Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.
L'única pàtria és la vida.
Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (QC, 2014)
Tot el que està succeint aquestes darreres setmanes al voltant de la crisi migratòria dels refugiats a Europa m'ha fet pensar en una canço del prolífic cantautor francès d'origen greco-egipci Georges Moustaki: Le métèque (1969). Moustaki, nascut a Alexandria com Kavafis i fill d'una llarga tradició multicultural que es perd en la nit dels temps, reflexiona en aquesta peça inspirada en les arrels musicals i literàries més tradicionals de la Mediterrània sobre la condició de qui se sent estrany en una terra que no és la seva perquè se sap estranger en el sentit més pejoratiu del terme, malgrat ser aquesta terra la seva. Ja l'Odissea relata en certa manera el viatge heroic de qui està destinat (o condemnat) a vagarejar durant molt de temps per inhòspits territoris i paisatges sovint hostils cercant desesperadament el port on per fi podrà ancorar el cos i l'ànima. Le métèque, l'estranger, però, és un cant d'esperança (amor omnia vincit!) per a tots aquells sense pàtria i sense arrels que acaben arrelant i trobant el seu lloc al món, sigui on sigui aquest.
El mot metec, com no podia ser d'altra manera, és d'origen grec (recordeu l'origen de Moustaki). Quin significat té, quina és la seva etimologia i a quina realitat social de la Grècia clàssica fa referència? Tibem del fil de les paraules?
Què en penseu de la crisi humanitària dels refugiats, creieu que segueix vigent el terme clàssic del metec grec?
P.S.: els companys de francès en poden ajudar a entendre la lletra i fer-ne la traducció. Algú s'anima?
Avec ma gueule de métèque
De juif errant, de pâtre grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout délavés
Qui me donnent un air de rêver
Moi qui ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim
Avec ma gueule de métèque
De juif errant, de pâtre grec
De voleur et de vagabond
Avec ma peau qui s'est frottée
Au soleil de tous les étés
Et tout ce qui portait jupon
Avec mon cœur qui a su faire
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire
Avec ma gueule de métèque
De juif errant, de pâtre grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai ma douce captive
Mon âme sœur, ma source vive
Je viendrai boire tes vingt ans
Et je serai prince de sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaira de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons à en mourir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons à en mourir.
20 comentaris:
Salve Jordi.
Avui dia, metec, adquireix un significat de persona establerta en un país respecte al qual és un estranger. Tot i que a l’Antiga Grècia significava l'estranger que s’establia a Atenes i no gosava dels drets de la ciutadania, el que avui dia diríem un “sense papers”.
Metec prové del grec μέτοικος (el que viu al costat de casa nostra, el que viu amb nosaltres sense ser un dels nostres), de μέτα (canvi) i oἶκος (casa), és a dir, aquell que ha canviat de residència.
A l’Antiga Grècia, els metecs eren estrangers o forasters que els hi era permès viure a Atenes. Eren homes lliures no ciutadans, per tant, tenien alguns drets com comprar mobles i/o esclaus però en carien d’altres com comprar cases ni terres, i tampoc podien formar part del govern. Tot això però, pagant uns impostos anualment, i el metec que deixava de pagar-los era castigat amb l’esclavitud.
Malauradament, avui dia continua vigent el terme clàssic del metec grec. Aquell qui prové d’una altra ciutat, d’un altre país, d’un altre continent, d’una altra cultura, automàticament ja no el tractem igual com si hagués nascut a casa nostra, directa o indirectament el marquem com a estranger, i el privem de drets pel fet de venir d’un lloc diferent al qual nosaltres hem nascut.
Semblava que amb la caiguda del mur de Berlín, el món obria les portes a totes les persones, indiferentment de la raça, nacionalitat o procedència. Evidentment això no ha estat així, contínuament hi ha onades de refugiats, i més d’una vegada a causa de la guerra. Tots tenim dret a marxar del nostre país ja sigui perquè ha entrat en guerra, no ens agrada la política que regeix aquell país... i molts aspectes més. Per tant, tos som dignes de ser acollits en qualsevol país d’arreu del món, vinguem d’on vinguem, procedim d’on procedim.
Trobo intolerable que un país construeixi una muralla per a defensar-se de les onades dels immigrants.
Si nosaltres mateixos ens aïllem de les persones d'arreu del món, on està la diversitat cultural?
Kènia Sanz
1rA
El significat de metec és quan una persona s’estableix en un país respecte al qual ell és un estranger, és a dir, que Georges Moustaki explica el que li va passar a ell a la vida, perquè ell es va instal•lar a França i era un estranger.
Els metecs no els tenien en compte, els tenien com fora de la societat, no estaven ni inclosos a la població artesana. Més tard, van intentar restablir els privilegis, i van reorganitzar la societat perquè no hi hagués ningú exclòs.
L’ordre de la societat era: ciutadans, metecs i esclaus. Els metecs havien de pagar uns impostos, si no ho feien passaven a ser esclaus.
Atenes permetia viure els metecs en el seu territori, per a ells era un grup social molt important perquè la ciutat era molt comercial. Encara que els metecs no tinguessin drets de ciutadans, eren homes lliures no ciutadans.
La meva opinió és que els refugiats tenen dret a marxar a un altre país. El que vull dir és que, si ells veuen que no tenen futur al seu país i es volen buscar una vida millor i cuidar els seus fills perquè siguin feliços, són lliures de marxar al país que vulguin per millorar la seva condició de vida. Si nosaltres ens trobéssim en les seves condicions, segur que els agradaria que ens acollissin a un altre país. El problema que veig és polític, s’hauria de saber organitzar. Perquè van tots junts, i així evitar els allaus del país en el que va tothom. No tots haurien de anar al mateix país, s’hauria de buscar una solució perquè anessin a llocs diferents i no hi haguessin tants problemes.
Quin significat té, quina és la seva etimologia i a quina realitat social de la Grècia clàssica fa referència?
Què en penseu de la crisi humanitària dels refugiats, creieu que segueix vigent el terme clàssic del metec grec?
Adjectiu pejoratiu donat a un estranger establert a França o una persona d'origen estranger que això es pot aplicar a l'Antiga Grècia on un extranjer de fora s'establia en alguna polis grega (μέτοικος [métoikos])/( μέτα [meta], ‘canvi’)/(oἶκος [oíkos], ‘casa’) , aquell que ha canviat de lloc , de casa. Tenien que pagar un impost anomenat:(τὸ μετοίκιον [to metoíkion])
En una ciutat grega, tenia el seu domicili aliè a aquesta ciutat, però . ( Els metecs no tenien drets polítics , ni terra , i van pagar un impost especial . Però ells estaven participant en la vida cultural de la ciutat i la seva defensa . Atenes van tenir la seva part de la seva prosperitat . )
Evidentment que la crisis humanitària actual es pot fer referència a metec es un grup de gent o persones que es desplaça a un altre lloc per causa de la guerra en aquest cas , es pot relacionar perfectament el terme de metec amb l'actualitat.
καλημέρα!
Després de recerca, lectures i resums sobre els metecs, la seva etimologia, classe social etc. Aquí tenim el resultat:
Amb la informació que tenim ara sobre la Grècia Clàssica podem afirmar que els atenesos utilitzaven una bona part del seu temps amb activitats polítiques i altres coses relacionades amb l'estat, això podia ser realitzat gràcies als esclaus i als metecs. Els ciutadans o bé els metecs que no pagaven els impostos podien convertir-se en esclaus. Només dues cinquantenes parts de la població eren lliures, es a dir ni eren esclaus ni metecs. La diferència entre els esclaus i els ciutadans o bé metecs era que els esclaus treballaven per algú i els metecs i ciutadans treballaven per ells mateixos.
Els metecs eren uns 20.000 estrangers o forasters. Era un grup social molt important, no tenien la nacionalitat encara que residissin allà, però si que contribuïen a l'activitat financera del país, eren homes lliures però no ciutadans, es a dir que eren lliure, no tenen amo però tampoc eren considerats atencs. Pagaven un impost: μετοίκιον ( Metoíkion)que eren 12 dracmes anuals els homes i 6 les dones, amb aquest impost tenien uns drets, podien tenir esclaus, mobles, però en canvi no podien comprar ni cases ni terres, llavors havien de viure a la ciutat. Però a vegades podien aconseguir el dret de celebrar les festes del seu país, tenir agrupacions religioses per adorar a les seves divinitats, fer servir el gimnàs, l'exèrcit... Els metecs es dedicaven a les activitats comercials e industrials, com per exemple la banca, els vaixells etc. Però també hi havien obrers, artesans i alguns de molt intel·lectuals i tenien moltes fortunes.
La crisi migratòria va sorgir a causa d'una situació de migració forçada de la gent per l'increment de guerres entre països, violacions o persecucions als països Europeus. Dit això crec que el terme metec es pot relacionar mínimament amb el de refugiats ja que si que tenen els mateixos drets que nosaltres però a l'hora de treballar no tenen les portes tan obertes,a una formació per poder treballar com tothom. Però crec que les situacions són una mica diferents. També em sembla molt fort que l'estat hagi de dir quanta gent pot entrar al país i quanta no, en quan ells són els que més despeses fan en coses estúpides i de mentres hi ha gent gran, i nens petits a països que estan en guerra i volen marxar però no tenen on anar.
Salve!
Métèque és una paraula d'origen grec formada per dues paraules:µέτοικος (metoikos) que vé de μετά (metá) i οἶκος (oikos). A l'antiga Grècia ser un metec significava que eres un immigrant estranger que vivies a Grècia sense posseir els drets del ciutadà i que estaven clarament distingits dels ciutadans grecs de la polis al 4rt segle A.C.
Sí, encara avui en dia segueix estan vigent el terme metec per distingir aquelles persones que han hagut de fugir del seu país i refugiar-se en un altre però que malauradament no tenen els papers.
Des del meu punt de vista penso que aquests dies molts ciutadans del món estan vivint un èxode i que potser ens pot semblar que ens queda molt lluny però no és així, és més ens queda molt a prop. Penso que com a humans que som hem de fer tot el possible per ajudar a aquestes families que estan passant per aquesta situació tan infame i no quedar-nos de braços plegats veient com intenten salvar les seves vides. Ja és hora de que comencem a pensar amb els altres i deixem de creure'ns el melic del món.
Salvete omnes!
He estat cercant quina és l’etimologia de metec i, segons he pogut descobrir, prové del grec μέτοικος, que està compost per “μέτα” (canvi, mutació) i “oἶκος” (casa, llar). Per tant, etimològicament estaríem parlant d’algú que s’ha canviat de casa, que no està en el seu lloc d’origen.
En la Grècia clàssica, μέτοικος eren tots aquells estrangers que tenien el permís per viure a la polis i que junts formaven tot un grup social. Tot i ser acceptats i gaudir de forces drets, mai podien arribar a ser considerats mai, fins i tot encara que portessin generacions vivint ja a Grècia. A la ciutat d’Atenes era on es trobaven més metecs i molts d’ells eren comerciants. Tenien dret a viure la seva religió però no formar part del govern, per exemple. A més, havien de pagar un impost (μετοίκιον).
Pel que fa a la gran crisi humanitària que s’està vivint recentment a Europa... què es pot dir? És una vergonya que tanta gent hagi de passar per una situació així. Que per culpa d’una guerra es vegin forçats a abandonar la seva pàtria i que, a més, no tinguin on anar... això s’ha de solucionar. La comunitat internacional ha de parar de deixar la pilota sobre la teulada dels altres i actuar. Trobar una solució viable a aquesta afluència d’immigrants és la màxima prioritat ara mateix, i deixar-se de paraules buides. Facta, non verba.
Καλημέρα tripulants!
He fet una recerca del mot "metec". La paraula metec prové del grec μετοικος que significa "el que viu al costat de la nostra casa, sense ser algú de nosaltres". El llatí ho va agafar com a préstec tardà amb metoecus. La paraula μετοικος està formada per la preposició meta- (que aquí té un valor de "en mig de, entre") i oikos (que vol dir "casa"). La definició etimològica que podem fer és: persona que viu entre les cases (que es podrien entendre com els "països").
Actualment, significa, segons l'IEC, "persona establerta en un país respecte al qual és un estranger".
A l'Antiga Grècia, aquest terme s'utilitzava per designar a una classe social d'homes lliures però sense drets polítics per ser considerats d'un llinatge estranger. Els metecs eren persones lliures que generalment es dedicaven al comerç o a l'artesania, ja que, difícilment, podien arribar a adquirir explotacions agrícoles perquè la llei ho deia. A més, tampoc podien casar-se amb ciutadans i no tenien dret al vot ni accés a càrrecs de gestió política. La seva situació social es pot comparar amb la de la plebs romana que inicialment també eren considerats estrangers amb una excepció: sí que podien posseir terres. A Roma la diferència legal es va resoldre al llarg dels segles V i IV a.c. En canvi, a Grècia els metecs mai van arribar a ser ciutadans, fins que els territoris grecs van passar a l'Imperi Romà amb totes les lleis i drets.
Personalment, estic totalment d'acord amb la frase de Ponç Pons. La nostra casa, el nostre lloc d'origen sempre és la vida i és el mateix per a tots.
Síria, com altres països que han patit guerres, té ciutadans que es veuen obligats a marxar per buscar una vida millor. Això, al llarg de la història s'ha pogut veure; en el cas de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) molts ciutadans van decidir marxar al continent americà i començar una nova vida.
Αντίο!
Mètéque, en francès, vol dir “extranger”, però a la Grècia antiga volia dir “extranger sense drets polítics”.
Etimologicament ve del llatí metycus, i aquest del grec antic µέτοικος (metoikos), de μετά (metá) “al mig/entremig” i οἶκος (oikos), "casa".
Pel que jo puc entendre significaria “persona entremig de cases”, ja que al ser extranger (o refugiat) ha deixat la seva casa per trobar-ne una de nova i mentrestant no la troba se’l anomena així.
I això fa referència als refugiats,tema en el que jo no sé opinar molt, perquè no estic molt enterat, però em deshumanitza escoltar per les noticies com fa uns mesos aixecaven murs per a que no passesin més refugiats, i ara com aquest tema a tingut molta repercussió arreu del món, veus com cada pais d’Europa intenta ser el més solidari, que de moment ho està sent Alemanya, França i després Espanya, no sé fins a quin punt és interès o un sentiment real d’humanitat.
Primer de tot, voldria dir que el tema dels refugiats és molt complex com ho ha estat sempre i ho seguirà sent, malauradament, en un futur.
És trist perquè es tracte de persones que s'han vist obligades a abandonar el seu país d'origen degut al perill que corrien per causes ja siguin racials, religioses, guerres civils o catàstrofes naturals i no disposen de la suficient protecció per part del govern del seu propi país. Només cal recordar quan els exiliats republicans van intentar fugir cap a França durant la Guerra Civil espanyola.
Avui en dia hi han dues onades molt fortes de persones que marxen del seu país, una són immigrants que per qüestió de fam es desplaçen cap a països més desenvolupats, i l'altre són els exiliats que fugen de casa seva per raons polítiques arrel de guerres i/o dictadures.
Si només parlem dels exilliats que intenten entrar a Europa i que venen majoritariament de Síria, el problema principal és com acollir aquests milers de famílies. Hi ha països que estan disposats a fer-se càrrec repartint-se la xifra i altres que es neguen rotundament i inclús utilitzen maneres inhumanes per no deixar-los entrar. També cara la seva seguretat i la nostra, crec que s'hauria de vigilar molt a qui es deixa entrar per evitar ficar-nos l'enemic a casa: els jihadistes.
En conclusió, crec que hem de ajudar a tothom necessitat, ficar-nos en la seves pells, però sempre amb molta precaució.
Metec: En l’antiga Grècia, metec significava extranger. Un no grec que vivía en els estats grecs.
La seva etimología prové del grec μέτοικος, (métoikos) de μέτα (meta) “canvi”, i oἶκος (oikos) “casa”. És a dir, aquell que canvia de casa.
Fa referència a les dones i esclaus, que no eren considerats ciutadans.
Lo que està passant a Siria i Irak és molt greu. La gent s’escapa de les seves terres per por a morir a causa de tanta guerra, grups terroristes i bombardejos. Més o menys 5 millions de refugiats en tot el món.
Al menys, hi han països que están acceptant als refugiats i els ajuden a poder tenir lo més semblant a una bona vida.
Hi han altres països com Hungria que no volen aceptar els refugiats.
Jo personalment no tinc idees per com poder solucionar tot aixó. Només espero que el conflicto acabi lo més aviat posible.
Els metecs eren estrangers que vivien a Atenes. Es considerava que no eren ciutadans però eren lliures. Es dedicaven majoritàriament a l'artesania o al comerç. Havien de pagar impostos per a poder residir tranquil·lament a la ciutat. Si aquest impost no era pagat, el metec es convertia en esclau. Podien entrar a formar part de l'exèrcit, però no tenien dret a la ciutadania, és a dir, a participar en la vida política de la societat i no podien posseir ni terres ni cases.
Realment, jo no estic gaire informada de la guerra de Síria. Però, sí de la d'Afganistan. A Afganistán hi va haver dues guerres casi seguides, amb només 12 anys de diferencia entre l'acabament i el començament de l'altre. Encara que costi de creure, en aquests anys que Kabul va deixar d'estar en guerra, es va convertir en una de les capitals de la moda, lluny del burka que els talibans han obligat a fer portar. També els homes i les dones tenien els mateixos drets. Encara que l'última guerra faci poc que ha acabat, la situació no es bona. Hi ha una crisi humanitaria que sobretot afecta als nens i a les dones, les quals casi no tenen drets. Molta gent ha de viure en campaments temporals exposats a moltes malalties com la polio i patir a desnutrició. Crec que segueix vigent el terme metec relacionat al a crisi humanitària ja que aquestes persones han de fugir a altres països.
Salvete tripulants!
Abans de començar a parlar sobre el tema en qüestió, però, voldria fer referència a la magnífica cançó que acompanya l'entrada. Una melodia molt bonica! Sempre he pensat que el francès és una llengua molt atractiva d’escoltar, i amb aquesta cançó, poso èmfasi al meu parer.
Parlar sobre un esdeveniment tan proper, com són els fluxos migratoris, és tasca molt interessant. Avui en dia, tant a les notícies com als diaris, la crisi dels refugiats a Europa no deixa de ser titular i portada, i per aquest motiu penso que és necessari parlar-ne tant a les aules com fora.
Etimològicament, la paraula metec prové del grec μέτοικος, de μέτα ‘canvi’, i oἶκος ‘casa’, és a dir, ‘aquell que ha canviat de residència’, significat que actualment acull el diccionari. Es refereix als estrangers o forasters que vivien a Atenes. Encara que no formaven part de la pàtria, ja que no havien nascut allà, tenien, però, un paper molt important a les activitats econòmiques i de caràcter productiu. No oblidem que en aquells temps Atenes era una ciutat molt comercial. El grup dels metecs constituïa d’unes 20.000 persones i encara que mantingueren la seva residència durant diverses generacions, no van adquirir el dret de ciutadania. Estaven subjectes a quasi totes les obligacions financeres i eren formats tant per grecs, com fenicis, frigis, egipcis, etc.
Pagaven un impost, el μετοίκιον, de 12 dracmes anuals, els homes, i 6, les dones. En registrar-se davant les autoritats, adquirien de manera efectiva plena protecció davant la llei i certs drets. Podien adquirir mobles i esclaus, però no podien comprar cases ni terres. Tenien llibertat per a celebrar el culte dels seus països d'origen, així com agrupar-se en associacions religioses per a adorar les seves divinitats. També podien gaudir i fer ús dels gimnasos públics, servir en l'exèrcit i participar en festes socials i religioses, a més de rebre encàrrecs de l'Estat. Però no podien formar part del govern. Per contra, si el metec deixava de pagar l'impost o amenaçava la ciutadania, es convertia en un esclau.
Actualment, la paraula en qüestió s’usa amb un significat pejoratiu. Penso que és molt vigent aquest terme tan clàssic, ja que com he comentat abans, cada cop més trobem gent que deixa la seva pàtria per anar a viure a un altre indret del món. Les raons les quals obliguen a l’individu a moure’s poden ser varies, però el que és cert, és que no és tasca fàcil. Deixar el lloc on has nascut i viscut part de la teva infància o vida, és un canvi molt brusc. Per aquest motiu, espero que a partir de diàlegs i acords, es pugui arribar a una solució per a l’alta xifra de refugiats que busquen una segona llar, i així donar-los una nova oportunitat.
Salvete!
He estat escoltant la cançó i m'ha agradat molt tot i que no la he pogut entendre gaire, ja que està en Francés i no es que el domini gaire!
La cançó te un títol força interessant i que té un significat que potser molta gent no sabia fins que l'ha buscat, i aquesta paraula és metec. Un metec és una foraster o el fill d'alguna persona forastera que tenien una ciutadania d'origen dubtós, com antigament els bàrbars. Actualment ens referim a metecs quan parlem d'immigrants, però en el significat més despectiu.
El tema dels refugiats és un tema una mica complex, on molts milions de persones s'estan veient afectades, i els governs de tot el món haurien d'estar implicats completament fins que es solucionés. Crec que el terme metec no és tant utilitzat com es devia utilitzar abans, pero que avui en dia algunes persones segueixen utilitzant-lo, sobretot en l'àmbit periodístic.
El terme metec significa estranger, en la Grècia Clàssica, algú que no era grec i vivia en les polis d’aquest país i, al igual que les dones i els esclaus, no era considerat un ciutadà en condicions com ho eren els homes natius d’allà. Era un mot que s’aplicava de forma despectiva i se’ls tractava d’aquesta mateixa forma, havien de pagar un impost especial i els caracteritzava la manca de drets polítics.
Aquesta paraula prové del grec clàssic “μέτοικος” i aquesta de “μέτα” (canvi) i “oἶκος” (casa), és a dir, qui s’ha canviat de casa o mudat. Després els grecs ja van aplicar les seves pròpies costums a aquest mot.
Parlant del tema dels refugiats, desgraciadament, es veu que si que torna a estar vigent el terme “metec”clàssic amb tot el que això comporta, grans desigualtats socials i polítiques.
És un tema difícil aquest dels refugiats, però sobretot per ells i la forma en que són tractats. El terme “metec” hauria de formar part de l’historia i quedar-se allà, la societat evoluciona i evoluciona per tots.
El que hem de fer amb la història es aprendre’n, no tornar-la a reviure quan es tracten temes com aquests, una vida és un vida i no haurien d’haver banderes o papers que poguessin influir sobre aquesta. El lloc de naixement és el punt de partida, i al igual que tots comencem en una casa, amb uns amics, amb una feina... i canviem per anar millorant, el mateix hauríem d’entendre per aquests “metecs”, i més en aquest cas que es podria dir excepcional sabent que es troben sota situacions que actuen per supervivència, de necessitat.
En l'Antiga Grècia, el terme metec significava simplement un estranger, un no-grec, que vivia en una de les ciutats-estat gregues. La paraula no tenia el significat pejoratiu que té avui dia. Com a elements comuns trobem els estrangers que vivien (polis), però no eren considerats ciutadans de la mateixa manera que les dones, esclaus i els lliberts (esclaus alliberats).
Etimològicament, la paraula ve del grec clàssic μέτοικος i aquesta prové de μέτα 'canvi', i oἶκος 'casa'; és a dir, aquell que ha canviat de residència.
Aquest terme ha estat vigent, en la meva opinió, durant tota la història, però durant aquets últims mesos les desigualtats han estat sens dubte augmentades. Hem repugna saber que persones, que realment només són víctimes de viure en un país en guerra o on els seus drets no son considerats, visquin amb condicions tan infernals com en les que viuen. Sembla mentida que en la societat tan avançada en la que vivim encara ens fixem en banderes o himnes que realment, considero, que no ens representen. Com bé diu Moustaki, l’autor de la cançó, és important estimar el lloc d’on venim però també estimar els llocs o anem o vivim, tots formem part d’un únic mòn i sincerament considero que hauríem de deixar de fixar-nos d’on som o d’on venim i adonar-nos que tots som iguals,persones.
PD:La canço realment molt boncia.
Metec, a l'Antiga Grècia, era el nom donat als estrangers. On trobem a les dones i als esclaus ja que no se'ls considerava ciutadans.
En quan a l'etimologia, metec prové del grec clàssic ' μέτοικος' que surt de ' μέτα' (canvi) i ' oἶκος' (casa), és a dir, el que canvia de casa.
Pel que fa a la crisi humanitària dels refugiats, crec que en l'època en la que estem no hauria de ser plausible ja que tenim uns drets humanitaris, acceptats per tot el món, però sembla que de vegades ens oblidem que tots som iguals i retrocedim uns quants segles enrere. Ja ni parlem del valor de la democràcia i la igualtat social i política ja que segons en quins països, sembla que el temps no hagi passat, i la resta del món no ho volem veure i fem la vista grossa.
Com s'ha pogut veure en els successos més recents, com és el cas de Síria, he pogut observar que tots els avenços que teníem en matèria de drets humanitaris se'ns ha oblidat i el pitjor de tot és que s'ha creat un silenci envers aquest tema.
Amb això em dono compte de que la frase 'L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra' es compleix ja que tornem a cometre els mateixos errors del passat menyspreant a persones amb els mateixos drets que nosaltres.
Salvete omnes!
Doncs com bé ja han dit els meus companys, Metec ' μέτοικος' que surt de ' μέτα' (canvi) és a dir, el que canvia de casa; era el nom amb el que es denominava als extrangers, aquells que no eren considerats ciutadans a l'Antiga Grècia (tot i que aquestos visquesin generacions en un mateix lloc.)
Referent al tema de la crisi dels refugiats penso que, desgraciadament, aquestes setmanes més que mai; el terme ha tornat a escena. Els refugiats, gent que no té recursos i en la seva recerca de ajut i refugi, fugen d'un destí inevitable. Ells mateixos no son considerats ciutadans de la seva terra i tenen por del que fos la seva llar. Països en guerra, bàndols i gent que no tenen la culpa, nens i infants que es veuen obligats a madurar d'una manera brusca si més no i els quals de cap manera es mereixen pasar per un tràngol com aquest així com tampoc ho haurien de fer els seus pares. Necessiten algú que els hi doni la má, que encara que sigui poquet, els pugi ajudar a veure una miqueta més de llum en aquest temps tant foscos. Perquè tots mereixen sentir-se a casa i començar de nou.
Vale!
Salvete omnes!
He buscat l'etimologia de la paraula metec, el que vaig trobar es que prové de dos ètims grecs coneguts per tots nosaltres (suposo que pels de 1r també, o sino dins de res ja els coneixeran), “μέτα” (mutació, canvi) i “oἶκος” (llar, casa) que tots dos junts formen la paraula grega μέτοικος. Aleshores, literalment un metec es qui s'ha canviat de casa, és a dir, qui no està d'on és originari.
A la Grècia clàssica, els metecs (μέτοικος) eres aquells estrangers que tenien permís per poder viure a una polis grega, amb uns certs drets (no tenien els mateixos que algú nascut a la polis), eren acceptats per la majoria de la societat grega i podien viure la religió grega encara que no podien formar part del govern i havien de pagar un impost conegut com “μετοίκιον”; tots aquests estrangers formaven un grup social. On va haver-hi més va ser a la polis d'Atenes, una de les més grans i importants al llarg de la història clàssica de Grècia.
Pel que fa a la catàstrofe humanitaria dels refugiats siris i afgans que arriben desesperats amb una petita esperança en Europa i els estats lliberals, és una vergonya que tanta gent no pugui accedir a un altre país, després de passar per un interminable èxode transcontinental. Tot degut a una guerra civil, la pregunta que s'haurien de plantejar aquells que no volen els refugiats a casa seva o com molts diuen “la seva pàtria” és la de “Què faria jo per salvar la meva familia? M'agradaria rebre una ajuda?”. Amés a mi aixó de les patries em sembla una tonteria, hi ha una frase que diu “Si la Tierra era Pangea, que cada uno vaya por donde quiera”.
El que és més deprorable de tot, es que hi hagi persones fent política i negoci a partir del patiment d'aquestes persones.
Algun dia es podria fer un debat a classe sobre el tema.
Valete!
Salvete omnes
Un Metec és un extranger, cosa que ho utilitzem per a referirnos a una persona que es troba en un pais que no és el seu propi d'origen.
Etimològicament, vé de la paraula ''μέτοικος'': ''μέτα'', canvi. I ''oἶκος'', casa. A l'antiga Gràcia aquests Metecs eren coneguts com aquelles persones que anaven a Grècia provinents d'altres països. Aquests però, a diferència de la resta eren més discriminats i no tenien els mateixos drets que la ressta de la població grega.
Sobre la crisi humanitària des refugiats, ve a ser la gent que per motius polítics o econòmics busquen un nou pais per viure en busca d'una vida millor i amb més oportunitats, sabent això, malauradament podriem pensar que si que es pot relacionar amb l'actualitat, no perque donem menys drets o discriminem directament a la gent extrangera, sinó per els prejudicis, ja que hi ha gent que associa la gent de fora del nostre pais diferents a nosaltres quan realment no és així com van les coses.
Valete
Hola tripulants...
Estic trist, i crec que l'entrada sobre Moustaki és la més adequada per comentar el fatidic esdeveniment del divendres per la nit a Paris. Ahir reflexionant sobre l'extrem al que pot arribar l'esser humà i la poca consideració que es té a la vida vaig escriure aquest petit text que m'agradaria compartir amb vosaltres companys.
"El horror, el horror... Que esta pasando? Los yihadistas matan a más de un centenar de personas, porque? Por un dios, que exista o no lo único que ha creado es muerte. Solo pensar en la gente del Bataclan en París, donde entraron yihadistas con kalasnikov gritando "ala hu agbar" me hiela la sangre. Ala es solo la escusa que gente sanguinaria necesita para matar. Después nos sorprendemos cuando grupos de extrema derecha y secretos seguidores de Hitler son cada vez mas apoyados, los islamistas están pidiendo a gritos ser odiados... Parece que la historia no nos deje aprender... Y recaeremos en lo mismo."
M'entrisiteix molt l'horror que molta gent va passar el divendres, 130 morts... però cal recordar que no són només 130 persones mortes injustament, són 130 families.
A vegades el món no és tant bonic com ens agrada veure'l.
Publica un comentari a l'entrada