El mur d´Adrià, el límit d´un imperi

Aixecat sobre els límits del territori de l’imperi romà al nord d’Anglaterra, i travessant des del mar del Nord al mar d’Irlanda el país, s’alça desafiant  les terres bàrbares el mur d’Adrià. Aquesta construcció de 117 quilòmetres de llargària feta de blocs de pedra units amb argamassa argilosa  va ser erigida per 18.000 homes a les ordres de l’emperador romà Publi Eli Adrià entre els anys 122 i 132 dC, després d’una visita d’aquest a la zona, per tal de frenar les invasions provinents dels poblats bàrbars del nord d’Anglaterra que representaven un perill per a l’estabilitat tant militar com econòmica de l’imperi. Avui en dia, l’escenari ens ofereix unes vistes magnífiques cap a les verdes i silencioses planúries de les quals no en podem abastar la fi. Ara bé, què hi deuria haver hagut allà fa més de 2.000 anys? Segurament, si ens hi poguéssim traslladar, el primer de tot que sentiríem serien les passes atrafegades però fermes dels sentinelles romans, anant d’un cantó a l’altre, tot custodiant el mur des de dalt dels forts situats al llarg de la muralla. Possiblement, també podríem trobar algun que altre badallant recolzat a la paret tot esperant avorrit, després d’una jornada de guàrdia, un possible atac mentre mira recelós com la resta dels seus companys beuen i riuen al campament militar que, mica en mica, va esquinçant la foscor de la nit amb la feble llum provinent de les tavernes. I és que, a pocs quilòmetres del mur d’Adrià, s’hi trobaven tot de campaments militars on els soldats vivien amb les seves famílies junt amb botiguers,  ferrers, forners... que  oferien els seus serveis a l’exèrcit. 

[Fotos d´arxiu: Júlia Vallespir]

Aquest any he tingut la gran sort de visitar in situ les restes arqueològiques del poble de Vindolanda, un petit fort construït l’any 85 dC situat al sud de la muralla just al costat del riu Tyne, i a on avui en dia s’hi estan realitzant excavacions per tal de classificar-ne les ruïnes, s’hi han identificat banys romans, armeries, cases particulars, temples, botigues..., i per catalogar-ne les troballes com, per exemple, un munt de cartes privades, d’entre les quals en destaca una petita joia, la primera carta escrita per una dona en llengua llatina, una tal Claudia Severa que envià una lletra a la seva germana, Sulpicia Ledipina, per proposar-li de passar el seu aniversari plegades. Tot i que les excavacions van començar el 1814, encara ara es desconeix més de la meitat del territori que formava el campament, fet que dóna ales a la imaginació dels arqueòlegs o dels aficionats a la matèria per pensar en les múltiples troballes que encara els queda per descobrir o desxifrar, com és el cas d’un esquelet d’una adolescent enterrat en unes circumstàncies poc comunes que apunten cap a un possible homicidi. I és que aquests són els misteris que ens brinda la història! Cap a finals de l’imperi, a l’inici de la seva decadència, el 383, degut a un seguit d’incursions bàrbares i davant l’impossibilitat d’un imperi romà massa desestabilitzat per frenar-les, el mur va ser abandonat i els romans van començar a retrocedir cap al sud tot començant, així, el principi de la fi. 


Tripulants, a quina dinastia d´emperadors romans pertanyia Adrià? on el situeu cronològicament? on va néixer? qui va ser el gran amor de la seva vida? quin és el contingut de la carta enviada per Claudia Severa a la seva germana Sulpicia Lepidina? Us atrau el món de l´arqueologia?

Júlia Vallespir

1r curs del Grau d´Arqueologia  (UB) 

P.S.: sobre l´emperador Adrià, l´escriptora francesa Marguerite Yourcenar va esciure tot un referent de la novel·la històrica en clau epistolar, Memòries d´Adrià (Mémoires d´Hadrien, 1951). Es tracta d´una carta de l´emperador romà a Marc Aureli que esdevé una profunda meditació sobre la mort. La professora Laura Borràs ens en parla al programa Els matins de TV3.