29 de març del 2016

Mites per a menuts


La proposta va arribar de sobte. Fa unes setmanes, en Jordi ens va demanar si a algú de nosaltres li faria il·lusió explicar un mite als menuts, concretament als de quart de Primària. I l’Alba Gràcia, companya de segon de batxillerat, l’Alba Segura, l’Eva Martínez i jo mateixa no vam dubtar en acceptar la proposta. Ens vam posar en contacte amb l’Ona Lasierra, tutora dels petits, que ens va explicar que estaven treballant tota la setmana abans de vacances  en un projecte sobre l’antiga Grècia que ja havien encetat l’any passat. També ens va comentar que hi serien les dues classes, l’A i el B, per la qual cosa ens animava a preparar un parell de mites.

Entre les quatre vam triar quins dos relats explicar. La tria no va ser fàcil, doncs havia de ser una història fàcil d’entendre, que no fos massa abstracta i que tingués contingut per a poder reflexionar conjuntament.

Finalment, ens vam decantar per presentar-los el rapte de Persèfone, el mite que explica l’origen de les estacions; i el judici de Paris, que com tots sabem, és el detonant de la guerra de Troia. Vam decidir acompanyar la nostra explicació d’una senzilla presentació amb diapositives farcides d’imatges i complementades amb unes petites activitats.



Arribat el dia i el moment, ens vam citar a la Sala d’Actes de l’escola, on ens vam trobar amb l’Ona i els menuts. Estàvem nervioses, no sabíem si els nens participarien en les activitats proposades o si ens escoltarien amb atenció, però tots aquests nervis es van esvair des del moment que van entrar per la porta; van estar molt atents, ens preguntaven tot allò que no entenien i, sobretot, van participar moltíssim en les activitats que els hi vam proposar.

Primer de tot, els vam explicar el rapte de Persèfone i els vam preparar un parell d’activitats. En la primera, vam mostrar fotografies de peces de roba: un abric, unes xancletes, una bufanda, unes bermudes... I ens havien de dir si Demèter estava trista o contenta, per tant, si aquesta roba ens la posàvem a l’hivern i tardor o a l’estiu i primavera. La segona activitat la vam preparar per si els nens no acabaven d’entrar en la dinàmica, però el gel feia estona que s’havia trencat, vam preguntar quina era la seva estació preferida i per què.



A continuació, vam explicar el judici de Paris i l’activitat proposada consistia en posar-se en el lloc del príncep troià i fer la tria: el poder, ser el rei del món, el regal ofert per Hera, ser el guerrer més victoriós a instàncies d’Atena, o bé el premi d’Afrodita, escollir l’amor de la dona més bella de Grècia, Hèlena d’Esparta,. I com era d’esperar, van haver-hi tantes respostes com colors: els indecisos, els segurs de l’opció triada, els que el cap els deia que triessin el poder però el cor els deia que havia de ser l’amor d’Hèlena...


Explicats els dos mites, encara hi va haver temps per a més. Els hi vam proposar que ells mateixos creessin un déu i una deessa per a les seves respectives classes. I... ai mare, que els hi vam dir! Si ja havien participat en tot moment, quan vam fer la proposta van començar a saltar d’emoció. Després de posar una mica d’ordre vam agafar paper i bolígraf per apuntar la pluja d’idees que se’ns venia a sobre.

El déu va quedar més o menys com es descriu a continuació: sense barba, forçut, amb un escut que el protegís de tot monstre, el braç d’Stephen Curry, la cama de Messi, que sabés resoldre cubs de rubik, que fos simpàtic, que fos un bon company de jocs i intel·ligent per ajudar-los a classe. Ah! I l’atribut més important, que fes bromes com en Carles, l’altre tutor de 4t. Del nom, va sortir una idea molt maca, els seu déu es diria Caon, la barreja de Carles i Ona, els seus respectius tutors.

La deessa feia una cosa així: que fos guapa però que no superés Afrodita, es clar! Que portés vestits molt bonics, que sabés lluitar, que li agradessin els animals, que respectés tothom i que s’assemblés el més possible a l’Ona. Era evident que el nom seria Onca, l’inversa de Caon, però amb mateix significat.

Un cop descrits el déu i la deessa, els vam donar el paper perquè després, a classe, puguin dibuixar el que ells mateixos havien imaginat  amb una condició: que un cop ho tinguin fet, ens ho hauran d’ensenyar i explicar-nos-ho, de manera que canviarem la troca i hauran de ser ells qui ens expliquin a nosaltres la feina feta.



L’hora se’ns havia fet curta, els nervis del principi i la por a que no participessin s’havien esvaït des del minut zero gràcies a l’entusiasme dels menuts. Nosaltres vam gaudir molt l’activitat i el millor de tot és que els nens van sortir amb un gran somriure als llavis, sinònim de feina ben feta i de que els havia agradat.

Per últim, donar les gràcies a l’Ona Lasierra i a en Jordi per donar-nos l’oportunitat de viure aquesta experiència, que ens ha enriquit a totes quatre i amb la qual hem pogut fer gaudir els més joves del fantàstic món dels mites clàssics.

Kènia Sanz
1r batxillerat humanístic


18 comentaris:

Kènia ha dit...

Salvete tripulants!

L'activitat em va agradar molt; pensava que els nens no participarien i estarien més pendents d'altres coses que no pas de nosaltres, però estàvem ben equivocades, va donar gust explicar el dos mites!!
Tota una experiència poder compartir allò que aprenem amb els petitons! Una altra manera d'aprendre tant ells, els menuts, com nosaltres.
Va ser una experiència bonica i enriquidora. Ara però, amb ganes que arribi el dia que ens presentin els seus déus.

Repetirem, no?

Anònim ha dit...

Salvete tripulants!
Aquesta entrada m'ha encantat. Trobo que és una manera de aprendre mites molt interessant; tan pels nens petits (que ho escolten), com per qui ho explica.
Crec que tant els nens de 4t de primària com les noies de primer i segon de batxillerat, s'ho han passat genial a l'hora de compartir aquest moment junts!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Nens i nenes, tutors de 4t de Primària... no sabeu què felices vau fer les tripulants del Vaixell que van muntar aquesta activitat! En nom seu i del meu propi us dono les gràcies per la vostra alegria i la vostra participació. Estic convençut que aquest és un camí necessari per enfortir lligams entre grans i petits, de fer escola de veritat. Esperem que no sigui flor d´un dia i que entre tots fem possible experiències com la d´aquests tallers grecs en qualsevol àmbit i matèria. Ευχαριστώ πολύ!

Júlia Roig ha dit...

Molt bona feina, noies!

Realment, aquestes experiències enriqueixen tant als nens com a qui les realitza per parts iguals. Transmetre coneixements de la cultura grecollatina als menuts i a la vegada veure que són tan receptius i viuen tant el que els hi expliques, és una sensació molt maca.
De ben segur que els nens van sortir amb un gran record, i més encara si de la trobada s’emporten el seu propi déu per a la classe. Molt bona idea!! Implicar als nens en aquesta mena dinàmiques, que facin “seves” les activitats, és la millor manera d’assegurar-se que això els marca i se’ls hi queda.

Qui sap, potser haureu plantat una llavor en algun dels nens que s’acabarà convertint en passió pels clàssics! El que és segur és que tant ells com vosaltres us haureu quedat amb ganes de més!

Anònim ha dit...

Salvete!
Va ser una experiència increïble, veure l'entusiasme que tenien els nens quan preguntavem coses i veure com estaven d'interessats pel tema em va fer molt feliç!
Aquest moment de parlar davant dels nens i trobar-me satisfeta de veure que els satisfeia que els hi expliques les diferents coses de la mitologia em va fer veure realment que vull ser professora!
Gràcies per haver-me donat l'oportunitat de poder gaudir d'aquesta magnifica experiència!

Sergio Prieto ha dit...

Salve!

Vull felicitar a totes per la gran feina, mai es fàcil treballar amb nens petits.
Aquest tipus d’experiències enriqueixen molt als nens (en la meva opinió s’hauria d’explicar mitologia grecoromana des de ben menuts, ja que, sovint, es mostren valors i veuen accions que no s’haurien de fer perquè després reben un càstig els protagonistes. Però òbviament amb una censura o una adaptació). També afavoreix a aquella persona que explica, ja que dóna una millor capacitat de parlar en públic i si algú té la intenció de treballar amb nens en un futur, pot fer un petit tastet de com podria ser.
I potser heu fet que algun nen es senti cridat pel món grecollatí, i en un futur el tingui el Jordi a les seves classes. Mai se sap que passarà.

Eram quod es, eris quod sum (jo era el que tu ets; tu seràs el que jo sóc). És una frase que s’inscrivia a les làpides dels morts; però jo la cito amb l’objectiu que segurament algun dels nens acabi sent on sóc jo ara mateix, a la classe d’humanitats estudiant les nostres arrels, els clàssics.

QUERALT OLIVÉ CASADÓ ha dit...

Va ser molt guai sobretot lu de la ONCA i el CAON i vaig aprendre moltes mes coses sobre Grècia.

LAIA VELASCO ha dit...

Va ser molt guay
El mita que em va agradar mes va ser el segon!

Pablo Morillo ha dit...

Em va agradar més el mite sobre Persefone

Biel ramos ha dit...

va ser molt xuuuulu

kristian ha dit...

a mi amb va agradar molt lo dels mites grecs

MERCÈ DALMAU CRESPO ha dit...

Va ser molt divertit,ens van explicar coses que no sabiem,i ami m'agrada apendre coses noves!

mia ha dit...

Va ser molt interessant.

ainhoa ha dit...

Hola sóc l'Ainhoa i os volia dir que em va agrada molt lo que veu fer de els mites grecs i quan veu dir lo dels deures a casa mo vaig pasar molt bé feno a casa i amb va agrada molt el vostre mite i gracies per vindre.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Estem molt contents de saber que us va agradar les activitats dels mites que vam preparar amb molt carinyo. Dimarts vindrem a les vostres classes perquè ens expliqueu com han quedat els vostres déus. Petons i abraçades per a tots!!

Lucia ha dit...

O van explicar molt bé,em van agradar molt la Onca i el Caon per què m'agrada molt com son i tambè per que m'agrada molt dibuixar i pintar.Els mites eren molt interesants i aixi apreng més coses greges,i a mi m'agraden molt els mites.

Alba Llopart ha dit...

Hola sóc l'Alba de 4tB,i
us va sortit molt bé com
veu explicar lo de grecia.





Anònim ha dit...

Salvete!
Ja fa temps que vaig llegir la publicació i no vaig comentar, així que ho diré ara: ha sigut una activitat molt interessant i segur que ha sigut una gran experiència. Ensenyar i explicar coses els menuts és quelcom genial. En aquesta edat t'escolten amb emoció, tenen curiositat i ganes de saber més. Espero que aquesta activitat es faci durant els pròxims anys, perquè crec que cada generació hauria de tenir una experiència com aquesta. Molt ben fet, noies!