Malauradament, aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb el tifó que ha assolat les Filipines. El Haiyan, un dels més devastadors de la història, ha deixat un paisatge de destrucció total i ha causat més de 10.000 morts segons les últimes estimacions. En meteorologia, un tifó és una tempesta forta localitzada al nord-oest de l'oceà Pacífic (sempre a l'oest de la línia de canvi de data), però la referència cultural l'hem de buscar en la mitologia clàssica, concretament en el relat hesiòdic de la Teogonia que situa la terrible lluita entre Zeus i Tifó, monstre engendrat per Gea i Tàrtar -la terra i la profunditat més pregona d'ella mateixa-, al bell mig d'una guerra lliurada per déus. L'episodi de Tifó o Tifeu (Τυφῶν -terbolí, tromba-) s'intercala entre la Titanomàquia i la Gegantomàquia, aquesta triple gesta bèl·lica que haurà de coronar Zeus com a nou i definitiu rei de l'univers. Llegim el que ens explica el poeta Hesíode al respecte:
"[820] Però quan Zeus va foragitar del cel els Titans, per la gràcia d'Afrodita daurada, l'enorme Gea va infantar, del seu amor amb Tàrtar, un darrer fill, Tifó. Els seus braços són fets per a accions de força i els seus peus de déu poderós són incansables. De les seves espatlles neixen [825] cent caps de serpent, de drac esfereïdor, d'on surten, talment dards, llengües negroses. En els seus caps monstruosos, sota les celles, els seus dos ulls brillen com brases, i de tots ells, quan mira, en surt foc. De cada un dels caps terribles sortien unes veus emeses amb uns sons increïbles: de vegades eren uns sons que només entenien els déus, de vegades semblaven el mugit d'un toro altiu de veu ressonant i de força indomable; altres vegades semblaven el rugit d'un lleó de cor despietat o d'un cadell de gos, sons sorprenents a l'oïda; d'altres vegades eren talment un xiulet que repetia l'eco de les altes muntanyes. Aquell dia s'hauria produït un fet extraordinari i Tifó hauria esdevingut senyor de mortals i immortals, si el pare d'homes i déus no ho hagués descobert amb la seva perspicàcia. Va provocar un tro fort i espantós i, per tot arreu, la terra va ressonar terriblement, així com l'ample cel al seu damunt i el mar i els corrents de l'oceà i els abismes pregons de la terra. El gran Olimp va trontollar sota els peus immortals del déu que s'aixecava i la terra va tornar a gemegar. Una intensa xafogor s'estenia per la mar de color violeta a causa dels trons i els llampecs i també del foc procedent d'aquell monstre, i pels vents borrascosos i pels llamps que porten foc. I la terra sencera bullia, i bullia també el cel i la mar. Pertot arreu onades gegantesques es precipitaven contra els penya-segats pel braó dels immortals, i va produir-se una terrible sacsejada. [850] Un tremolor s'apoderà d'Hades que regna sobre els morts que viuen sota terra i també dels Titans del Tàrtar, que viuen al voltant de Cronos, a causa de l'aldarull espantós i a causa de la terrible lluita. Zeus aleshores va aplegar les seves forces i, tot seguit, va agafar les seves armes, el tro, el llampec i el llamp que porta el foc i, fent un salt des de l'Olimp, va colpejar i va cremar tot d'una els caps horribles del monstre esfereïdor. Aquest, vençut per les violentes fuetades de Zeus, va caure de genolls ferit i l'enorme terra va gemegar.
Fulminat i abatut el monstre diví, una guspira de foc del seu cos caigut va prendre en les fondalades ombrívoles i abruptes de la muntanya i una gran extensió de la terra va començar a cremar produint un vapor intens i es fonia com l'estany escalfat per l'habilitat d'uns homes en un gresol de fondre d'ample forat, o com el ferro, metall molt més fort, que es fon quan és sotmès a l'acció del foc ardent en la terra divina per obra de la destresa d'Hefest. Així es fonia la terra per l'esclat del foc ardent. I Zeus, amb el cor afligit, el precipità a l'ampli Tàrtar.
De Tifó prové la força dels vents que bufen humits, tret del Notos, del Bòreas i del Zèfir que aclareix el cel. Aquests són d'origen diví i de gran utilitat per als mortals. Els altres són vents que bufen sobre la mar: quan s'abaten sobre la mar tèrbola, terrible flagell per als mortals, es congrien en terrible tempestat. [875] Bufen aquí i allà, dispersen les naus i provoquen la mort dels seus tripulants. I no existeix cap defensa possible per als homes que han d'enfrontar-s'hi en la mar. D'altres vents bufen, en canvi, per la terra infinita plena de flors i destrueixen els conreus estimats dels homes fills de la terra, tot omplint-los de sorra i provocant una barreja terrible. [885]"
Hesíode, Teogonia, 820-885 [Trad. Joan Castellanos, Edicions La Magrana]
Què en sabeu, de la Titanomàquia? I de la Gegantomàquia? Quin és el desenllaç de tot plegat? Coneixeu algun altre monstre de la mitologia grega que posés a prova l'equilibri del món o fos una amenaça per als déus o els homes? Quina valoració feu de la catàstrofe de Filipines?
.jpg)
