Aquesta pintura dibuixada sobre llenç o tela, porta de títol La Metamorfosis de Narcís, que només pel nom es pot deduir que aquest quadre ens explica encara que sigui amb pintura, la metamorfosis de Narcís, primer com ell es mira al riu i veu el seu reflexe i seguidament la ma que sosté la flor nomenada Narcís que creix a la vora del riu.
L'autor d'aquesta obra va ser un pintor del segle XX que tots coneixem, el Salvador Dalí.
Aquest quadre fa referència a les Metamorfosis d'Ovidi, el mite de Narcís, l'autor és Salvador Dalí i interpreta a Narcís assegut a la vora d'un llac, mirant-se la panxa o bé mirant el seu propi reflexe a través de l'aigua, a la part esquerra del quadre. La imatge de la dreta ens mostra una mà pàlida, sense vivesa respecte a l' interpretació de Narcís, aquesta mà significa la mort, la qual sosté un ou i es veu el creixement d'una flor, la flor de Narcís. Les formigues que apareixen a la mà poden ser símbol de mort. Al costat de Narcís trobem sis o set éssers que són rebutjats per ell. És una obra de fàcil reconeixement gràcies a símbols que el surrealista utilitza en la majoria de les seves obres, com l'ou que és sostingut per la mà. Pel que fa el poema de José Hierro, en els dos últims versos: "Pienso en lo que pensará de mí la imagen que me contempla", és a dir, ens explica bàsicament el que el propi Narcis pensa d'ell mateix.
En la mitologia grega , Narcís era un jove molt bell . Les donzelles s'enamoraven de Narcís, mes ell les rebutjava . Entre les joves ferides pel seu amor estava la nimfa Eco , qui havia disgustat a Hera i per això aquesta l'havia condemnat a repetir les últimes paraules d'allò que se li digués . Eco va ser, per tant , incapaç de parlar-li a Narcís del seu amor , però un dia , quan ell estava caminant pel bosc , va acabar apartant-se dels seus companys . Quan ell va preguntar « Hi ha algú aquí ? » , Eco va respondre : «Aquí , aquí» . Incapaç de veure-la oculta entre els arbres , Narcís li va cridar: « Vine ! » . Després de respondre : « Vine » , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts . Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor , de manera que la nimfa , desolada , es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu . Per castigar Narcís pel seu envaniment , Nèmesi , la deessa de la venjança , va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en una font . En una contemplació absorta , incapaç d'apartar de la seva imatge , va acabar llançant-se a les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut , va créixer una bella flor , que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
Segons Dalí , es el primer poema i el primer quadre obtinguts totalment mitjançant l'aplicació integral del seu mètode paranoic-crític . Aquest recurs és especialment significatiu , si analitzem el tema de Narcís, tenint en compte que aquest mite ha estat origen d'una àmplia iconografia tant en pintura i escultura com en textos literaris . En el text , Dalí recomana que el quadre es contempli en un estat de "fixació distreta " gràcies al qual la figura de Narcís desapareixerà gradualment . El personatge apareix a l'esquerra del quadre , els seus contorns imprecisos es reflecteixen a l'aigua , amb el cap sobre el seu genoll , doblegant probablement per morir , a una banda, la doble imatge amb la transformació de narcís en una mà que conté un ou del qual sorgirà la flor homònima . Entre les dues imatges esmentades , es pot observar un grup de persones , a les quals el pintor anomena en el seu text els " heterosexuals " i que segons ell el formen un hindú , un català , un alemany , un rus , un americà , una dona sueca i una altra anglesa ; serien els pretendents d'ambdós sexes que s'acosten a Narcís i que ell rebutja sistemàticament .
El quadre correspon a la metamorfosi de Narcís de Salvador Dalí que va acompanyat d'uns versos també escrits per Dalí. Llavors el quadre consisteix en el mite de Narcís. Segons la versió d'Ovidi, comenta la història d'un jove que s'enamora d'ell mateix mirant el reflexe del seu sostre a través d'un llac, queda tan fascinat per la seva bellesa que es llença a l'aigua i mor ofegat. Tot prové d'un càstig que l'imposa Nèmesis, deesa de la venjança, castiga a Narcís per la seva prepotència. Aquest fet fa referència a "hybris". Llavors a partir d'aquesta versió, Dalí proposa el seu punt de vista mitjançant la pintura i el poema amb el seu punt de vista surrealista. Dalí presenta símbols característics d'ell que pretenen fer entendre tot el mite de Narcís. Podem observar la forma humana de color groc que representa Narcís veient el seu reflexe en l'aigua. En el seu costat observem un possible símbol de la mort de Narcís, que és l'ou que, en el qual, neix la flor de Narcís, que és la flor que neix després de que aquest mori ofegat en l'aigua. La mà blanquinosa que subjecta el símbol de la mort conté formigues que per Dalí és un símbol de mort. Pel que fan els versos de José Hierro podem destacar la última part que fa referència al mite de Narcís. En la meva opinió crec que és el que pot pensar Narcís en el moment que no pot deixar de mirar la seva cara enmirallada en el llac.
Aquesta obra es titula '' La metamorfosi de Narcís'' esta elaborada pel pintor català anomenat Salvador Dalí.
Aquesta metamorfosi va ser creada per Ovidi.
Narcís va néixer de la unió entre la nimfa ''Liríope'' i el riu ''Cefiso''. Ell era un jove d'una gran bellesa, totes les noies s'enamoraven d'ell, però ell les rebutjava. Entre les seves pretendentes estava Eco que es va enamorar bojament d'ell, però ell no li feia gens de cas. Némesis consolant les víctimes, va aconseguir que Narcís s'apropés al riu i contemplés la seva imatge, immediatament es va enamorar del seu reflex en l'aigua cristal·lina. Ell va intentar moure's però no va poder, va morir inclinat sobre la seva pròpia imatge. D'aquesta mort tràgica va néixer una flor anomenada Narcís.
Aquest quadre reprodueix la naturalesa enfocada amb la vida i la mort representada per un ou.
En primer lloc es poden observar dues figures més rellevants, són les dues mans que aguanten un ou. La mà d'un color càlid està més destacada, ens indica el reflex de Narcís en l'aigua, és a dir, la seva vida que es va enfonsant per crear una de nova. La mà d'un color més fred representa la creació d'un nou ésser nou anomenat Narcís mostrat en una flor tan bella com ell. Al costat de la mà més propera es pot observar un gos prim.
Més endarrere, s'observa un grup de persones que estan ballant en ofrena a la nova vida de Narcís. A la part dreta del quadre es pot veure una taula d'escacs on es mostra una figura, en què la seva posició representa la victòria de la partida. Aquesta figura ens indica el joc fràgil entre la vida i la mort.
Al final, es veu una superposició de muntanyes que ens indica una continuació, és a dir, que hi ha un espai per descobrir.
Salve tripulants ! Aquí us deixo el meu comentari sobre la imatge de la metamorfosi
La metamorfosi que surt en la imatge, és el mite de la metamorfosi de Narcís. El qual explica que Narcís, al veure’s reflectit en l’aigua, es va enamorar de sí mateix, i va morir al intentar arribar a la imatge. I del cos petrificat de Narcís va néixer una flor, el qual li van donar el nom de Narcís.
I Dalí el que representa en la seva obra és aquest mite. Es pot deduir que és el mite de Narcís per la doble imatge on surten dos figures iguals però que no volen representar el mateix. Ja que la figura de l’esquerra representa el moment en que Narcís es veu reflectit i la figura de la dreta representa el moment on neix la flor de Narcís. I m’he fixat que dins l’obra surten elements, personatges (com les formigues, les persones del fons, la taula d’escacs, etc.) i més coses, que en el mite no hi surten. I el que jo he interpretat, és que Dalí ha representat el mite, diguemne, amb el seu propi estil.
És la metamorfosis de Narcís, una obra de Salvador Dalí.
Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech va ser un pintor, decorador, i escriptor empordanès, uns dels màxims representants del surrealisme. La tècnica pictòrica de Dalí es caracteritzava per un dibuix meticulós, una minuciositat gairebé fotogràfica dels detalls, utilitzava colors molt brillats i lluminós.
Aquesta obra està relacionada amb el mite de Narcís i Eco. Narcís és el fill de Cefis (nimfa) i de Liríope (déu del riu). El famós Tirèsias que era un endeví cec Tebes, va predir que el jove viuria molts anys, sempre que no es veiés a si mateix. Narcís era un jove de gran bellesa del qual cridava l’atenció de les noies i els nois i l’enveja d’alguns nois. Narcís rebutjava els encants dels altres.
Una nimfa anomenat Eco, es va enamorar d’ell, la qual Hera no li va agrada i decideix castigar-la, el càstig era repetir les últimes paraules de tot allò que deia. Un dia mentre Narcís caminava pel bosc, es va perdre. Es va trobar amb Eco i aquesta l’abraça, però Narcís es nega a acceptar el seu amor. Narcís rep un càstig de la deessa de la venjança, Nèmesi. Va fer que Narcís s’enamorés de la seva pròpia imatge.
Fins que un dia mentre Narcís descansava davant d’un llac va viure el seu propi rostre a l’aigua i es va enamorar del seu rostre, va intentar besar-ho, però l’aigua es movia i el rostre es deformava, fins que es cau i es mor. Al lloc on mor Narcís neix una flor bellíssima, el Narcís.
Aquesta obra de del Salvador Dalí, podem veure dues figures iguals, però diferents, que actuen com a reflexos . Narcís es mostra abans i després de la seva metamorfosi i podem veure que per Dalí la imatge de Narcís es transforma en una mà òssia que sorgeix del seu propi reflex. En aquesta pintura Narcís es troba a la vora de l’aigua amb el cap cap avall mirant el llac. Podem deduir que és el mite de Narcís i Eco per el títol de l’obra i alguns elements com el flor, i el llac.
Aquesta obra d’art és la Metamorfosi de Narcís, pintada per el gran Salvador Dalí a l’oli sobre un llenç. Va acabar aquesta pintura l’any 1937 durant el seu retorn a París desprès de l’exili als Estats Units. Segons la mitologia grega, Narcís es va enamorar del seu propi reflex. Incapaç d’intentar trobar una altre persona tant perfecta com ell, va decidir romandre on era i no deixar de mirar-se, així doncs, els déus el van immortalitzar com una flor. La pintura mostra a Narcís assegut a un llac, mirant cap avall. Al costat, la mateixa figura però, aquest cop, de pedra. S’hi aprecia una mà que sosté un ou del que Narcís creix. Altres vegades, l’ou s’ha utilitzat com a símbol de la sexualitat en altres obres de Dalí, i més que un ou, fa referència a una llavor. Hi ha altres elements com les formigues, que sovint apareixen en moltes obres de Dalí, persones nues a l’horitzó i més a la dreta, trobem altre vegada a Narcís al fons, nu. Com també s’ha fet referència a la poesía de José Hierro sobre Hiperió, faig una breu introducció seva: En la mitologia clàssica, Hiperió (el que viu a dalt / mira des de dalt) és un tità, fill de Gea la Terra i Urà el Cel i germà de Tea la Deessa de la vista. És considerat el Déu de l’observació. Segons Hesíode, es va casar amb Tea i van tenir tres fills. Helios el Sol, Selene la Lluna i Eos l’Aurora; els tres tenien una bellesa i una virtut extraordinària, fet que va provocar l’enveja d’altres titans. Així doncs, els titans van decidir matar a Hiperió i ofegar als seus fills. Es diu que Hiperió va ser el primer en entendre, gràcies a la seva observació, el moviment del Sol, la Lluna i les estrelles. En els cultes grecs, Hiperió hi apareix mínimament; ell és un dels dotze titans.
Aquest quadre i l'estrofa del poema de José Hierro parlen sobre el mite de Narcís. Va ser un jove molt bell i guapo. Totes les noies s'enamoraven d'ell, però, aquest, les rebutjava. Una de les que va rebutjar és Eco, que volia confessar-li el seu amor però alhora es sentia incapáç de fer-ho. Un dia es va omplir de valor, i va aconseguir dir-li, amb l'esperança que ell sentís el mateix, però no va ser així, no creia que ella estigués a la seva altura. Eco, que només el necessitava a ell, es va amagar en una cova i va plorar i plorar i es va consumir allà fins que només va quedar la seva veu. Nèmesis, la deessa de la venjança, va fer que Narcís s'enamorés de la seva pròpia imatge reflexada en un llac. Es va quedar sorprés per aquella bellesa, no volia deixar de contemplar-se, fins a tal punt que no podia moure's, i va morir allà amb el seu "estimat". Del lloc on abans es trobava el seu cos sense vida va néixer una bella flor en memòria d'ell. El Narcís.
La metamorfosi que es mostra en la imatge és la de Narcís. El mite explica que Narcís era un noi molt atractiu gairebé per tothom, però ell no volia tenir relacions. Sempre era al bosc caçant fins que un dia el va veure la nimfa Eco i ella es va enamorar a l’instant. Va intentar apropar-se a ell però ell no volia estar amb ningú i la va rebutjar. Fent que “desaparegués” i Eco va desitjar que ell estimés pero que no tingués a ningú per estimar i una deesa li va complir el desig. I Narcís en veure el seu reflex al riu, s’enamora d’ell mateix, i queda tant admirat que es queda allà paralitzat per sempre. El quadre és de Salvador Dalí i es diu Metamorfosi de Narcís. Es tracta d’una imatge doble, perquè és la mateixa imatge però repetida. Narcís és a la vora de l’aigua amb el cap cap a baix convertint-se després en la mà del costat, que és d’on neix la flor del narcís. També es pot veure en el quadre un grup de persones que podrien ser els pretendents que té Narcís però que ell rebutja sempre. Per mi el quadre tracta sobre l’amor en un sentit dramàtic, la mort i sobre el “narcisisme”.
Salvete tripulants! La història de Narcís m'ha agradat molt. Penso que és molt interessant veure-li el seu rerefons i trobar el seu significat més enllà de la tonteria "com s'ha pogut enamorar de ell mateix?" M’ha sorprès com a partir d’aquest mite s’ha desarrollat tota la idea del narcisisme. I realment m’he donat compte de tota la cultura que se’n pot treure d’aquestes històries. Segons el meu parer, el quadre de Salvador Dalí, titulat "la metamorfosis de Narcís" ha estat capaç de captar molt bé aquesta mite grec. Els seus quadres sempre solen ser un tant excèntrics i per això em resulten una mica estranys, però això no treu que sigui un bon quadre. En quant a el poema de José Hierro, interpreto que són els pensaments de Narcís al veure la seva bellesa. Em crida la atenció quan diu: “Pienso en lo que pensará de mí la imagen que me contempla”. Realment allà s’expressa fins a quin punt estava enamorat de la seva imatge. Crec que es demostrà molt bé sobretot perquè es pregunta el que pensarà l’altre de ell, que es una cosa que un es sol preguntar al estar enamorat.
Aquest quadre de Salvador Dalí, 'La metamorfosis de Narcís'. Es una obra que ens reflecteix el mite de Narcís.
Narcís era una persona que tenia molta bellesa, però que degut això només s'estima a si mateix. Un dia quan passejava per un estany s'hi va veure reflectit i no va poder deixar de mirar-se, ja que havia arribat al punt d'enamorar-se de si mateix. Van anar passant els dies fins que va acabar morint.
En el nostre planeta hi han moltes persones que es creuen el centre del món, però no saben que poden acabar com Narcís, persones com ell poc a poc es van consumint, ja que sol es centren en si mateixos i no deixen que les altres persones els ajudin o es relacionin amb ells. Com diuen els versos de Jose Hierro, pensen el que pensarà l' imatge que els contempla, es a dir, ells mateixos.
Salve tripulants, Tot observant aquest quadre, i sobretot llegint el vers de José Hierro, crec que se'ns planteja una bonica paradoxa: "què pensarà de mi la imatge que em contempla". Una situació relativament freqüent en el dia a dia de les persones. Quants no s'han mirat al mirall i s'han plantejat aquesta mateixa pregunta? Bé, i si no se l'han fet, segur que es pregunten què pensen d'ells tots aquells que els envolten. Potser, tots hauríem d'aprendre una mica del mite de Narcís i, d'aquesta manera, saber prioritzar allò que realment és més important. Vale!
Salve tripulants! El primer cop que vaig veure el quadre vaig deduir instintivament que era del famós pintor, Dalí. Ja que el surrealisme era l'avantguarda que majoritariament utilitzava, sinó sempre es pot comprovar mirant la seva extenSalve tripulants! sa majoria d'obres d'art. Esta clar que el quadre és anomenat Metamorfosis, ja que com l'entrada ho diu, també ens podem fer a l'idea de la perspectiva surrealista que n'hi ha dins l'obra. Dalí va dibuixar el famós quadre amb un significat molt simbolitzat, està clar que si ensenyem a una persona qualsevol sense ninguna explicació, anomenació...de la mitologia grega no sabrà exactament perquè el pintor va dibuixar dues imatges repetides amb diferents aspectes. Precisament és aquí, on es veu clarament un mite molt conegut i que fins i tot segueix tenint un significat que perdura durant algunes i peculiars persones. El mite, és el de Narcís; Narcís era un jove amb una bellesa descomunal que va rebutjar a Eco una nimfa la qual es va enamorar perdudament d'ell. I com a càstig d'aquest rebuig Afrodita va fer que el jove s'enamores de si mateix, provocant que si mateix no pogués acceptar-lo com ell volia, l'imatge del bell jove era reflectada en un llac on Narcís es contemplava dia tras dia fins que un final tràgic va acabar amb la seva vida; es va caure i va morir ofegat, altres llegendes diuen que aquest es va quedar dormit fins que es va morir. I com a símbol d'ell va nèixer la flor anomenada Narcís. És una història tràgica pero amb un significat que la fa especial, intrigant...per diversa gent; com per exemple per Dalí, el qual va acabar dibuixant un quadre en memoria d'ell. Però es veritat que ens preguntem perquè el jove surt representat de dues maneres diferents i perquè un té un aspecte més tenebrós, més fosc...que l'altre. En efecte, aquí Narcís surt representat ens dos àmbits l'abans i el després de la seva metamorfosis; a la dreta es pot interpretar com el color pàlid, l'ou i la flor, Narcís; representa la seva mort, ja que la blancura, d'un rostre pàlid, l'ou com a símbol de naixement de la flor Narcís, t'ajuda a fer-te una imatge de la seva ressurreció i a més a més la posició en la que està ja ens indica que és ell però des de unaltre vida. I a l'esquerra és contempla el cos amb la mateixa posició que he mencionat abans, i amb una aire més melencoliòs, sincerament diria que la seva imatge surt des de aquest àmbit perquè està representat durant els dias que contemplava el seu reflexe i veia com no el corresponia com ell desitjava i per això els colors es tornen més apagats, més foscos... fins i tot el paisatge que surt darrere seu dona un aspecte místic diferenciat al de la dreta. Finalment crec que... i dono la meva opinió, penso que és un quadre que sense l'ajuda de la mitologia no pots saber realment el seu significat, com molts més quadres. També ens ajuden els poemes com el que és mencionat l'imatge de l'obra; on José Sierro en tant curtes oracions dona un significat i una explicació inmensa. Espero que una activitat com aquesta sigui molt més repetida ja que enlleçar imatges amb la mitologia sempre ha sigut molt interessant per mi i m'ha agradat molt. Ens veiem tripulants! Fins la pròxima! I sobretot Bones Festes!
Salvete!! Aquest quadre és molt interessant, perquè representa un rostre que esta enamorat del seu reflexa i no vol esta amb ningú. Això vol dir que aquella persona estava molt sola, apartada de la societat d’aquella època. Aquella persona quan vivia, tindria un buit dins seu.
Sens dubte, el contingut d'aquesta entrada fa referència al mite de Narcís. Dalí, a través de l'excentrisme que el caracteritza, ens mostra una representació relacionada amb aquest mite en aquest quadre titulat "La metamorfosi de Narcís". Sorprèn veure com el missatge d'aquest mite ha arribat a les nostres vides, al qual anomenem Narcisisme.
Respecte al poema de José Hierro, jo en trec una lectura força peculiar: Narcís es creu que la persona que està veient reflectida ( que no deixa de ser ell mateix ) té vida, i està fent el mateix que està fent ell ( observar-se mútuament ). L'inquieta el fet de no saber el que estarà pensant d'ell la imatge que el contempla.
Savete! El que veiem en aquesta entrada és un quadre que defineix l'matge de Narcís, que era un home que per dir-ho d'una manera ell es creia el més guapo i al final va acabar absorbense a ell mateix amb la mort
Aquest quadre va ser realitzat per en Salvador Dalí sota el nom de “La metamorfosi de Narcís”. Salvador Dalí va nèixer l’any 1904 a Figueres i va morir a la mateixa població vuitanta-quatre anys després, l’any 1989. El mite de Narcís narra la història d’un noi jove d’una bellesa extraordinària que renuncia a tenir contacte amb els altres éssers humans, per tant, es tanca en si mateix. És una persona egocèntrica que té un concepte molt elevat de si mateix i està condemnat a morir sol. El mite ens explica que Narcís camina pel bosc, s’atura a un estany per beure aigua i es quan llavors es veu reflectit a l’aigua; es contempla, perd el món de vista i no pot parar de mirar-se a si mateix i s’acaba enamorant de la seva persona. Passat un temps continua estan pendent sempre d’ell mateix i com que no menja ni viu acaba morint. Aleshores els déus intervenen, senten compassió i el transformen en una flor realitzant la metamorfosi. Però no és una flor qualsevol, sinó que el converteixen en un Narcís, una flor blanca que representa el descans etern (dormir eternament). Aquest mite està relacionat amb el que nosaltres coneixem com el “Narcisisme” que és l’admiració excessiva i exagerada que té una persona envers ella mateixa. Parlant del poema de José Hierro, crec que té una relació molt gran ja que en aquest poema també es parla de la imatge que ofereix un mateix als altres i de que aquests “altres” es la mateixa persona que s’està contemplant a sí mateixa. També he de dir que la reflexió lligada al poema i al quadre de Dalí que ens va llançar en Jordi a classe és molt interessant: Quan nosaltres ens mirem al mirall, que veiem, la persona que volem ser o la persona que els altres volen que siguem?
Aquest quadre es pintat per Dalí, “ La metamorfosi de Narcís”. La metamorfosi del mite té lloc en aquest precís moment, ja que la imatge de Narcís es transforma sobtadament en la imatge d'una mà que sorgeix del seu propi reflex, aquesta mà sosté amb la punta dels dits un ou, una llavor, el bulb d'on neix el nou Narcís, la flor. Al costat, es pot observar l'escultura calcària de la mà, mà fòssil del aigua que sosté la flor oberta.
Es tracta d'una versió diferent de la imatge doble , és la mateixa imatge però successiva , repetitiva . Al • ludeix al mite de Narcís, qui es va enamorar de la seva pròpia imatge i va morir a l'intentar aconseguir-la. Narcís es troba a la vora de l'aigua amb el cap cap avall, perquè es converteixi en la mà fossilitzada del costat. Aquesta mà que vella, ossificada, sense vida, sense venes de la passió com les anteriors, sosté el bulb del Narcís del qual surt la flor.
Aquí, Narcís, a l'esquerra, simbolitza l'home que se li concedeix valor i bellesa vivint a la sola consideració de si mateix materialitzat pel fet que es mira el melic. En la pintura , Narcís es mostra abans i després de la seva metamorfosi i podem veure que per a Dalí la imatge de Narcís es transforma en una mà òssia que sorgeix del seu propi reflex. En efecte, la imatge de la dreta és la imatge d'un dit el color pàl • lid suggereix la lividesa de la mort , la qual sosté un ou d'au d'on brolla la flor homònima.
Aquesta transformació del cos representat en l'esquerra representa la vida i també la transformació en la mort i en la resurrecció simbolitzada per la flor . Així , l'artista posa de manifest el drama humà de l'amor, la mort altra vegada, i la transformació. Això és demostrat en un poema escrit per Dalí en què donava la seva versió del mite de Narcís, i per al es refereix al cicle de la mort , descomposició i del renaixement.
Aquest quadre va estar fet per el pintor, Salvador Dalí. Representa un mite conegut, el de Narcís, el mite ens explica que hi havia un noi, Narcís, que tenia una gran bellessa. Un dia passejant pel bosc es va aturar en un estany. Quan es va aturar es va veure reflectit en les aigues de l’estany i es va enamorar d’ell mateix, tant que va romandre allà i els deus van decidir convertir-lo en flor, perquè es pogues quedar observant-se per sempre.
Respecte a la imatge veiem que apareixen dues figures en contraposició que dividiexen el quadre en dues parts, la part fosca que és la part dreta del quadre on aparéix la figura de color blanc grisós i aparéix la flor en la que es va reencarnar Narcís, per tant, jo interpreto que la figura representa a Narcís que es queda contemplant-se a ell mateix en l’aigua del llac. Per una altra banda a la part esquerra veiem una figura molt semblant en colors més vius ataronjats i representa, des del meu punt de vista, el réflex de la figura de Narcís.
A més d’això he trobat buscant per Internet que Salvador Dalí va realitzar un altre cuadre relacionat també amb la mitologia clàssica. El cuadre s’anomena: “Leda atòmica” (1949) i representa el mite de Leda. Aquest mite explica que Leda era la filla del rei d’Etòlia anomenat Testi. Leda es va casar amb Tindàreu que al ser expulsat de Ladecemònia va demanar acolliment al Palau del rei Testi on es van conèixer. Segons explica la llegenda la nit que Tindàreu es va unir a Leda també es van unir Leda i Zeus en forma de cigne i van nèixer Càstor i Pòl•lux i Hèlena i Clitemnestra i de cada parell d’aquests un era mortal i l’altre inmortal.
Us deixo en aquest enllaç una imatge del cuadre: http://4.bp.blogspot.com/-xrWxZKFVFOY/URoWV0-x-6I/AAAAAAAAAL8/tIdW3pUkjoM/s1600/Leda+Atomica.jpg
Salvete tripulants! Aquest quadre és la metamorfosis de Narcís del pintor Salvador Dalí, que va fer l’any 1937. En la mitologia grega el mite de Narcís (Νάρκισσος), explica la historia d’un jove, del que tots s’enamoraven d’ell per la seva bellesa, però ell els rebutjava perquè creia que ningú era lo suficientment bell per donar-li el seu amor. La que més l’estimava era Eco, que al ser rebutjada cruelment per Narcís, Nèmesi (la deesa de la venjança) el va castigar: va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge, que estava reflectida a l’aigua de la font. Ell, que va ser incapaç de deixar de mirar-se, va acabar llençant-se a l’aigua on després va néixer una bella flor (un narcís), que fa honor al seu nom i a la memòria de Narcís. Penso que Dalí el que vol fer en aquest quadre es ensenyar el abans i el després del mite, és a dir, quan es va veure reflectit a l’aigua per primer cop i quan es va convertir en un narcís. A l’esquerra, representa l’home el que se li va concedir la gran bellesa (a demés té colors més vius que l’altre part del quadre); i a la dreta amb aquests colors pàl•lids simbolitza la mort, per això també hi ha la flor. A més, al dit hi ha unes formigues pujant que Dalí les utilitzava per indicar la mort. Jo crec que la mà ens indica que Narcís no podia deixar de mirar-se i no podia “escapar”. Totes les persones que hi ha al darrere, són aquelles que Narcís va rebutjar, ja que creia que ninguna era lo suficientment bella per estar amb ell. A mi aquest quadre personalment m’agrada molt, perquè és molt rica i s’en pot fer moltes interpretacions.
M'ha agradat molt això del doble significat del retrat de Salvador Dalí.
La veritat és que els seus retrats són molt originals i excèntrics.
Entrant en el tema, la història de Narcís és molt trista, ja que figura que és un noi que és molt guapo i un dia per veure aigua s'agenolla en un estany, i es veu ell mateix i s'enamora.
I a partir d'aquí es queda assegut contemplant-se sense mirar a cap altra cosa. Ni beu ni menja.
Van passant els dies fins que Narcís mor i com que en els Deus Narcís els hi fa pena decideixen transformar-lo en flor perquè es pugui contemplar.
Jo crec que aquest mite té molts significats però per mi, el més important és aquest:
De totes les versions del mite de Narcís, la més coneguda és la de les Metamorfosis d'Ovidi. Començaré resumint el mite de Narcís, tot i que ja sigui conegut per molts. Narcís era fill de la nimfa Liríope i del riu Cefís. En néixer, l'endeví Tirèsies va predir a la seva mare que el seu fill tindria una llarga vida. De jove, el bell Narcís fou objecte de desig de nombrosos joves d'ambdós sexes pel seu atractiu, però ell els rebutjà a tots. Entre els seus pretendents, la nimfa Eco, s'enamorà perdudament d’ell, però Narcís, no li va fer cas i, desesperada, es retirà a un lloc solitari on d'ella només en quedà la seva veu. Némesis, recollint la súplica d'una de les víctimes, aconsegueix que Narcís, en un dia calorós, passejant per un lloc on hi havia una font, que segons Ovidi era una font extremament clara, platejada, d'ones transparents, que ni els pastors, ni les cabres que pasturaven a la muntanya ni cap altre animal havien tocat mai: que cap ocell havia enterbolit, ni branca caiguda de l'arbre, estigui condemnat a enamorar-se de la seva imatge, reflectida en la font. I, enamorat perdudament d’ell mateix, es deixà mori, inclinat sobre la seva pròpia imatge. En el lloc de la seva mort nasqué una flor que portà el seu nom, Narcís. Aquesta és la descripció que fa Ovidi d'aquest lloc idíl•lic i solitari: un paratge gairebé verge i de difícil accés que ens remet immediatament a la naturalesa geològica del Cap de Creus. Un lloc on únicament es pot arribar per mar i un dels pocs llocs preservats de la nostra costa .
Si ens fixem en el paisatge de l'oli La metamorfosi de Narcís de Salvador Dalí, podem reconèixer aquesta textura típica de les roques de Cap de Creus present en l'obra de Dalí. Dalí publicà un poema amb el mateix títol que el quadre, a París l'any 1937, a Éditions Surréalistes, on manifestà que s'havia de llegir juntament amb l'observació del quadre, es tracta d'una espècie de recurs pedagògic del pintor. Aquest recurs és especialment significatiu, tenint en compte que aquest mite ha estat origen d'una àmplia iconografia, tant en pintura i escultura com en textos literaris. Analitzant el quadre, el personatge apareix a l'esquerra de la pintura, els seus contorns imprecisos es reflecteixen a l'aigua, amb el cap sobre el seu genoll, doblegant probablement per morir, a una banda, la doble imatge amb la transformació de narcís en una mà que conté un ou del qual sorgirà la flor homònima. Entre les dues imatges esmentades, es pot observar un grup de persones, a les quals el pintor anomena en el seu text els "heterosexuals" i que, segons ell, el formen un hindú, un català, un alemany, un rus, un americà, una dona sueca i una altra anglesa; serien els pretendents d'ambdós sexes que s'acosten a Narcís i que ell rebutja constantment. Quan el poema arriba a la seva fi, a la mort de Narcís, segons la versió d'Ovidi, la transformació en flor, en la versió de Dalí, apareix l'amor, Gala, que el salva d'aquest trist destí. És en l'estrofa final del poema on té lloc la metamorfosi a què es refereix el títol de l'obra: "Quan aquest cap s'esberli quan aquest cap esclati serà la flor, el nou Narcís, Gala, el meu narcís." En el quadre, l'artista posa de manifest el drama humà de l'amor, la mort i la transformació coneguda com "narcisisme". Salvador Dalí, en aquest oli, uneix la tradició clàssica de la mitologia grega amb les darreres investigacions de la ciència, en aquest cas, el psicoanàlisi, recorrent a un mite carregat de significats.
Aquesta obra va ser pintada pel famós Salvador Dalí i s’anomena “la metamorfosi de Narcís”.
En el quadre, l’artista posa en manifest el drama humà de l’amor, quan Narcís s’enamora d’ell mateix mirant-se en el reflex de l’aigua; la mort, acaba morint ja que queda contemplat per la seva imatge i no es mou; i la transformació, quan és converteix en la flor que creix vora l’aigua, que tots anomenem Narcís, a causa de hybris. En el quadre, no només ens hem de fixar en la mà i el cos de Narcís, hi ha molts altres factors importants. Per exemple, el gos que hi ha al costat de la mà. Aquest es podria fer referència al curtmetratge que Dalí va escriure al 1929, “Un chien adalou?”. Per una altre banda, també trobem un grup de persones, les quals, el pintor les anomena “heterosexuals” que són els pretendents de Narcís rebutjats.
El paisatge del quadre té un gran significat per Dalí. Hi apareix el Golf de Roses, el Cap de Creus, entre d’altres; no només ha influenciat físicament, sinó també simbòlicament i personalment.
Personalment, aquest quadre s’ha d’observar bé els petits detalls que té i sobretot analitzant-lo a la perfecció, ja que si busques informació sobre ell sobre cada figura té un significat diferent.
Salvete omnes! Trobo que aquest quadre de Dalí expressa molt clarament el mite del Narcís. Dalí va ser un gran pintor i sempre intentava transmetre tots els seus coneixements en l’àmbit mitològic, era conegut sobretot per fer quadres basats en el surrealisme. És un clar exemple en el que a més de ser un quadre és un text on explica el mite de Narcís, el qual es va enamorar de la seva pròpia imatge reflectida en un llac d’aigües cristal•lines i va morir a l’intentar voler-la aconseguir.
En el quadre observo una mà de pedra, freda i d’aspecte trist que representa a Narcís, i al costat una mà idèntica però d’un color daurat en que suposadament és com es deuria veure Narcís reflectit al llac: radiant, oposat i desitjable.
El poema parla de Narcís quan es veu reflectit al llac. Hi ha una frase del poema que diu: “què pensarà aquella persona que ens està contemplant”. Trobo que és un poema amb molt significat i que al parlar del nostre reflex com una altre persona li dóna un encant.
Salvete! Aquest quadre pintat per Salvador Dalí que es nomena La Metamorfosis de Narcís em fa reflexionar sobre la importància que es donen les persones sobre el seu aspecte físic fins a punts que es creuen el centre del univers però no miren el seu reflex per veure com son realment. Crec que el que li va passar a Narcís d'aquí un temps li succeirà a tothom si seguim com ara i que la nostre mentalitat sobre la importància de l’aspecte físic te que millorar. Valete!
Salvete omnes! Aquest quadre de Dalí crec que reflexa clarament el mite de Narcís.Crec que ho aconsegueix a la perfecció perque encofa clarament el mite al centre del quadre donanli la maxima importancia. El poema descriu a la perfexio el mite, sobretot quan diu "que pensará de mí la imagen que me contempla.". Aquesta frase ho esplica quasi bé tot, perquè una imatge no pot pensar, una imatge nomes et diu com ets fisicament. Valete!
Salvete tripulants! Alguien me mira. Alguien espera. El viento amansa el agua del estanque. Pienso en lo que pensará de mí la imagen que me contempla. Egoisme, egocentrisme, ego... Mare meva! Em meravella que puguem connectar tot un seguit de paraules, llatinismes, imatges, mites... És així realment que te n’adones de la riquesa del llatí i de tot el món clàssic al qual fem referència en molts dels moments de la nostra vida i ni ens n’adonem o ni ho sabem. Ho ignorem. Però quan realment te n’adones i entres en aquest món, sents una gran gratitud de saber el per què de les coses i el més enllà de les coses. Aquest quadre fa referència a les Metamorfosis d'Ovidi, el mite de Narcís, l'autor és Salvador Dalí que interpreta a Narcís assegut a la vora de l’aigua observant el seu propi reflex. A partir d’aquí i abans de tot això hi hauria la història que molts de vosaltres esmenteu i en Jordi ens va explicar. Jo ja no ho faré perquè tot plegat em sembla molt repetitiu i crec que tots coneixem la història prou bé ja. Mirant bé el quadre acabo veient com Narcís s’acaba podrint allà a la vora del mar observant-se. Es podreix ell sol, amb el seu excés d’orgull, autoestima i egocentrisme, i l’únic que aconsegueix és tancar-se en ell mateix per acabar-se destruint i morint com a persona. Això del “narcisisme”, ens acompanya dia rere dia. Sigui per nosaltres mateixos i els nostres possibles excessos de tot allò que ens pot arribar fer narcisistes, o bé per la gent que ens envolta, també amb possibles excessos i que a vegades acabem per no suportar. Sigui com sigui, aquests mites, aquests relats, ens ajuden a fer veure el mal que ens podem fer i que podem fer sent d’aquesta manera, i és una bona manera d’entendre-ho i de fer-ho visible. A través del quadre de Dalí podem adonar-nos de tot això i canviar per ser cada dia una mica millors. Valete!
Salvete companys! Aquest quadre va ser pintat per el pintor Salvador Dalí i em sembla que expressa molt bé la historia de Narcis ja que es pot veure un troç de la història (quan Narcís s'apropa a la vora del riu a veure aigua i es veu reflexat i no pot parar de mirar-se perquè s'ha enamorat d'ell mateix). En aquest quadre es pot veure que en molts quadres o en molts llocs es poden veure mites i històries i també veiem com la gent també s'interesa per aquests temes i ho poden reflexar d'alguna manera i en aquest cas també parla de l'amor. M'ha agradat escoltar i apendre aquesta història i veure que molts mites s'amaguen darrere algunes obres. Valete!
Salvete omnes! Aquest quadre és molt interessant perquè parla del mite de Narcís, un heroi que estava enamorat d'ell mateix i això el va portar a la mort ja que es va quedar mirant-se al reflex del riu, va mirar-se tanta estona que al final s'ofega. M'agrada aquest mite perque t'ensenya que no has de ser el melic del món! Valete!
M'ha agradat molt aquesta entrada. Sembla que no però ens parla d'un mite molt interessant i bastant actual dia a dia. El mite ens parla de Narcís, un noi amb molta bellesa exterior, que va ignorar a tot el seu entorn i es va enamorar del seu propi reflex. Deixant a totes les noies que estaven realment enamorades d'ell.
Aquest mite ens pot ensenyar varies coses, pro principalment i com a més important ens ensenya que no t'has de creure el melic del món.
Hi ha altres mites molt importants que ens fan reflexionar sobre el dia a dia i personalment penso que podem arribar a aprendre molt amb mites com aquests.
Salvete! Aquest magnífic quadre tracta del mite de Narcís. Trobo que és molt interessant, ja que es pot reflectir en moltes persones (per no dir totes) de lèpoca actual. Ja s'entén que quan dic això em refereixo que pot passar exactament el que li passa a Narcís en el mite, però a petita escala. El significat és el mateix. Com cada mite, aquest ens ensenya els valors de la vida i podem aprendre que enamorar-se d'un mateix és el pitjor que et opt passar, ja que et vas tancant amb tu mateix i t'acabes destruint la vida. Gràcies a aquests mites ens adonem de petits detalls, que en realitat poden significar molt, i els podem aplicar a la vida real i així millorar-ne el dia dia. Valete!
Salvete tripulants!!! Com ja ha dit molta gent, aquest quadre s'anomena "La metamorfosis d'Ovidi," inspirat en el mite de Narcís, del pintor Salvador Dalí, pintat l’any 1937. Aquest mite ens explica la historia d'un Jove, Narcís, que es creia superior a la resta de mortals pel seu meravellós físic, així que els deus el van castigar fent que s'enamores d'ell mateix en veure's reflectit en un llac i consumit pel seu amor va morir transformant'se amb un narcís. Aquest quadre explica la historia de Narcís des de la visió del pintor surrealista, Salvador Dalí. En primer plano veiem dues figures molt semblants, una d'un home i a al costat una ma que agafa un ou del qual hi surt una flor, un narcís. Veiem que la silueta de l'home i la de la ma són molt semblants, això ens fa pensar que es tracta del mateix, l'un abans de la metamorfosi li l'altre després. En la figura de la ma, veiem que hi pugen unes formigues, per dalí les formigues simbolitzen la mort. És curiós de veure el fet de que, per més que passin els anys, seguim iguals que sempre, amb els mateixos defectes, però amb la diferencia que ara tenim l'experiència dels que ho van deixar escrit, però tot i això els ignorem i tornem a caure en els mateixos errors.La veritat és que aquest quadre fa pensar en si val la pena pensar tant el l'espectre de les persones, al cap i a la fi el que ens fa ser millors persones és l'interior.
34 comentaris:
Salvete tripulants!
Aquesta pintura dibuixada sobre llenç o tela, porta de títol La Metamorfosis de Narcís, que només pel nom es pot deduir que aquest quadre ens explica encara que sigui amb pintura, la metamorfosis de Narcís, primer com ell es mira al riu i veu el seu reflexe i seguidament la ma que sosté la flor nomenada Narcís que creix a la vora del riu.
L'autor d'aquesta obra va ser un pintor del segle XX que tots coneixem, el Salvador Dalí.
Valete tripulants!
Salvete tripulants!
Aquest quadre fa referència a les Metamorfosis d'Ovidi, el mite de Narcís, l'autor és Salvador Dalí i interpreta a Narcís assegut a la vora d'un llac, mirant-se la panxa o bé mirant el seu propi reflexe a través de l'aigua, a la part esquerra del quadre.
La imatge de la dreta ens mostra una mà pàlida, sense vivesa respecte a l' interpretació de Narcís, aquesta mà significa la mort, la qual sosté un ou i es veu el creixement d'una flor, la flor de Narcís. Les formigues que apareixen a la mà poden ser símbol de mort. Al costat de Narcís trobem sis o set éssers que són rebutjats per ell.
És una obra de fàcil reconeixement gràcies a símbols que el surrealista utilitza en la majoria de les seves obres, com l'ou que és sostingut per la mà.
Pel que fa el poema de José Hierro, en els dos últims versos: "Pienso en lo que pensará de mí la imagen que me contempla", és a dir, ens explica bàsicament el que el propi Narcis pensa d'ell mateix.
En la mitologia grega , Narcís era un jove molt bell . Les donzelles s'enamoraven de Narcís, mes ell les rebutjava . Entre les joves ferides pel seu amor estava la nimfa Eco , qui havia disgustat a Hera i per això aquesta l'havia condemnat a repetir les últimes paraules d'allò que se li digués . Eco va ser, per tant , incapaç de parlar-li a Narcís del seu amor , però un dia , quan ell estava caminant pel bosc , va acabar apartant-se dels seus companys . Quan ell va preguntar « Hi ha algú aquí ? » , Eco va respondre : «Aquí , aquí» . Incapaç de veure-la oculta entre els arbres , Narcís li va cridar: « Vine ! » . Després de respondre : « Vine » , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts . Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor , de manera que la nimfa , desolada , es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu . Per castigar Narcís pel seu envaniment , Nèmesi , la deessa de la venjança , va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en una font . En una contemplació absorta , incapaç d'apartar de la seva imatge , va acabar llançant-se a les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut , va créixer una bella flor , que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
Segons Dalí , es el primer poema i el primer quadre obtinguts totalment mitjançant l'aplicació integral del seu mètode paranoic-crític . Aquest recurs és especialment significatiu , si analitzem el tema de Narcís, tenint en compte que aquest mite ha estat origen d'una àmplia iconografia tant en pintura i escultura com en textos literaris .
En el text , Dalí recomana que el quadre es contempli en un estat de "fixació distreta " gràcies al qual la figura de Narcís desapareixerà gradualment . El personatge apareix a l'esquerra del quadre , els seus contorns imprecisos es reflecteixen a l'aigua , amb el cap sobre el seu genoll , doblegant probablement per morir , a una banda, la doble imatge amb la transformació de narcís en una mà que conté un ou del qual sorgirà la flor homònima .
Entre les dues imatges esmentades , es pot observar un grup de persones , a les quals el pintor anomena en el seu text els " heterosexuals " i que segons ell el formen un hindú , un català , un alemany , un rus , un americà , una dona sueca i una altra anglesa ; serien els pretendents d'ambdós sexes que s'acosten a Narcís i que ell rebutja sistemàticament .
El quadre correspon a la metamorfosi de Narcís de Salvador Dalí que va acompanyat d'uns versos també escrits per Dalí. Llavors el quadre consisteix en el mite de Narcís. Segons la versió d'Ovidi, comenta la història d'un jove que s'enamora d'ell mateix mirant el reflexe del seu sostre a través d'un llac, queda tan fascinat per la seva bellesa que es llença a l'aigua i mor ofegat. Tot prové d'un càstig que l'imposa Nèmesis, deesa de la venjança, castiga a Narcís per la seva prepotència. Aquest fet fa referència a "hybris".
Llavors a partir d'aquesta versió, Dalí proposa el seu punt de vista mitjançant la pintura i el poema amb el seu punt de vista surrealista.
Dalí presenta símbols característics d'ell que pretenen fer entendre tot el mite de Narcís. Podem observar la forma humana de color groc que representa Narcís veient el seu reflexe en l'aigua. En el seu costat observem un possible símbol de la mort de Narcís, que és l'ou que, en el qual, neix la flor de Narcís, que és la flor que neix després de que aquest mori ofegat en l'aigua. La mà blanquinosa que subjecta el símbol de la mort conté formigues que per Dalí és un símbol de mort.
Pel que fan els versos de José Hierro podem destacar la última part que fa referència al mite de Narcís. En la meva opinió crec que és el que pot pensar Narcís en el moment que no pot deixar de mirar la seva cara enmirallada en el llac.
Aquesta obra es titula '' La metamorfosi de Narcís'' esta elaborada pel pintor català anomenat Salvador Dalí.
Aquesta metamorfosi va ser creada per Ovidi.
Narcís va néixer de la unió entre la nimfa ''Liríope'' i el riu ''Cefiso''. Ell era un jove d'una gran bellesa, totes les noies s'enamoraven d'ell, però ell les rebutjava.
Entre les seves pretendentes estava Eco que es va enamorar bojament d'ell, però ell no li feia gens de cas.
Némesis consolant les víctimes, va aconseguir que Narcís s'apropés al riu i contemplés la seva imatge, immediatament es va enamorar del seu reflex en l'aigua cristal·lina. Ell va intentar moure's però no va poder, va morir inclinat sobre la seva pròpia imatge. D'aquesta mort tràgica va néixer una flor anomenada Narcís.
Aquest quadre reprodueix la naturalesa enfocada amb la vida i la mort representada per un ou.
En primer lloc es poden observar dues figures més rellevants, són les dues mans que aguanten un ou. La mà d'un color càlid està més destacada, ens indica el reflex de Narcís en l'aigua, és a dir, la seva vida que es va enfonsant per crear una de nova. La mà d'un color més fred representa la creació d'un nou ésser nou anomenat Narcís mostrat en una flor tan bella com ell. Al costat de la mà més propera es pot observar un gos prim.
Més endarrere, s'observa un grup de persones que estan ballant en ofrena a la nova vida de Narcís. A la part dreta del quadre es pot veure una taula d'escacs on es mostra una figura, en què la seva posició representa la victòria de la partida. Aquesta figura ens indica el joc fràgil entre la vida i la mort.
Al final, es veu una superposició de muntanyes que ens indica una continuació, és a dir, que hi ha un espai per descobrir.
Salve tripulants !
Aquí us deixo el meu comentari sobre la imatge de la metamorfosi
La metamorfosi que surt en la imatge, és el mite de la metamorfosi de Narcís.
El qual explica que Narcís, al veure’s reflectit en l’aigua, es va enamorar de sí mateix, i va morir al intentar arribar a la imatge. I del cos petrificat de Narcís va néixer una flor, el qual li van donar el nom de Narcís.
I Dalí el que representa en la seva obra és aquest mite.
Es pot deduir que és el mite de Narcís per la doble imatge on surten dos figures iguals però que no volen representar el mateix. Ja que la figura de l’esquerra representa el moment en que Narcís es veu reflectit i la figura de la dreta representa el moment on neix la flor de Narcís.
I m’he fixat que dins l’obra surten elements, personatges (com les formigues, les persones del fons, la taula d’escacs, etc.) i més coses, que en el mite no hi surten. I el que jo he interpretat, és que Dalí ha representat el mite, diguemne, amb el seu propi estil.
Salve tripulants!
És la metamorfosis de Narcís, una obra de Salvador Dalí.
Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech va ser un pintor, decorador, i escriptor empordanès, uns dels màxims representants del surrealisme. La tècnica pictòrica de Dalí es caracteritzava per un dibuix meticulós, una minuciositat gairebé fotogràfica dels detalls, utilitzava colors molt brillats i lluminós.
Aquesta obra està relacionada amb el mite de Narcís i Eco. Narcís és el fill de Cefis (nimfa) i de Liríope (déu del riu). El famós Tirèsias que era un endeví cec Tebes, va predir que el jove viuria molts anys, sempre que no es veiés a si mateix. Narcís era un jove de gran bellesa del qual cridava l’atenció de les noies i els nois i l’enveja d’alguns nois. Narcís rebutjava els encants dels altres.
Una nimfa anomenat Eco, es va enamorar d’ell, la qual Hera no li va agrada i decideix castigar-la, el càstig era repetir les últimes paraules de tot allò que deia. Un dia mentre Narcís caminava pel bosc, es va perdre. Es va trobar amb Eco i aquesta l’abraça, però Narcís es nega a acceptar el seu amor. Narcís rep un càstig de la deessa de la venjança, Nèmesi. Va fer que Narcís s’enamorés de la seva pròpia imatge.
Fins que un dia mentre Narcís descansava davant d’un llac va viure el seu propi rostre a l’aigua i es va enamorar del seu rostre, va intentar besar-ho, però l’aigua es movia i el rostre es deformava, fins que es cau i es mor. Al lloc on mor Narcís neix una flor bellíssima, el Narcís.
Aquesta obra de del Salvador Dalí, podem veure dues figures iguals, però diferents, que actuen com a reflexos . Narcís es mostra abans i després de la seva metamorfosi i podem veure que per Dalí la imatge de Narcís es transforma en una mà òssia que sorgeix del seu propi reflex. En aquesta pintura Narcís es troba a la vora de l’aigua amb el cap cap avall mirant el llac. Podem deduir que és el mite de Narcís i Eco per el títol de l’obra i alguns elements com el flor, i el llac.
Aquesta obra d’art és la Metamorfosi de Narcís, pintada per el gran Salvador Dalí a l’oli sobre un llenç. Va acabar aquesta pintura l’any 1937 durant el seu retorn a París desprès de l’exili als Estats Units.
Segons la mitologia grega, Narcís es va enamorar del seu propi reflex. Incapaç d’intentar trobar una altre persona tant perfecta com ell, va decidir romandre on era i no deixar de mirar-se, així doncs, els déus el van immortalitzar com una flor.
La pintura mostra a Narcís assegut a un llac, mirant cap avall. Al costat, la mateixa figura però, aquest cop, de pedra. S’hi aprecia una mà que sosté un ou del que Narcís creix. Altres vegades, l’ou s’ha utilitzat com a símbol de la sexualitat en altres obres de Dalí, i més que un ou, fa referència a una llavor.
Hi ha altres elements com les formigues, que sovint apareixen en moltes obres de Dalí, persones nues a l’horitzó i més a la dreta, trobem altre vegada a Narcís al fons, nu.
Com també s’ha fet referència a la poesía de José Hierro sobre Hiperió, faig una breu introducció seva:
En la mitologia clàssica, Hiperió (el que viu a dalt / mira des de dalt) és un tità, fill de Gea la Terra i Urà el Cel i germà de Tea la Deessa de la vista. És considerat el Déu de l’observació.
Segons Hesíode, es va casar amb Tea i van tenir tres fills. Helios el Sol, Selene la Lluna i Eos l’Aurora; els tres tenien una bellesa i una virtut extraordinària, fet que va provocar l’enveja d’altres titans. Així doncs, els titans van decidir matar a Hiperió i ofegar als seus fills.
Es diu que Hiperió va ser el primer en entendre, gràcies a la seva observació, el moviment del Sol, la Lluna i les estrelles.
En els cultes grecs, Hiperió hi apareix mínimament; ell és un dels dotze titans.
SALVE!
Aquest quadre i l'estrofa del poema de José Hierro parlen sobre el mite de Narcís.
Va ser un jove molt bell i guapo. Totes les noies s'enamoraven d'ell, però, aquest, les rebutjava.
Una de les que va rebutjar és Eco, que volia confessar-li el seu amor però alhora es sentia incapáç de fer-ho.
Un dia es va omplir de valor, i va aconseguir dir-li, amb l'esperança que ell sentís el mateix, però no va ser així, no creia que ella estigués a la seva altura. Eco, que només el necessitava a ell, es va amagar en una cova i va plorar i plorar i es va consumir allà fins que només va quedar la seva veu. Nèmesis, la deessa de la venjança, va fer que Narcís s'enamorés de la seva pròpia imatge reflexada en un llac. Es va quedar sorprés per aquella bellesa, no volia deixar de contemplar-se, fins a tal punt que no podia moure's, i va morir allà amb el seu "estimat".
Del lloc on abans es trobava el seu cos sense vida va néixer una bella flor en memòria d'ell. El Narcís.
Salvete tripulants!
La metamorfosi que es mostra en la imatge és la de Narcís. El mite explica que Narcís era un noi molt atractiu gairebé per tothom, però ell no volia tenir relacions. Sempre era al bosc caçant fins que un dia el va veure la nimfa Eco i ella es va enamorar a l’instant. Va intentar apropar-se a ell però ell no volia estar amb ningú i la va rebutjar. Fent que “desaparegués” i Eco va desitjar que ell estimés pero que no tingués a ningú per estimar i una deesa li va complir el desig. I Narcís en veure el seu reflex al riu, s’enamora d’ell mateix, i queda tant admirat que es queda allà paralitzat per sempre.
El quadre és de Salvador Dalí i es diu Metamorfosi de Narcís. Es tracta d’una imatge doble, perquè és la mateixa imatge però repetida. Narcís és a la vora de l’aigua amb el cap cap a baix convertint-se després en la mà del costat, que és d’on neix la flor del narcís. També es pot veure en el quadre un grup de persones que podrien ser els pretendents que té Narcís però que ell rebutja sempre. Per mi el quadre tracta sobre l’amor en un sentit dramàtic, la mort i sobre el “narcisisme”.
Valete!
Salvete tripulants!
La història de Narcís m'ha agradat molt. Penso que és molt interessant veure-li el seu rerefons i trobar el seu significat més enllà de la tonteria "com s'ha pogut enamorar de ell mateix?"
M’ha sorprès com a partir d’aquest mite s’ha desarrollat tota la idea del narcisisme. I realment m’he donat compte de tota la cultura que se’n pot treure d’aquestes històries.
Segons el meu parer, el quadre de Salvador Dalí, titulat "la metamorfosis de Narcís" ha estat capaç de captar molt bé aquesta mite grec. Els seus quadres sempre solen ser un tant excèntrics i per això em resulten una mica estranys, però això no treu que sigui un bon quadre.
En quant a el poema de José Hierro, interpreto que són els pensaments de Narcís al veure la seva bellesa. Em crida la atenció quan diu:
“Pienso en lo que pensará de mí la imagen que me contempla”. Realment allà s’expressa fins a quin punt estava enamorat de la seva imatge. Crec que es demostrà molt bé sobretot perquè es pregunta el que pensarà l’altre de ell, que es una cosa que un es sol preguntar al estar enamorat.
Vale omnes!
Salvete omnes!
Aquest quadre de Salvador Dalí, 'La metamorfosis de Narcís'. Es una obra que ens reflecteix el mite de Narcís.
Narcís era una persona que tenia molta bellesa, però que degut això només s'estima a si mateix. Un dia quan passejava per un estany s'hi va veure reflectit i no va poder deixar de mirar-se, ja que havia arribat al punt d'enamorar-se de si mateix. Van anar passant els dies fins que va acabar morint.
En el nostre planeta hi han moltes persones que es creuen el centre del món, però no saben que poden acabar com Narcís, persones com ell poc a poc es van consumint, ja que sol es centren en si mateixos i no deixen que les altres persones els ajudin o es relacionin amb ells. Com diuen els versos de Jose Hierro, pensen el que pensarà l' imatge que els contempla, es a dir, ells mateixos.
Valete!
Salve tripulants,
Tot observant aquest quadre, i sobretot llegint el vers de José Hierro, crec que se'ns planteja una bonica paradoxa: "què pensarà de mi la imatge que em contempla". Una situació relativament freqüent en el dia a dia de les persones. Quants no s'han mirat al mirall i s'han plantejat aquesta mateixa pregunta? Bé, i si no se l'han fet, segur que es pregunten què pensen d'ells tots aquells que els envolten. Potser, tots hauríem d'aprendre una mica del mite de Narcís i, d'aquesta manera, saber prioritzar allò que realment és més important.
Vale!
Salve tripulants! El primer cop que vaig veure el quadre vaig deduir instintivament que era del famós pintor, Dalí. Ja que el surrealisme era l'avantguarda que majoritariament utilitzava, sinó sempre es pot comprovar mirant la seva extenSalve tripulants!
sa majoria d'obres d'art. Esta clar que el quadre és anomenat Metamorfosis, ja que com l'entrada ho diu, també ens podem fer a l'idea de la perspectiva surrealista que n'hi ha dins l'obra. Dalí va dibuixar el famós quadre amb un significat molt simbolitzat, està clar que si ensenyem a una persona qualsevol sense ninguna explicació, anomenació...de la mitologia grega no sabrà exactament perquè el pintor va dibuixar dues imatges repetides amb diferents aspectes. Precisament és aquí, on es veu clarament un mite molt conegut i que fins i tot segueix tenint un significat que perdura durant algunes i peculiars persones. El mite, és el de Narcís; Narcís era un jove amb una bellesa descomunal que va rebutjar a Eco una nimfa la qual es va enamorar perdudament d'ell. I com a càstig d'aquest rebuig Afrodita va fer que el jove s'enamores de si mateix, provocant que si mateix no pogués acceptar-lo com ell volia, l'imatge del bell jove era reflectada en un llac on Narcís es contemplava dia tras dia fins que un final tràgic va acabar amb la seva vida; es va caure i va morir ofegat, altres llegendes diuen que aquest es va quedar dormit fins que es va morir. I com a símbol d'ell va nèixer la flor anomenada Narcís. És una història tràgica pero amb un significat que la fa especial, intrigant...per diversa gent; com per exemple per Dalí, el qual va acabar dibuixant un quadre en memoria d'ell. Però es veritat que ens preguntem perquè el jove surt representat de dues maneres diferents i perquè un té un aspecte més tenebrós, més fosc...que l'altre. En efecte, aquí Narcís surt representat ens dos àmbits l'abans i el després de la seva metamorfosis; a la dreta es pot interpretar com el color pàlid, l'ou i la flor, Narcís; representa la seva mort, ja que la blancura, d'un rostre pàlid, l'ou com a símbol de naixement de la flor Narcís, t'ajuda a fer-te una imatge de la seva ressurreció i a més a més la posició en la que està ja ens indica que és ell però des de unaltre vida. I a l'esquerra és contempla el cos amb la mateixa posició que he mencionat abans, i amb una aire més melencoliòs, sincerament diria que la seva imatge surt des de aquest àmbit perquè està representat durant els dias que contemplava el seu reflexe i veia com no el corresponia com ell desitjava i per això els colors es tornen més apagats, més foscos... fins i tot el paisatge que surt darrere seu dona un aspecte místic diferenciat al de la dreta. Finalment crec que... i dono la meva opinió, penso que és un quadre que sense l'ajuda de la mitologia no pots saber realment el seu significat, com molts més quadres. També ens ajuden els poemes com el que és mencionat l'imatge de l'obra; on José Sierro en tant curtes oracions dona un significat i una explicació inmensa. Espero que una activitat com aquesta sigui molt més repetida ja que enlleçar imatges amb la mitologia sempre ha sigut molt interessant per mi i m'ha agradat molt. Ens veiem tripulants! Fins la pròxima! I sobretot Bones Festes!
Vale!
Salvete!!
Aquest quadre és molt interessant, perquè representa un rostre que esta enamorat del seu reflexa i no vol esta amb ningú. Això vol dir que aquella persona estava molt sola, apartada de la societat d’aquella època. Aquella persona quan vivia, tindria un buit dins seu.
Salvete!
Sens dubte, el contingut d'aquesta entrada fa referència al mite de Narcís. Dalí, a través de l'excentrisme que el caracteritza, ens mostra una representació relacionada amb aquest mite en aquest quadre titulat "La metamorfosi de Narcís".
Sorprèn veure com el missatge d'aquest mite ha arribat a les nostres vides, al qual anomenem Narcisisme.
Respecte al poema de José Hierro, jo en trec una lectura força peculiar:
Narcís es creu que la persona que està veient reflectida ( que no deixa de ser ell mateix ) té vida, i està fent el mateix que està fent ell ( observar-se mútuament ). L'inquieta el fet de no saber el que estarà pensant d'ell la imatge que el contempla.
Valete tripulants!
Savete!
El que veiem en aquesta entrada és un quadre que defineix l'matge de Narcís, que era un home que per dir-ho d'una manera ell es creia el més guapo i al final va acabar absorbense a ell mateix amb la mort
Salvete tipulants!
Aquest quadre va ser realitzat per en Salvador Dalí sota el nom de “La metamorfosi de Narcís”. Salvador Dalí va nèixer l’any 1904 a Figueres i va morir a la mateixa població vuitanta-quatre anys després, l’any 1989.
El mite de Narcís narra la història d’un noi jove d’una bellesa extraordinària que renuncia a tenir contacte amb els altres éssers humans, per tant, es tanca en si mateix. És una persona egocèntrica que té un concepte molt elevat de si mateix i està condemnat a morir sol.
El mite ens explica que Narcís camina pel bosc, s’atura a un estany per beure aigua i es quan llavors es veu reflectit a l’aigua; es contempla, perd el món de vista i no pot parar de mirar-se a si mateix i s’acaba enamorant de la seva persona. Passat un temps continua estan pendent sempre d’ell mateix i com que no menja ni viu acaba morint. Aleshores els déus intervenen, senten compassió i el transformen en una flor realitzant la metamorfosi. Però no és una flor qualsevol, sinó que el converteixen en un Narcís, una flor blanca que representa el descans etern (dormir eternament). Aquest mite està relacionat amb el que nosaltres coneixem com el “Narcisisme” que és l’admiració excessiva i exagerada que té una persona envers ella mateixa.
Parlant del poema de José Hierro, crec que té una relació molt gran ja que en aquest poema també es parla de la imatge que ofereix un mateix als altres i de que aquests “altres” es la mateixa persona que s’està contemplant a sí mateixa.
També he de dir que la reflexió lligada al poema i al quadre de Dalí que ens va llançar en Jordi a classe és molt interessant: Quan nosaltres ens mirem al mirall, que veiem, la persona que volem ser o la persona que els altres volen que siguem?
Valete omnes!
Mireia, teu és l'honor d'haver publicat el comentari 8.000. Feliciter!
Salvete!
Aquest quadre es pintat per Dalí, “ La metamorfosi de Narcís”. La metamorfosi del mite té lloc en aquest precís moment, ja que la imatge de Narcís es transforma sobtadament en la imatge d'una mà que sorgeix del seu propi reflex, aquesta mà sosté amb la punta dels dits un ou, una llavor, el bulb d'on neix el nou Narcís, la flor. Al costat, es pot observar l'escultura calcària de la mà, mà fòssil del aigua que sosté la flor oberta.
Es tracta d'una versió diferent de la imatge doble , és la mateixa imatge però successiva , repetitiva . Al • ludeix al mite de Narcís, qui es va enamorar de la seva pròpia imatge i va morir a l'intentar aconseguir-la. Narcís es troba a la vora de l'aigua amb el cap cap avall, perquè es converteixi en la mà fossilitzada del costat. Aquesta mà que vella, ossificada, sense vida, sense venes de la passió com les anteriors, sosté el bulb del Narcís del qual surt la flor.
Aquí, Narcís, a l'esquerra, simbolitza l'home que se li concedeix valor i bellesa vivint a la sola consideració de si mateix materialitzat pel fet que es mira el melic. En la pintura , Narcís es mostra abans i després de la seva metamorfosi i podem veure que per a Dalí la imatge de Narcís es transforma en una mà òssia que sorgeix del seu propi reflex. En efecte, la imatge de la dreta és la imatge d'un dit el color pàl • lid suggereix la lividesa de la mort , la qual sosté un ou d'au d'on brolla la flor homònima.
Aquesta transformació del cos representat en l'esquerra representa la vida i també la transformació en la mort i en la resurrecció simbolitzada per la flor . Així , l'artista posa de manifest el drama humà de l'amor, la mort altra vegada, i la transformació. Això és demostrat en un poema escrit per Dalí en què donava la seva versió del mite de Narcís, i per al es refereix al cicle de la mort , descomposició i del renaixement.
Vale!
Aquest quadre va estar fet per el pintor, Salvador Dalí.
Representa un mite conegut, el de Narcís, el mite ens explica que hi havia un noi, Narcís, que tenia una gran bellessa. Un dia passejant pel bosc es va aturar en un estany. Quan es va aturar es va veure reflectit en les aigues de l’estany i es va enamorar d’ell mateix, tant que va romandre allà i els deus van decidir convertir-lo en flor, perquè es pogues quedar observant-se per sempre.
Respecte a la imatge veiem que apareixen dues figures en contraposició que dividiexen el quadre en dues parts, la part fosca que és la part dreta del quadre on aparéix la figura de color blanc grisós i aparéix la flor en la que es va reencarnar Narcís, per tant, jo interpreto que la figura representa a Narcís que es queda contemplant-se a ell mateix en l’aigua del llac. Per una altra banda a la part esquerra veiem una figura molt semblant en colors més vius ataronjats i representa, des del meu punt de vista, el réflex de la figura de Narcís.
A més d’això he trobat buscant per Internet que Salvador Dalí va realitzar un altre cuadre relacionat també amb la mitologia clàssica. El cuadre s’anomena: “Leda atòmica” (1949) i representa el mite de Leda.
Aquest mite explica que Leda era la filla del rei d’Etòlia anomenat Testi. Leda es va casar amb Tindàreu que al ser expulsat de Ladecemònia va demanar acolliment al Palau del rei Testi on es van conèixer. Segons explica la llegenda la nit que Tindàreu es va unir a Leda també es van unir Leda i Zeus en forma de cigne i van nèixer Càstor i Pòl•lux i Hèlena i Clitemnestra i de cada parell d’aquests un era mortal i l’altre inmortal.
Us deixo en aquest enllaç una imatge del cuadre:
http://4.bp.blogspot.com/-xrWxZKFVFOY/URoWV0-x-6I/AAAAAAAAAL8/tIdW3pUkjoM/s1600/Leda+Atomica.jpg
Salvete tripulants!
Aquest quadre és la metamorfosis de Narcís del pintor Salvador Dalí, que va fer l’any 1937. En la mitologia grega el mite de Narcís (Νάρκισσος), explica la historia d’un jove, del que tots s’enamoraven d’ell per la seva bellesa, però ell els rebutjava perquè creia que ningú era lo suficientment bell per donar-li el seu amor. La que més l’estimava era Eco, que al ser rebutjada cruelment per Narcís, Nèmesi (la deesa de la venjança) el va castigar: va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge, que estava reflectida a l’aigua de la font. Ell, que va ser incapaç de deixar de mirar-se, va acabar llençant-se a l’aigua on després va néixer una bella flor (un narcís), que fa honor al seu nom i a la memòria de Narcís.
Penso que Dalí el que vol fer en aquest quadre es ensenyar el abans i el després del mite, és a dir, quan es va veure reflectit a l’aigua per primer cop i quan es va convertir en un narcís. A l’esquerra, representa l’home el que se li va concedir la gran bellesa (a demés té colors més vius que l’altre part del quadre); i a la dreta amb aquests colors pàl•lids simbolitza la mort, per això també hi ha la flor. A més, al dit hi ha unes formigues pujant que Dalí les utilitzava per indicar la mort.
Jo crec que la mà ens indica que Narcís no podia deixar de mirar-se i no podia “escapar”. Totes les persones que hi ha al darrere, són aquelles que Narcís va rebutjar, ja que creia que ninguna era lo suficientment bella per estar amb ell.
A mi aquest quadre personalment m’agrada molt, perquè és molt rica i s’en pot fer moltes interpretacions.
Salvete Omnes!
M'ha agradat molt això del doble significat del retrat de Salvador Dalí.
La veritat és que els seus retrats són molt originals i excèntrics.
Entrant en el tema, la història de Narcís és molt trista, ja que figura que és un noi que és molt guapo i un dia per veure aigua s'agenolla en un estany, i es veu ell mateix i s'enamora.
I a partir d'aquí es queda assegut contemplant-se sense mirar a cap altra cosa. Ni beu ni menja.
Van passant els dies fins que Narcís mor i com que en els Deus Narcís els hi fa pena decideixen transformar-lo en flor perquè es pugui contemplar.
Jo crec que aquest mite té molts significats però per mi, el més important és aquest:
L'egocentrisme sempre és dolent.
Valete!
Salve, tripulants!
De totes les versions del mite de Narcís, la més coneguda és la de les Metamorfosis d'Ovidi.
Començaré resumint el mite de Narcís, tot i que ja sigui conegut per molts.
Narcís era fill de la nimfa Liríope i del riu Cefís. En néixer, l'endeví Tirèsies va predir a la seva mare que el seu fill tindria una llarga vida.
De jove, el bell Narcís fou objecte de desig de nombrosos joves d'ambdós sexes pel seu atractiu, però ell els rebutjà a tots. Entre els seus pretendents, la nimfa Eco, s'enamorà perdudament d’ell, però Narcís, no li va fer cas i, desesperada, es retirà a un lloc solitari on d'ella només en quedà la seva veu.
Némesis, recollint la súplica d'una de les víctimes, aconsegueix que Narcís, en un dia calorós, passejant per un lloc on hi havia una font, que segons Ovidi era una font extremament clara, platejada, d'ones transparents, que ni els pastors, ni les cabres que pasturaven a la muntanya ni cap altre animal havien tocat mai: que cap ocell havia enterbolit, ni branca caiguda de l'arbre, estigui condemnat a enamorar-se de la seva imatge, reflectida en la font. I, enamorat perdudament d’ell mateix, es deixà mori, inclinat sobre la seva pròpia imatge. En el lloc de la seva mort nasqué una flor que portà el seu nom, Narcís.
Aquesta és la descripció que fa Ovidi d'aquest lloc idíl•lic i solitari: un paratge gairebé verge i de difícil accés que ens remet immediatament a la naturalesa geològica del Cap de Creus. Un lloc on únicament es pot arribar per mar i un dels pocs llocs preservats de la nostra costa .
Si ens fixem en el paisatge de l'oli La metamorfosi de Narcís de Salvador Dalí, podem reconèixer aquesta textura típica de les roques de Cap de Creus present en l'obra de Dalí.
Dalí publicà un poema amb el mateix títol que el quadre, a París l'any 1937, a Éditions Surréalistes, on manifestà que s'havia de llegir juntament amb l'observació del quadre, es tracta d'una espècie de recurs pedagògic del pintor.
Aquest recurs és especialment significatiu, tenint en compte que aquest mite ha estat origen d'una àmplia iconografia, tant en pintura i escultura com en textos literaris.
Analitzant el quadre, el personatge apareix a l'esquerra de la pintura, els seus contorns imprecisos es reflecteixen a l'aigua, amb el cap sobre el seu genoll, doblegant probablement per morir, a una banda, la doble imatge amb la transformació de narcís en una mà que conté un ou del qual sorgirà la flor homònima. Entre les dues imatges esmentades, es pot observar un grup de persones, a les quals el pintor anomena en el seu text els "heterosexuals" i que, segons ell, el formen un hindú, un català, un alemany, un rus, un americà, una dona sueca i una altra anglesa; serien els pretendents d'ambdós sexes que s'acosten a Narcís i que ell rebutja constantment.
Quan el poema arriba a la seva fi, a la mort de Narcís, segons la versió d'Ovidi, la transformació en flor, en la versió de Dalí, apareix l'amor, Gala, que el salva d'aquest trist destí. És en l'estrofa final del poema on té lloc la metamorfosi a què es refereix el títol de l'obra:
"Quan aquest cap s'esberli
quan aquest cap esclati
serà la flor,
el nou Narcís,
Gala,
el meu narcís."
En el quadre, l'artista posa de manifest el drama humà de l'amor, la mort i la transformació coneguda com "narcisisme".
Salvador Dalí, en aquest oli, uneix la tradició clàssica de la mitologia grega amb les darreres investigacions de la ciència, en aquest cas, el psicoanàlisi, recorrent a un mite carregat de significats.
Valete!
Aquesta obra va ser pintada pel famós Salvador Dalí i s’anomena “la metamorfosi de Narcís”.
En el quadre, l’artista posa en manifest el drama humà de l’amor, quan Narcís s’enamora d’ell mateix mirant-se en el reflex de l’aigua; la mort, acaba morint ja que queda contemplat per la seva imatge i no es mou; i la transformació, quan és converteix en la flor que creix vora l’aigua, que tots anomenem Narcís, a causa de hybris.
En el quadre, no només ens hem de fixar en la mà i el cos de Narcís, hi ha molts altres factors importants. Per exemple, el gos que hi ha al costat de la mà. Aquest es podria fer referència al curtmetratge que Dalí va escriure al 1929, “Un chien adalou?”. Per una altre banda, també trobem un grup de persones, les quals, el pintor les anomena “heterosexuals” que són els pretendents de Narcís rebutjats.
El paisatge del quadre té un gran significat per Dalí. Hi apareix el Golf de Roses, el Cap de Creus, entre d’altres; no només ha influenciat físicament, sinó també simbòlicament i personalment.
Personalment, aquest quadre s’ha d’observar bé els petits detalls que té i sobretot analitzant-lo a la perfecció, ja que si busques informació sobre ell sobre cada figura té un significat diferent.
Raquel.
Salvete omnes!
Trobo que aquest quadre de Dalí expressa molt clarament el mite del Narcís. Dalí va ser un gran pintor i sempre intentava transmetre tots els seus coneixements en l’àmbit mitològic, era conegut sobretot per fer quadres basats en el surrealisme. És un clar exemple en el que a més de ser un quadre és un text on explica el mite de Narcís, el qual es va enamorar de la seva pròpia imatge reflectida en un llac d’aigües cristal•lines i va morir a l’intentar voler-la aconseguir.
En el quadre observo una mà de pedra, freda i d’aspecte trist que representa a Narcís, i al costat una mà idèntica però d’un color daurat en que suposadament és com es deuria veure Narcís reflectit al llac: radiant, oposat i desitjable.
El poema parla de Narcís quan es veu reflectit al llac. Hi ha una frase del poema que diu: “què pensarà aquella persona que ens està contemplant”. Trobo que és un poema amb molt significat i que al parlar del nostre reflex com una altre persona li dóna un encant.
Vale!
Salvete!
Aquest quadre pintat per Salvador Dalí que es nomena La Metamorfosis de Narcís em fa reflexionar sobre la importància que es donen les persones sobre el seu aspecte físic fins a punts que es creuen el centre del univers però no miren el seu reflex per veure com son realment. Crec que el que li va passar a Narcís d'aquí un temps li succeirà a tothom si seguim com ara i que la nostre mentalitat sobre la importància de l’aspecte físic te que millorar.
Valete!
Salvete omnes!
Aquest quadre de Dalí crec que reflexa clarament el mite de Narcís.Crec que ho aconsegueix a la perfecció perque encofa clarament el mite al centre del quadre donanli la maxima importancia.
El poema descriu a la perfexio el mite, sobretot quan diu "que pensará de mí
la imagen que me contempla.". Aquesta frase ho esplica quasi bé tot, perquè una imatge no pot pensar, una imatge nomes et diu com ets fisicament.
Valete!
Salvete tripulants!
Alguien me mira. Alguien espera. El viento
amansa el agua del estanque. Pienso
en lo que pensará de mí
la imagen que me contempla.
Egoisme, egocentrisme, ego...
Mare meva! Em meravella que puguem connectar tot un seguit de paraules, llatinismes, imatges, mites... És així realment que te n’adones de la riquesa del llatí i de tot el món clàssic al qual fem referència en molts dels moments de la nostra vida i ni ens n’adonem o ni ho sabem. Ho ignorem. Però quan realment te n’adones i entres en aquest món, sents una gran gratitud de saber el per què de les coses i el més enllà de les coses.
Aquest quadre fa referència a les Metamorfosis d'Ovidi, el mite de Narcís, l'autor és Salvador Dalí que interpreta a Narcís assegut a la vora de l’aigua observant el seu propi reflex. A partir d’aquí i abans de tot això hi hauria la història que molts de vosaltres esmenteu i en Jordi ens va explicar. Jo ja no ho faré perquè tot plegat em sembla molt repetitiu i crec que tots coneixem la història prou bé ja.
Mirant bé el quadre acabo veient com Narcís s’acaba podrint allà a la vora del mar observant-se. Es podreix ell sol, amb el seu excés d’orgull, autoestima i egocentrisme, i l’únic que aconsegueix és tancar-se en ell mateix per acabar-se destruint i morint com a persona.
Això del “narcisisme”, ens acompanya dia rere dia. Sigui per nosaltres mateixos i els nostres possibles excessos de tot allò que ens pot arribar fer narcisistes, o bé per la gent que ens envolta, també amb possibles excessos i que a vegades acabem per no suportar.
Sigui com sigui, aquests mites, aquests relats, ens ajuden a fer veure el mal que ens podem fer i que podem fer sent d’aquesta manera, i és una bona manera d’entendre-ho i de fer-ho visible. A través del quadre de Dalí podem adonar-nos de tot això i canviar per ser cada dia una mica millors.
Valete!
Salvete companys!
Aquest quadre va ser pintat per el pintor Salvador Dalí i em sembla que expressa molt bé la historia de Narcis ja que es pot veure un troç de la història (quan Narcís s'apropa a la vora del riu a veure aigua i es veu reflexat i no pot parar de mirar-se perquè s'ha enamorat d'ell mateix). En aquest quadre es pot veure que en molts quadres o en molts llocs es poden veure mites i històries i també veiem com la gent també s'interesa per aquests temes i ho poden reflexar d'alguna manera i en aquest cas també parla de l'amor. M'ha agradat escoltar i apendre aquesta història i veure que molts mites s'amaguen darrere algunes obres.
Valete!
Salvete omnes!
Aquest quadre és molt interessant perquè parla del mite de Narcís, un heroi que estava enamorat d'ell mateix i això el va portar a la mort ja que es va quedar mirant-se al reflex del riu, va mirar-se tanta estona que al final s'ofega.
M'agrada aquest mite perque t'ensenya que no has de ser el melic del món!
Valete!
Salvete omnes!
M'ha agradat molt aquesta entrada. Sembla que no però ens parla d'un mite molt interessant i bastant actual dia a dia. El mite ens parla de Narcís, un noi amb molta bellesa exterior, que va ignorar a tot el seu entorn i es va enamorar del seu propi reflex. Deixant a totes les noies que estaven realment enamorades d'ell.
Aquest mite ens pot ensenyar varies coses, pro principalment i com a més important ens ensenya que no t'has de creure el melic del món.
Hi ha altres mites molt importants que ens fan reflexionar sobre el dia a dia i personalment penso que podem arribar a aprendre molt amb mites com aquests.
Valete tripulants!
Salvete!
Aquest magnífic quadre tracta del mite de Narcís. Trobo que és molt interessant, ja que es pot reflectir en moltes persones (per no dir totes) de lèpoca actual. Ja s'entén que quan dic això em refereixo que pot passar exactament el que li passa a Narcís en el mite, però a petita escala. El significat és el mateix.
Com cada mite, aquest ens ensenya els valors de la vida i podem aprendre que enamorar-se d'un mateix és el pitjor que et opt passar, ja que et vas tancant amb tu mateix i t'acabes destruint la vida.
Gràcies a aquests mites ens adonem de petits detalls, que en realitat poden significar molt, i els podem aplicar a la vida real i així millorar-ne el dia dia.
Valete!
Salvete tripulants!!!
Com ja ha dit molta gent, aquest quadre s'anomena "La metamorfosis d'Ovidi," inspirat en el mite de Narcís, del pintor Salvador Dalí, pintat l’any 1937.
Aquest mite ens explica la historia d'un Jove, Narcís, que es creia superior a la resta de mortals pel seu meravellós físic, així que els deus el van castigar fent que s'enamores d'ell mateix en veure's reflectit en un llac i consumit pel seu amor va morir transformant'se amb un narcís.
Aquest quadre explica la historia de Narcís des de la visió del pintor surrealista, Salvador Dalí. En primer plano veiem dues figures molt semblants, una d'un home i a al costat una ma que agafa un ou del qual hi surt una flor, un narcís. Veiem que la silueta de l'home i la de la ma són molt semblants, això ens fa pensar que es tracta del mateix, l'un abans de la metamorfosi li l'altre després. En la figura de la ma, veiem que hi pugen unes formigues, per dalí les formigues simbolitzen la mort.
És curiós de veure el fet de que, per més que passin els anys, seguim iguals que sempre, amb els mateixos defectes, però amb la diferencia que ara tenim l'experiència dels que ho van deixar escrit, però tot i això els ignorem i tornem a caure en els mateixos errors.La veritat és que aquest quadre fa pensar en si val la pena pensar tant el l'espectre de les persones, al cap i a la fi el que ens fa ser millors persones és l'interior.
Publica un comentari a l'entrada