A propòsit de la lectura de El soldat fanfarró de Plaute, la Clàudia i jo mateixa vam decidir treballar de manera més explícita els personatges masculins que apareixen al llarg de l’obra. Les cites que acompanyen la descripció dels personatges estan extretes de l´edició de La Magrana (1997).
Personatges
principals:
Periplectomen: és l´arquetip del vell (senex) de les obres de Plaute. Nascut a Efes,
ciutat de l´Àsia Menor, té aproximadament cinquanta quatre anys. Veí de Pirgopolinices. És molt amable i servicial, ajuda Plèusicles a aconseguir
la seva enamorada (Filocomàsia); també ajuda l’esclau, Palestrió, a escarnir Pirgopolinices (militar) perquè aconsegueixi la seva
llibertat.
Periplectomen: “Tenint com tinc tants
parents, per què em calen fills? Ara visc bé i com vull i em ve de gust, sóc
feliç. Quan em mori, distribuiré els mes béns entre els meus parents, els
repartiré entre ells. Ells són a prop meu, tenen cura de mi, vénen a veure com
estic, o si vull alguna cosa. Abans que es faci de dia són aquí, preguntant-me
insistentment com he passat la nit. En comptes de fills els tindré a ells que
m’envien regals. Quan fan un sacrifici, em donen una part de la víctima més
gran que la seva, em porten als banquets sagrats; em conviden a dinar,
a sopar a casa seva; el qui m’ha enviat el regal més petit es considera el més
desgraciat de tots. Competeixen entre ells per enviar-me regals, i jo em
repeteixo a mi mateix: cobegen els meus béns, però mentrestant competeixen per
nodrir-me i fer-me regals.” (pàgines 79-80)
Plèusicles : L´adulescens plautí. Normalment és el protagonista de les comèdies del de Sàrsina, tot i que queda eclipsat pel seu esclau, que és qui
embolica i desembolica l’acció. El jove sol estar enamorat d’una cortesana o
d’una noia de bona posició. És un amant molt entregat a la seva estimada, Filocomàsia, i fa tot el que se li demana per
tal d´aconseguir el seu amor. Es disfressa de càpita del vaixell que va a cercar Filocomàsia per
tal de poder alliberar-la de les urpes de Pirgopolinices i estar al seu costat.
Palestrió:
- (A Plèusicles, empenyent-lo cap a Filocomàsia que fingeix desmaiar-se) si us
plau, aguanta la noia, que no es faci mal.
Pirgopolinices:
Què és això, per favor?
Palestrió:
Com que se separa de tu, de sobte s’ha desmaiat, la pobra.
Pirgopolinices:
Ves correns a casa i porta aigua.
Palestrió:
L’aigua no servirá de res, és millor que reposi. No intervinguis, si us plau,
fins que torni en si.
Pirgopolinices:
(veient que Filocomàsia i Plèusicles es besen)
Tenen els caps massa junts. No m’agrada. Mariner, separa la teva boca de la
seva boqueta, no et busquis maldecaps. Plèusicles: Estava comprovant si respirava o no. (pàgines 125-126)
Palestrió: És el prototip del servus de les comèdies de Plaute i el vertader protagonista de les seves obres. Esclau llest, astut,
murri, desvergonyit, mentider, que no s’atura davant de cap dificultat i
enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom, amics i enemics. És
intel·ligent i tots els altres personatges són titelles a les seves mans.
Palestrió:
Vet aquí el pla que projecto, l’estrategema que posaré en marxa: Diré que ha
arribat d’Atenes una germana bessona de Filocomàsia amb un amant seu; que
s’assemblen com dues gotes de llet; i diré que s’allotgen com a hostes a casa
teva.
Pericleptomen: Visca,
visca, excel·lent! El teu pla és una meravella! (pàgina 50)
Pirgopolinices: El soldat
fatxenda, el nostre miles
gloriosus. Amb
aquest personatge pretén ridiculitzar els militars en general; per això el
presenta fanfarró, perquè presumeix de les seves conquestes, tant bèl·liques com
femenines, però en el fons és un covard i està faltat d’amants. Pirgopolinices
té molta autoestima
(vanitat, en realitat) i ell
mateix es descriu com a fill de Venus. Es pensa que tot gira al seu voltant i
que totes les dones se senten atretes per ell, però en realitat és odiat per
tothom i objecte de burla. Aquest
personatge és el
arquetip de
soldat plautí
més conegut.
Palestrió:
(A Milfidipa) Veus quins aires es dóna l’inútil? (A Pirgopolinices) Per què no
li respons? Ve
de part d’aquella de qui t’he parlat abans.
Pirgopolinices:
Quina d’elles? Car són tantes les que em van al darrere, que no puc
recordar-me’n. (pàgina 103)
Personatges secundaris:
Artotrog: És el paràsit de les obres de Plaute. Aquest
personatge còmic, esclau astut però també un xic ximplet, fa el que sigui per omplir el seu estómac.
Pirgopolinices:
Per Pòl·lux, tens una memòria excel·lent!
Artotrog:
(A part) Els bons talls me la refresquen.
Pirgopolinices:
Mentre facis com fins ara, no et faltarà mai menjar, sempre tindràs un plat a
la meva taula. (pàgina 41)
Esceledre: És l’esclau de Pirgopolinices, poruc, persuasiu i
tafaner i… força babau. Veu com Filocomàsia i Plèusicles es fan
un petó i sempre vol tenir content el seu amo, costi el que costi, sobretot per no ser apallissat.
Esceledre:
(parlant amb si mateix, mentre surt de la casa de Pirgopolinices) Tret que avui
hagi passejat per la teulada en somnis, estic segur, per Pòl·lux, d’haver vist
aquí a casa del veí, Filocomàsia, l’amant de l’amo, que s’estava buscant
problemes. (pàgina 53)
Carió: És el cuiner (cocus) de Pirgopolinices que apareix
exclusivament a l’últim acte (V) i mostra ganes d’escorxar el militar.
Pirgopolinices:
Ai! Ja m’heu donat prou cops. Sis plau!
Carió:
L’escorxo, doncs?
Periplectomen:
Quan vulguis. (Als esclaus) Poseu-lo ben estirat amb els braços oberts.
(pàgina 131)
Pirgopolinices: Que passi la resta de la
meva vida sense testi... moniatge.
Carió: Colpegem-lo encara,
desprès crec que l’hem de deixar anar.
(pàgina 132)
Lurció: Esclavet de
Pirgopolinices el qual deixen sol a casa, moment que aprofita per cruspir-se el
rebost. És descobert per Palestrió, que li té enveja per la seva comoditat
momentània. Lurció té por de que se sàpiga el seu secret, ja que el podrien torturar i
fa jurar pels déus a Palestrió que no dirà res.
Palestrió: Un està borratxo, l’altre beu aigua amb
vinagre. A bon majordom i sots-majordom ha estat confiat el celler!
Lurció : Per Hèrcules que tu faries el mateix si
t’haguès estat confiat ! Com que no pots imitar-nos, ens tens enveja. (pàgina 87)
I fins aquí, la nostra presentació.
Valete!
Helena Martínez
Clàudia Hurtado
2n Batxillerat
