui en dia, al fòrum hi ha l’oficina de turisme on es pot rebre tota
informació necessària per visitar la ciutat i els seus voltants. Aquesta plaça,
en època romana, estava voltada d’arcades i allà els ciutadans celebraven
sacrificis als déus. En aquella època, la tríada composta pel Temple Capitolí,
el Temple d’August i el Temple de Diana eren clarament visibles. Avui dia, no
obstant, només es conserva el Temple d’August en el seu estat original.
 |
| Imatge on es distingeixen els tres nivells i una de les quatre torres de l'amfiteatre |
 |
| Imatge de la clara distinció dels tres nivells de l'edifici |
El temple
d’August porta el nom del primer emperador de Roma, durant el govern del qual
fou construït. És l’edifici conservat més antic de Croàcia i és considerat un
dels més bells exemples de l’arquitectura dels primers temples imperials
romans. Hi vaig estar d’acord. Era colossal, singular, ho tenia tot per ser un
temple preciós i especial. El temple està situat sobre un podi amb una
escalinata que condueix a la cel·la rodejada de sis columnes -hexàstil- d’estil
corinti, per on s’entra a la cel·la en la qual hi havia una estàtua d’una
divinitat romana. Avui en dia, hi ha una exposició d’escultures de pedra aquí.
El temple és de planta rectangular i té un pòrtic que està suportat per quatre
columnes corínties, i amb una columna a cada costat. A la façana del pòrtic,
s’hi troba una inscripció o dedicatòria que encara es pot llegir parcialment:
ROMAE ET AUGUSTO CAESARI DIVI F(ilio) PATRI PATRIAE (“A Roma i a Cèsar August,
fill d’una deïtat, pare de la pàtria”). L’arquitrau té un fris decorat amb
fulles d’acant, vinyes, fruites i ocells. Quan el cristianisme fou acceptat com
una fe el 313 amb l’edicte de Milà de l’emperador Constantí, el culte pagà va
desaparèixer, canviant la funció del Temple. Molt aviat es transformà en una
església cristiana i també s’utilitzà com a graner. Del 1814 al 1818
l’arquitecte austríac Pietro Nobile restaurà el temple, i al voltant seu es va
instal·lar l’exposició amb les restes d’escultures i edificis romans renovats
al voltant de la ciutat. El temple fou reformat al 1923-1924 sota la direcció
de G.B. Vrasso i després del bombardeig anglo-americà de la Segona Guerra
Mundial va ser restaurat per l’arquitecte F. Franco. Avui en dia, al temple
d’August hi ha una exposició permanent intitulada “Escultura de pedra antiga”,
que és una part de la col·lecció de l’època romana del Museu Arqueològic
d'Ístria.
 |
Imatge de l'ima cavea. El mar al fons...
Berta Olivé i Casadó
2n batxillerat humanístic
|
