19 de desembre de 2010

Cenabis bene

[Foto d´arxiu: Carme Ausejo]

Fixeu-vos en el nom d´aquest restaurant de l´Eixample de Barcelona. El seu origen és ben curiós i molt adient per a l´establiment que veieu. "Si dineu o sopeu aquí, no en sortireu decebuts", vénen a dir els propietaris del local. Quina història té aquest mot?

El poeta romà Catul convida el seu amic Fabul a sopar a casa seva en un divertit poema ple d´enginy, ironia i bon humor, allò que els romans en deien italum acetum, amb una condició: que porti ell el sopar, amb viandes bones i generoses. En fi, la picaresca del jo convido, tu pagues. A canvi, el poeta de Verona li reserva una sorpresa. Qui ens el pot traduir? Què us ha semblat? A mi, que és una bona manera de preparar la visita a la Boqueria on ens esperen uns tallers de cuina grega i romana que ja comencen a desprendre uns aromes ben especials.

Cenabis bene, mi Fabulle, apud me
paucis, si tibi di fauent, diebus,
si tecum attuleris bonam atque magnam
cenam, non sine candida puella
et uino et sale et omnibus cachinnis.
Haec si, inquam, attuleris, uenuste noster,
cenabis bene: nam tui Catulli
plenus sacculus est aranearum.
sed contra accipies meros amores
seu quid suauius elegantiusue est:
nam unguentum dabo, quod meae puellae
donarunt Veneres Cupidinesque;
quod tu cum olfacies, deos rogabis,
totum ut te faciant, Fabulle, nasum!

Catullus, XIII

11 comentaris:

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!!

Recuperant apunts de 4t d'ESO he trobat el poema traduít que el vam fer a classe entre tots els alumnes.

Soparàs bé, estimat Fabul, a casa meva aquí a pocs dies, si els déus et són propicis, si portes amb tu un sopar bo i abundant, i no falten una enlluernadora noia, i vi i sal i tota classe de riallades. Si, com et dic, portes això, maco meu, soparàs bé, doncs el rebost de tu Catul està plena d'aranyes. Això sí: en resposta, rebràs pur afecte o alguna cosa més delicada o elegant: doncs et donaré un perfum que van regalar a la meva nena les Venus i el Cupidos i que, quan ho faci olor, rogarás als déus, Fabul, que et facin tot sencer nas

Carlotah. ha dit...

He estat buscant la traducció jo tambè i bàsicament el que deia és el que ha posat el jordi en l'anterior comentari.
Espero que el taller de cuina greco-romana sigui bo , abundant i amb moltes rialles tambè,com el sopar dels dos poetes.
El poema és molt directe i està molt ben escrit,m'agrada.

Fins demÀ!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies per la traducció, Jordi. Ara ja la podrem comentar i dir què ens sembla aquest sentit de l´humor tan propi del nostre tarannà mediterrani.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Realment Catul, a mesura que l’anem coneixent a poc a poc, ens va sorprenent cada cop més amb poemes tan originals com aquest! Tic moltes ganes de fer tots junts el taller de cuina per tal d’apropar-nos més a aquesta cultura tan nostra!

Vale!

Yasmin ha dit...

Hola!!

La lletra del poema m'ha agradat molt i m'ha sorprès aquest humor i la ironia del jo convido, tu pagues, ja que no pensava que els romans els tinguéssin; i estic d'acord amb el que dius, aquest sentit de l'humor està força present en el nostre tarannà.


He trobat una pàgina força interessant, la qual explica la jornada d'un romà i també surt el poema de Catul: http://users.servicios.retecal.es/jomicoe/vida_diaria.htm

Per cert, tinc moltes ganes de fer el taller de cuina romana, pinta molt bé la cosa.
Estic segura de que aprendrem molt sobre la gastronomia romana, que al cap i a la fi no és tan llunyana a la nostra.

Valete!! :)

anna-rn ha dit...

Hola!
M'ha agradat aquest poema, ja que és, si més no, curiós, perquè no és massa habitual trobar poesia d'aquest tipus amb aquesta ironia. En el poema Catul convida al seu amic Fabul a sopar amb la condició que sigui ell qui porti tot el menjar, per això li diu que soparà bé segur, ja que s'ho haurà preparat ell mateix i que a canvi gaudirà d'una bona companyia i de algun perfum que potser li regalarà.

Marc ha dit...

Salvete!
Un gran poema, no el coneixia però és fantàstic!
Espero que ens ho passem molt bé al taller de cuina ja que serà una nova experiencia.

Bones festes a tothom!
Vale!

esther ha dit...

Hola!

Quina veritat aquest poema! Normalment no és tan exagerat, però si que és veritat que a vegades si vas a algun lloc a dinar o sopar, has de portar algun aperitiu o alguna cosa semblant.

Jo també espero amb molta il·lusió el taller de cuina, segur que ens ho passem ganial i aprenem molt de les costums gregues.

Vale!

anna ha dit...

Hola!
Ja queda ben poc per anar al taller! quines ganes, ho passarem genial!
El poema com tots els de Catul és sensacional!

Anna!

Judith Garcia ha dit...

Hoolaa!

Un poema increïble, no havia escoltat mai d'ell, la veritat m'ha sorprès l'humor i la ironia en què s'expressa.
Després d'haver fet el taller de cuina greco-romana m'he quedat molt satisfeta i em porto un bon record del taller, i personalment he après molt.

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Qui ens explica l´origen del mot "sibarita"?