Aquest estiu vaig estar a França amb la meva família i durant l´estada vam aprofitar per visitar la ciutat de Narbonne, al sud-est del país gal. Allà vaig descobrir que aquesta bella ciutat de prop de 50.000 habitants va ser fundada l'any 118 a.C. pels romans, que van anomenar-la Colonia Narbo Martius . Està situada en una cruïlla de camins que segueixen la costa per on transitava la Via Domitia, el primer camí romà a la Gàl·lia que permetia connectar la península itàlica i Hispània. Amb el temps va esdevenir una ciutat important i va convertir-se en capital de la província de la Gallia Narbonensis. Fins i tot el 45 aC, Juli Cèsar hi va instal·lar els veterans de la Legio X. Com totes les ciutats, va tenir el seu moment de glòria. En el cas de Narbona, aquest va arribar durant el segle I dC degut a la seva activitat portuària i gràcies a la seva condició de port fluvial, emparat en les aigües de l´Atax (actual Aude). Un devastador incendi l´any 145, que va esfondrar-ne una part important, va marcar la seva lenta però inexorable decadència com a ciutat romana.
A partir de l´any 462 va formar part del regne visigot de Toulouse i posteriorment va ser ocupada pels musulmans procedents d'Espanya fins al 734. L' any 759, Narbonne va quedar definitivament integrada en territori francès.
Us he deixat unes imatges que vaig captar in situ amb el mòbil. Si pareu atenció, llegireu una inscripció al mur que fa referència a la xarxa viària que passava per la ciutat i que conserva gairebé intacta la seva construcció. En aquella mateixa plaça, hi vaig trobar un establiment de menjars que es deia Àgora. El món és ple de referents clàssics!
Parlant de vies …sabeu el nom d´alguna via principal romana a Hispània i per on passava? Quina era la tècnica de construcció d´una via romana? Valete!
Laura Guillén
2n Batxillerat
14 comentaris:
Hola!
Per començar moltes felicitats Laura per aquesta gran entrada, la trobo molt interesant!
La tècnica de construcció d'una via romana era molt complexa, ja que primer marcaven l'amplada del camí amb unes pedres i buidaven la terra del mig. Un cop fet això ho tornaven a omplir amb diverses capes de diferents tipus de pedres. Un cop enllestit aquest procés col·locaven unes lloses de de forma convexa per evitar bassalts.
Vale!
Hola a tothom!
Moltes felicitats Laura per l'entrada, espero que segueixis fent-ne de noves!
Pel que fa a les vies principals d'Hispània trobem la conegudissima Via Augusta, que comunicava Roma amb Gades, l'actual Cadis. Aquesta via anterirorment havia estat anomenada Via Hercula, pot ser perquè passava per Barcelona i aquesta segons la mitologia va ser fundada per Hèrcules? O potser no té res a veure?
Vale!
Gràcies, Júlia, per seguir col·laborant en el Vaixell. Espero que algun dia ens facis una visita per explicar-nos què tal et prova la Facultat d´Arqueologia.
Abans de fer una via, marcaven el terreny amb dues fileres de pedres. Aleshores buidaven la terra que hi quedaven mig i anaven omplint el forat amb capes de pedra,de grava de pedres triturades i per acabar ho recobrien tot amb blocs de pedra lleugerament corvats.
Via o antic camí de Parpers:
Està situat a Fons de Gallega (el Maresme). Es creu venia des d' Ausa (Vic).
Estava feta amb "opus caementicium" i feia uns sis metres.
L'opus caementicium és un nou sistema de construcció que estava basat en la barreja de cal, sorra, guixes i cascots amb pedres lleugeres com toba, puzzolana... i amb ella obtenien una massa plàstica però a la vegada molt sòlida. La feien servir per a construir bòvedes, cúpules...
A aquesta via també se la coneix com a via Sèrgia. Ja que és creu que el cònsol Manius Sergius va ser qui la va manar construir.
És una de les més antigues que van fer els romans, data del 120 a.C. al 110 a.C.
Aquesta via tenia petites vies que arribaven fins a Baetulo,Ilurdo, Blanda...
Es feia servir sobretot a nivell comercial i especialment en el transport del vi.
Salvete!
Després d’haver llegit una mica sobre el tema, aquí us en deixaré quatre pinzellades: Per construir una via romana, el primer que es feia era delimitar l’amplada de la via amb uns còdols o pedres ben grosses (l’amplada variava molt, depenent de la importància de la via, en general). Després es buidava la terra que quedava enmig dels còdols i el forat es tornava a omplir posant-hi diferents capes de pedres, amb una mida diferent a cada capa (primer de mitjanes (statumen), després de petites (rudus), tot seguit d’encara més petites (nucleus)...) fins que al final es col•locaven unes lloses grans (pavimentum) i feien la superfície lleugerament convexa (per tal d’evitar bassals). Aproximadament cada un quilòmetre i mig i col•locaven un mil•liari (pedra cilíndrica) per indicar la distància que es portava des del punt d’arribada o de sortida.
L’objectiu amb que es van construir les vies era per tal que els exèrcits poguessin anar més ràpid d’una banda a l’altra de l’Imperi (de fet el propi exèrcit era qui feia les vies), tot i que després va ser un gran benefici per el comerç. Intentaven que les vies fossin el més recte possible (construïen ponts, estructures de fusta...) per tal de guanyar el màxim de temps.
Una de les vies més importants va ser (i encara existeix el seu traçat) la via Augusta o Hercúlia que unia Itàlia amb Hispània. Passava per la costa de la Mediterrània fins arribar (passant per Acci) a la riba del Guadalquivir, a Andalusia. I a Hispània també va ser important la via de la Plata, que unia Asturica Augusta (Astorga) i Emerita Augusta (Mèrida), i d’allà a Italica i Hispalis. I després hi havia una gran xarxa de vies que unien gairebé tota Hispània entre ella i amb França i Itàlia.
A mi m’agradaria destacar la poa seguretat d’aquestes vies (que la gent havia d’anar amb grups i sovint acompanyats i protegits per guàrdies armats) ja que en aquella època hi havia molts bandits. A més a més, els viatges eren molt llargs i es trigava molt a arribar d’un lloc a un altre. Realment t’ho havies de pensar dues vegades abans de marxar. I voldria destacar, ja per acabar, que una altra vegada es demostra la nostra herència clàssica: els senyals per marcat la distància encara se segueixen utilitzant (encara que ara ja no siguin de pedra).
Valete!
Hola!
He trobat que les vies principal romanes de la península eren la via de la Plata, la de l'Atlàntic, la del Nord i per útlim, la via Hercúlea, més coneguda com via Augusta.
Aquesta última va ser la més important, amb una llargària de 2725 km. Es va construir la primera amb l'objectiu de comunicar Gades (Cadis), la ciutat més important, amb l'entrada als Pirineus.
Les vies romanes es construïen amb una estructura molt sòlida. Es començava marcant els marges amb dues fileres de pedres veritcals, més tard buidaven la terra d'entremig, i ho tornaven a omplir amb diverses capes de pedres(statumen), grava (rudus), pedres triturades(nucleus) i finalment ho cobrien amb lloses (pauimentum o summa crusta/ dorsum).
El traçat de les vies era projectat perquè s'adaptés al terreny i per aconseguir un itinerari més curt.
Hi havia tres tipus de vies romanes:
Les viae publicae( vies públiques), que eren les vies principals de l'Imperi i unien les ciutats més importants entre elles.
Les viae vicinales (vicus=poble gran). Aquestes partien de les anteriors i tenien la funció d'unir diveros pobles de la mateixa regió.
Per últim hi havia les viae privatae (vies privades) que unien les propietats amb les altres dues vies.
També he trobat que van ser un element clau per al desenvolupament de l'imperi, ja que van facilitar el transport de les mercaderies i l'avenç de les legions.
Per últim una curiositat que m'ha cridat l'atenció és que l'expressió que utilitzem "tots els camins porten a Roma" té l'origen en les vies, ja que els romans feien que aquestes desemboquessin a Roma.
Valete!!
Aquí hos deixo el que he trobat!
Vies romanes:
Una altre via romana seria la via Herculea, la qual després van anomenar la via Augusta. Que comunicava Gades (Cadis) amb l’entrada a través dels Pirineus. O la via de la Plata, que creuava Hispania de nord a sud, estava situada en la part centreoccidental de la península Ibèrica.
També hi havia la via del nord, que unia Tarraco amb la via de Plata i la via Mesetenya unia el nord d’Hispania amb la via Augusta.
Les vies es construïen de la següent manera:
Per començar per marcar el camí en els marges i col•locaven dues fileres de pedres verticals. Després buidaven el mig del camí i seguidament l’omplien amb diverses capes de pedres (podien ser triturades) i grava, perquè no hi haguessin bassals ho recobrien amb lloses o còdols lleugerament convexes. L’amplada, com ara, podia ser molt variada, des de els 2’40 metres als 12. El recorregut de les vies estava pensat perquè el trajecte fos lo més curt possible i el terreny fos adequat. Per això sempre que es pogués eren vies rectes, utilitzant ponts (construït amb el mínim material possible, amb forma de falca i amb el mínim d’arcs i obertures possibles) i estructures de fusta per superar qualsevol obstacle.
Cada mil passes i col•locaven un mil•liari, era una pedra cilíndrica que marcava a quina distancia estaven del inici de la via. En ella també hi havia el nom de l’autoritat que l’havia construït. Totes les vies començaven en el centre del fòrum de Roma, on hi havia un mil•liari d’or. Al voltant de les vies hi havia tombes, ja que no estava permès enterrar a les persones dintre d’un nucli habitat.
Valete!
Salvete!
Aquí va el comentari de la meva petita investigació sobre les vies romanes:
L’objectiu amb el que primerament es van fer les vies romanes va ser per facilitar la travessa a les legions en cas de guerra, encara que més tard també es van utilitzar per a facilitar el comerç entre les diverses ciutats de l’imperi. La primera via que es va construir a territori espanyol va ser la via Herculea, mes tard anomenada via Augusta (així es com tots la coneixem actualment), i anava des de l’entrada dels pirineus fins a la ciutat de Gades (Cadis).
La manera en que els romans construïen aquestes vies era bastant complexa: primer de tot es marcava per on havia de passar aquesta amb un marge de pedres verticals, que en delimitaven l’amplada. Després buidaven la terra per després ficar un fonament de pedres d’una mida mitjana (statumen). A sobre de l’statumen posaven una capa de sorra o grava anomenat “rudus”. El “nucleus” anava a sobre del rudus i constava d’un estrat de pedres triturades. Finalment, col•locaven el ”pavimentum” que eren unes lloses de pedra mes grans que cobrien tot el camí. Aquest últim era lleugerament convex per evitar els basals.
Els romans construïen les vies sempre per aconseguir l’itinerari més curt, per això de vegades construïen ponts sobre barrancs o estructures de fusta per tal de salvar un aiguamoll.
Al costat de les vies, cada mil passos (1.400 m aproximadament) es posava un “mil•liari”, que servia per indicar la distancia a ala que estava el lloc de partida i/o el lloc al que conduïa la via. El punt de partida de totes les vies era un mil•liari cobert d’or situat al centre del fòrum de roma, d’aqui l’expressió “tots els camins condueixen a Roma!”
Encara que les vies tenien un gran ús comercial, donada la seva poca seguretat i la lentitud dels vehicles terrestres (uns 60km al dia), els viatges llargs s’intentaven fer per mar o per riu.
M’agradaria destacar com a curiositat que moltes (la gran majoria) de les vies han servit de referència per construir les actuals autopistes i carreteres
Valete!
Hola! He estat llegint la entrada i em sembla molt interessant. Es veritat que per aquella zona hi ha moltes restes, incloent vies, amfiteatres i temples. Jo recordo haver estat a Nimes, on hi ha unes restes importantíssimes, incloent un amfiteatre , l’arena de Nimes.
He estat mirant el video i m’ha resultat curiosa una via en concreta: La via de la plata.
Aquesta via conecta Emerita Augusta (Mérida) amb Asturica Augusta (Astorga), passant per Nova Caesarina, probable nom,(Càceres) i Salmantica (Salamanca). Es una via que va de nord a sud i connectava una important part de la península.
Durant la època romana, aquesta via va ser clau per la comunicació entre la capital de la Lusitania. fins al nord est de la península.
He trobat una informació de els tipus de vies que hi ha:
La ‘’via’’ era el camí ample per on circulaven carros grans(actuals autopistes). ‘’Iter’’ era la via per anar a peu o amb un animal de càrrega. ‘’Actus’’ era la via petita per anar amb carro.
‘’Semita’’ era el camí mes petit.
Els romans van construir 85.000 km de via, i la via tenia normalment el nom del creador.
Les vies estaven fetes per capes, com les carreteres i els asfalt actual. Primer es limitava el terreny amb unes lloses en filera. S’excavava un surc on es posaven les capes: La de mes a sota era el ‘’statumen’’, que era una grava de mida mitjana. La de sobre era el rudus, una capa de sorra o grava. La tercera capa era el ‘’nucleus’’, feta de pedres triturares. La capa superior era el ‘’pavimentum’’ (paraula que encara fem servir). Estava formada per lloses de pedra o còdols.
Espero que la meva informació us hagi servit!
Valete!
Hola companys,
Les vies romanes:
Les vies romanes formaven part d’una xara viària que abastava tot l’Imperi Romà. Aquesta via va prendre diverses funcions. En primer lloc eren petites sendes que conduïen a Roma, a mesura que l’imperi es va anar fent gran, es van començar a construir aquestes vies, ara si, dissenyades per arquitectes. Es van arribar a construir fins a 80.000 km de carretera.
Aquests vies, com ja he comentat anteriorment, ja eren dissenyades per uns arquitectes i s’aplicava un mètode de construcció determinat. La via estava composada per diferents elements i capes. Entre ells: Statumen (fonament de pedres de mida mitjana). Rudus (capa de sorra o grava). Nucleus (estrat de pedres triturades). Pauimentum (Superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava). Tots aquests estrats estan delimitats per unes fileres de pedra que en marcaven l’amplada.
Les vies més romanes més importants que passaven per la península ibèrica eren, en primer lloc, la Via Augusta, la Via de la plata, la Via del Norte i la Via de l’Atlàntic.
Cal destacar la importància de la Via Augusta, que coincideix amb el traçat del nou projecte del Corredor Mediterrani. Els antics romans, ja van veure aquesta via com una oportunitat de comerç, transport... Anava des de Roma a Cadiz 15.000 km de pedra al costat de pedra.
Aquestes vies s’utilitzaven per diverses funcions. Des de l’ús més evident, la comunicació i el transport, fins al desplaçament de l’exercit passant per facilitar molts contactes comercials per tot l’Imperi.
Adéu !
Una via romana era un camí construït pels romans que comunicava les ciutats. Van formar una gran xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà. Aquest va arribar a tenir un sistema de carreteres d'uns 80.000 km, consistent en 29 vies que partien de la ciutat de Roma, i una xarxa que cobria totes les províncies conquistades importants, incloent Gran Bretanya. Segons la llei romana tota persona tenia dret a usar les calçades, però els responsables del manteniment eren els habitants del districte pel qual passava.
-La via Augusta Va ser la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500km. Comunicava Roma amb les Columnes d’Hèrcules (l’estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d’Hispània, a partir dels Pirineus. Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d'Anníbal, etc.
Aquesta s’unia amb la Via Domícia, que arribava fins a Itàlia.
-Eren insegures pels lladres, delinqüents que actuaven en quadrilla i esperaven les expedicions comercials.
-Amb les vies romanes conquerien territoris, permetien ampliar el comerç i l’economia i van significar un gran pas per les comunicacions.
-Per la construcció d’una via, els romans seguien certs passos: 1)Primer es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals. 2)Buidaven el terra d’entremig. 3)Ho tornaven a omplir amb diverses capes de pedra (grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfícies de lloses).
Hola companys/es!
Las vies romanes que passaven per Hispània eren la Vía de l’Atlàntic, la Via de la Plata, la Via del Nort, la Via Hercúlea o Via Augusta.
Les dues vies més famosas són:
- Via de la Plata: travessava Hispania de nord a sud; en el seu tram principal unia a Emerita Augusta i Asturica Augusta poblades les dues per legionaris veterans de les guerres contra càntabres i asturs. Rebia aquest nom ja que portava els bons jaciments aurífers i argentífers del nord-oest hispànic.
- Via Augusta: va ser una gran via romana que comunicava Roma amb les Columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d'Hispània, a partir dels Pirineus. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.
Les vies principals utilitzaven una estructura molt sòlida: es començava marcant-ne els marges amb dues fileres de pedres verticals, anomenades statumen, després buidaven la terra d'entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades, anomenades rudus i nucleus, i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses o còdols lleugerament convexa per evitar-hi els bassals anomenades paiumentums. L'amplada podia ser molt variada: dels 2'40 m. als 12 m i era d’il•limitada per unes pedres. Tota això servia per aconseguir itineraris curts, per aquesta raó utilitzàvem una línia recta del traçat sempre que es podia, a vegades era necessari utilitzar ponts per travessar barrancs o rius i estructures de fusta per salvar aiguamolls. Els ponts es construïen procurant estalviar material i per això solien tenir forma de falca, el mínim possible d'arcs i obertures addicionals.
P.D: Felicitats Laura per aquesta entrada, gràcies a tu hem pogut conèixer millor les vies romanes i els seus orígens!
Valete omnes!
He buscat una mica d'informació sobre el tema, encara que moltes coses ja les han dit els companys:
La Via Augusta va ser una via romana que comunicava Roma amb l’estret de Gibraltar. Va ser la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana.
Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia o camí d’Annibal, però finalment va quedar amb el nom de Via Augusta. Va rebre la denominació definitiva per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies els ports del Mediterrani.
Per construir vies romanes es feien servir pedres de diferents temanys. Les pedres grans es col•locaven en la base i sobre aquestes s'establia una capa de pedres més reduïdes. En alguns casos, normalment en les rutes més importants, sobre aquests fonaments es col•locava un ferm de llambordes.
Salvete!
Primer de tot, moltes felicitats Laura per aquesta entrada, sincerament jo no sabia res sobre la ciutat de Narbone, i llegint m’he pogut documentar força, moltes gràcies, la entrada ,és molt interessant!
Destacar la frase “El món és ple de referents clàssics! “ , perquè cada dia que a la classe aprenem alguna cosa del món clàssic, després vaig caminant per el carrer, veig alguna noticia, llegeixo algun llibre etc.. i m’adono que tot, està relacionat, amb el món classic, més del que m’hagués pogut imaginar!
Enhorabona altre cop per l’entrada, Valete!!
Publica un comentari a l'entrada