Dijous passat, els alumnes de 4t de l'ESO van poder gaudir in situ, al Teatre Victòria del Paral·lel barceloní, del meravellós espectacle musical Mar i Cel, amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per primera vegada per Dagoll Dagom l'any 1988, posteriorment el 2004 i remuntada per tercera vegada l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat com, per exemple, el conegut himne dels pirates amb aquella tornada que molts haureu cantat unes quantes (o moltes) vegades i que fa així:
les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones
I el cert és que aquesta cançó no deixa de ser un himne al mar, a la seva immensitat, al seu poder sobre la vida humana. En la mitologia clàssica, el poder sobre el líquid element era exercit per un déu temible i respectat, venjatiu o afavoridor segons la seva voluntat. I el cavall era el seu animal sagrat, la metàfora de l'indomable, veloç com el vent i amic dels homes. Les referències clàssiques d'aquesta tornada són, com veieu, evidents.
 |
| Walter Crane, Els cavalls de Neptú (1892). Nova Pinacoteca de Múnich |
I si el cavall és per a aquest déu símbol del vastíssim reialme que governa, quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic? A quins déus i dees es vinculen? I quins arguments hi trobeu? Reflexionar sobre això us farà una mica més savis. Què us va semblar Mar i Cel?
Llarga vida al mar!
29 comentaris:
Bonam noctem!
Després de buscar una mica, he trobat aquests animals que es vinculen amb alguns dels déus clàssics són aquests:
-Artemisa, deessa de la caça, és representada amb un gos (de caça).
-Zeus, déu suprem, el que governa el cel, és representat amb l'àguila, un animal amb poder i que ho veu tot des de dalt.
-Atenea, deessa de la saviesa i de la intel•ligència, se la representa amb una òliba, símbol de l'estudi, el coneixement, la serenitat intel•lectual i moral.
-Venus, deessa de l'amor i la sexualitat, anava acompanyada de palomes, missatgeres de l'amor i els qui arrastraven del seu carro.
-Plutó, déu del món subterrani i de la mort, se'l representa amb un gall, que era l’animal que es sacrificava; aquí la relació de la mort.
-Hera, deessa del matrimoni, dels parts i de la dona, se la representa amb un paó, símbol de protecció. També es relaciona aquest animal amb el mite dels “ulls” de la seva cua que simbolitzava el cel i els “ulls” de les estrelles.
Responent a la segona pregunta, em va agradar molt l’obra. Hi actuaven uns gran actors i actrius amb unes grans veus; també cal destacar el gran vaixell, que em va sorprendre d’una manera molt positiva. Tant la decoració, com la música i la gent que hi col·labora a l’obra va estar molt bé. Una experiència que no dubtaria en repetir.
MAR I CEL
I si el cavall és per a aquest déu símbol del vastíssim reialme que governa, quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic? A quins déus i dees es vinculen? I quins arguments hi trobeu?
Coneix-ho:
-La sirena: és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix (tot i que les primitives sirenes tenien aparença de mig ocells o rèptils). Vinculades a la deessa Atargatis.
-Els centaures: eren unes criatures meitat home, meitat cavall. Fills d'Ixió i Nèfele.
-El fènix: és un ocell de foc sagrat. És un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de canyella i després l'encén; el niu i l'ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix.
-l’ àliga: és un ocell enorme vinculat a Zeus degut a que és l’animal més fort i poderós del cel com el propi déu qui també és poderós.
Què us va semblar Mar i Cel?
Vaig trobar que era una historia molt maca d’un amor impossible. Estava molt ben explicada per a que tothom la pogués entendre , els efectes eren molt impactant ; el vaixell trobo que era molt original i a part els actors o feien molt bé i ens van poder transmetre els sentiments de la història, tornaria a veure-la un altre cop.
El CA CERBER, en llatí CERBERUS, era un monstre gegant, amb aspecte de gos i tres caps, que per cua tenia una serp. Era el gos de HADES, el déu del món dels morts, també es denomina Hades al món dels morts. Cerber era fill de Equidna, un monstre amb aspecte de dona de cintura cap a dalt, i aspecte de serp de cintura cap avall, i de Tifó, era un monstre que se’l descriu que era tan gegant que amb el seu cap tocava el cel. Cerber era germà de Ortre, un gos amb dos caps que apareix a la historia en un dels dotze treballs d’Hèracles.
El Cerber, era l’encarregat de vigilar l’Hades, el món dels morts, perquè cap mort s’escapés d’allí i cap viu entrés a emportar-se cap mort. Però s’ha de dir que la seva vigilancia va ser burlada dues vegades. La primera va ser gràcies a la música de la lira d'Orfeu que va amansir-lo. La segona va ser quan la sibil·la de Cumas, guia d'Enees en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pastís, i Hèracles en el seu onzè treball va lluitar amb ell i él va guanyar.
https://www.google.es/search?q=cerber&rlz=1C1TEUB_enES493ES493&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0CAcQ_AUoAWoVChMIjqmn87OYyQIVzHAaCh3GYggk&biw=1024&bih=537
Es fa una referència del Cerber a Harry Potter i la pedra filosofal, amb un monstre molt semblant a ell però que se’l denomina Fluffy. I també es burla la seva vigilància tocant un instrument, una música relaxant provinent d’una arpa.
https://www.google.es/search?q=cerber&rlz=1C1TEUB_enES493ES493&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0CAcQ_AUoAWoVChMIjqmn87OYyQIVzHAaCh3GYggk&biw=1024&bih=537#tbm=isch&q=fluffy+harry+potter
MAR I CEL
La obra de mar i cel, m’ha agradat molt, tant en aspectes audiovisuals, com en aspectes artístics. Trobo que està molt preparada i que els actors fan molt bé la seva feina.
I si el cavall és per a aquest déu símbol del vastíssim reialme que governa, quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic? A quins déus i dees es vinculen? I quins arguments hi trobeu? Reflexionar sobre això us farà una mica més savis. Què us va semblar Mar i Cel?
Hermes i la seva serp formaven part de la mitologia. La història era que un dia Hermes estava passejat pel bosc i es va trobar a dos serps encreuades, llavors les va voler separar i va convertir el verí de les serps en medecines per curar homans.
Mar i Cel, em va agradar molt perquè em va semblar molt interessant i quan cantaven era molt bonic. La història és el que més em va agradar, ja que aquests tipus de teatres m'agraden molt. Era un barreja de drama, alegria i amorosa.
La simbologia animal de la mitologia:
Tant les divinitats terrestres com les divinitats aèries tenien les seves representacions animals: la serp era qui millor representava a les divinitats terrenals, mentre que les aus eren les que identificaven a les divinitats celestials.
La serp a la mitologia:
La serp és l’animal que simbolitza per excel·lència el poder de les forces tel·lúriques. Estava associada a Ceres (deessa de la terra cultivada) i se la considerava una portadora dels poders benèfics de la Terra i una garant de la fecunditat. També es creia que estava dotada amb virtuts curatives i, com a tal, estava consagrada a Asclepio, el déu sanador, per això la serp és un dels símbols de la medicina.
La serp també va ser relacionada amb la mort i les forces malèfiques. En nombroses ocasions, una serp es presenta com l’instrument funest dels déus: una serp va matar amb el seu verí a Euridice, esposa d ’Orfeu; Hèrcules es salva, sent un nen, gràcies a la seva força divina, de les dues serps enviades per Juno. També, molts dels monstres com per exemple Medusa i la Quimera, posseeixen molts trets serpentins.
Les aus de la mitologia:
Els ocells posseeixen afinitats clares amb els déus de les altures per la seva capacitat de volar. Així, l’àguila, reina de les aus, estava consagrada al déu suprem Júpiter. Segons la tradició, aquest era l’únic animal capaç de mirar el Sol directament. Altres déus olímpics també tenien un ocell com atribut. Venus, deessa de l’amor i de la bellesa, estava relacionada amb un colom. Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni, amb el gall d’indi. Minerva, deessa de la saviesa, amb l’òliba.
Opinió de l'obra:
A mi l’obra de Mar i Cel em va agradar molt, els decorats de l’escenari eren tan realistes que semblava que estiguessis veient un vaixell de veritat solcant el mar. També em va agradar molt la forma d’actuar dels actors, quan cantaven transmetien tantes emocions que m’agafaven calfreds, però el millor de tot és l’argument de l’obra. Mar i Cel és una obra que t’ensenya a ser més tolerant amb els altres, és igual d’on vinguem o de la religió que siguem perquè tots som persones i ningú és superior als altres, ens hem de respectar mútuament.
Salve!
Aquí deixo les meves respostes de les preguntes:
L’àliga és l’animal de Zeus, perquè és l’animal més temible i fort del cel.
Artemisa el seu animal és el gos perquè Artemisà es la deessa de la caça i el gos ho representa.
Hades el seu animal és el ca Cerber perquè hades es el deu de l’infern i a de procurar que els morts n s’escapin i que no entrin vius i d’això s’encarrega el ca Cerber.
Atena el seu animal és l’Òliba simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els demés no poden.
Apol·lo el seu animal és el lleó perquè representa l’origen oriental.
Afrodita el seu animal és el dofí perquè esta associat al romanticisme.
Hera el seu animal és el gall d’indi Hera tenia un monstre de cent ulls que vigiliva el ramat d’Hera i no es dormia, Hera s’adona de que Zeus té una amant i la fica al ramat, Zeus envia a Hermes per salvar-la, Hermes aconsegueix adormir el monstre i salvar-la i quan Hera s’adona li treu els cent ulls. Com les plomes del gall d’indi semblen ulls per això l’associem amb Hera.
Hermes el seu animal es la tortuga perquè Hermes va trobar una tortuga i la va matar per fer una Lira.
Diana el seu animal és el cabirol perquè era la deessa de la caça.
Ares el seu animal és el llop perquè ares es el deu de la guerra i el llop es fort i valent.
MAR I CEL:
Quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic?
AU FÈNIX: És un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branques de canyella i després l'encén; el niu i l'ocell es cremen i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix.
MEDUSA: Era un monstre ctònic femení, que convertia en pedra a aquells que la miraven fixament als ulls.
A quins déus i dees es vinculen?
AU FÈNIX: El Benu és venerat a Heliòpolis, la ciutat del déu del sol, Ra. El Benu en seria una encarnació. El fènix egipci és associat al cicle quotidià del sol i al cicle anual de les crescudes del Nil, d'on la seva relació amb la regeneració i la vida. Símbol de resurrecció, encarna en diferents iconografies l’anima o la immortalitat.
MEDUSA: Era, segons la mitologia grega, un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gorgones –Medusa, Esteno i Euríale, i ella era l'única mortal.
I quins arguments hi trobeu?
AU FÈNIX: El déu vinculat amb el fènix és Ra, ja que és el deu del sol, i el fènix vola molt amunt, al cel on està situat el sol, desde a dalt ho poden controlar tot.
MEDUSA: Medusa era una de les germanes Gorgones, es deia que tenia el cap ple de cap de serps, i que si la miraves als ulls et quedaves de pedra.
Què us va semblar Mar i Cel?
Mar i Cel em va semblar una obra molt ben feta, i molt ben interpretada, la historia no és molt maca, ni acabar molt bé, però tot hi així es viu amb molt sentiment, per mala sort és així, els cristians van fer fora als musulmans del país, però per sort en la actualitat tots són acceptats al país que vulguin. La obra en general em va agradar molt, tan com actuaven els actors, com per el vaixell i per la sensació que tens com si hi formessis part.
Salvete omnes!
He trobat aquesta informació per a les preguntes fetes:
Zeus: Zeus és el déu suprem de l’Olimp. Se li atribueix l’àguila com a animal, ja que és símbol de poder i ho veu tot.
Hera: És la deessa del matrimoni. Se li atribueix el paó perquè aquest en les seves plomes porta els cents ulls d’Argos, un servidor molt fidel de Hera.
Atenes: És la deessa de la saviesa i se li atribueix l’òliba com a animal, que aquest també simbolitza la saviesa.
Àrtemis: És la deessa de la caça i de la lluna. Se li atribueix la saviesa de l’òliba i també com que és un animal nocturn encara té més raons per ser atribuït a Àrtemis.
Dionís: És el déu del vi, la vinya i el teatre. Se li atribueix la pantera o el tigre com a animal, ja que aquest tipus d’animal el portava sovint com a vestiment.
Mar i Cel m’ha semblat una gran obra amb una història molt real i ben argumentada. Això seria la obra en sí, el muntatge de l’obra estava molt ben fet, sobretot el vaixell. El vestuari dels actors semblava que fos realment de l’època, i la seva actitud també.
Salvete tripulants!
Com molt bé s’ha pogut evidenciar a l’entrada, el món de la mitologia està abarrotat de diferents animals, els quals són símbols i animals sagrats d’algunes divinitats. Vet aquí alguns exemples!
El toro i l’àguila atribueixen el déu dels déus, Zeus. El toro simbolitza el poder i la fecunditat, mentre que l’àguila fa referència a la llum i reialesa. Zeus és el déu de l’Olimp, així que aquests atributs posen èmfasi al seu poder i importància. No obstant això, altres animals com la vedella, el cigne i la cabra, també es poden relacionar amb aquesta divinitat. Segons la mitologia grega, Zeus va cometre diferents actes d’infidelitat relacionats amb alguns animals, els quals varen causar l’engelosiment de la seva esposa, Hera. Trobem la història d’Ió, on Zeus i la seva amant van ser sorpresos in fraganti en ple acte. L'esposa de Zeus envià un pastor per a vigilar-la i evitar que s’escapés. Zeus, per preservar Ió del càstig, la convertí en una vedella blanca. Així també, amb Leda, reina d'Esparta, Zeus va tenir dos fills metamorfosant-se en cigne blanc. Per últim, aquesta divinitat també es pot relacionar amb la cabra, ja que les nimfes que van cuidar Zeus quan encara era un infant, el nodrien amb la llet de la cabra Amaltea, la qual més tard va ser catasteritzada pel mateix déu, qui atorga a les seves banyes el poder d’aconseguir tot el que desitgés la persona qui posseís aquest símbol, la cornucòpia.
El paó reial s’atribueix a Hera, divinitat gelosa i esposa de Zeus, qui projectà la seva ira en les amants del seu marit. A l’episodi d’Ió, Hermes, enviat per Zeus, va dormir el pastor Argos amb la seva música i el matà. Com que el pastor havia treballat per la deessa, els cent ulls d'aquest van anar a parar a la cua del paó reial, animal predilecte de la dea. Una altra lectura que es pot fer d’aquest és la vasta visió que proporciona a la deessa per veure les infidelitats del seu marit.
Els cavalls negres són atributs del déu de l’inframón, Hades, els quals van raptar Persèfone. Però no només es relacionen aquests animals amb el déu de l’invisible, ja que l’encarregat de vigilar les portes del regne d’Hades també ho és: el Ca Cèrber, un gos amb tres caps.
L’ase és l’animal d’Hèstia, dea de la llar. Un episodi narra que el sàtir Silè, borratxo, va intentar violar la deessa virginal, però els gemecs del seu ase van despertar la dea i van salvar-la de ser violada.
Com és el cas d’Hades, Posidó també té els cavalls com a atributs, en especial, els cavalls marins, el qual destaca Pagàs, fill de Posidó amb Medusa. Un altre animal relacionat amb aquesta divinitat són els braus, com el que va engendrar amb Pasífae, el Minotaure.
Demèter s’associa amb la serp. Zeus, després d’acabar la seva relació amb Metis, la seva primera esposa, es decidí a conquistar Demèter, la qual es convertí en serp per fugir d’ell. El déu sobirà va fer el mateix fins a arraconar-la en una cova. Fruit d’aquesta relació va ser el naixement de Persèfone.
Els dofins es relacionen amb el naixement d’Afrodita. Segons narra Hesíode a la Teogonia, la deessa de l’amor va néixer de l’escuma del mar, fruit de la barreja de la sang de la castració d’Urà amb l’esperma i l’escuma del mar.
El cérvol i el gos són atributs d’Àrtemis, dea de la caça. Com que el seu domini es troba als boscos, els dos animals eren els qui l’acompanyaven en les seves caceres. No obstant això, l’ós també és relacionat amb aquesta divinitat. Zeus es va enamorar de Calisto “la més bella”, una nimfa que pertanyia al seguici d’Àrtemis. El déu es va enamorar de la presència virginal d’aquesta, així que decidí metamorfosar-se en Àrtemis per poder seduir-la. Com a conseqüència, Calisto va morir víctima de la fletxa mortal d’Àrtemis i Zeus, sabent que tot era culpa seva, la va convertir en la constel·lació de l’Óssa Major.
Els cavalls també acompanyen a Ares, déu de la guerra, el qual és consagrat pel gos i el voltor, junt amb l’animal que representa: el gall. Un episodi narra que Ares es personificà en porc senglar per matar a Adonis, caçador del qual Afrodita, examant d’Ares, estava enamorat.
L’òliba apareix representat com l’animal d’Atena, ja que simbolitza la saviesa i la raó. Ella és deessa de la guerra, com Ares, però presenta una postura totalment contrària a l’anterior, ja que era una dea molt intel·ligent i astuta. L’òliba era l’au que presidia i observava tot el que ella li ordenés. Des del Partenó, Atena i les òlibes custodiaven durant tota la nit el què passava a l’Acròpolis.
El cigne i el corb són els animals predilectes d’Apol·lo, déu de la bellesa i de les arts. Es diu que un cigne va donar 7 voltes a l’illa després del seu naixement, ja que era el setè dia del mes. Un altre episodi explica que Coronis, una princesa tessàlia, tingué relacions amb Apol·lo, però més tard, l’enganyà amb Isquis. El déu és avisat per un corb, el qual es convertí en color negre com a símbol de les males notícies.
Per últim, trobem la tortuga, símbol d’Hermes. El missatger dels déus va néixer en un Mont d’Arcàdia. Poc després de néixer, Hermes s’escapà del lloc i es dirigí cap a Tessàlia, on en una cova es trobà a una tortuga. El missatger la matà i buidà les seves entranyes, i amb els seus intestins, va poder crear la primera lira.
Valete!
Salvete omnes!
A cada déu se li atribueix un animal sagrat. A Zeus li atribuïm l'àguila, ja que és l'animal més poderós del cel. A Apol·lo li atribuïm la serp pitó, ja que tenia el poder de curar i la serp representa la medicina. L'animal sagrat d'Afrodita és el cigne. Després l'únic déu que no se’l vincula cap animal és Hefest.El gall és l'animal sagrat d'Ares ja que va ser qui va anunciar l'entrada d'Hefest, qui estava amb Afrodita. També va ser qui va sacrificar a aquest déu. El déu del moviment (Hermes) se'l vincula amb la serp. A la deessa Atenea la vinculem amb l'òliba. El peix és un dels animals sagrats de Posidó. El paó és l'animal sagrat de la dessa Hera. Per acabar el déu Hades el podem associar amb el gall, que era l’animal que es sacrificava per les divinitats que pertanyen a la terra o venen de la terra (divinitats ctòniques).
Respecte a l’obra, crec és molt entretinguda i interessant perquè hi ha molta acció i al ser amb música fa que encara ho sigui més. Si pogués, m'agradaria tornar-la a veure per entendre millor alguna escena i poder tornar a disfrutar-la. Personalment crec que és una obra de teatre que s'ha de veure un cop a la vida, o més!
ZeusL’animal que està vinculat a Zeus és l’àliga, ja que l’àliga és l’animal més poderós que habita / fa vida al cel. Té una visió molt precisa pel que fa que al moment de caçar li sigui molt fàcil localitzar una víctima, és de les aus més ràpides, precisament, la primera i les seves urpes li permeten agafar les preses al volt.
ArtemisaL’animal que representa a Artemisa, és el gos, ja que ella és la Deessa de la caça i els gossos antigament, i ara també, es feien servir per la caça.
Hades L’animal que es pot considerar el representant de Hades, és el Ca cerber, era un monstre gegant, amb aspecte de gos i tres caps, que per cua tenia una serp. Era el gos de HADES, el déu del món dels morts, també es denomina Hades al món dels morts. Cerber era fill de Equidna, un monstre amb aspecte de dona de cintura cap a dalt, i aspecte de serp de cintura cap avall, i de Tifó, era un monstre que se’l descriu que era tan gegant que amb el seu cap tocava el cel. Cerber era germà de Ortre, un gos amb dos caps que apareix a la historia en un dels dotze treballs d’Hèracles.
El Cerber, era l’encarregat de vigilar l’Hades, el món dels morts, perquè cap mort s’escapés d’allí i cap viu entrés a emportar-se cap mort. Però s’ha de dir que la seva vigilancia va ser burlada dues vegades. La primera va ser gràcies a la música de la lira d'Orfeu que va amansir-lo. La segona va ser quan la sibil·la de Cumas, guia d'Enees en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pastís, i Hèracles en el seu onzè treball va lluitar amb ell i él va guanyar.
Atena l'òliba és un animal que acompanyava a Atenea, deesa de la saviesa, la filosofia i l'estrategia bèl·lica, a més de protectora de la polis d’Atenes, a la Grècia antiga.
Aquesta au, simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els demés no poden. A més, s'amaga en llocs foscos, apartada de la gent i de les converses de les altres aus, i així troba moments per a pensar i filosofar, i perquè contemplar té més força de nit que de dia.
Les seves característiques físiques són: un camp de visió de gairebé 360º, sent millor que les altres aus i no fa gens de soroll al volar.
Apol·lo L’animal amb que es fa referència a Apol·lo, és el Lleó, ja que es diu que apol·lo el va crear, i que la seva germana bessona, Diana, per ridiculitzar el seu germà va crear una còpia, però més petita, el gat.
Afrodita Un dels animals que s’associa a Afrodita és el dofí ja que el dofí està associat al romanticisme i perquè Afrodita és provinent del mar com el dofí.
Hera Hera, una deessa molt important, la deessa del matrimoni i la segona esposa de Zeus tenia un ramat, el qual el vigilava un pastor, un tant especial, es deia Argos, era un monstre gegant que tenia cent ulls per tot el cap, els quals, quan havia de vigilar, dormien 50 i els altres vigilaven, i així s’anaven tornant, mantenint una vigilància constant. Hera, li va manar que vigilés l’amant de Zeus, que ella mateixa havia transformat en vedella, quan Zeus ho va saber, va enviar a Hermes perquè rescatés la seva amant. Hermes va aconseguir adormir totalment a Argos i salvar l’amant de Zeus, a través de tocar una flauta, per després degollar-lo. Quan Hera va veure el que havia passat, va posar els cent ulls d’Argos a un Pao, que representen els cent ulls que havia de tenir la deessa per vigilar que el seu marit, Zeus, no li fos infidel.
Hermes L’animal relacionat a Hermes, és la tortuga. La llegenda diu que Hermes va inventar el primer instrument quan era petit. Quan era petit Hermes habitava en una cova, en la qual un dia va entrar una tortuga en busca de menjar. Quan Hermes la va veure, va agafar un punxó d’acer, va matar la tortuga i va buidar la closca, i tot seguit va tallar unes canyes que va unir amb budells recargolats i secs, els quals va utilitzar com cordes ben tensades, per així inventar una Lira.
Diana cabirol
Ares L’animal que està associat a Ares és el llop, ja que el llop és un animal valent, ferotge, fort, que està a la defensiva... qualitats que ha de tenir un bon soldat per a poder combatre a la guerra, i Ares al ser el déu de la guerra se li associa aquest animal.
El cérvol es un dels animals mitològics que esta vinculat a Diana , deessa de la caça i dels boscos. El cérvol representa la agilitat i la bellesa, qualitats que representen a la perfecció a Diana. Hi ha un mite de aquesta deessa que te relació amb el cérvol, que tracta sobre quan el príncep Acteó que va trobar-se a Diana despullada banyant-se en un riu. Aquest al veure-la va intentar violar-la però Diana el va convertir en un cérvol per a que fos menjat per els seus gossos de caça.
L’àliga possiblement es un dels més famosos per que esta vinculat al gran Zeus, déu suprem. L’àliga representa la valentia i el poder que són les mateixes que te el déu Zeus. També hi ha un mite sobre aquest animal que esta relacionat amb zeus , i tracta de quan Zeus va veure i es va enamorar de Ganimedes , que era una princep troyà. Zeus es va convertir o va enviar una àguila per raptar-lo i enviar-lo per a que així fos el seu amant.
També tenim el mussol, que representa la sabiduría , el mateix que representa Atenes , perquè es aquest el animal del que esta vinculat aquesta deessa.També es deia que la pròpia Atenes, e inspirava intel·lectualment als homes durant la nit ja que estava vigilant pròxim del secrets de Hipnos ( el Somni).
M'ha agradat molt la obra de Mar i cel , perquè es una manera de explicar la historia a partir de una obra esplèndida, i a més a més amb caçons que a mi m'agraden molt els musicals. També m'agraden molt les múltiples refrencies que hi han a la obra , com per exemple el personatge de la Blanca , que fa referència a la llum, al cel , al cristianisme.
Salvete omnes!
ZEUS: l'àliga també s'anomena "rei del cel", ja que posseeix una mirada estereoscòpica que li permet observar en totes direccions, la qual cosa també pot fer Zeus, que gràcies a aquesta vista pot vigilar el món.
HERA: se li atribueix el paó, el qual ve del mite d'Argos, un gran gegant amb cent ulls, i del paó, quan Hera va arrencar els cent ulls al gegant i els va posar sobre el plomatge del paó. A més, aquests animals quan estan en zel despleguen el seu plomatge i per això són caracteritzats per ser "presumits". D'aquí venen les expressions "ser un pavo/a" o "l'edat del pavo".
POSIDÓ: el peix és el seu animal sagrat, i penso que se'l vincula amb ell ja que Posidó té el domini del mar, i aquest hàbitat és la d'aquest animal marí.
DEMÈTER: el seu animal és la serp, i la mateixa deessa porta al seu cap aquest animal, juntament amb altres bèsties que creixien en ella.
HESTIA: l'ase és un dels seus atributs degut a un mite, en el que Priapo, déu de la fertilitat, havia begut massa i va intentar violar a Hestia quan tothom dormia tot just acabar una festa. Llavors un ase bramà i va despertar la deessa, així fent-la assabentar que Priapo s'anava a estirar a sobre d'ella i Hestia va poder fugir.
ATENEA: el mussol és un dels seus símbols, ja que Atenea va adoptar un mussol després d'haver tingut una gralla, que parlava molt i era objecte de confussió dels homes quan discutien si la xerrameca també era sabiduria.
ÀRTEMIS: es relaciona amb el cèrvol pel seu mite. Àrtemis és la deessa de la caça i usualment caçava per plaer, des de cèrvols fins a humans.
AFRODITA: se li atribueix el dofí, i molts cops ella és representada amb aquests, muntant a sobre o només sent acompanyada per ells.
HEFEST: curiosament, Hefest no està vinculat a cap animal.
ARES: és vinculat amb el gos ja que aquest era el seu animal preferit.
HERMES: li atribuim la serp perquè va aconseguir que el verí de dues serps fos curatiu, i per això trobem les serps al caduceu, el qual és un símbol també d'Hermes i de la medicina.
Abans de veure l'obra l'havia sentit a parlar molt i tenia curiositat de saber de què anava i simplement de veure-la. Quan vam anar al teatre Victòria i la vam presenciar en directe, realment vaig entendre per què té tantes crítiques positives. Els efectes són impressionants ja sigui a nivell d'imatges, escènic i vocal. Els actors es nota que són professionals perquè van cantar perfectament i sabien moure's pel vaixell amb facilitat, que no crec que sigui fàcil ja que no portaven cap protecció per si tenien algun accident mentres feien les piruetes. En general, l'obra va ser espectacular i la vaig gaudir molt, una de les millors obres que he vist sens dubte.
Zeus-És representat amb àguila, ja que aquesta significa el poder del cel i se li atribueix el domini de tot.
Hera-És la deessa del matrimoni i se li atribueix el gall d'indi, ja que representa un símbol solar corresponent al desplegament de la seva cua en forma de roda.
Atenes-És la deessa de la saviesa. Se li atribueix l'òliba en símbol de la saviesa i el coneixement.
Àrtemis-És la deessa de la caça i també de la lluna. Se li atribueix l'òliba també, com a símbol de la saviesa i també es considera un animal nocturn, en símbol de la lluna.
Dionís-És el déu del vi i de la vinya. Se li atribueix la pantera i el tigre, ja que sovint portava aquests tipus d'animals coma vestimenta.
-L'obra de Mar i Cel em va semblar molt real i veritable, ja que els personatges i els diferents escenaris contrastaven molt bé en l'obra i es veia molt ben feta i realista. Jo personalment, la recomanaria a altres cursos, ja que penso que és una obra molt reconeguda en el món del teatre i val la pena anar-la a veure.
Salvete omnes!
A mi l’obra de teatre de Mar i Cel em va sembla espectacular en general: els actors, les actrius, els músics, el director d’orquestra, el tècnics, el vestuari... De fet, ens van explicar que hi havia cinquanta persones treballant alhora per poder fer que l’espectacle funcionés. Però el que a m, personalment em va agradar va ser el que en castellà es diu “la puesta en escena”, tot el muntatge, el gran vaixell que presidia l’escenari durant la major part de l’obre: em va semblar espectacular.
Salvete omnes! Aquí està la relació dels Déus amb els animals, he trobat el perquè de la majoria, tot i així n'hi ha algun que només sé amb quin animal se'l relaciona però no sé el perquè:
Dofí Posidó: en la mitologia grega Posidó era el déu dels oceans i es movia amb una quadriga impulsada per dofins. Quan Posidó va veure ballant Nereida Amfitrite es va enamorar d’ella i li va demanar matrimoni però ella va respondre que no. Aleshores Nereida Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atlesperò i un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Tritó, mig persona i mig peix, va ser fruit d’aquest matrimoni.
Àguila Zeus: es relaciona a Zeus amb l’àguila perquè els dos són els més poderosos del seu territori. L’àguila té unes grans urpes i una perfecta visió perifèrica que li permeten agafar a les seves preses sense deixar de volar.
Apol·lo Corb: A la mitologia grega, Apol·lo va enviar un corb perquè anés a buscar aigua i omplís la seva copa, però el corb va trigar en tornar perquè va estar esperar que madurés una figa a prop d’una font. Va portar la copa i una serp d’aigua entre les seves urpes i va dir a Apol·lo que havia fet tard perquè la serp l’havia atacat. Apol·lo, sabent que el corb mentia, va posar els tres al cel: el corb, la serp i la copa; va condemnar el corb a tenir set per sempre, i tot i que la copa estava al seu costat, la serp no li permetia beure.
Paó reial Juno: la relació entre Hera/Juno i el paó reial ve d’un mite que explica que Hera es va assabentar que Zeus tenia una amant, Ío, la va capturar i va cridar a Argos, un gegant enorme amb cent ulls (mirava amb cinquanta mentre que la resta dormia i després es canviaven), perquè la vigilés. Quan Zeus va veure que no podia rescatar Ío de cap de les maneres va cridar a Hermes perquè matés a Argos i Hermes va tocar la seva flauta i Argos va dormir els cent ulls, aleshores el va matar i van poder rescatar l’amant. Quan Hera va veure que el seu poderós gegant estava mort li va arrencar els seus ulls i els va implantar a la cua del paó reial. I d’aquí ve la seva relació amb l’animal.
Òliba Atenea: Atenea i Posidó es jugaven la sobirania de la ciutat. Aleshores van decidir donar-la al que fes la millor obra. Posidó d’un cop de trident fa sortir un cavall de la roca. Atenea amb un cop de llança a terra, fa créixer una olivera. La ciutat va ser d’Atenea i es va dir Atenes.
Hestia Ase: Príap, déu de l'instint sexual, de la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura, borratxo, va intentar violar a Hestia a una festa a la que eren presents tots els déus, ja que molts es van quedar adormits. El crit de l'ase de Silè va despertar la deessa just quan Príap se li llançava al damunt, i va tenir prou temps per fugir. Va ser gràcies a aquest fet que l'ase fos l'animal preferit d'Hestia i que durant les seves festes aquests animals fossin guarnits.
Serp Demèter
Gall
Pantera negra Bacó
Dofí Venus: Venus es relaciona amb el dofí perquè és un animal associat al romanticisme, i Venus, a l’amor; així que porten el mateix don. També perquè Venus va néixer al mar i el dofí viu al mar.
Llop Mart: Mart és el déu de la guerra se’l relaciona el llop perquè és un animal ferotge, valent i fort; característiques que hauria de tenir un bon soldat per anar a la guerra, com Mart.
Tortuga Mercuri: Hi ha una llegenda que explica que quan Mercuri era petit vivia en una cova, on un dia va entrar-hi una tortuga buscant menjar. Mercuri la va agafar i li va clavar un punxó d’acer, la va matar. Li va buidar la closca, va agafar unes canyes, les va tallar i les va unir amb budells secs per utilitzar com a cordes tensades, d’aquesta manera va inventar la Lira.
Mar i cel va ser inoblidable!!!
L’argument del musical és molt actual, perquè parla sobre l’amistat entre diferents races i cultures, ja que s’enamoren un musulmà i una cristiana, malgrat que les dues religions estaven enfrontades.
La música va ser el que més em va agradar, perquè encara que a vegades hi haguessin cançons tristes i d’altres d’alegres, els actors sempre les transmetien amb molt sentiment i emoció. A més, les cançons eren molt bones i molt contagioses.
L’escenografia és molt espectacular ja que té uns efectes especials que donaven un ambient molt realista, sobretot pel vaixell en moviment.
Altres animals relacionats amb la mitología serien aquests:
Zeus: águila Zeus és el déu més poderós de tots, i l’àliga, l’animal més poderós del cel. L’àliga té una vista molt definida; desde molta distancia pot veure perfectament les seves preses. És l’au més veloç i les seves urpes són grans i forçudes, això li permet poder agafar les preses al volt. Per tant, li és molt fácil caçar. Es vincula amb Zeus ja que els dos són els més poderosos del seu terreny.
Hera: paó Zeus va intentar dissimular la seva aventura amorosa amb Ío convertint-la en una vaca blanca. La seva dona Hera li va demanar que li regalés, i Zeus va cedir perquè no volia aixecar sospites. Hera va posar a Ío a cura del vigilant Argos, un ésser amb cent ulls. Per salvar a Ío, Zeus va buscar l’ajuda de l’hàbil Hermes, que va prendre el seu caduceu i el va tocar per Argos mentre li explicava històries. Quan l’últim ull del vigilant es va tancar vençut pel somni, Hermes li va tallar el cap. Per honrar el vigilant, Hera va prendre els seus ulls i els va posar a la cua del paó.
Poseidó: el dofí En la mitologia grega, Posidó era el déu dels oceans. Solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atlesperò un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel•lació del Dofí. Amfitrite i Posidó van tenir un fill anomenat Tritó, que era una barreja de persona i peix.
Hestia: ase (símbol del treball) Príap (déu l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura), borratxo, havia intentat violar a Hestia en una festa en que havien acudit tots els déus, que finalment molts s'havien quedat adormits. El crit de l'ase de Silè va despertar la deessa just quan Príap se li llançava al damunt, i tingué prou temps per fugir. Aquest fet provocà que l'ase fos l'animal preferit d'Hestia i durant les seves festes aquests animals eren guarnits amb garlandes.
Atenea: òliba (símbol de la saviesa) Atenea i Posidó es disputaven per la sobirania de la ciutat. Els déus van decidir donar-la al que fes la millor obra. Posidó d’un cop de trident fa sortir de la roca un cavall. Atenea amb un cop de llança a terra, fa brotar una olivera. La ciutat serà d’Atenea i es dirà Atenes.
Apol•lo: corb En la mitologia grega, el corb va ser enviat per Apol•lo perquè a buscar aigua omplint la seva copa, però el corb va tardar a tornar perquè va estar esperant a que madurés una figa aprop d’una font. Va portar la copa i una serp d’aigua entre les seves urpes i va dir a Apol•lo que s’havia retrassat perquè la serp l’havia atacat. Apol•lo, sabent que el corb mentia, va posar els tres el corb, la serp i la copa en el cel; va condemnar el corb a tenir set per sempre, i encara que la copa estava a prop seu, la serp no li permetia beure.
Afrodita: dofí Afrodita es vincula amb el dofí ja que és un animal associat al romanticisme, i Afrodita a l’amor; així que porten el mateix don. També perquè Afrodita provenia del mar i el dofí viu al mar.
Ares: llop El llop és un animal ferotge, valent i fort; característiques que hauria de tenir un bon soldat per anar a la guerra… Com que Ares és el déu de la guerra se li vincula el llop.
Hermes: tortuga Existeix una llegenda que diu que quan Hermes era petit vivía en una cova, on un dia hi va entrar una tortuga buscant menjar. Hermes la va agafar i li va clavar un punxó d’hacer i la va matar. Li va buidar la closca, va agafar unes canyes, les va tallar i les va unir amb budells secs i recargolats per utilizar com a cordes tensades; i finalment va inventar la Lira.
Mar i Cel em va semblar una historia impressionant ja que el argument era molt interesant ja que un amor entre dos adolescents de diferents races era molt bonic e important ja que ningú s’havia enamorat de algú de altres races . En aquesta obra es veu la guerra entre dos races , un amor de adolescents i la tracció de persones de la mateixa banda . El atretzzo era molt impressionant sobre tot el que m’agradava mes era el vaixell ja que era molt real el moviment
Zeus: L’àguila i Zeus es relacionaven ja que Zeus és el déu més poderós de tots, i l’àliga, l’animal més poderós del cel.
Poseidó: el dofí i Poseidó tenen relació ja que era el Déu de l’oceà i ell solia transportar-se amb els dofins . Per això tenen relació .
Atenea: L’òliba tenia relació entre Atenea i Posidó es disputaven per la sobirania de la ciutat. Els déus van decidir donar-la al que fes la millor obra. Posidó d’un cop de trident fa sortir de la roca un cavall. Atenea amb un cop de llança a terra, fa brotar una olivera. La ciutat serà d’Atenea i es dirà Atenes.
Apol•lo: El corb i Apol·lo tenien relació ja que va ser ell qui va transforma un amic seu en un corb al enfardar-se amb ell per arribar tard
Afrodita: Afrodita i el dofí ja que és romàntic, i Afrodita a l’amor; així que porten el mateix don. També perquè Afrodita provenia del mar i el dofí viu al mar.
Ares: El llop i Ares es relacionen ja que és un animal valent i fort i com que Ares és el déu de la guerra es relacionen .
Hermes: tortuga Hi ha un llegenda entre la tortuga i hermes que es que se la va trobar a una cova on se la va menja i em la closca va formar la lira .
Salvete omnes!
- Júpiter, déu suprem que governa el cel i els seus fenòmens atmosfèrics, se’l vincula amb l’àguila ja que aquest és l’animal més poderós que es pot trobar en el cel, alhora, Júpiter també té un paper important en el cel. L’àguila és un animal que té una vista molt peculiar, ja que pot veure des de grans distancies. A més és la au més veloç que hi ha en el cel.
- Juno, deessa romana que vetllava pels naixements pels que anaven a ser donats a llum i també símbol del matrimoni, se la vincula amb la vaca i el paó perquè aquest en les seves plomes porta els cent ulls d’Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó representava els ulls que havia de tenir Juno per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel.
- Minerva, deessa de la saviesa i de la guerra defensiva també d'algunes arts i tècniques, se la vincula amb l’òliba ja que aquesta simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit. Això fa que pugui veure coses que els demés no poden. A més, s'amaga en llocs foscos, apartada de la gent i de les altres aus.
- Mart, déu de la guerra, se’l vincula amb el llop perquè aquest és un animal valent i fort, a més, temible i ferotge. Qualitats que havia de tenir un bon guerrer. Per una altra part, Mart va ser el protector de Ròmul i Rem (els seus fills), fent que un dels seus animals sagrats, el llop, en tingués cura.
La obra musical Mar i Cel em va agradar molt ja que aquesta tractava sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons, orient i occident. Dues religions eternament enfrontades, la islàmica i la cristiana. Un història d'amor impossible entre una noia cristiana i un morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. D’altra banda, penso que aquesta obra musical està molt ben treballada i organitzada; el vestuari dels personatges, les escenes, els efectes... tot. Aquests últims feien que les diferents escenes que hi havia fossin encara més realistes, i aquesta és una de les coses que cal destacar. Sens dubte, Mar i Cel va ser meravellós!
Valete!
Salve! Els animals que conec relacionats amb déus i deeses són aquests:
EL BOU DE POSEIDÓ: Aquest animal està vinculat a Poseidó, déu del mar, ja que Minos el rei de Creta li va demanar que li en donés un; llavors, Poseidó, va fer-ne sortir un de les aigües, que va ser reconegut com a el bou de Creta.
L’ÒLIBA D’ATENEA: A la mitologia grega, el mussol d'Atenea és l'ocell que acompanya a Atenea, deessa de la saviesa, les arts, les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva. El mussol d'Atenea és utilitzat en la cultura occidental com a símbol de la Filosofia.
EL CÉRVOL D’ARTEMIS: A la mitologia grega, Artemisa era la deessa de la caça i el regne animal. Per això acostumava a representar-se-la amb arc i fletxes i amb un cérvol.
A mi l'obra de teatre de Mar i cel em va agradar molt, tenia un final molt tràgic,
però crec que els actors actuaven molt bé i l'argument estava molt bé; una parella que volia estar junta fins a l'extrem que quan mor Saïd, Blanca es sacrifica perquè no pot viure sense ell.
Quins altres animals coneixeu que formin part de l'univers mitològic?
Els grifons.
A quins déus i dees es vinculen?
Els romans associaven el grifó amb la deessa de la venjança, Nèmesi.
I quins arguments hi trobeu?
En la mitologia clàssica els grifons no rebien gaire importància, però sí que eren molt presents en el món de l'art.
Què us va semblar Mar i Cel?
L’obra de Mar i Cel em va agradar molt. Estava molt ben detallada, el vaixell estava molt ben detallat. La part d’imatges també eren molt originals. Els personatges que cantaven tenien molt bona veu i tots ho feien super bé. Respcte el contigut de l’obra es va entendre bastant bé, cosa que en alguns moments em vaig perdre... Però en general va estar genial!
Zeus: A quest Déu se’l vincula amb l’àguila, ja que aquesta és l’animal més poderosa del cel i quan vola ho vigila tot.
Apol•lo: L’animal que representa a Apol•lo és el corb blanc, ja que aquest va ser qui el va advertir de la infidelitat de Coronis la princesa amb la que es va enamorar. Apol•lo com a càstig el va transformar en corb negre.
Afrodita: Afrodita se la relaciona amb el dofí ja que aquest i la deessa se’ls sol associar amb l’amor i la bellesa.
Hermes: Els animals que representen a Hermes són: el gall i la tortuga. Hi ha un mite relacionat amb la tortuga que diu que quan Hermes estava en una cova una tortuga va entrar, aquest la va matar i d’ella va fer una lira.
Posidó: Se’l relaciona amb dofins i el cavall, ja que quan va pel mar li agradava anar per ells amb un carruatge daurat arrossegat per dofins i també per que es diu que Posseïdor va ser el que li va donar vida al primer cavall sobre la Terra.
Què us va semblar Mar i Cel?
Mar i Cel em va semblar una obra meravellosa tot i que ja l’havia vist a casa quan era petita i uns anys després vaig tenir el plaer de gaudir-la en directe, em segueix semblant espectacular, ja que la història d’amor entre Saïd i Blanca que provenen de cultures diferents i enemistades està per sobre de qualsevol diferència. També es poden veure altres aspectes relacionats amb l’esser humà com: la fidelitat incondicional de Hassen cap a Saïd, l’odi irracional del Virrei de València cap els musulmans, la traïció a dos bàndols de Joanot, l’esperança de poder sortir del vaixell i poder anar a buscar la seva enamorada d’Osman, la comprensió i l’amor verdader de Ferran cap a Blanca que perdona la vida de Saïd per ella, la innocència i inexperiència i ganes de conèixer món, de créixer d’Idris. I tot això et fa veure que tots som humans, tenim els nostres sentiments, som diferents i hem de respectar aquestes diferències i conviure tots junts i en pau i que l’amor ha d’estar per sobre de tot.
La música és espectacular, et fa posar pell de gallina i els actors et transmeten els sentiments que en aquell moment sent el personatge fins al punt que et posa tan a dins de la història que, en el meu em va fer saltar alguna llàgrima.
Un altre aspecte que m’encanta és la majestuositat del vaixell, la seva mobilitat que li dona un realisme espectacular que et venen ganes de pujar, navegar i viure la història en primera persona.
En resum, em declaro fan incondicional d’aquesta obra que seguirà navegant per sempre en el meu cor.
Zeus-> Àliga
L’àliga s’associa amb Zeus ja que els dos són els més poderosos, cadascú en els seus respectius espais, Zeus és el més poderós de tots els déus, i l’àliga és l’animal més poderós del cel.
Hera-> Paó
Zeus va tenir una aventura amb Ío mentre estava amb Hera, aquest va intentar dissimular-la convertint a Ío en una vaca blanca. La seva dona Hera, però, li va demanar que li regalés la vaca, i Zeus va acceptar perquè no volia que ella sospités. Hera va deixar a Ío a càrrec del vigilant Argos, un ésser que tenia 100 ulls. Zeus, per salvar a Ío, va demanar ajuda a Hermes perquè li expliqués històries per fer-lo dormir. Quan Argos va tancar l’últim ull, Hermes li va tallar el cap. Hera va prendre els seus ulls i els va posar a la cua del paó, per honrar així a Argos.
Posidó-> El dofí
Posidó era el déu dels oceans, se’l solia representar amb una quadriga portada per dofins. Aquest es va enamorar de Nereida Amfitrite ,en veure-la ballar a l’illa de Naxos, i li va demanar matrimoni, però ella s’hi va negar. Nereida es va amagar a la serralada de l’Atles, però va aparèixer un dofí i la va trobar, aquest dofí la va convèncer de que s’havia de casar amb Posidó. Aquest, va crear la constel·lació del dofí en mostra del seu agraïment.
Atena-> Òliba
Atenea i Posidó es barallaven pel regnat de la ciutat i els déus van arribar a l’acord de que la cedirien a aquell que fes la millor obra. Atenea va fer brotar una olivera a partir d’un cop de llança contra el terra i Posidó d’un cop de trident va fer sortir un cavall de la roca. La ciutat va acabar sent d’Atenea i es va anomenar Atenes.
Apol·lo-> El corb
Apol·lo va enviar un corb a buscar aigua, omplint la seva copa. El corb, però va estar esperant a que una figa madurés a prop de la font i va arribar tard. Quan va arribar allà a on era Apol·lo portava la copa i una serp entre les urpes, per mostrar-li així perquè havia arribat tard. Apol·lo va descobrir que el corb mentia i va posar-lo a ell, la serp i la copa en el cel, així quan el corb tingués set no podria beure aigua perquè la serp no li permetria.
Hermes-> la tortuga
Hi ha una llegenda que explica que Hermes de petit vivia en una cova on un dia, una tortuga va entrar per buscar menjar. Hermes li va clavar un punxó i la va matar, es va quedar amb la seva closca, va agafar unes canyes i va fer unes cordes a partir dels seus budells.
Ares-> Llop
Ares és el déu de la guerra i se’l relaciona amb el llop perquè és un animal ferotge, valent i fort, que són característiques que acostumen a tenir els soldats.
Afrodita-> El dofí
Podem relacionar Afrodita amb el dofí perquè els dos provenen del mar i els dos els podem associar també al romanticisme i l’amor, per tant comparteixen don.
MAR I CEL:
L’obra de mar i cel em va agradar, tant per la música com per l’argument. Crec que era una història que ens ha ajudat a entendre com ha sigut la vida durant molts anys, i com desgraciadament, encara segueix en alguns llocs. Tot i que a vegades trobava a faltar més conversa i no tantes cançons, per entendre millor l’obra, però tot i així va estar molt bé.
Em va agradar molt la relació que van formar el capità del vaixell, que era marroquí, i la noia cristiana. És una manera de demostrar-nos que perquè siguem diferents no vol dir que no ens puguem estimar.
MARTA VIDAÑA
Zeus : Els seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. L’àliga és l’animal de Zeus, perquè és l’animal més temible i fort del cel.
Hera: és la legítima esposa i una de les tres germanes del déu Zeus en el panteó olímpic de la mitologia grega clàssica. A més, ocupava el càrrec de Reina dels déus. El seu equivalent en la mitologia romana era Juno . Se li sacrificaven la vaca i més tard el gall d’indi / Els seus atributs comuns eren el gall d’indi , el plomatge passava per ser els ulls d'Argos , el guardià que a Hera que li van assignar.
Hera tenia un monstre de cent ulls que vigiliva el ramat d’Hera i no es dormia, Hera s’adona de que Zeus té una amant i la fica al ramat, Zeus envia a Hermes per salvar-la, Hermes aconsegueix adormir el monstre i salvar-la i quan Hera s’adona li treu els cent ulls. Com les plomes del gall d’indi semblen ulls per això l’associem amb Hera.
Posidó: a el déu dels oceans. Malgrat que va ser el rei dels mars, mai es traslladava en vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident. També se l'anomenava Asfali. Es representa armat amb el trident , que és l'arma per excel·lència dels pescadors de tonyina , i muntat en un carro arrossegat per animals monstruosos , meitat cavalls meitat serps. Aquest carro es troba envoltat de peixos, dofins , animals marins de tota mena, de nereides , i genis diversos.
Dionís: Amb el nom de Bacus (llatí: Bacchus) va passar a la mitologia romana, en la qual fou identificat amb l'antic déu itàlic Liber Pater. Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes,banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una granpantera negra.
Dionís, déu del vi i la vegetació, que va ensenyar als mortals com conrear la vinya i com fer vi. Era bo i amable amb qui ho honrava, però duia la bogeria i la destrucció a qui ho menyspreava a ell o als rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició, Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera. Per als seus adeptes, aquest renaixement cíclic, acompanyat de la renovació estacional dels fruits de la terra, encarnava la promesa de la resurrecció dels morts. Els ritus anuals en honor de la resurrecció de Dionís van evolucionar gradualment cap a la forma estructurada del drama grec, i es van celebrar importants festivals en honor del déu, durant els quals es realitzaven grans competicions dramàtiques. El festival més important, les Grans Dionisíaques, tenia lloc a Atenes durant cinc dies de cada primavera. Per a aquesta celebració els grans dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies. Després del segle V aC., Dionís va ser conegut per als grecs com Bacus.
MARTA VIDAÑA
Apol·lo: és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). També se'l coneix amb el nom de Phoebus per ser nét de la titànide Phoebe.
Entre els animals que li estaven consagrats, s'incloïen els llops, els dofins i els cabirols, els cignes i les cigales (simbolitzant la música), falcons, cornelles, corbs i serps (en al·lusió a les seves funcions com a déu de la profecia), els ratolins i els grifons, mítics híbrids d'àguil a i lleó d'origen oriental.
Però el que el més el representa a Apol·lo és el lleó perquè representa l’origen oriental.
Diana: és la deessa verge de la caça, protectora de la naturalesa i la Lluna. La deessa grega equivalent en la literatura es Artemisa.
Va ser originalment una deessa de la caça , relacionada amb els animals i les terres salvatges . Més tard va passar a ser una deessa de la lluna, suplantant Lluna i sent també un emblema de la castedat . Els rouredes li estaven especialment consagrats. Era lloada en la poesia per la seva força , gràcia atlètica , bellesa i habilitats en la caça.
Diana el seu animal és el cabirol perquè era la deessa de la caça.
Mercuri: déu de la mitologia romana, era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, elsbeneficis i el comerç
Hermes el seu animal es la tortuga perquè Hermes va trobar una tortuga i la va matar per fer una Lira.
Atenea: és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però del seu vessant estratègic, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes d'altres. És una de les sis deessas principals delPanteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant, i sempre va mantenir-se verge
Atena el seu animal és el mussol simbolitza la saviesa i la filosofia perquè és callada, observadora i hi veu de nit, el que fa que pugui veure coses que els demés no poden.
Afrodita: era en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.
Afrodita el seu animal és el dofí perquè esta associat al romanticisme.
Demetra: : És la deessa grega de l'agricultura, nutrícia pura de la terra verda i jove , cicle vivificador de la vida i la mort , i protectora del matrimoni i la llei sagrada. La hi venera com la « portadora de les estacions » en un himne homèric , un subtil signe que era adorada molt abans de l'arribada dels olímpics
Según el retórico ateniense Isócrates, los mayores dones que Deméter daba a los atenienses eran el grano, que hacía al hombre diferente de los animales salvajes, y los misterios eleusinos, que le daban mayores esperanzas en esta vida y en la otra.
Plutó:
Ares: és el déu de la guerra. Fill de Zeus i d'Hera. Els romans el van identificar amb Mart.
Ares el seu animal és el llop perquè ares es el deu de la guerra i el llop es fort i valent.
Hades: era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani Haidou era el genitiu de la paraula, i significava "la casa d'Hades"; el seu nominatiu Haides era, originalment, la designació de l'estança de la mort.
Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter
Hades el seu animal és el ca Cerber perquè hades es el deu de l’infern i a de procurar que els morts n s’escapin i que no entrin vius i d’això s’encarrega el ca Cerber.
Publica un comentari a l'entrada