Els tres peus de Catalunya

L´herència grecoromana és indubtable en molts àmbits de la nostra vida personal i social: la llengua, la política, les arts, la literatura, la ciència i molts altres aspectes de la cultura occidental están impregnats de tot allò que ens han deixat com a patrimoni grecs i romans. Amb una mirada clàssica tots aneu aprenent dia a dia que aquestes paraules no són un tòpic més o menys recurrent sinó que són ben certes i que si pensem, parlem, sentim i actuem d´una manera determinada és perquè, en gran mesura, les cultures grega i romana ens han cisellat així. Aquests dies hem parlat de la multiculturalitat com un bé humà que cal preservar contra la intolerància perquè constitueix un dels tresors més preuats d´una societat. Sobre això ens ha fet reflexionar molt el documental Empúries, l´ànima de Catalunya, de la sèrie Històries de Catalunya i presentat per l´Antoni Tortajada. El programa comença amb una anécdota interessant que perviu en la cultura popular: com són els nostres peus, quina llargada tenen els seus dits? Hi ha peus grecs (el segon dit és més llarg que el gros) i peus romans (el dit gros és més llarg que el segon). Aquesta classificació no és gaire científica, ens explica l´Antoni Tortajada, però pren com a model les escultures clàssiques gregues i romanes. I si els dits tenen la mateixa llargada? Doncs aleshores podriem parlar d´un tercer peu, un peu iber que ens fa hereus també de la cultura preexistent a l´arribada de grecs i romans a Catalunya. Malauradament, dels ibers poca cosa en sabem perquè la romanització va ser cruel amb ells. Com teniu vosaltres els peus? Sou grecs, romans o ibers? Tres pobles, tres empremtes, tres identitats que sumades constitueixen les nostres arrels. És una bella lliçó: la convivència entre cultures ha estat, és i serà una constant al llarg de la nostra història ja ab origine. Què n´opineu, vosaltres?

Aquest slide dels vostres meravellosos peus vol ser un homenatge als nostres avantpassats, als tres peus de Catalunya.