Arxiu: Wikipèdia
En motiu del meu viatge a Roma aquest estiu, m’agradaria descriure algunes de les meravelles que he anat trobant a la que fou en altre temps caput mundi. En aquestes entrades us parlaré d’ edificis potser no tan coneguts però no per això menys interessants i més endavant ja em centraré en el Fòrum romà o en el Colosseu o amfiteatre Flavi.
Avui el meu protagonista és el temple de Vesta, un tholos de forma circular, del que amb prou feines queden restes d’ algunes columnes i de la piscina central, però que en la seva època va gaudir de gran esplendor i d’una important funció: custodiar el Pal·ladi (imatge de Minerva) i altres objectes sagrats portats a Itàlia per Eneas. De la seva conservació en depenia la seguretat de la ciutat.
Les vestals eren sis sacerdotesses patricíes, filles de pares lliures, consagrades al culte de la dea Vesta, que havien de ser escollides als sis anys. Tenien privilegis especials, però si alguna faltava a la seva promesa de mantenir-se verge durant trenta anys, aquesta era enterrada viva en el Camp Pervers i els seus còmplices fuetejats. La seva funció era la de conservar el foc sagrat que cremava a l´interior del temple sempre encès.
Vivien a la casa de les Vestals, just al costat del tholos, reconstruïda quasi per complet per l’emperador Septimi Sever després d’un incendi el 191 dC, com va passar amb el temple de la dea. Encara hi ha algunes inscripcions, i d’una d’aquestes el nom de la Vestal ha estat esborrat, de manera que només en queda la primera lletra, una C. Els historiadors creuen que es tracta de la vestal Claudia a la que es va dedicar una estàtua el 364 dC com a homenatge a la seva castedat i al seu profund coneixement de la religió. Sembla que el seu nom va ser esborrat perquè es va convertir al cristianisme.
Clara Olóndriz
2n Batxillerat
16 comentaris:
Aquesta anècdota sobre la suposada vestal Claudia no té preu, Clara. Que per què? Doncs per fer-nos evident que en nom de qualsevol pensament únic o ideologia portada a l´extrem l´home de tots els temps ha comès autèntiques barbaritats. L´"estàs amb mi o contra mi", sense més lectures possibles, és extremadament perillós. Creieu que avui en dia es donen situacions d´intolerància arreu del món? Quines? Heu llegit o escoltat darrerament alguna notícia que així ho demostri? Quina actitud hauríem de tenir davant aquests fets? Com us posicioneu vosaltres?
Gràcies per publicar l'entrada Jordi!
Crec que l'intolerància, per desgràcia, és un dels conceptes més presents en la nostra realitat actual, ja que no són pocs els que no accepten d'altres cultures diferents, arribant als extrems d'atemptar contra vides alienes o iniciar guerres entre païssos, fins als exemples més propers com el d'una persona que no tolera el que fa l'altre.
Crec que la millor medecina per la intolerància és la capacitat d'escoltar el que els altres diuen, no necessàriament posar-nos d'acord, sinó tenir-ho present i acceptar-ho com un altre punt de vista tan vàlid com el teu(excepte quan els ideals de l'altre atemptin contra els drets de la persona o segueixin pautes obviament immorals.)
Per això hem d'aprendre a escoltar, i mai jutjar les diferències com a quelcom dolent, sinó saber-les apreciar com un bé acceptable i absolutament necessari per enriquir-nos com a persones.
Què opineu la resta?¿
Valete!!
Clara
Hola!
Clara una entrada fantàstica! Està molt bé perquè així aprenem a conèixer nous llocs del nostre patrimoni cultural que moltes vegades ens són desconecuts.
Sobre el que comentaves, Jordi, crec que mai s'ha de rebutjar una opinió minoritària, ja que això porta a la intolerància i això no s'ha de permetre, a més totes les opinions han de ser valorades per igual, i qui sap si la que avui és minoritària al cap d'un temps serà la més acceptada. I sobre la intolerància d'avui dia al món un dels exemples més clars és la lapidació que encara es practica en alguns paisos.
Anna Ruiz de la Fuente Núñez.
El cas de Sakineh Mohammadi Ashtiani a l´Iran n´és un exemple, Anna. Qui pot decidir la mort d´una persona en tals circumstàncies. És propi de bàrbars!
Llegiu aquest enllaç i manifesteu la vostra indignació "ipso facto"!
http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/iran-lapidacion-mujer/
Clara la entrada és molt interessant i segur que les que la seguiran també ho seran!
Com vosaltres penso que la intolerància no porta enlloc excepte a guerres i a enfrontacions violentes. Realment crec que el món seria molt millor si tots siguéssim capaços d'entendre als altres i respectar els seus pensaments, i evidentment el principal seria que tots ens consideresim iguals.
En el passat ja hi van haver moltes intoleràncies, la majoria religioses com per exemple en el cas de l'Inquisició durant els segles XV XVI i XVII, però és molt trist que en alguns llocs segueixin utilitzant els mateixos mètodes per tal de fer complir la "seva" llei.
Maria C
Hem sembla molt interessant aquesta entrada,moltes felicitats Clara jajaj!
La vritat es que cuan abui ho hem comentat a classe a sigut molt interessant perquè a partir d'aqui han sortit mès temes.
La veritat esque la intolerància es un tema que en la societat d'abui en dia esta molt present,i no nomès en la nostra sinò que és en el món sencer...seria molt més equilibrant per tots nosaltres que això s'arreglès,però és un tema massa present arreu del planeta.
adèèèèuu!
Hola a tothom!
La intolerància, malauradament, és una realitat que ens envolta. Sembla que allò que sigui diferent a nosaltres ens hagi de fer mal i per això l'evitem o l'agredim. Escoltar les idees i opinions dels altres ens enriqueix enormement però crec que estem encegats pels nostres prejudicis que ho impedeixen. No puc comprendre com una persona pot ser tractada d'una manera diferent que una altre si, en el fons, tots som humans: tots estimem, tots plorem, tots riem... Penso que hauria de ser hora de canviar.
Molt interessant l'entrada Clara!
Vale!
Hola!
Clara, molt interesant l'entrada. Jo també vaig estar fa cosa de 2 anys a Italia, però en aquell llavors no em vaig fixar gairé en la història dels monuments.
Acabo de llegir l'enllaç. Ho vaig veure per la televisió, però no en sabia tants detalls.
Em sembla asombrant el que avui en dia es pot acabar fent. Hi han diferents càstigs però on s'ha vist 99 "latigazos" per mantenir una relació secreta! I sobre la lapidació ja no en tinc paraules, no entenc com es pot tolerar en el món aquestes pràctiques.
A veure, crec que és molt díficil cambiar d'un dia per un altre tot això, però si tothom s'impliques seria possible. Més que res, hi ha gent que no s'assebenta dels problemes reals ja que la majoria queden en secret. Nomès ens fixem en tot allò que surt en la televisió o els diaris, però aquest ens mostren la seva visió i el que els afavoreix. Hem de veure més allà, opinar i al'hora escoltar, i veure-ho desde el nostre punt de vista.
PD; Fa mesos vaig llegir "Cometas en el cielo", us el recomano. Justament parla sobre el dolor i problemes que pot arribar a passar una persona, això es veu reflexat en el personatge central.
Quina il·lusió llegir el teu comentari, Sanja! Tenim tots moltes ganes de veure´t de nou per l´escola. Esperem que sigui el més aviat possible. A mi també m´han parlat molt bé d´aquest llibre, serà qüestió de llegir-lo. Una abraçada.
Una entrada extraordinaria Clara.
Crec que el que feien amb les vestals era intolerable a elles les enterraven vives i les deixaven morir sense rencor, ens podem adonar del maxisme que hi havia.
Encanvi els seus còmplices només eren fuetejats que evidentment fa mal però no els deixaven morir tot i tenir la mateixa culpa que aquestes noies, que no havien pogut decidir si volien o no ser vestals.
Avui dia la dona encara segueix sent inferior als homes en alguns països. Hi ha països que encara maten a les dones i els homes no els hi fan res.
Encara ens consideren essers inferiors a ells i això no es veritat som iguals i desprès de tants anys ja hauriem de estar igualats a la societat i ens tots els països.
Valete!
Felicitats per l'entrada Clara!!!
Crec que l'intolerància no ens porta a ningún lloc, només a situacions fatídiques que perjudica a tot el món. El món seria molt millor si tothom respectes les idees dels altres i pensar que no hi ha diferències entre tothom, perquè tots som iguals. Malauradament això no es podrà canviar tan fàcilment, però s'ha d'intentar.
Hola!!!
Felicitats per l'entrada Clara, és molt interessant, i com podem veure dona molt per reflexionar.
Personalment trobo que és molt impactant el que feien a les vestals que no complien amb els anys assignats de virginitat. Però el cas és que no només es feia antigament, sinó que avui en dia la intolerància i la falta de respecte envers les dones, s'escampa arreu del món.
No em de mirar gaire lluny per veure tal i com han comentat el que fan a alguns països de matar a les dones a pedregades... Un altre exemple és que en certs llocs quan el marit mor, molts cops la dona és enterrada viva amb ell o es tira a la tumba ja que sap que després d'aixó ho poden arribar a passar molt malament perquè tot i ser vídues no poden refer la seva vida amb ningú, a més a més tot el que fan està mal vist.
Vale!!
Hola!
Clara que guai que hagis pogut anar a Roma, jo no hi he anat mai però estic desitjan anar-hi.
Però sembla mentida, com el que ens ha explicat la Clara que els hi feien a les dones que no complien la seva promesa, encara passi en els nostres temps en algunes cultures, no les enterren vives però si que les poden matar a pedrades, sembla increíble el molt que hem pogut avançar en algunes coses i el poc que hem avançat(o fins i tot ens hi hem quedat estancats) en altres.
Molt interessant aquest tema Clara!
Encara en el present trobem aquest problema de la ignòrancia.
Sembla increíble que al segle XXI, la ràbia i la vengança encara estigui present.
S'hauria de perdonar i no odiar!
Salutacions!
Benvingut al Vaixell, Roberto. Estem molt contents amb la teva incorporació con a nou tripulant d´aquesta nau que dia a dia creix i navega amb vela ferma. Estic segur que la teva aportació serà extraordinària.
Vale!
buenas,,
una foto impresionant ja m' agradaria a mi també haver anat a Roma. M' alegro que hagios anat.
déu,
Publica un comentari a l'entrada