La violació de Lucrècia al Lliure de Gràcia

Diumenge passat vam anar al Teatre Lliure de Gràcia, on vam poder gaudir de la magnífica versió de l’obra de Shakespeare basada en un episodi molt important de la història de Roma: la violació de Lucrècia. 

Aquest relat ens situa al final de la monarquia romana, amb Luci Tarquini el Superb com a rei que deixarà, amb el seu exili de l´Urbs, pas a la República. Aquest canvi en les institucions polítiques de Roma va venir forçat per l´actitud orgullosa i desmesurada  del propi Tarquini i especialment del seu fill, Sext Tarquini, que va sotmetre l’innocent Lucrècia, dona de Col·latí, amic i general de Roma. Tarquini es veu impulsat a posseir Lucrècia, fruit del desig per les bones paraules de Col·latí envers la seva dona. És la història d´una baixa passió incontrolable.

Al cap d’uns quants dies, Sext Tarquini va anar a Col·làcia amb un sol acompanyant, sense saber-ho Col·latí. Acollit allí amb amabilitat per aquella gent desconeixedora de la seva intenció, fou conduït, després de sopar, a l’habitació dels hostes. Quan li va semblar que els voltants estaven segurs i que tothom dormia, ardent de passió i amb l’espasa desembeinada, s’acostà a Lucrècia que dormia, i posant la mà esquerra sobre el pit de la dona, li va dir: “No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res”

                                               Tit Livi, Ab urbe condita, 57-60

Lucrècia, després d’haver estat ultratjada, confessa al seu marit i al company d´aquest, Luci Juni Brutus, la deshonra que ha patit. Ella, després de fer-los jurar venjança, es lleva la vida amb un punyal. 

Després d’haver conegut de primera mà aquest episodi amb la lectura l´any passat del llibre I d´Ab urbe condita, de l´historiador romà Tit Livi, hem pogut comparar-la amb la versió de Shakespeare, de la qual ens sobten algunes aspectes com, per exemple, el debat intern pel que passa Tarquini abans de cometre el crim. Finalment, aquest opta per deixar-se endur pel seu desig terrenal i irrefrenable per Lucrècia, del qual atorga la culpa a la pròpia donzella romana per la seva bellesa. 

Pel que fa a l’obra cal destacar la grandíssima actuació de Núria Espert que interpreta l’obra d’una manera molt fluïda i plena de registres, fent-se càrrec de tots els personatges, als quals podem diferenciar gràcies als canvis de veu i de vestuari que fa damunt d´un escenari minimalista. Quan fa de narradora parla en tercera persona, quan representa Tarquini vesteix una capa i projecta una veu més tosca com a símbol de la seva virilitat, mentre que quan interpreta Lucrècia, aquesta capa queda substituïda per un revers més clar i fi.

Un altre aspecte molt important de l’obra és que la passió i el dramatisme de  l´Espert van acompanyats d’una il·luminació i una escenografia que ajuden a endinsar-te molt més profundament en l’obra i en la tragèdia d´una dona humiliada, nus argumental d´aquesta història immortal.

Per últim, us deixem amb un petit fragment de la peça, dirigida per Miguel del Arco,  que us recomanem de tot cor. Fins diumenge teniu temps!


P.S.: per cert, qui ens pot fer cinc cèntims de l´episodi sencer explicat per Livi que significà, segons la llegenda, el final de la monarquia romana?





Esther Soria
1r curs del Grau d´Educació Primària (UAB)
Maria Canales
1r curs del Grau d´Història de l´Art (UB)