Sovint hem comentat en el nostre blog
algunes de les referències clàssiques que podem trobar arreu vinculades a molts
àmbits del món actual, així com en anuncis o sèries de televisió.
En aquest apunt vull fer incidència d’això
a propòsit de la sèrie americana de la MTV Teen Wolf. Fins i tot en una sèrie on apareixen homes-llop, banshees, kitsunes, quimeres
(que en la mitologia grega era un temible monstre híbrid, amb parts del cos de
diversos animals) i altres éssers sobrenaturals, apareix una expressió llatina,
que a més a més dóna títol a aquest capítol, en la nova temporada estrenada fa
un parell de mesos.
Damnatio
Memoriae és un llatinisme
que pot ser traduït literalment com “la condemna de l’oblit”, fent referència a
l'esborrat intencionat del nom d’una persona o a l'elecció d'oblidar algun fet
indigne.
Els antics romans utilitzaven aquesta
expressió per condemnar un emperador, magistrat o senador a ser oblidat i no recordat
i, per tant, a no ser honorat. En el cas d’un emperador, els membres del Senat
decidien si aquest, després de la seva mort, havia de ser divinitzat i adorat,
venerat amb estàtues i en documents oficials en el seu honor –l’anomenada apoteosi, el terme contrari a la damnatio- o si bé havia de ser totalment
oblidat.
Si la persona era condemnada amb aquest
apel·latiu, el seu nom havia de ser esborrat de qualsevol text, gravat, estàtua
o fins i tot, música o poema. Qualsevol evidència de la seva existència era
eliminada amb més o menys fortuna.
En aquest cas, la relació que hi ha entre el càstig i la
sèrie és el perill que el protagonista, un home-llop alpha anomenat Scott (Tyler Posey), sigui oblidat pel seu lideratge,
que últimament ha esdevingut nefast i ha provocat que tots els membres del seu “pack”
hagin acabat separant-se a causa d’importants –i desafortunades- decisions que
ha hagut de prendre davant dels atacs dels seus enemics.
Cal destacar de nou, doncs, la importància del llatí per entendre certes
expressions que encara s’usen avui dia i estar atents perquè també en les
nostres sèries preferides poden haver-hi referències com aquesta que és molt
interessant conèixer.
Cristina Tamashiro
4t ESO
2 comentaris:
Aquest és un apunt molt interessant, Cristina, i no només perquè de nou ens obre els ulls a les referències clàssiques arreu sinó per l'expressió en sí mateixa i el seu ús en el món romà. Molta ètica es troba a faltar avui dia i a quants poderosos se'ls hauria d'imposar aquesta pena per recordar-nos quins són els límits del bé i del mal. Gràcies i endavant!
Gràcies, de nou, pels teus comentaris i per motivar-nos tant a mi com a altres companys a tenir curiositat i buscar sobre allò. I, quanta raó respecte la falta d'ètica d'avui dia. Aquestes persones haurien d'arreglar els problemes del país i no fan altre cosa que el contrari. Una pena.
Publica un comentari a l'entrada