La setmana passada, amb motiu de la celebració de la Festa de Tots Sants, vam comentar a classe de Llatí algunes de les tradicions que tenien els antics romans quan morien els seus familiars o persones que estimaven. En la nostra societat la mort és sinònim de dolor, però no sempre ha estat així. Antigament, per exemple, després de vuit dies de dol durant els quals s´exterioritzava la pena per la pèrdua, els familiars i amics del difunt organitzaven una gran festa amb menjar, beguda i música perquè pensaven que la mort era llei de vida i, per tant, celebraven el que havia viscut en el decurs de la seva existència i li desitjaven sort en el seu viatge cap al regne d´Hades.
Després d´haver acomiadat el difunt amb un petó, començava el ritual: se li tancava els ulls repetint tres cops el seu nom en veu alta mentre les dones de la casa expressaven el dolor de la família amb crits i plors. Seguidament, rentaven el cos i el perfumaven amb bàlsams perquè no fes pudor. El vestien i l´exposaven a l´entrada de la casa o a l´atri perquè els amics i familiars poguessin dir-li l´últim adéu. També hi havia el costum de posar una moneda sota la llengua del difunt per tal de pagar el darrer viatge al barquer Caront, el qual s’encarregava de transportar la seva ànima amb la seva barca, creuant el riu Aqueront i la llacuna Estígia fins arribar a les portes dels inferns.
La cerimònia d´enterrament tenia lloc als cementiris, situats fora de la ciutat per motius de salut pública, on es procedia a la incineració. Encenien una pira funerària i després de cremar el fèretre amb les restes del difunt els parents apagaven les brases amb vi i mel, perfumaven els ossos calcinats amb ungüents i els reunien amb les cendres en una urna funerària que finalment era dipositada en un columbari o nínxol en forma de niu de colom.
Després d´haver acomiadat el difunt amb un petó, començava el ritual: se li tancava els ulls repetint tres cops el seu nom en veu alta mentre les dones de la casa expressaven el dolor de la família amb crits i plors. Seguidament, rentaven el cos i el perfumaven amb bàlsams perquè no fes pudor. El vestien i l´exposaven a l´entrada de la casa o a l´atri perquè els amics i familiars poguessin dir-li l´últim adéu. També hi havia el costum de posar una moneda sota la llengua del difunt per tal de pagar el darrer viatge al barquer Caront, el qual s’encarregava de transportar la seva ànima amb la seva barca, creuant el riu Aqueront i la llacuna Estígia fins arribar a les portes dels inferns.
La cerimònia d´enterrament tenia lloc als cementiris, situats fora de la ciutat per motius de salut pública, on es procedia a la incineració. Encenien una pira funerària i després de cremar el fèretre amb les restes del difunt els parents apagaven les brases amb vi i mel, perfumaven els ossos calcinats amb ungüents i els reunien amb les cendres en una urna funerària que finalment era dipositada en un columbari o nínxol en forma de niu de colom.
En aquest quadre de temàtica mitològica es representa el moment en què es plora la mort d´un dels herois que va intervenir a la Guerra de Troia, el qual segons algunes versions es deia que era cosí d’Aquil·les. A més, podeu seguir la història narrada en italià, la llengua romànica per excel·lència. Podeu descriure l´escena, dir de qui es tracta i quin va ser el seu final? Us animeu a buscar informació sobre l´heroi que li va donar mort?
Esther Soria
1r Batxillerat
14 comentaris:
Hola!
Esther t'ha quedat genial l'entrada i a més és molt interessnt, sobretot el visual sobre la mort. Felicitats!
El personatge del quadre és Patrocle i representa la seva mort, qui va matar a Patrocle va ser Héctor.
Patrocle, segons la mitologia grega, (en grec, Πάτροκλος Pátroklos -Glòria del pare-) era fill del tità Meneci i el millor amic de l'heroi Aquil·les i van participar junts en la guerra de Troia.
Patrocle va marcar a Ftia perquè va matar a un amic seu i allà va conèixer a Aquil·les. Quan va començar la guerra de Troia va anar-hi al capdavant de l'exèrcit Patrocle però després Aquil·les se li va unir. Després Patrocle va agafar la armadura d'aquil·les i quan va topar amb Héctor aquest el va matar. Però Aquil·les per venjar la mort del seu amic va matar a Héctor.
Anna Ruíz de la Fuente Núñez
Hola!!
Gràcies Anna, me n'alegro de que t'hagi agradat tant com a mi fer-ho.
Vale!!
Bones!!
Opino el mateix que l'Anna, Esther, m'ha agradat força.
Trobo que és bastant curiós tot el que s'explica en el visual, com, tots els ritus que feien els grecs i els romans devant la mort d'una persona. És bastant sorprenen, per eixemple, que si el difunt ha estat un suïcida, un nen o un indigent, la ceremonia s'hagi de fer només a la nit, i d'aquestes moltes més.
Fins aviat.
Esther de guais la teva entreda ;) i cla com que jo no sóc menys ( hahaha) us deixo aquí una informació que jo trobo que és molt interesant. jo ho explicaré bastant per sobre però si us ha interessat pregunteu-li al Jordi més coses!
Explica el mite que Caront et deixava a les portes del regne d'hades on tres divinitas et feien l'últim judici, colocaven la teva ànima en una balança i segons els ''pecats'' que havies comés ( si havies dut una bona vida o una on feian falta alguns valors morals) erats enviat al paradís o a l'infern.
Es creia en la resurecció però només de les animés que eren enviades al paradís, les que eren enviades a l'inferen es passaven tota l'eternitat patin els castigs de les faltes comeses al llarg de la seva vida.
Aquells enviats al paradís gaudien d'un llarg temps de tranquilitat i repós, després d'aquest període bebian l'aigua del riu Leteu que els feia oblidar tota la seva vida passada i eren enviats altre cop a la Terra per tornar a viure una vida nova.
aleee!
Salut i Resistència companys i companyes!
Hola! Woww Grazie mille, un video in italiano...
És genial la teva entrada Esther! I tot un detall en italià! haha
Nois això és genial! Ja som nosaltes qui fa les entrades som tot un EQUIP!!
FELICITATS A TOTS NOSALTRES!!
Hola!!
Felicitats Esther està molt bé l'entrada, a més està relacionada mb el tema de la mort, que fins fa poc era un dels que estavem tractan a classe.
Tot parlant de la guerra de Troia i els seusherois m'he animat ha buscar informació sobre uns dels grans herois que van causar l'inici el final de la gran guerra, el germà de Hèctor, el princep Paris. He trobat informació sobre la seva vida i com va pasar de ser pastor a princep de la ciutat de Troia.
Segons la mitologia grega, Paris fou un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia al segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau, qui dirigí una expedició contra Troia per tal de recuperar-la.
La reina de Troia Hècuba estava embarassada. Una nit somià que el nin que esperava es convertia en un incendi. Consultaren un oracle i aquest contestà que el fill que tindrien seria la perdició de Troia. El rei Príam no tenia valor per matar-lo i ordenà a un pastor que l'abandonés al mont Ida. Al cap d'uns dies, el pastor passà per allà i veié el nin viu, encara, se'n penedí i l'adoptà com a fill seu.
Al cap d'un temps, Hermes el proposà com a àrbitre per decidir sobre la bellesa de les deesses; Eris, la discòrdia, l'única no convidada a les noces de Peleu i Tetis, havia llençat una poma d'or "destinada a la més bella". Zeus es negà a donar aquest títol a cap de les aspirants: Hera, Atena, i Afrodita, per la qual cosa demanaren a Paris, príncep de Troia, que decidís. Per subornar-lo Hera li oferí ser un governant poderós, Atena fama militar, i Afrodita li prometé la dona més formosa de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta.
L'endemà, Paris anà per primer cop a Troia i es feu famós als jocs, per la qual cosa el rei Príam el reconegué i recobrà la seva família real, tot abandonant la seva esposa Enone i el seu fill Còrit al Mont Ida.
Per aquells dies, el rei d'Esparta Menelau féu una visita amistosa a Troia i convidà Príam a visitar la seva ciutat. El rei envià enlloc seu a Paris. Arribà amb un gran vaixell i fou rebut com un rei. Donà les atencions i paraules més afectuoses a Helena. Passat un temps, Menelau va haver de marxar a Creta als funerals del seu pare Atreu, la qual cosa fou aprofitada per guanyar l'amor d'Helena, la qual abjurà de la seva pàtria i l'acompanyà a Troia.
Durant el retorn, es van amagar de Menelau durant uns mesos a Xipre. Des d'allí, Paris va participar en l'expedició de saqueig contra Sidó a Palestina. En arribar a Troia, Príam acceptà Helena per jove però Cassandra i Heleno, fills seus i germans de Paris, escamparen el temor de la destrucció de la ciutat entre tots els habitants.
Ofès, Menelau partí amb els aqueus a fer la guerra a Troia. Paris lluità de forma covarda i fou ajudat diferents vegades per Afrodita. Va matar Aquil·les per darrere en clavar-li una fletxa al taló dret durant una cerimònia a Apol·lo
Pris morí en mig de la guerra a causa de una fletxa llançada per Filoctetes.
Us animo a que cerqueu més informació sobre alguns herois que van partcipar a la guerra i van decidir el seu final.
Oriol T.
Molt bona aportació, Oriol! Has fet feina i t´ho agraïm tots. Preneu nota, discipuli et discipulae!
Vale!
Hola!!
Esther la entrada està super bé, de debò!! M'ha encantat, es nota que te l'has treballat!! A mi m'agradaria afegir informació sobre Hèctor, heroi de la guerra de Troia que m'agrada molt, i ho faré a partir d'una part de la Il·liada, que cito en la seva traducció en castellà:
Mas, así que se descubrió la hija de la mañana, Eos de rosados dedos, congregóse el pueblo en torno de la pira del ilustre Héctor. Y cuando todos se hubieron reunido, apagaron con negro vino la parte de la pira a que la llama había alcanzado; y seguidamente los hermanos y los amigos, gimiendo y corriéndoles las lágrimas por las mejillas, recogieron los blancos huesos y los colocaron en una urna de oro, envueltos en fino velo de púrpura. Depositaron la urna en el hoyo, que cubrieron con muchas y grandes piedras, amontonaron la tierra y erigieron el túmulo. Habían puesto centinelas por todos lados, para vigilar si los aqueos, de hermosas grebas, los atacaban. Levantado el túmulo, volviéronse: y reunidos después en el palacio del rey Príamo, alumno de Zeus, celebraron el espléndido banquete fúnebre. Así celebraron las honras de Héctor, domador de caballos.
Homero, Ilíada XXIV
Ho he trobat molt emotiu i no he pogut evitar penjar-ho! Tal i com podem veure en les seves paraules Homer era un geni de l'art de l'escriptura.
Gràcies Homer, per deixar-nos obres com aquesta!
I gràcies Esther per aquesta entrada tan ben feta!!
Valete omnes!!
Clara
Gràcies, Clara, per la teva recerca d´aquestes belles paraules del Mestre Homer. Són d´una poesia intensa i humaníssima.
Hola!!
Esther esta molt be és super curios el que feien amb el mort i nosaltres ho recordem sempre com a senyal de dol.
Sobre les diapositives no puc opinar no puc veure-les no sé el perquè em sap molt greu perquè ha de ser interesantíssim però ho he intentat mil cops i no m'hi deixa.
Tot i així felicitats m'agradat molt.
Hola:)
està molt bé l'entrada encara que el vídeo no l'he pogut veure, la informació és important, molt bé
NEUS
et felicto peer la teva entrada, està molt ben treballada, me asaventat de coses que no s'havia.
repeteix-ho m'ha agradat molt l'entrada!!!
Molt bona recerca Esther! Em sembla molt bé que cada cop siguem més els que pengem entrades!!
Molt bé Esther!!! L'entrada m'ha agradat molt. Trobo que és molt curiós com ells celebraven la mort amb una festa mentre que nosaltres ho vivim amb molt de dolor. Crec que hauriem d'apendre d'ells i pensar que quan una persona mor té algun lloc millor on anar.
vale!
Publica un comentari a l'entrada