Bon dia, tripulants de l´Odisseu!
Seguint el fil de
l’entrada publicada fa uns dies per l’Helena i la Clàudia, avui nosaltres us presentem un extracte de la primera conferència a la qual vam assistir els humanistes de 2n el passat 23 de gener a l´espai de la Capella de la UB. La conferència, que portava per títol Les fonts escrites i la realitat
arqueològica a Catalunya, va anar a càrrec de la dra. Isabel Rodà, catedràtica d´Arqueologia de la UAB i directora de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). La dra. Rodà va donar molt d´èmfasi en la importància de
les fonts escrites i documentals clàssiques a l’hora de trobar o datar les restes arqueològiques i per il·lustrar-ho ens va posar
diversos exemples: el primer estava relacionat amb el temple d’ August a Tàrraco. Gràcies a les fonts
escrites de Plini el Vell o de l´historiador Tàcit, els arqueòlegs han pogut finalment revelar el lloc exacte on es
trobava l’emplaçament de l’antic temple desaparegut i consagrat al diví emperador. Fa pocs anys es va
descobrir que estava situat just al dessota de la catedral de Tarragona. Una demostració
molt clara de la utilitat d’aquests testimonis literaris. Sense ells és probable que hagués estat certament difícil trobar-ne les restes o, si més no, que les excavacions haguessin durat molt més temps.
Un altre exemple és
el de Bàrcino. De nou, i gràcies a les fonts escrites i documentals de què disposem,
podem conèixer com era la ciutat en el segle IV aC, la qual cosa ens ha permès
saber que hi havia 78 torres i dos aqüeductes, que s’han pogut localitzar. Fonts escrites també ens transmeten la importància que tenia Barcelona, la nostra ciutat, a l’època romana. A través de gravats recompostos com trencaclosques podem saber els títols honorífics que rebia la població: Augusta, Colònia, Júlia, Benaurada (Fauentia), ....
La primera part de
la conferència, però, la va dedicar a fer-nos conscients de la influència del món clàssic en la nostra societat a través d´exemples que de ben segur van despertar la curiositat de la majoria d´oients.
Abans d´escoltar la dra. Rodà, és possible que pocs de nosaltres sabéssim l´origen del logo de la coneguda marca de roba Lacoste, el famós cocodril. Ens va explicar que les
monedes romanes portaven gravats dibuixos i lletres, com les actuals, que detallaven el seu
origen. La moneda amb què va il·lustrar les seves explicacions, que pertanyia a la colònia romana de Nîmes (Nemausus) i que va ser encunyada després de la decisiva batalla d´Actium, l´any 31 aC, guanyada per August a les tropes de Marc Antoni durant la segona guerra civil, duia un cocodril representat. Per entendre la relació cal
saber que el fundador d’aquesta multinacional, el tennista Jean René Lacoste, estava molt vinculat a la ciutat francesa de Nîmes.
Tots aquests fets i
molts d’altres que malauradament no es van poder tractar en els gairebé quaranta-cinc minuts que va durar la conferència, però que hem pogut anar descobrint els últims tres anys a classe, ens fan veure que el món de
l’arqueologia ens permet interpretar d´on venim i ens regala els misteris del passat.
Després d´haver escoltat la dra. Rodà, ens preguntàvem si actualment hi ha
algun jaciment arqueològic en actiu que estigui treballant sobre el terreny per
buscar restes clàssiques i us ho volem demanar... ens voleu ajudar a localitzar-ne algun? al costat de casa, potser? al
vostre poble? de quin període històric? grec o romà? què s’hi ha trobat?
Fins aviat, companys
de travessa!
Francesc Giró
Guillem Fargas
2n Batxillerat
Guillem Fargas
2n Batxillerat
12 comentaris:
Bona diumenge a tots!!
Gràcies Jordi per publicar l'entrada. Com ja hem dit a l'entrada vàrem trobar la xerrada molt interessant i recomanable a tots els que fem clàssiques per ajudar a entendre aquesta relació amb el món actual.
Fins aviat!
Cesc
Hola a tothom!
Quina entrada més interessant Francesc! Sobretot m'ha agradat molt l'entusiasme amb què ens has volgut transmetre la importància de l'arqueologia en els nostres temps. I és que al contrari d'allò que, malauradament, la majoria pugui opinar, l'arqueologia és una de les ciències que millor ens pot apropar als misteris de l'història. Realment és apassionant poder saber com vivien o com pensaven persones tan distants a nosaltres en el temps però tan properes a la vegada. Però bé, què he de dir jo sinó això?
Un petó! Vale!!
Júlia, la nostra futura arqueòloga, quina il·lusió retrobar-te al Vaixell!! Gràcies pel teu comentari i ja saps que ens agradaria molt que un dia vinguessis a fer-nos una xerrada sobre aquesta professió tan important per a la preservació del nostre passat. Esto bene!
Felicitats al meus companys de segon sobre el gran món de l'arqueologia ,es un món increible i he fet una reserca l'origen del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguitats, els viatges a altres països i l'erudicció diletant. L'ampli interès cultural que va generar el Renaixement per conèixer les antiguitats clàssiques va provocar la profusió de descripcions del passat greco-romà (grans monuments, plaques epigràfiques, monedes, etc.). Un exemple fou el llibre que Lluís Ponç d'Icard va publicar a Lleida el 1572: Libro de las Grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona.
Però seria el segle XVIII, ja en els temps de la il·lustració, que es van emprendre les primeres excavacions: Cavanilles al penyal d'Ifac; l'arquebisbe de València a el Puig; Meranges a Empúries... De fet l'actual museu arqueològic de Tarragona va néixer de la col·lecció de l'arquebisbe de Tarragona Francesc Armanyà. La fundació de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1752 fou important per potenciar el fenomen.
Al segle XIX cuegen encara les maneres de fer del segle anterior, com exemplifica Joan Ramis Ramis quan publicava a Maó el 1818 Antigüedades célticas de la isla de Menorca, o Josep Salat que també publicava aquell mateix any el seu Tratado de monedas labradas en el Principado de Catalunya. La motivació era tant alta que la pròpia Junta de Comerç va promoure les primeres excavacions del temple romà de Barcelona. Molt bona reserca companys, gràcies per obrir-nos al món de l'arquelogia.
VALE!
De res Jordi, ja saps que ho tinc present i que m'encantaria!
Vale!
Doncs li posarem fil a l´agulla i concretarem la teva visita. Per cert, recordes l´entrada sobre la teva estada a Roma? Estem impacients... Una abraçada, Júlia.
Felicitats per la entrada, companys!
Crec que l’arqueologia és molt important per al nostre saber i que sovint és menyspreada o no se li atorga la importància que li correspon.
La falta de comprensió del present neix finalment de la ignorància del passat. Però, segurament, no és menys inútil esforçar-se per comprendre el passat si no se sap res del present.
Farà uns mesos vaig acabar el meu treball de recerca, el qual tracta dels orígens romans de “Els Prats de Rei”, un poble de l’Anoia, antigament del Municipium Sigarrensis.
Allà es van dur a terme unes excavacions entre els anys 1972 i 1975, iniciades per membres del G.R.A. SIGARRA (Grup de Recerques Arqueològiques Sigarra), un grup d’investigadors locals (format per Ramon Costa, Joan Rosas, Antoni Mª Saumell, Josep Saumell, Jordi Segura) i dirigit per Josep Castellà i Real (arqueòleg descendent de pradencs). Gràcies a aquests quatre anys d’excavacions ens van trobar restes ceràmics a la vila i van iniciar unes campanyes d’excavacions arqueològiques. El resultat va ser el descobriment d’un poblat ibèric, possiblement Iltirkes, i la confirmació de l’existència en el mateix lloc del municipi romà de Sigarra (Municipium Sigarrense).
Actualment és molt difícil fer un estudi arqueòlogic, ja que es necessiten certs permisos.
Finalment, crec que seria molt important que les tasques arqueològiques iniciades tinguessin continuació. Molt probablement es trobarien noves estructures urbanes que es podrien mantenir a la vista del públic, per tal que tothom pogués observar-les, i no com a Barcelona i altres indrets, on moltes estructures urbanes trobades s’han tapat de nou.
VALETE
Helena, ens has de fer una entrada sobre el teu Treball de Recerca que bé s´ho mereix. A més, el fet que sentimentalment estiguis vinculada amb aquestes excavacions la fa més especial, no et sembla? L´esperarem amb candeletes.
Salvete!
En primer lloc dir que després d'aquest magnífic comentari de l'Helena segur que m'hi quedaré lluny, ja que, com molt bé ha comentat el Jordi ens ha fet un breu resum del seu Treball de Recerca; felicitats Helena!
També, com no, m'agradaria felicitar els meus excel.lents companys de classe, en Guillem i en Cesc, pel treball que han elaborat de la xerrada que vàrem rebre a la UB. Va ser, aquesta també, una xerrada molt interessant en la que vam aprendre moltes coses, pero una d'elles i la que em va marcar més va ser l'origen de la marca de roba LACOSTE. On a l'entrada que han publicat podem veure imatges de la seva procedència i una explicació.
Valete!
Hola!
Realment, vaig trobar molt interessant les conferencies de la UB. No sabria dir quina de les dos em va agradar mes, perquè de les dos vaig poder aprendre moltes coses i veure que realment es molt important conèixer les troballes arqueològiques. Una cosa que em va sorprendre molt es la relació del símbol de la marca ''Lacoste'', com s'explica amb la entrada, amb unes monedes trobades a Nimes, on hi havia un cocodril.
Apart de això, va ser una sort poder anar a la universitat i veure el edifici. Es una sort poder fer sortides d'aquestes!
Valete!
Primer de tot, gràcies per publicar l'entrada.
Després només volia dir que va ser una xerrada molt interessant i diferent. La veritat és que jo m'ho vaig passar força bé escoltant la dra. Rodà i descobrint les curiositats que ens va ensenyar.
Vale!
Em sembla una entrada molt interessant!
M'agradat molt que feu una entrada de l’arqueologia crec que es un tema magnífic i felicito als meus companys de segon Francesc i Gillem perquè han fet un bon treball.
Valete
Publica un comentari a l'entrada