Durant aquest primer trimestre els discipulietdiscipulae de Llatí de 4t hem anat elaborant un treball col·laboratiu de vocabulari i expressions que ens ha permès aprendre a presentar-nos i a mantenir una conversa bàsica en aquesta llengua clàssica. Us convidem a veure'n els resultats i esperem que la nostra tasca us pugui ajudar a posar fil a l'agulla.
Hipnoteràpia, quimioteràpiao psicoteràpiasón termes que potser haurem sentit o llegit en alguna ocasió, i que coneixem sota el denominador comú de les teràpies. Però, realment ens hem parat a pensar què signifiquen, d'on provenen, què té a veure cada teràpia amb els prefixos que formen el terme científic? D’això s’encarrega l’etimologia. Hem volgut fer recerca i hem elaborat un glossari de teràpies en què trobareu els significats i les arrels etimològiques dels seus noms. En primer lloc, hem de definir teràpia per centrar-nos en el tema que ens ocupa...
Què és una teràpia?
Aquest mot prové del grec antic θεραπεία[transcripció: teràpia; traducció: cura, tractament]. Les teràpies tenen com a principal objectiu corregir símptomes, malalties o causes de problemes de salut de les persones, mitjançant els pensaments, sensacions i coneixements d’un pacient i així ensenyar-lo a aplicar-los per a desenvolupar la seva recuperació. Aquesta arrel lèxica la podem trobar també com a sufix [-teràpia].
Coneixíeu alguna d'aquestes teràpies? Si és així, quina i per què? Podríeu anomenar alguna teràpia més i explicar en què consisteix? Quina teràpia us ha semblat més curiosa i per quina raó?
Dijous passat, els alumnes de 4t de l'ESO van poder gaudir in situ, al Teatre Victòria del Paral·lel barceloní, del meravellós espectacle musical Mar i Cel, amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per primera vegada per Dagoll Dagom l'any 1988, posteriorment el 2004 i remuntada per tercera vegada l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat com, per exemple, el conegut himne dels piratesamb aquella tornada que molts haureu cantat unes quantes (o moltes) vegades i que fa així:
les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones
I el cert és que aquesta cançó no deixa de ser un himne al mar, a la seva immensitat, al seu poder sobre la vida humana. En la mitologia clàssica, el poder sobre el líquid element era exercit per un déu temible i respectat, venjatiu o afavoridor segons la seva voluntat. I el cavall era el seu animal sagrat, la metàfora de l'indomable, veloç com el vent i amic dels homes. Les referències clàssiques d'aquesta tornada són, com veieu, evidents.
Walter Crane, Els cavalls de Neptú (1892). Nova Pinacoteca de Múnich
I si el cavall és per a aquest déu símbol del vastíssim reialme que governa, quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic? A quins déus i dees es vinculen? I quins arguments hi trobeu? Reflexionar sobre això us farà una mica més savis. Què us va semblar Mar i Cel?
Font d'Hèrcules, a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb Còrsega. Font: Wikimèdia Commons
Ja fa unes quants
dies vam comentar a classe la paraula llatina uia (“camí”, “via”, “carrer”), origen dels nostres mots “via”, “vianant”,
“viari/viària” o “viaducte”, amb la qual vam relacionar, entre d’altres, la Via
Augusta de Barcelona, ja coneguda amb aquest nom durant l’Imperi romà però que
inicialment va ser anomenada Via Hercúlia. Anava de Roma a Gades (actual Cadis).
Tot plegat es
relaciona amb l’heroi Hèrcules i, de pas, amb la fundació de la nostra bella
ciutat, Barcelona.
Segons la
llegenda, Hèrcules va ser embogit per la deessa Juno fins al punt de cometre el
crim de matar els seus propis fills, pensant-se que eren enemics. Després d’aquesta terrible acció va ser
jutjat i li van ser imposats dotze treballs com a penitència.
El desè el va
portar a l’extrem d’Occident per robar el ramat de bous del gegant Gerió i dur-se'l
a Euristeu, rei de Micenes, que vigilava el compliment dels dotze treballs
imposats a l'heroi tebà.
El gegant no
estava disposat a cedir el seu ramat tan fàcilment i Hèrcules va haver de lluitar aferrissadament
contra Gerió per derrotar-lo. La lluita entre els dos gegants durà una setmana
i el camp de batalla es va estendre per tota la península. El setè dia,
Hèrcules aconseguí matar Gerió. Es diu que després de reposar, exhaust, va
veure’s envoltat d'un bellíssim paisatge on decidí fundar una ciutat, commogut
per la bellesa del lloc: la nostra Barcelona. Després de fundar-la, tornà a Heriteia (Cadis), des d'on va conduir el ramat fins a Micenes.
El recorregut que resseguirà serà l’originària Via Hercúlia, la mateixa sobre
la qual els romans, molt més tard, construiran la Via Augusta. Aquesta, amb més
o menys canvis en el seu traçat, segueix unint avui tot el litoral peninsular
mediterrani des de Cadis fins a la Jonquera (actuals AP-7, E-15 i A-48).
I si ens fixem en
les vies, parcs o places de Barcelona, podrem observar diferents
representacions d’Hèrcules, i fins hi tot, el nom d’un carrer que porta el seu
nom, situat al Barri Gòtic.
Una altra llegenda explica que després del quart treball,
la cérvola de Cerínia, el semidéu s’uní a l’expedició de Jàson i els seus argonautes a la recerca del velló d’or, i que de tornada, ja a les costes
catalanes, una terrible tempesta va dispersar les nou naus de l’expedició. Hèracles
va ser l’encarregat de recuperar la novena i després de dies de cerca, ell i
els seus companys van trobar les restes de la barca nona (“la novena barca”) molt a prop de l’indret on s’emplaça
actualment la muntanya de Montjuïc. El paratge els va semblar tan idíl·lic que
van decidir fundar allà una nova ciutat amb el nom d’aquella novena nau que
havien anat a cercar, és a dir, Barcanona,
l’originari nom mitològic de Barcelona.
També s’explica una llegenda ben curiosa i interessant
relacionada amb aquest viatge de l’heroi grec: durant la seva estada a la
península va conèixer la bella Pirene, filla de Túbal (sobirà del que avui
anomenem els Pirineus), en tràgiques circumstàncies. Pirene va morir als seus
braços i Hèrcules, desconsolat i furiós alhora, va començar a arrencar de la
terra tot el que veia, removent fins hi tot roques i turons. Perquè Pirene fos recordada,
com a mostra d’amor, va moure les muntanyes de l’indret on l’havia trobat ja
moribunda i cobrí el seu cos d’immenses pedres fins a formar la serralada dels
Pirineus. I alguns conten que la seva tomba tenia forma de nau, potser la
novena perduda i retrobada posteriorment.
I diuen també que va fundar més ciutats, però aquesta ja és una
altra història... Us proposo que ens ajudeu a completar la informació sobre el protagonista d'aquestes històries: quines circumstàncies van envoltar el seu naixement? quin són els altres treballs que va haver d'acomplir? com es va produir la seva tràgica mort? per què, finalment, se'l considera un déu?
El proppassat 12 d'octubre el programa d'Enric CalpenaEn Guàrdia de Catalunya Ràdio va emetre aquest interessantíssim àudio sobre els jocs olímpics de l'antiguitat.
Hi participaven atletes grecs, homes de condició lliure i no culpables de cap crim ni afectats per malediccions religioses, que disputaven proves com curses a peu o amb carros, lluita, salts de llargada o llançament d'objectes. Els Jocs que se celebraven a Olímpia cada quatre anys des del 776 abans de Crist eren tan aclamats que motivaven la treva entre les ciutats en guerra i esdevenien cita esportiva, religiosa i també cultural. El doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga Borja Antela rememora els primers onze segles d'història d'aquesta competició esportiva de l'antiga Grècia, abolida per l'emperador cristià Teodosi el 393 dC i ressuscitada en l'era moderna. No us el perdeu!
Temple dòric de Segesta (Sicília) [fotografia de Carme Ausejo]
Si avui som 7 d'octubre estem d'enhorabona. Vol dir això que els déus ens han concedit una volta més i que de nou hem salpat de port per seguir navegant? Això és, i mentre hi hagi intrèpids mariners disposats a aprendre de tot allò que els ofereix el món clàssic ho seguirem fent si ens són propicis. Enguany alcen els rems cinquanta-cinc tripulants de clàssiques dels qui espero com a κυβερνήτης d'aquest vaixell il·lusió i compromís. No són temps fàcils però ja hi estem acostumats, així que... veles hissades, bon vent i bon viatge!
N.B.: Seguint amb la tradició iniciada fa un any, us demano dues coses: que expresseu les vostres expectatives de cara al nou curs que tot just comença i que ens deixeu una píndola de saviesa, una frase, cita o expressió clàssica que considereu útil per a la vida diària.
Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima. L'única pàtria és la vida. Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (QC, 2014) Tot el que està succeint aquestes darreres setmanes al voltant de la crisi migratòria dels refugiats a Europa m'ha fet pensar en una canço del prolífic cantautor francès d'origen greco-egipci Georges Moustaki: Le métèque(1969). Moustaki, nascut a Alexandria com Kavafis i fill d'una llarga tradició multiculturalque es perd en la nit dels temps, reflexiona en aquesta peça inspirada en les arrels musicals i literàries més tradicionals de la Mediterrània sobre la condició de qui se sent estrany en una terra que no és la seva perquè se sap estranger en el sentit més pejoratiu del terme, malgrat ser aquesta terra la seva. Ja l'Odissea relata en certa manera el viatge heroic de qui està destinat (o condemnat) a vagarejar durant molt de temps per inhòspits territoris i paisatges sovint hostils cercant desesperadament el port on per fi podrà ancorar el cos i l'ànima. Le métèque, l'estranger, però, és un cant d'esperança (amor omnia vincit!) per a tots aquells sense pàtria i sense arrels que acaben arrelant i trobant el seu lloc al món, sigui on sigui aquest.
El mot metec, com no podia ser d'altra manera, és d'origen grec (recordeu l'origen de Moustaki). Quin significat té, quina és la seva etimologia i a quina realitat social de la Grècia clàssica fa referència? Tibem del fil de les paraules?
Què en penseu de la crisi humanitària dels refugiats, creieu que segueix vigent el terme clàssic del metec grec?
P.S.: els companys de francès en poden ajudar a entendre la lletra i fer-ne la traducció. Algú s'anima?
Avec ma gueule de métèque De juif errant, de pâtre grec Et mes cheveux aux quatre vents Avec mes yeux tout délavés Qui me donnent un air de rêver Moi qui ne rêve plus souvent Avec mes mains de maraudeur De musicien et de rôdeur Qui ont pillé tant de jardins Avec ma bouche qui a bu Qui a embrassé et mordu Sans jamais assouvir sa faim Avec ma gueule de métèque De juif errant, de pâtre grec De voleur et de vagabond Avec ma peau qui s'est frottée Au soleil de tous les étés Et tout ce qui portait jupon Avec mon cœur qui a su faire Souffrir autant qu'il a souffert Sans pour cela faire d'histoires Avec mon âme qui n'a plus La moindre chance de salut Pour éviter le purgatoire Avec ma gueule de métèque De juif errant, de pâtre grec Et mes cheveux aux quatre vents Je viendrai ma douce captive Mon âme sœur, ma source vive Je viendrai boire tes vingt ans Et je serai prince de sang Rêveur ou bien adolescent Comme il te plaira de choisir Et nous ferons de chaque jour Toute une éternité d'amour Que nous vivrons à en mourir Et nous ferons de chaque jour Toute une éternité d'amour Que nous vivrons à en mourir.
