El
passat novembre es va estrenar a la cartellera cinematogràfica la pel·licula Habemus Papam,
dirigida pel cineasta italià Nanni Moretti. La història
arrenca amb la mort d’ un Papa i amb la cerimònia que es duu a terme pel seu
funeral. Tanmateix, la pel·licula pren força a partir del conclave on els
cardenals han de consensuar l’elecció d´un nou pontífex. A la primera votació,
cada cardenal triarà a l’atzar qualsevol altre candidat, per així evitar ser
escollit. Això fa que s´alci cap al cel la fumata nera, la tradicional columna
de fum negre que surt de la Capella Sixtina del Vaticà després de la primera
ronda. Arribat el moment, més de la meitat del cos cardenalici es posarà
d’acord per votar un únic candidat i evitar, d´aquesta manera, ser
“l´afortunat”. La nova i definitiva elecció posa fi al conclave amb la coneguda
fumata
bianca, la fumerola blanca que va acompanyada per les paraules rituals
llatines habemus Papam!, és a dir, “tenim un nou Papa!” pronunciades des del
balcó de la Basílica de Sant Pere pel cardenal protodiaca. L´originalitat de la
pel·licula, d´una comicitat reflexiva que és present en totes les de Moretti, rau en el dilema que
aquesta tria li causarà al nou Papa. Angoixat, presa del pànic i de l´ansietat
per tanta responsabilitat, i després de provar-ho tot per desfer-se del nou
càrrec diví (fins i tot assistit per un psicoanalista!), aconsegueix fugir de
la Ciutat del Vaticà. Això és el que li fa veure que la felicitat no sempre és on
la busques, sinó on la trobes. Aquest home cercava la felicitat en l’Esglèsia i
creia haver-la trobat allà, però se n´ adona de la responsabilitat que comporta
el càrrec davant els seus fidels i això provoca que es replantegi el que realment
vol, una vida humil, apartada de l´opinió pública, que li permeti gaudir de les
petites coses que ens ofereix l’ anonimat. Si teniu oportunitat de veure-la,
passareu una bona estona i us farà pensar. Valete!
Meritxell
Masana
1r
Batxillerat