17 d’abril del 2012

Vaixell de Gràcia

Platja de Navagio, a l´illa jònica de Zakynthos

Ja fa uns quants mesos que naveguem per aigües gregues i que entre mites, ètims i paraules vau decidir, potser sense saber-ho, iniciar un viatge que us hauria de menar a indrets desconeguts per a la majoria de vosaltres. El cantautor Lluís Llach va compondre l´any 1974 una cançó que ara fem nostra, Vaixell de Grècia. Vosaltres, tripulants d´una nau gracienca, el Vaixell d´Odisseu, cerqueu el vostre propi destí, alguns amb llargues i profitoses jornades per endavant, altres a tocar del port i de la nau que us ha de conduir a noves experiències. El viatge és un bell regal i cal pregar perquè així sigui. Continuem, entre tots, fent-ho possible... 

Si per les albes veieu passar un vaixell 
besant les aigües del mar bressol dels déus, 
feu-li senyal, que pugui veure on som 
i caminar amb nosaltres cap al nord. 

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó, 
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam 
per guanyar onades fetes de por i de sang. 

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu, 
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro, 
infla les veles que anem al mateix port.





24 comentaris:

meritxell ha dit...

Hola!!

La vritat és que no sóc gaire aficionada a Lluís Llach i a les seves cançons, tot i que hi ha d'algunes molt maques. Ara, amb aquesta entrada i al sentir aquesta cançó puc dir, ven convençuda de que m'agrada molt!!
Trobo impressionant la quantitat de referents sobre Grècia i la seva cultura que hi han, que ens rodegen... Inclus com grans artistes com Lluís Llach, composen cançons relacionades amb Grècia.
I crec que així és una mera forma d'agrair a aquella cultura tot el que ha fet per nosaltres.

Vale!!

Ignasi ha dit...

Salvete!!!

Certament no sóc un gran seguidor de Lluís Llach, però és un dels artistes catalans més grans que ha donat questa terra, així penso que ha sigut molt acertat al admirar, i així plasmar-ho en les seves cançons, el món grec. Jo penso que faig grec, més que per l'idioma en sí, que també m'atreu molt (com els idiomes en general), per la cultura que amaga aquest poble. Una cultura que hem heredat i que gràcies al que fem a classe cada dia, podem anar fent nostre i podem anar captant i adonant-nos d'on venim. Aquesta és la lectura que jo faig del curs que portem de Grec i del perquè faig aquesta assignatura.

Valete!!!

Enrique P ha dit...

Salve, primer de tot no sabria com començar, com els meus companys no soc un gran adicionat a Lluis Llach però què és un dels millors cantants si que ho es, que me ha trasmès a mi personalment el grec, doncs no sabria com explicar-ho amb paraules, de fet es l'assignatura que més m'agrada de totes, sobretot els mites, que els trobu molts interessants, dels quals me'n recordo de tots els que anem fem, també m'agrada la llengua i la cultura, per això decidir fer això estic molt orgullos, com ara cada mite ens ensenya valors , per a la nostre vida que hem d'utilitzar
Vale!!

estela ha dit...

Salvete!
Ami en general no m'agrada la música de Lluís Llach, pero de les poques cansos que conec, les lletres trobo que tenen un gran sentit y que fan reflexionar.
Ami haber comensat aquest any aquesta nova llengua m'ha agradat molt ja que aprens moltes coses que tenen a veure amb la nostre cultura i la nostre llengua i veus d'on surgeixen la majoria de coses de l'actualitat.
I per últim vull dir que el sentit que trobo del viatje que vem iniciar fa uns mesos és que no només ha servit per apendre coses de cultura sinó que també ens ha servit per apendre coses de la vida.

laura Calvo ha dit...

Salvete!!!
Per començar no he tingut el plaer d'escoltar Lluís Llach però tot i així trobo que composar cançons que fasin referència a la cultura grega o llatina és un gran mèrit.
Per mi estudiar cultura grega és un gran avantatge per tots el referents clàssics que comporten i existeixen.
Valete!!

Anònim ha dit...

Salvete!

Per comença , com els meus companys no he seguit molt a Lluís Llach , però es un bon cantant .
La lletra de les seves cançons estan molt be.
Estudiar cultura grega m'agrada molt ja que puc conèixer mites molt interessants i poder aprendre cultura grega.
Estic molt contenta de poder formar part d'aquest vaixell :)


Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Salvete,

Jo sóc un petit seguidor de Lluís Llach, ja que no m'agrada tota la seva producció, però les poques que sí, les seves lletres són impressionants. Em vaig ficar en el món de les clàssiques, tant llatí com grec, ja que des de fa uns dos anys, vaig decidir que de gran em voldria dedicar a la història clàssica. A de més, fa bastant temps que m'ha agradat el món grec i romà i, sobretot, la seva mitologia. I ara se que he encertat.

Valete!

Marta Molgosa ha dit...

Hola!!
Jo, sincerament conec poques cançons de Lluis Lach, però les que conec les trobo precioses!

A la pregunta que vam formular a la classe, Quin sentit té per nosaltres estudiar cultura grega i haver iniciat aquet viatge?

La veritat es que al principi de curs no m’hagués imaginat que aprendria tanes coses i a més la gran relació dels referents clàssics amb la nostre societat, com sempre dic aquet tema em deixa fascinada, a més veure d’on provenen les paraules el seu origen etimològic i saber mites, hi ha gent que creu que això no serveix de res, però jo puc assegurar que estudiar clàssica m’ha ensenyat moltes coses i més m’ha ajudat en altres assignatures com la llengua catalana.

Valete!

Laia Ruiz ha dit...

Salvete!
Jo no habia escoltat mai aquest cantautor; en Lluís Llach. Però sempre he pensat que està molt bé coneixer noves cultures (i aprendre coses que desconeixiem, sobretot) a partir de cançons, i no solament la música, sino l'art en general.
Durant aquest viatge amb el vaixell he pogut donar-me compte dels nostres origens clàssics i espero que això continuiï així durant el trajecte que ens queda per recorrer junts.

Valete!

Mayte ha dit...

A mi la música catalana, en general, no m'agrada gens ni mica i Lluis Llach no és una excepció però les seves lletres són una delícia. A més, em recorda a una part de la meva infantesa perquè a la meva mare des de petita que em canta Lluis Llach imitant-li l'entonació . Em canta el bandoler i ens riem molt, i amb el 'si em dius adéu' ...ens entendreix i ens recorda al meu pare. És un gran cantautor Lluis Llach, pot agradar o no , però l'és i és molt maco que tantíssims cops s'inspira en el món clàssic.


Ho hauré dit tants cops... al principi tot això no m'agradava gens perquè em recorda a una secta. (La secta clàssica) Jajajaja però al final : "el roce hace el cariño" i "el cariño abre los ojos" i amb el pas dels mesos que porto dins del vaixell ja no pateixo nàuseas , ni marejos, i sento plaer en sentir-me gronxada pels romans i pels grecs. Sí, podriem dir que si ara marxés trovaria a faltar aquest petit gran vaixell.
És al·lucinant com el món clàssic està a tot arreu.(C'est magnifique)

zamora ha dit...

Salvete!!

Com han dit alguns dels meus companys, jo tampoc sóc d'escoltar a Lluís Llach, però es pot dir, que la manera que té d'escriure i de representar la música et fa sentir-te bé, i per molt que no m'agradi la música, d'aquest tipus en concret, aquesta cançó és molt bona.

Jo opino que el viatge que he pres només acaba de començar i que encara em queden moltes coses per aprendre i així poder finalitzar aquest viatge.
Post Data: Molt bonica la fotografia de la platja de Navagio.

Valee!!

Alison ha dit...

Salvete!

No sóc molt seguidora de Lluís Llach però si que he de dir que algunes cançons m'agraden, és a dir, la lletra, el sentit històric que té, etc. Una d' elles és l'Estaca (♫♪ Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà... Segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. ♪♫) i Una Finestra al Mar.

Jo faig grec perquè al principi de curs, era una nova llengua que estudiar i aprendre moltes coses del món clàssic (principalment grec) i la seva cultura (la cuina grega, les seves tradicions, els mites, etc.). També perquè m'agrada la mitologia (però a mi principalment, m'agrada més l'Egipcìaca).
Formar part d'aquest vaixell és una manera més per ampliar el que sabem i també veure més curiostitats. A més a més, després de batxillerat, encara que deixem el vaixell i baixem cap a una nova terra no vol dir que ja no formarem part de la tripulació.
Ara, encara estem en el principi de saber Què és Grècia.

Valete!

Aina ha dit...

Salve!
Personalment aquesta cançó de Lluís Llach m’agrada molt.
M’agrada molt l’assignatura i ni que no sàpiga dir casi res en grec he après molt. El veure que moltes coses que es fan ara, venen dels grecs que ja les feien, saber-ne el per què i entendre millor perquè ara encara es fan. Escoltar mites i veure que no som tan diferents, que ens poden passar les mateixes coses. Veure el perquè d’algunes paraules i així poder entendre moltes d’altres. Per mi estudiar grec aquest any és molt gratificant.
Vale!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Jo tampoc sóc un gran seguidor de Lluís Llach tot i que és i serà un dels majors cantautors de la nostre llengua i que més es coneix.
Pel que fa al món grec io estic molt content d'aquest any poder aprendre coses sobre aquest món; he pogut aprendre l'alfabet, veure com moltes paraules de les que utilitzem provenen de paraules gregues i que per tant nosaltres també estem molt lligats amb els grecs. El que més m'agrada però és el món de la mitoligia grega, totes les històries que hi passen que la majoria et poden servir de moraleja. Així doncs amb ganes de seguir aprenent.

Mayte ha dit...

Jordi, gràcies a tu he aprés que no són pedres, són restes d'un valor incalculable i d'una preciositat extraordinària.

Cristina C ha dit...

Salvete!

A l'igual que els meus companys, no escolto massa sovint la música d'en Lluís Llach, però tot així s'ha de dir que és un gran cantant de la nostra terra.

En aquesta cançó podem veure com, una vegada més, la cultura clàssica greco-romana té un gran protagonisme.

Per mi, el fet d'estudiar grec no és com estudiar una simple assignatura, sinó molt més. Penso que tenim l'oportunitat d'aprendre un munt de coses que els antics ens han transmès i que gràcies a ells avui en dia som el que som.

Valete!

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!
Crec que és una gran idea de fer aquest joc de paraules entre Grècia i Gràcia ja que ho sembli o no fa una mica de gràcia al llegir-ho. Encara que aquesta cançó no és del meu estil, i molt poques vegades n'he escoltat d'aquest tipus, crec que la lletra es bastant inspiradora. A més, la imatge que està al principi de l'entrada és també molt inspiradora per que aquests llocs són molt relaxants..
Haig de dir que estudiar cultura grega és molt important, ja que així aprenem coses que un mai havia escoltat com és l'etimologia de les paraules, la històries mitològiques, el significat d'alguns llocs i/o coses.. En fi, és molt important. Al llarg del curs, encara que no ho hagi semblat, m'ha ajudat a aprendre nous conceptes i noves coses que explicar als altres sobre els nostres avantpassats! També en part havia escollit aquest assignatura per que a mi les llegües m'agraden molt i veia una gran oportunitat per poder aprendre una llengua nova, com és el grec, però també gràcies a aquesta assignatura he pogut moltíssimes més coses que no només l'idioma!
Vale!!!!


PD: Sóc la Charlene!! :)

carlota ha dit...

Primer de tot voldria dir que la imatge de la platja de Navagio que hi apareix en aquesta entrada, és realment impressionant. La veritat és que m'agradaria estar-hi allà algun dia. Hem sembla molt interessant comparar la cançó de Lluís Llach "Vaixell de Grècia" amb el nostre vaixell. Mai havia escoltat aquesta cançó perquè realment quasi bé mai he escoltat Lluis Llach, però m'agrada que es facin cançons relacionades amb la cultura grega.
Ja porto dos anys estudiant llatí i grec, i sincerament no me'n canso, perquè encara que sigui la mateixa matèria, el Jordi no ho explica igual, és a dir, sempre explica alguna cosa nova i diferent. Saber cultura grega i romana sempre és un avantatge en la vida pròpia

Laura Miguel Paul ha dit...

Salvete!

Primer de tot, com la majoria de comentaris indica, no sóc per a res aficionada a Lluís Llach, tot i que conec la lletra d'algunes i tenen un doble sentit molt bo i que et fa pensar i reflexionar moltíssim.

I ara, fent referència al "Vaixell d'Odisseu", el meu viatge i el de tots els meus companys de 4t, podriem dir que acaba de començar, que no fa ni un any que navega per aigües gregues, però que el temps que portem, em après infinitat de coses amb una eina molt poc comuna en les demés matèries:)

Valete!

Marc Navarro ha dit...

Salvete!

No he tingut mai l'oportunitat d'escoltar Lluis Llach, i sembla que ja se que m'he estat perdent.

En segon lloc dir que jo vaig començar aquest viatge i a quart d'ESO quan ens van explicar a classe que hi havía una assignatura que estava destinada a entre d'altres coses estudiar la mitología romana i grega així com les obres épiques que narren mites i guerres antigues.

Valete!

Helena ha dit...

Tot i que no acostumo a escoltar gaire a Lluís Llach, com la meva amiga Txell, he de dir que aquesta cançó és preciosa. Se’m van posar els pèls de gallina quan un company de 1r la va cantar al recital de poesia!
Què dir? Tot està dit amb la lletra, cadascú té la opinió que té respecte el missatge.
Crec que és sorprenent com una ment pot treballar per si sola. No parlo de resultats acadèmics ni coeficient intel•lectual. Parlo des del sentit humà, per mi el més important. Espero personalment que cadascú de nosaltres sàpiga trobar el seu camí i viure’l, gaudir-lo. Ningú ha dit que sigui fàcil però la felicitat es basa en estar bé i aprofundir amb un mateix.
Si no et coneixes a tu mateix, com pretens que els altres et coneguin?
Si no t’estimes a tu mateix, com pretens que els altres t’estimin?
Al començar el camí crec que es bo que siguem una mica egoistes i comencem per nosaltres mateixos per fer feliços i entendre els demés posteriorment.

Anònim ha dit...

Hola companys!

Doncs jo si que soc un fan del Lluís Llach! Em ve de família ja que els meus pares els hi agradava molt i des de petit he escoltat les seves cançons, que són simplement genials!

Les seves obres són espectaculars musicalment i també pel que fa les seves lletres, moltes vegades relacionades amb els clàssics fent un paral·lelisme amb les arrels que ens lliguen a sentir i a pertànyer a un col·lectiu.

Fins aviat i que tinguem sort! jajaj
Cesc

Maria Rios Rius ha dit...

Salvete!
Sincerament mai m'he interessat gaire per Lluis Llach, però aquesta cançó reflexa la imatge d'un vaixell en rumb, i clarament ens descriu a tots nosaltres, els que naveguem en el vaixell d'Odisseu. Som una petita família que mai pararà de créixer, ja que l'esforç que fem i les hores que dediquem a que avanci dia a dia no són pas poques, i sempre hem de tenir forces i voluntat per seguir endavant.

Xènia ha dit...

Salve!
A mi no m'agraden gaire aquestes cançons, però cal dir que artistes com Lluís Llach fan possible que sempre quedi cultura grega a la llum que ens parli del que passava i ens ensenyi a gaudir d'aquest món clàssic.
Vale