El poeta veronès Gai Valeri Catul (84 aC - 54 aC) va dedicar una part dels seus immortals versos al seu amic i també escriptor Corneli Nepot. I ho fa amb un carmen, considerat el primer, que fa servir paraules d´agraïment i d´elogi cap a l´obra del seu estimat amic i que està escrit, sobretot, amb un amor incondicional cap als seus poemes, concentrats en aquelles tires de papir encolades que formaven el llibre. És una dedicatòria senzilla, delicada i emotiva i d´una gratuïtat entendridora. Un amic ofereix a un altre amic com a regal el seu tresor més preuat: un llibret bonic, nou i humil. En un dia com avui, hi ha cosa més maca?
I
Cui dono lepidum novum libellum
arida modo pumice expolitum?
Corneli, tibi: namque tu solebas
meas esse aliquid putare nugas
iam tum, cum ausus es unus Italorum
omne aevum tribus explicare cartis
doctis, Iuppiter, et laboriosis.
quare habe tibi quidquid hoc libelli
qualecumque; quod, o patrona virgo,
plus uno maneat perenne saeclo.
arida modo pumice expolitum?
Corneli, tibi: namque tu solebas
meas esse aliquid putare nugas
iam tum, cum ausus es unus Italorum
omne aevum tribus explicare cartis
doctis, Iuppiter, et laboriosis.
quare habe tibi quidquid hoc libelli
qualecumque; quod, o patrona virgo,
plus uno maneat perenne saeclo.
A qui dedico aquest bonic llibret nou,
acabat de polir amb l´asprosa pedra tosca?
A tu, Corneli, perquè tu solies trobar
que les meves bagatel·les tenien algun valor
ja llavors, quan t´atrevires, l´únic entre els itàlics
a relatar tot el passat en tres llibres, doctes,
per Júpiter, i laboriosos.
Accepta, doncs, aquest humil llibret,
valgui el que valgui. Que ell, oh verge protectora,
duri immarcescible més d´un segle!
(Bernat Metge, trad. de J. Vergés i A. Seva)
4 comentaris:
Que maco! Aquí es pot comprovar que la poesia no perd amb els anys. Es disfruta igual que segurament es va disfrutar en el seu segle. I Catul torna a demostrar que va ser un gran poeta.
Valete!
Davant d'una dedicatòria com aquesta, em plantejo el valor de l'amistat.
És tan important tenir una mà esquerra, algú que t'agafi quan et fallen les cames o que t'eixugui les llàgrimes quan travesses mals moments... Crec que actualment infravalorem la paraula amistat, considerem amics a aquells que només són companys o coneguts i sent estricte amb el significat de la paraula, puc contar els meus amics amb els dits d'una mà. I encara que soni pobre, aquests 4 o 5 dits són els que em fan tirar endavant, un més dels motius per voler viure aquesta vida que a vagades no ens fa massa justícia
"Odio y amo
Quiza te preguntes
cómo puedo hacer eso.
No lo se.
Pero es lo que siento,
y me torturo."
"Lesbia continuamente me maldice,
pero no deja de hablar de mi jamás,
que me muera si Lesbia no me quiere.
¿Como lo sé?
Porque yo hago exactamente lo mismo
y que me muera si no la quiero."
Tot sentiment és prehistòric , comú entre nosaltres , etern, destructor i regenerador.
La poesia és , al igual que el sentiment, d'origen llunyà , no comuna perquè no tothom té el do de fer música amb les paraules, però preciosa i màgica. Capaç de commoure i agermanar fins i tot a dos ànimes que no han viscut en el mateix segle.
I l'amistat és , sense cap mena de dubte , un tresor de valor incalculable. Amistat és pau, amor , recolzament. És sentir germà a algú que duu sang diferent a la propia.
Sentiments, poesia i amistat. No hi ha millor convinació possible. És això la vida, un còctel de sentiments , poesia i amistat.
Valete!
Quin poema i quins versos més tendres! Jo crec que la gent d'avui en dia no valora tant els llibres com fa uns quants anys i això no hauria de ser així. Els llibres són una gran manera de gaudir el teu temps llibre (encara que de vegades, de lo enganxat que estàs, agafes una mica del teu temps per 'estudiar' per poder continuar llegint!) i també són una manera d'aprendre moltes coses noves. Jo sóc una fanàtica dels llibres, ho haig d'admetre, i crec que regalar un llibre a un amic per que es un tresor, és una de les coses més maques que es pot fer.
Vale i que visquin els llibres!
Publica un comentari a l'entrada