15 de gener de 2011

Estimat Luci, em fa molt feliç que hagis vingut a visitar la nostra domus de Bàrcino...



A l´antiga Roma hi havia quatre tipus bàsics d´habitatge segons el nivell econòmic i segons fos al camp o a la ciutat. Nosaltres visitarem una domus, la casa més típicament romana encara que només una minoria de les famílies podia viure en un habitatge d´aquestes característiques. Tot i això, la seva grandària i luxe variava molt segons les possibilitats de cada família. Seguint el recorregut que ens proposa el laberint d´en Sebastià Giralt, els llatinistes de 4t fareu d´amfitrions i començareu la visita (com no!) rebent a la porta el vostre convidat, en Luci Minici Natal, il·lustre barceloní, que té molt d´interès per conèixer la casa de la que tant ha sentit a parlar, tot un referent en un dels barris més glamurosos de la nostra estimada Bàrcino.
Abans, però, de conversar plàcidament amb el vostre bon amic Luci Minici haureu de treballar les activitats proposades a classe. Bona visita!

30 comentaris:

Judith Garcia ha dit...

Hoooolaaa!

Jo també volia deixar la meva apotació:

El terme domus és molt antic, es remunta a una etimologia indoeuropea (* dom-), la qual designava a la família de tres generacions, i té l'origen en a l'arrel * dem-, construir.

Fauces, element característic de la domus, cobert i amb una obertura central anomenada compluvium per la qual entrava l'aigua de pluja que es recollia en el impluvium. L'atri constituïa el centre de la vida domèstica, i es feien ofrenes als déus protectors del la domus al lararium. També tenia lloc a l'atri la salutació als amos de la casa. El tablinum era una mena d'arxiu. Triclinium eren estades on es celebraven sopars i es dedicaven al repòs, els comensals es recolzaven sobre els klynai. Els dormitoris es denominen cubiculumi altres estances eren la culinària (cuina) i els banys.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/10/Domus_romana.png

Deixo el link on surt una imatge d´una domus romana on surt el nom de cada part de la casa.

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per la teva aportació, Judith. Crec que als companys de 4t els anirà molt bé la informació que has cercat. La col·laboració entre vosaltres és fonamental per consolidar de mica en mica aquest projecte que tenim entre mans. Vale!

anna-rn ha dit...

Hola!

Explicaré la evolució que va tenir la domus romana:
En un inici tenia un o dos pisos, planta rectangular i estava aïllada de l'exterior. Els seus espais principals eren: vestíbul, atri, tablinum i cubiucula i moltes cases també tenien un jardí.
Però a partir del segle II hi han diversos canvis en les domus a causa de la influència hel·lenística, aquests canvis van ser: dinar ajaguts als triclinis quan abans ho feien asseguts i que n'hi haguessin més d'un, el fet que la cuina no tingués un emplaçament fix i es va introduir el peristil.

Eulàlia ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que ens vulguis venir a visitar a la nostra domus de Bàrcino. Quan arribis a la ciutat reconeixeràs ràpidament quina és, la més gran de totes les que es veuen a l’entrar. La porta d’entrada es troba al carrer més ample i et serà familiar perquè és, amb diferència, més espaiosa que la resta a l´illa prop del fòrum.
Entrant per la porta principal el primer que et trobaràs serà l’atri; tenim un gran impluvi, sovint jo quan plou hi vaig a pensar, algun dia ho pots provar tu, relaxa molt i desconnectes del que t’envolta quan veus la cortina d’aigua que baixa del compluvi. A l’atri hi ha un munt de portes que donen a les habitacions, les cubicula,i la meva és la que està a la dreta del tot. Quan s´hi entra hi destaquen molt totes les parets decorades amb grans pintures al fresc i al fons es veu un llit vestit amb unes robes de color blau. Al fons de l’atri hi veuràs el larari, que no és gaire gran. No ho necessitem, ja ho saps. Som senzills de mena. Al voltant de l’atri també hi podràs veure el menjador, el triclini. Té una decoració al gust de la Terència i en una de les parets hi ha una taula central envoltada de tres llits. Aquesta habitació té molta llum, perquè per una banda dona a l’atri i per l’altra al peristil. A l’esquerra de l’atri hi pots trobar la latrina, però aquesta no dona ben bé a l’atri, sinó a un passadís que et condueix fins allà. Per tal que estigui més apartat, just al començar el passadís, i podràs trobar la cuina, la culina, que és molt gran, ja que necessitem molt espai perquè ens encanta organitzar banquets amb molta gent. Travessant l’atri, des de la porta d’entrada arribem al peristil. Allà hi trobaràs un gran espai verd, el viridari, que també considero un bon sumament agradable. Al centre del jardí porticat hi ha una gran font, un lacus, on hi ha un munt de plantes fent cercles i formes al seu voltant. Al final de tot hi tenim un hort i també el tablini, el meu despatx privat, que connecta amb el peristil, a la banda on són totes les habitacions.
Espero que aquesta petita carta t’hagi acabat de convèncer, esperaré la teva resposta!
Fins aviat!
Vale

Ignasi ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino, tot i que m’hagués agradat que et poguessis quedar més temps i així haguéssim pogut gaudir més de casa meva.
Com vas veure, al uestibulum hi tenia un mosaic molt interessant, d’un gos, encara que no en tingui. El vaig aconseguir en una subhasta i em va costar una fortuna!
Al peristil ens ho vam passar bé, oi? Sobre tot, mirant els ornaments que decoren les parets i totes les plantes i flors del meu estimat jardí... Però al triclini d´estiu, on vam dinar, encara vam passar una estona més agradable i compartint la nostra amistat,veritat? Vam beure vi i menjar tranquil·lament, parlant de les nostres coses, explicant-me tot el que saps, que és molt. Després, quan vam passar a l’atri, et va sorprendre la
forma del meu impluvi, que per a mi és ja familiar. La cuina és molt maca, ja ho saps,perquè la vaig comprar quasi sencera al barri de Bàrcino on hi vius tu. Bé, estimat
Luci, finalment la visita va ser un èxit i espero que tornem a veure’ns el més aviat
possible.

Una abraçada.

Vale

Lah''heLena ha dit...

Buenas!!

Oh! la domus romana la estem fent ara els d' història de l' art de segon de batx. és molt interesant. Però el que més m'agrada d' aquestes cases és els colors vius que tenien! jo si algún dia arribo a tenir una casa m' agradaria que fos com el interior de les cases romanes y l' exterior blancas como las de cadiz jajajj !

una entrada molt interesant!!

déu,

Marc ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino. Primer t’ensenyaré les nostres tabernes, que són unes habitacions que flanquegen l’entrada de la casa i sovint donen a l’exterior. Aquestes habitacions poden ser llogades com a botigues. És el que hem fet nosaltres. Ara passarem al vestíbul, que és l’entrada principal en forma d’un petit espai arrecerat que precedeix la porta d´entrada. Com pots veure, aquesta és com un corredor a l’interior del qual hi pots trobar un mosaic que t’ avisa del perill d’un gos, tot i que nosaltres no en tenim. Ara ens trobarem amb la primera cambra que es troba normalment en una domus, l’atri. És una gran sala coberta per sostre, però al mig d’aquest hi ha una gran obertura anomenada compluvi que dona ventilació i calor i deixa caure l’aigua de la pluja cap a l’impluvi, que és aquesta bassa rectangular que recull l’aigua que va a parar a una cisterna subterrània. Ara veiem els cubicula o dormitoris que normalment estan situats als costats de l’atri o del peristil. Aquestes ales que veus a banda i banda de l’atri serveixen per ampliar l’espai d’aquest mateix. L’andron és un corredor al qual s’hi arriba des de l’atri que connecta amb l’exedera. El tablini està situat al darrere de l’atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. És el meu despatx i allà rebo visites i hi guardo l’arxiu familiar. El triclini d´hivern és un menjador més protegit del fred on hi menjen ajaguts. El peristil és un jardí, decorat i amb fonts i estàtues i envoltat per un porxo que és sostingut per columnes. La culina no té un emplaçament fix, com tampoc el té la latrina, el bany, que es pot trobar a la mateixa cuina o annexa a ella. Al costat del peristil hi ha l’exedra, que és una amplia sala d’estar i de recepció. I, finalment, el triclini d´estiu és el que s’utilitza en èpoques en les quals fa més calor i per tant s’hi pot estar a l’exterior. Espero que t´hagi agradat i que tornis quan vulguis.

Vale, Luci.

Júlia ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino. T’esperava al vestibulum amb ganes d´ensenyar-te la resta de la casa i quan vas arribar ens vam donar la mà i vam entrar plegats. Al vestibulum et vaig ensenyar el mosaic que m´havia fet fer feia poc però el que no et devia dir era que estava fet pel meu avi. Preciós, oi? Desprès vam anar a l´atri, on hi ha l´impluvi i el compluvi que com vas poder observar són la joia de la nostra casa. I al seu voltant, les habitacions, dotze cubicula necessàries per allotjar tota la família i els esclaus familiars. Ja saps que en aquesta casa som molts. Només et vaig ensenyar una estança, la meva; i pels déus que vas quedar una mica sorprès. Com vas poder comprovar m’agrada molt el disseny i muntar objectes de decoració mobiliària així. La meva habitació dóna al peristylum, el meu lloc preferit on sovint vaig a pensar en les meves coses, a mirar les estrelles a la nit i a escriure, ja que m’agrada molt expressar les coses que sento escrivint-les. I per últim ell triclinium, on et tenia preparada una petita sorpresa; com que era l’hora de dinar vaig manar als esclaus que fessin quatre coses amb què m´agrada obsequiar els meus convidats; allà vam estar una bona estona coneixent-nos millor i parlant sobre què t´havia semblat la nostra domus i et vaig acabar d´explicar les altres parts de la casa que no vam poder veure per les reformes que ja duren dos mesos.
M’ho vaig passar molt bé, Luci, i espero que tornis aviat. Una forta abraçada. Vale!

Iulia.

Andrea ha dit...

Estimat Luci.
M'ha agradat molt la teva estància aqui a Bàrcino, però m'hagués agradat que t'haguessis quedat més dies. T'enrecordes d'aquell dia? Sí, home, quan vas fer caure un test sense voler...al peristil. Quin moment més entranyable!
I aquelles nits al triclini explicant-nos les nostres coses...això no s'oblida, Luci, estimat amic!
I no sé si t' hi hauràs fixa't, però he posat aquell quadre que em vas regalar fa tant de temps, aquell d'un prat amb una noia molt maca mirant per la finestra, em sembla que feia referència a un mite grec, doncs l'he posat a la paret dreta de l´atri! Queda molt original.. Vinga, la pròxima visita que em facis ( i espero que sigui aviat) te l´ensenyo. Et trobaré a faltar, Luci. Fins aviat!
Petons
VALE!

Laia Ruiz ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la meva domus de Barcino. La nostra domus té un petit vestíbul, bastant vell que hauriem de millorar, però la domus senyorial per dins es molt més nova, tot seguit arribarem al atri. Amb les pluges que em tingut últimament, el impluvi es bastant ple d’aigua. El nostre atri es bastant gran gracies a les amples ales construïdes, a demes podràs apreciar que hi ha unes cambres situades als laterals, que són les dels servents i algunes dels membres de la nostre elegant família. I tot recte, està l’habitació del home de la casa que ha sigut reformada perquè la humitat no deixava conservar bé els llibres que contenia la biblioteca i l’arxiu familiar. Creuarem el andron per arribar al altre pati, el peristil. Amb una decoració a punt i al dia i meravelloses fonts i luxoses estàtues. Per últim tenim l’exedra que utilitzàvem com a sala d’estar per descansar en temps lliure. Estem orgullosos de la teva visita i esperem que os hagi agradat.

Pau ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino.
Recordo que quan et vaig veure baixar d’aquell vaixell en el port, et vaig reconèixer de seguida. Vàrem passejar força estona per la ciutat i pel fòrum. Tot seguit et vaig ensenyar la meva domus. Recordo que vam entrar al vestibul, on et vas quedar meravellat amb un mosaic preciós que encara conservo d’uns gladiadors lluitant al Colosseu. Després ens vam dirigir a l´ atri, on ens vam entretenir mirant l´aigua neta del compluvi, mentre els esclaus ens portaven vi. Després passejàrem pel peristil, on vàrem pregar al nostre pare Mart per demanar-li que les campanyes militars de l’exercit romà a la Bètica acabin d’una vegada per totes i poguem tenir una mic de pau. Ja en seria hora! Però abans de marxar vam tenir un bon banquet al triclini, on és costum relaxar-se mentre estirats conversem. Espero que puguis venir algun cop més a casa meva on ha estat un autèntic honor tenir-te com a convidat. Per cert, m’encantaria que m´invitessis a la fabulosa residència que, segons m´han comentat, t´has fet construir prop del fòrum de la ciutat.

Cuida´t, Luci.

Vale

eulalia ha dit...

"Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Pompeia, la veritat es que al principi estava molt nerviosa, per haveu-re que et semblaria, però he pensat que et puc expliquar per aquesta carta com és perquè així et pots començar a fer una idea.
La meva domus està situada al centre de la ciutat, és un carrer tot ple de domus, no hi han insulas, la veritat és que la gent que hi viu te bastants diners.
La meva casa és la tercera començant per dalt, quan arribis, truca a la porta, i la meva criada Helena et vindrà a obrir ràpidament. Nosaltres a fora no hi tenim teverna n’hi bodegues. Quan entres a casa, hi ha el uestibulum, que no és gaire gran, però està prou bé per poguer entrar, tot seguit ve el fauces que és llarg, i hi te un mosaic, perquè tenim un gos, i ho fem servir per avisar que la gent vagi amb compte. Desprès tenim l’atri que aquest si que era enorme, al mitj hi ha el compluuium, que quan queia la pluja, anava directament a l’impluuvium, just al seu costat, hi tenim un pou, que no es gaire gran, però suficient per poguer treure l’aigua, perquè no en tenim gaire de corrent i així ho aprofitem. A l’atri també hi ha el larari, que almenys un cop al dia hi anem tots a resar. Tenim dos cubiculas al davant de l’atri, per els nens. A laltre banda de les habitacions just davant hi ha la culina, on els meus esclaus ens fan el menjar, és un espai gran. I a l’habitació del costat hi ha un petit racó amb les latrines, però això crec que no s’ensenya. Davant l’entrada de la casa i travessant el passadís, fauces, hi ha el tablinum, que és un gran espai, perquè el meu home treballi, a vegades també el faig servir jo, però nomès a vegades. I al costat hi ha el triclinium, que es on tota la família menjem junts, estirats en tres llits, amb una tauleta al mitj on hi ha el menjar i els esclaus ens serveixen. Si segueixes casa endanat hi ha el perystili, és el lloc mès gran de tota la casa, hi tenim les flors, les fonts, estàtues… que està tot envoltat per un porxo aguantat per columnes. I al davant hi han dos habitacions mès una per a nosaltres i una altre per els esclaus.
Jo i ñla meva família esperem que vinguis algun dia, i que sigui d’aquí poc, que així et convidarem a carn de porc, vi i a llegums. Espero que et desideixis a venir al final i que t’hagui agradat. Moltes petons i salutacions de part de tota la família.
Vale!

Xènia ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino. Per començar, entrarem per l’entrada principal on veurem el vestibulum, que és l´espai petit arrecerat abans de la porta que es diu fauces. Més endavant trobem l’atri, que és la primera gran estança, el centre de la casa primitiva i que més s’utilitza; com pots veure és molt gran, amb una obertura que es diu compluvi i que dona il•luminació, ventila i deixa caure l’aigua de la pluja en aquesta bassa, l´impluvi, on després l’aigua passa a una cisterna subterrània i va a parar a un pou que ens permet recollir-la. A part, cuinem i menjem a la culina. També tenim una tauleta de marbre i una petita capella consegrada als Lars, el larari, i l´arca dels cabals, i aquests dues ales que hi ha a banda i banda de l’atri i que amplien l’espai.
I aquí com pots veure, Luci, separat per una cortina tenim el meu despatx, el tablini, on rebo les visites i guardo l’arxiu familiar; i aquí al costat hi ha les habitacions, les cubicula. Per acabar, aquí fora hi veuràs el jardí, que és la part més maca de la casa.
Bé, Luci, espero que t’hagi agradat la casa i a veure quan tornes per aquí!

Una abraçada

gerard ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino.
Al pricipi em va sobtar la teva visita. En arribar ja vas veure que la domus estava una mica deixada perquè en Paulus, l´esclau en cap de la casa, no estava per la feina. Ja n´hem parlat i ha mostrat el seu penediment. Millor així, me l´aprecio molt, ja ho saps.
També em va sobtar que em diguessis que l´impluuium semblava una mica desgastat de tanta pluja que estava fent últimament. Em vaig gastar una fortuna en l´última reforma i ja veus els resultats.
Per acabar volia comentar-te que et deuria costar una mica trobar la meva domus perquè el barri dels rics n´és ple.
El que em va agradar més és que em diguessis que era una de les millors domus de la ciutat. Estic orgullós perquè la vaig construir amb molt sacrifici.
Espero que t’ hagi agradat la visita. Una abraçada, Luci.

Vale

Aina ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino.
Si em fas el favor de seguir-me, sisplau, te la mostraré amb detall. Primer tenim el uestibulum i les fauces; no li facis cas al mosaic, aquest que hi diu “caue canem”. Ja no tenim el gos. Tot seguit tenim l’atrium, amb l’impluvium, que ara està bastant buit perquè fa uns dies que no plou. I aquí hi tenim el lararium.
Tenim tres cubicula per a la família i al peristil en tenim tres més per als esclaus; per desgràcia no te les puc ensenyar per qüestió d’intimitat. Si m’acompanyes, passarem al tablinum i t’ensenyo la meva petita biblioteca, de la qual me’n sento molt orgullós.
I aquest és el nostre triclinum. Si vols, després de que t’ensenyi la casa podem menjar alguna cosa.
Anem al peristylum, Luci, i espero que t’agradi perquè a mi personalment m’agrada molt passar-m’hi hores i hores assegut a l´ombra prenent l’aire. Aquí estem pensant en construir un triclinium aestiuum, perquè a l’estiu ens anirà millor que el triclini d´hivern que ja tenim dins la domus.
Espero que t’hagi agradat la nostra residència familiar i que tornis aviat a visitar-nos.
Una abraçada, Luci.

Vale!

Miquel ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Bàrcino. Darrere la porta trobarem el uestibulum, que és un espai petit però acollidor de la casa, amb aquests mosaics tan virolats. Si seguim endavant t’ensenyaré el mosiac que tenim per avisar els nouvinguts del nostre gos guardià i que està situat a les fauces, un estret corredor.
I aquí el nostre atri! És el centre de la casa, d´ell n´obtenim claror i ventilació; i l´obertura gran, el compluvi, deixa que caigui l’aigua a l´impluvi; aquest pou del costat serveix per treure’n l’aigua. I allà tambeé tenim un larari, la petita capella.
Als costats tenim situats algunes cubicula; aquestes son petites, són més grans les habitacions del costat del peristil.
Aqui a prop hi tenim la culina, és una mica petita però no està gens malament. I allà tenim la latrina, els lavabos.
Mira quin tablini, el despatx on jo mateix rebo les visites i on guardo l’arxiu familiar i una petita blibioteca.
Ara anem cap l´àndron que és el corredor que comunica l´atri amb el peristil.
Impressiona, oi? Sí, aquest jardi amb aquestes flors i fonts enamora.
Com pots observar, el porxo és sostingut per columnes, en els costats tenim més cubicula i tambe tenim l’exedra, una sala d’estar de dimensions considerables.
I ara ja, per acabar, tenim el triclini, el menjador, on pots veure aquest repositori tan ben treballat i els tres lectica al voltant.

Estimat Luci, espero veure’t un altre cop, seràs rebut amb els braços oberts a la nostra domus. Però... compte amb el gos!

Vale!

daniela georgieva ha dit...

Visitem una domus romana:
(Truquen a la fores , la muller d’un home molt important de Barcelona, espera un amic seu que no ha vist des de fa 10 anys. Aquest convidat, es especial, no es més ni menys que el campió olímpic en Luci Minici Natal)
Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcelona. Entenc que tens molta feina últimament, soc un gran fan teu, que ho sàpigues. Moltes felicitats per lo dels jocs olímpics. Passa, t’ensenyaré la casa. Aquí tenim la taberna, aquí guardem el vi i també hi ha un forn i un molí. Fa poc que l’he instal•lat, la veritat es que va molt bé. Passa pel vestibulum aquest mosaic es preciós, i també molt útil, avisa que el que entri vigili amb el gos, ara està fora amb un dels meus esclaus. Aquí tenim el meu enorme atri, la veritat es que per les nits fa una mica de fred, ja que tenim el gran compluuium. Però a l’estiu quan al cel no hi ha cap núvol, es veuen totes les estrelles. Es un gran luxe per mi. Quan plou l’aigua queda al impluuium, que com veus es com una piscineta. Primer t’ensenyo la cubiculum, es on dormim el meu marit i jo. També tenim un altre pels esclaus, en tenim 10. Per cert, a l’atri també hi podem trobar el lararium protegeix la meva casa de tot el mal. Però lo que fa especial aquest espai son les columnes, les alae. L’atri no es on exactament passo la majoria de temps, es al peristylum, tinc totes les meves plantes allà. Les meves serventes les cuiden cada dia, son molt importants per mi. Només et dic que la majoria de la llum entra per aquí, que passa per l’andron, ja que no tenim cap finestra. T’ensenyo el tablinum aquí passa la majoria de temps el meu marit, que es el pater família, ara mateix està de viatja, es un home important de Barcelona. Ara la qui mana aquí soc jo. Lo que vull que vegis es el preciós triclinium que tenim, els llits son nous, aquí mengem els de la família. A l’hivern sempre estem al triclinium hibernum, i a l’estiu estem al peristylum. Luci, estàs convidat a venir quan vulguis, les serventes prepararan un banquet a la culina, que t’encantarà.
Bé Luci, espero que t’hagi agradat molt la meva domus romana, tinc ganes de que tornis, recorda que estàs convidat a quedar-te a sopar. El meu marit torna el dimecres així que ja t’escriuré i mantindrem el contacte com els vells temps. Vull saber tot de la teva vida, segur que tens moltes aventures que explicar-me però millor en un altre ocasió. Ja ens veure’m.

Nil! ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcino. És un honor per mi que un campió olímpic com tu hagi tingut la cortesia de venir-me a veure en un dia com avui. Jo també tenia un esclau al meu servei que era expert en les curses de quàdrigues el qual m’imagino que m’hauria pogut donar informació útil sobre el tema i sobre la teva trajectòria guanyadora, llàstima que va morir fa uns mesos.
Mira, ara mateix entrem “ipso-facto” per la taberna. Aquí és on els meus esclaus elaboren productes casolans i els venen. Si mires davant teu hi podràs trobar el compluvium, que sento molt que l’estiguis veient tan ple de pols, però és que tenim un problema amb la canonada d’aigua que encara no hem pogut solventar. El mateix ens passa amb l’impluvium. A la dreta estimat Luci, hi pots veure les cubiculim dels meus esclaus, on hi tenen una perfecta comunicació amb la culina i el triclinium, on preparen “in situ” tot el menjar. El peristylum, al contrari que l’impluvium, si que el tenim molt ben arreglat. Els esclaus han fet una bona feina al netejar-lo periodicament, i les estàtues es mantenen intactes respecte a quan les vam col•locar aquí. En alguns d’aquests esclaus que han col•laborat en la neteja del peristylum potser els hi donaré la llibertat d’aquí poc, cosa que per ells seria el “súmmum” de l’alegria. No se si a tu t’agrada massa això de resar, però si vols després et presto durant una estona el lararium. El que passa és que això haurà de ser després, ja que ara et vull parlat del meu tablinum, que és un lloc preciós que m’ajuda a concentrar-me moltíssim en la meva feina. Aquí hi guardo el meu tresor més valuós: un “ex-libris” fet a ma pel meu avi.
Estimat Luci, la visita s’ha acabat, si tens ganes pots quedar-te una estoneta pel lararium, i si no et fa el pes això dels déus de la casa, la meva esclava Marcia t’ensenyarà amb tot detall l’atrium.

MarionaFerrer ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m´hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcino. Ja fa un any que vas marxar d’aquí per instal•lar-te a Tàrraco, tot ha passat massa lent sense el meu amic al costat.

Bé, comencem la visita a la casa! Des de fora veuràs que tenim una habitació que ens serveix de tabernae. La gent hi ve molt sovint a beure un vinet.
Entrem a la casa...
Saps? per aquí es parla molt de la teva victòria en els jocs olímpics, el senyor de la casa, és a dir, el meu marit i jo volíem viatjar a Tàrraco per veure’t però en el circ només hi entraven 30.000 persones i ens va resultar impossible d’anar!

Això és l’entrada principal, el vestíbulum i aquest, és el gos que vigila la casa, aquest mosaic va ser molt difícil de construir.
I seguint pel passadís arribem a l’atrium, el cor de la casa, no és gaire gran però no tenim els diners per fer una gran domus. En aquest tenim un larari on hi són els déus de la llar, un compluvium per on entra llum i claror i un impluvium on cau tota l’aigua de la pluja per aprofitar-la en les diferents tasques de la casa.
Més endavant tenim Els cubicula o dormitoris on dormim els senyors, els fills i els esclaus.

Darrere de l’atri trobem el tablinum, jo no hi entro mai però és on el senyor rep visites importants de la feina, on compte els diners, on guarda l’arxiu familiar...

Aquest jardí és el lloc que més m’agrada, és on estic sempre que puc, és el peristil, el tenim decorat amb estàtues, fonts, plantes... Està envoltat per un porxo sostingut amb columnes. Al costat del peristil trobem l’exedra, una àmplia sala d’estar i on rebem als convidats.

En el triclinium, el menjador, és on tota la família mengem ajaguts en tres llits. Aquest menjador interior és el principal és el que utilitzem més sovint però, en tenim un altre que dona al peristil, aquest és per als dies calorosos d’estiu.
La culina és el lloc on els nostres esclaus preparen el menjar, nosaltres quasi mai hi entrem.
I aquí s’acaba la visita a la casa, t’esperem a l’exedra mentre t’instal•les a la cubícula.

blai16 ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcino. Com pots veure aquesta és la meva domus romana i és on visc amb la meva família i amb els meus esclaus. Des d’aquí a l’exterior pots veure-hi la taberna, que és on venem les nostres ceràmiques i gerros varis, evidentment ja te’n guardem un per a tu! T’haig de confessar que quan per a casa estem estrets, envio a dormir els esclaus a la taberna i ells obeeixen evidentment com a bon paterfamilias que sóc.
No m’entretinc més que sé que vols veure casa meva; doncs entrem, com pots veure, el nostre vestíbul no és gaire lluminós i també és una mica estret, espero que durant tot aquest temps que hem estat sense veure’ns no t’hagis estat gaire pel triclinium i hagis menjat massa, que ens coneixem!
Ostres, me n’havia oblidat, no te n’oblidis del nostre gos, aquí tenim un mosaic que ho adverteix però a vegades la gent no ho veu!
Si passem pel fauces arribarem a l’atri. Espero que t’agradi, és la part més lluminosa i ventilada de la casa, i com pots veure tenim un compluvium i un impluvium on hi recollim l’aigua de la pluja. Tenim aquestes dues columnes molt boniques i les dues ales que donen una sensació de més grandària a l’atri.
Aquí tenim el nostre larari, on cada dia hi orem pels déus de la llar.
A la dreta podràs observar les nostre habitacions; són una mica fosques però tenen l’avantatge de que són molt silencioses i així ens assegurem de que no hi hagin robatoris per la nit!
També pots veure el tablinum, és on jo treballo i rebo les visites. Com ja saps, els meus fills són uns esverats, i no els hi deixo entrar ni per curiositat!
Si seguim per l’andron, anirem al peristylum. És el lloc on m’agrada més estar i on ens ho passem millor la família. Trobo que les estàtues i les pintures a la paret li donen un toc molt bonic. També allà al final, hi tenim el triclinium aestiuum, que és on mengen quan fa més calor.
A mi m’està començant a entrar la gana, i pel que veig, la meva dona ja ha ordenat als servents que comencin a preparar el dinar, així que t’haig de deixar Luci!
Ens veurem aviat amic.
Vale! Que vagi bé per les olimpiades!

Ruut ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcino, entra que no agafis fred, a l’atri ens espera en pater familia, el meu marit Eryx; camina recte travessant el vestíbul i passa per les fauces, allà estarà, mentre hi vas, li explicaré a la nostra esclava Alexandra quines són les feines per avui.
Aquesta és la nostra domus, aquí com pots veure tenim un impluvium molt gran que recull tota l’aigua de la pluja fresca que cau mitjançant el compluvium que és el forat que te la teulada per a que llisqui l’aigua i cagui dins el impluvium, també entra molta llum del Sol!
Aquest és el Larari, la meva filla Alysa li està resant unes oracions als Déus que ens cuiden la casa. A l’esquerra es troben les cubícules, si vols venir a descansar un parell de dies no ho dubtis, tots dormim junts, els nostres esclaus, els meus fills, el meu marit i jo. I just davant hi ha el tablinum, on hi passa força temps, sigui amb convidats, ell sol ja sigui fent comptes, treballant... Allà hi guardem les coses més importants. Creuant l’andron on hi és el meu germà Eunice amb la seva colla d’amics, es troba el peristil i guaita, el meu fillet també! Que bonic es veu ell jugant amb el seu canis Hertha! Recordes aquelles nits d’estiu que en comtes de dormir a la cubícula dormíem sobre la gespa del peristil? Després de beure una mica de vi, sentía de meravella... Però ara amb tres fills no hi ha qui ho faci! I parlant d’estiu, just aquí a l’esquerra tenim el triclini d’estiu i a la dreta el d’hivern, amb la xemeneia que ens donava tanta calor desprès d’anar a veure un combat de gladiadors... recordo l’últim que varem anar a veure, va vèncer un home anomenat Colin, certe? Doncs des de llavors que no utilitzem aquest triclini. Bé, si et vols quedar a sopar li puc demanar al meu esclau Canace que ens prepari el cibum: Anem-lo a busar, deu estar a la culina...
Ja en tenia ganes de que vinguessis, per fi et pots posar al dia amb el meu marit! Com és que no has vingut amb la Dasha, la teva esposa? També la trobem molt a faltar!
Bé mentre es fa el menjar, vaig a veure que està fent la meva filla Dorothy que és molt bona nena però de vegades molt entremaliada!

laura yuste ha dit...

Vistitem una domus romana
En primer lloc trobaràs la taberna, la tenim llogada a en Claudi, un venedor de vins de molt bona qualitat. Al costat es troba el vestíbul i després la porta. Quan entris passaràs per corredor on veuràs el lletrer de ‘’ cave canem’’, ja que el nostres gos es una mica perillós, però no et preocupis que no et farà res. Arribaràs a l’atri amb el seu impluvium. Al seu voltant diferents habitacions, el meu despatx i el menjador d’hivern. A ma esquerra es troba la cuina, al seu costat el lavabo. Trobaràs un passadís que et portarà al meravellós jardí on hi ha també diferents habitacions i una amplia sala d’estar on rep els meus amics, i per acabar, el menjador d’estiu, on dinarem junts ja que ara ja fa molt bon temps.

Sofia ha dit...

- Estimat Luci, em fa molt feliç que hagis vingut a visitar la nostra domus de Bàrcino. Ja creia que després de tants anys, m’hauries oblidat! Ja se sap que la fama, juga males passades.
- Jo mai no hagués fet una cosa així, Amanda. M’alegro molt de veure’t!
-Quan vas marxar, el meu món es va enfonsar...
- Va ser molt dur per tots, Amanda
-Però bé, oblidem tot això! Vaig patir molt, si, però ara ets aquí, em sembla casi bé increïble, Luci!!! Tenia tantes ganes de tornar-te a veure...! Han passat moltes coses des de llavors... Bé, tindrem temps per tot, així que surt del vestíbul, endavant Luci.
- Gràcies, sembla que tens una casa preciosa.
- Aquest és el nostre atri, de vegades, quan em veig reflectida a l’aigua del compluvi, i en la que cau del impluvi quan plou, penso en com he envellit, i en els anys que m’han caigut a sobre sense gairebé adonar-me’n. Recordo encara quan érem joves i vivíem com volíem i com desitjàvem, la nostra guia era la felicitat.
- Ai, si ! Quins temps aquells!
- Els nostres pares mai no van acceptar que fóssim així, però mira’ns ara. Tu ets una estrella, has triomfat a la vida, i jo... Jo sóc feliç, he assentat el cap, tinc una família, estimo als meus fills... Qui ens anava a dir que acabaríem així? Nosaltres sempre havíem lluitat contra la monotonia. De vegades, trobo a faltar aquells moments, on érem feliços incondicionalment. No teníem normes, ni lligams.
- I encara seguim així! Aquests sentiments mai no moren, Amanda. Duren per sempre.
- Bé, prou de nostàlgia. Veure’t... Veure’t altre cop ha sigut com reviure-ho tot en un segon. Gràcies per haver vingut. Bé, abans de res et presentaré una miqueta més la casa. Aquí a la dreta, tenim la cuina, on els esclaus ens estan preparant un exquisit dinar, el menjador just al seu costat, on mengem cada dia i les altres habitacions que rodegen l’atri són nostres, i pels esclaus. Aquí a aquesta habitació... Si, mira, has tingut sort. Aquesta és la Paola, és la meva filla.
- Hola maca, com estàs?
-Saluda, petita. Ara fa cara de bona minyona, però quan vol... Quan vol és un bitxet, oi cuca?
- Ja se li veu ja, a la carona.
-Deixem-la estar ara, que té feina. A la meva altra filla avui no crec que la puguis veure, però com esperava que la visita a Bàrcino s’allargués un xic més... No sé, potser et vols quedar uns dies amb nosaltres. La veritat és que m’agradaria que la coneguessis. Em recorda tan a nosaltres! És la meva filla gran. En ella veig tot el que jo vaig viure i tot el que vaig perdre. Quan la miro als ulls, em veig a mi mateixa, i això em reconforta. No voldria pas que ella s’equivoqués de la manera que ho vaig fer jo.
- Però que dius dona! No has vist pas on vius? Tu si que ets una dona de profit, carai, com t’has anat guanyant la vida mentre jo era fora...
- Si, bé... Ara fes silenci, que aquí a la esquerra esta el meu marit treballant. Te’l vull presentar, però ara està massa enfeinat, potser després del passeig pel pati.
- Cap problema, Amanda!
-Quan passejo per aquí, em sento contenta. Just a les dues del migdia, quan el sol toca més fort, abans de dinar, m’hi voltejo. No recordes pas les nostres visites a l’atri de casa teva? Crec que des de llavors, des que vas marxar no he tornat a riure tant com en aquelles tardes.
-Jo també trobo a faltar aquells moments... Els he pensat durant temps, durant tot el temps que he estat fora.
- I aquell últim dia, també al pati, però aquest cop al de la meva domus. Aquella vegada, aquella vegada va ser diferent. No vam pas riure tant. Mai no he tornat a plorar com en aquella nit... Veus aquestes flors?
-Oh pobres! Segur que eren precioses abans.
- Abans... Es van començar a pansir el dia en el que vas marxar, i mira-les ara, que desgraciades. Ningú no les ha llençat malgrat estar d’aquesta forma. Sabia que tornaries, Luci. I estic completament segura que ara tornaran a viure, tornaran a ser felices. Com jo.

Jordi Barberà ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que hagis vingut a visitar la nostra domus de Bàrcino! Feia ja uns deu anys que no ens veiem, passa, passa, que et mostraré on visc. Bé, la gent diu que la nostra casa és increïble, però tot són mites, és una llar per viure-hi en família i poder gaudir al màxim dels nostres. Mira, ara entrem per el vestíbul, decorat per la meva dona i les seves serventes. Després tenim el fauces, aquest petit passadís en el que hi ha el cartell de “caue canem”, que significa vigila amb el gos... Va ser idea de la meva dona per prevenir que ens robessin quan som a la Vil•la d’estiu. Fou una bona idea perquè no ens han robat mai. Tot seguit hi tenim l’atri, que és una de les parts més boniques d’aquesta domus. Com pots veure hi ha un bonic compluvi i també l’impluvi, els dos fets amb pedres precioses importades d’Egipte. Com pots veure, les parets són plens de mosaics fets amb les millors pedres precioses que existeixen. L’atri té un larari molt senzill, però convincent. Connecta amb les alae que n’amplien l’espai; una a la teva esquerra i l’altra a la teva dreta. També hi connecten els dormitoris, que són darrere nostre. Són el meu i de la meva muller i el de la meva filla Iulia, que ara és estudiant a Roma política, com tu i jo vàrem fer de joves. Davant nostre hi ha el tablini separat per una cortina de seda àrab que em van regalar quan estudiàvem a Roma, te’n recordes? És espaiós i està ordenat, que això és el més important per poder realitzar-hi quelcom. Més cap allà, hi tenim la cuina, que també comunica amb l’atri i està annexada a aquestes termes romanes tan magnífiques que em feren els meus propis servents. Bé què t’he d’explicar a tu de termes romanes si ets un expert! Recordo que t’agradava passar-hi hores, normalment sol, pensant en les teves coses i desconnectant del món... Si seguim per aquí, hi trobem l’andron, i més tard el peristil, que és ple de plantes importades de tots llocs, és un luxe passejar-te per aquí quan estàs un xic estressat o tens mal de cap. El peristil està connectat amb el menjador, on passem moltes hores i les habitacions dels meus fills Claudius, Giorgius i Lucius, que com saps té aquest nom en honor a tu. Per acabar hi ha una habitació per als convidats a la nostra dreta. Bé Luci, estic molt content de que m’hagis vingut a veure després de tants anys, sempre has estat per mi un àlter ego, i tot i que últimament hem estat distanciats per qüestions i responsabilitats de la vida, segueixes sent per mi com un germà. Ara ens prendrem el prandium que ens han estat preparant els meus servents durant tot el dia...

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcino. És un honor per mi que un campió olímpic com tu hagi tingut la cortesia de venir-me a veure en un dia com avui. Jo també tenia un esclau al meu servei que era expert en les curses de quàdrigues el qual m’imagino que m’hauria pogut donar informació útil sobre el tema i sobre la teva trajectòria guanyadora, llàstima que va morir fa uns mesos.
Mira, ara mateix entrem “ipso-facto” per la taberna. Aquí és on els meus esclaus elaboren productes casolans i els venen. Si mires davant teu hi podràs trobar el compluvium, que sento molt que l’estiguis veient tan ple de pols, però és que tenim un problema amb la canonada d’aigua que encara no hem pogut solventar. El mateix ens passa amb l’impluvium. A la dreta estimat Luci, hi pots veure les cubiculim dels meus esclaus, on hi tenen una perfecta comunicació amb la culina i el triclinium, on preparen “in situ” tot el menjar. El peristylum, al contrari que l’impluvium, si que el tenim molt ben arreglat. Els esclaus han fet una bona feina al netejar-lo periodicament, i les estàtues es mantenen intactes respecte a quan les vam col•locar aquí. En alguns d’aquests esclaus que han col•laborat en la neteja del peristylum potser els hi donaré la llibertat d’aquí poc, cosa que per ells seria el “súmmum” de l’alegria. No se si a tu t’agrada massa això de resar, però si vols després et presto durant una estona el lararium. El que passa és que això haurà de ser després, ja que ara et vull parlat del meu tablinum, que és un lloc preciós que m’ajuda a concentrar-me moltíssim en la meva feina. Aquí hi guardo el meu tresor més valuós: un “ex-libris” fet a ma pel meu avi.
Estimat Luci, la visita s’ha acabat, si tens ganes pots quedar-te una estoneta pel lararium, i si no et fa el pes això dels déus de la casa, la meva esclava Marcia t’ensenyarà amb tot detall l’atrium.

MARTÍ CLOTET - 4t ESO B

Ruben Ribas Haro ha dit...

Estimat Luci! M'alegro molt de que un home com tu s'hagi molestat en visitar la nostra domus de Barcino. Tenia moltes ganes de veure't ja que fa molt temps que no se res de tu, estas igual que sempre, si que et conserves! Per cert, passa, passa que t'ensenyaré on visc amb la meva dona i els meus fills.
Com pots observar, aquí a l'entrada principal tenim el vestibul i si em segueix anirem a parar al fauces i finalment arribarem a l'atri. Com pots veure, el nostre atri té un compluvi molt obert perquè hi passi la llum i també tenim un impluvi bastant extens per poder recolectar el màxim d'aigua possible. Aquí tenim la llar, el focus, on la nostra serventa Margarida cuina i on nosaltres mengem. A ma dreta de l'atri, com pots veure tenim la tauleta de marbre consagrada als lars. A banda i banda, com pots observar tenim dues ales, per fer de l'atri un lloc més espaiós. Darrera de l'atri està el meu despatx on posteriorment anirem tu i jo a parlar de com va la vida, etc... Allà, a part de rebre visites com la teva, hi guardo l'arxiu familiar. A la casa, tenim 3 dormitoris, un per mi i la meva dona Helena, i els dos altres pels meus respectius fills Joaquim i Marc. Després, quan t'envagis, t'ensenyaré la meva taberna, què la he llogat com a botiga i m'està sent una molt bona inversió. Finalment, pots veure el nostre magnífic jardí, on hi pots trobar tot tipus de flors. Un lloc perfecta per descansar i pensar en les teves coses.
Doncs bé Luci, passa al meu despatx i conversem una mica sobre aquests anys de la nostra vida els quals no ens hem pogut veure... Què dius, que no tens temps? Bé, doncs un altre dia parlem! Ha sigut un plaer tornar-te a veure i si vols pots anar a comprar alguna cosa a la meva taberna! Fins un altre dia amic.
Vale!

paubusquets ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que hagis vingut a visitar la nostra domus de Bàrcino. Primer de tot m’agradaria que veiessis una mica la meva domus senzilla però bastant gran. Passa passa. Al entrar veuràs la taberna, normalment l’acostumem a llogar però durant un temps la gent sembla ser que no va be de diners i estem baixant bastant el preu per tal de que sigui mes fàcil que la gent aprofiti aquesta vivenda. Abans de entrar a la domus no se si t’hi has fixat però hi ha un cartell on posa: “cave canem” (vigila amb el gos), tot i que hi hagi el cartell el gos ja es va morir fa un parell d’anys i mai ens en recordem de treure’l, imaginat si en fa de temps que no et passes per aquí. Més endavant veuràs el atri, la cambra que es troba al entrar, i just davant el impluvium, el nostre es bastant petit i no s’hi acostuma a omplir molta aigua. Pels voltans hi veuràs moltes habitacions, ja saps que et pots instal•lar per aquests dies a la que vulguis, com s’hi fossis a casa teva. Ara com que estem amb temps de estiu no utilitzarem aquest menjador però ja saps si algun dia et fa il•lusió venir a menjar l’hivern ens instal•larem aquí. Hi tirant per aquell passadís tant llarg veuràs el jardí, on passo la major part del temps, es meravellós. A l’esquerra del jardí hi ha el menjador on hi menjarem, es clar, si et sembla ve a tu, els convidats manen. Luci, esper-ho que disfrutis de aquesta estança aquí amb nosaltres, ja saps, pots venir quan vulguis

Gerard Llobera ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que hagis vingut a visitar la nostra domus de Bàrcino, ja que fa molt, massa que no ens veiem. Endavant, jo et segueixo i et faig de guia. Aquests mosaics que t'indiquen que vagis amb compte amb el gos, són molt certs, el nostre gos és molt protector, però només borda a qui no coneix, i no mossega a no ser que es vegi atacat, però no et preocupis els meus fills, la Marcia i el Luci, han sortit amb ell de passeig. Mira, aquesta taverna, fa bastant que no la treballava ningú, i estava bruta i oblidada, però des que ha vingut aquest home, està més nova que mai! Aquí tenim l'atri, ja era gran, però l'he volgut ampliar una mica, afegint-li aquestes dues "ales" a banda i banda. Com pots haver vist al telenotícies, aquests últims dies a plogut bastant, cosa que ens ha anat molt bé pel nostre impluvi, que com pots veure està ple. Aquest és el el dormitori meu, i de la meva dona, aquests petits que hi han al costat són per als meus fills, tranquil, més endavant, al costat del peristil, està el teu, però abans deixam ensenyar-te el menjador d'hivern que tenim aquí. Com pots notar si està calentet, perfecte per l'hivern. Aquí, abans d'entrar al meu despatx, al tablinum, està el larari de la família, com pots veure està bastant adornat. Entra que veurem el despatx en rebo a persones com tu, als amics. Perdonam, està bastant desordenat, he estat treballant aquesta nit, millor que anem cap al peristil. A la meva dona li encanta decorar-lo amb plantes i flors de tots els colors i olors, mira-la està a l'exedra, anem-hi! Hola estic ensenyant-li la casa al nostre hoste, tranquil·la ja et deixem treballar. Aquí està el menjador on dinarem avui, per cert començo a tenir gana, quan arribin els nens ens posarem a dinar. I aquí estan les tres habitacions per a invitats, pots agafar la que vulguis, com si estiguessis a casa teva!

Berta ha dit...

“Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus o Pompeia...”
Luci, primer de tot, dir-te que és un plaer rebre’t amb els braços oberts i fer-te protagonista d’aquesta meravellosa aventura tot endinsant-nos en una domus Romana. També dir-te que és un enorme orgull per a mi que estiguis aquí amb mi, ja que el meu besavi també va participar en els jocs Hel•lènics de Grècia; malgrat no haver-ho viscut en primera persona, la meva àvia sempre me n’ha fet partícipe i, d’alguna manera, és com si jo mateixa ho hagués viscut directament. És per això que tota la família ens sentim molt orgullosos del meu avi, Titus Acosta, tot i que no em puc arribar a fer una idea de com d’orgullosos han d’estar de tu, Luci!. Bé, sense més dilacions, comencem, si et sembla, la visita per la domus de Bàrcino.
Benvingut al vestíbul; com pots veure, aquesta és la part essencial i fonamental de qualsevol domus, tot i que és de reduïdes proporcions; està decorat, com pots veure, amb mosaics i, doncs, d’aquesta manera, s'arriba a l'atri a través de la gola, element característic de la domus cobert i amb una obertura central anomenada compluvium per la qual entrava l'aigua de la pluja que es recull en l'impluvium. Disculpa que potser estigui massa ple, però aquests últims dies gràcies a les pregàries que les dones han estat demanant als déus, s’ha pogut fer front a la sequera. Bé, seguim...
L'atri construeix el centre de la vida domèstica, en ell s’exhibeixen les estàtues dels avantpassats (imaginis maiorum) i es fan múltiples ofrenes als déus protectors de la domus al lararium. També té lloc en l'atri la salutació als amos de la casa. El tablinum, l’habitació dels senyors de la casa, la més important. Els triclinis (triclinium) són estades on se celebren sopars i banquets amb amics dels amos i on es feia un xic de repòs. Els comensals es recolzen sobre els klynai. Els dormitoris es denominen cubiculum. Altres estades són la culina i els banys (latrina).
Espero que la propera vegada sigui per compartir una de les meves múltiples habitacions lliures i per aprofitar el dia per la domus!

Judy97 ha dit...

Estimat Luci, em fa molt feliç que m’hagis vingut a visitar a la nostra domus de Barcino. Feia molt de temps que no et veia, no recordo l’ultima vegada que ens vam veure, això vol dir que ja fa molt de temps. Si no m’equivoco, te’n vas anar per motius familiars i et vas instal•lar a Egara.
Bueno, ja que fa molt de temps que no ens veiem, primer t’ensenyaré la meva domus i després m’expliques com t’ha anat tot aquest temps, et sembla?
Però primer, estic sorprès per la teva victòria en els jocs olímpics, tothom només fa que parlar d’això, i ja que no m’ho deies tu, ho he sabut per ells.
Entrant per aquesta porta, ens trobem dins del vestíbul que és un espai arrecerat anterior a la porta que ens porta tot seguit al pati interior o també dit peristylum, però tu això ja ho deus saber per descomptat; seguint la nostra visita, pots observar que al costat del jardí hi ha una petita piscina que és el compluvium que com pots veure és una bassa rectangular que recull l’aigua de la pluja i des de la qual passa a una cisterna subterrània, aquí hi trobem l’atri i l’impluvium. Si seguim més endavant, podem trobar el meu tablinum on m’hi reuneixo amb els meus amics, rebo visites etc. Tranquil, que després diré als meus esclaus que trepitgin uns bons raïms per després nosaltres veure vi del bo. Ara els hi dic als esclaus.
-Marcia, prepara’ns unes bones copes de vi sisplau. En efecte, és a la nostra botiga, la taberna.
Aquells d’allà són els meus fills, el Claudi i la Iulia, són bessons. I ara t’ensenyaré les cubiculas, mira, aquesta és la meva i la de la meva dona, aquella la dels meus fills i les altres que pots veure són les dels meus esclaus.
Només em falten 3 coses per ensenyar-te, la cuina, el triclini i la latrina, però millor la latrina no te l’ensenyo que segur que saps de sobres com és.
Aquí hi tenim el triclini com pots veure amb els tres llits i al costat hi trobem la cuina on es prepara el deliciós menjar de les meves esclaves.
Doncs aquí ha acabat la meva visita a la meva domus Lucii, ara anem cap al meu tablinum i ens prenem un bon got de vi. Ara m’explicaràs que has estat fent durant tot aquest temps.