LA PERVIVÈNCIA DEL LLATÍ EN L'ANGLÈS

Fa unes setmanes, a classe de llatí, en Jordi va proposar-nos una activitat de recerca plurilingüe consistent a traduir paraules del vocabulari llatí -vinculades a diferents àmbits lèxics- a cinc llengües diferents: quatre de romàniques (català, castellà, francès, italià) i una d’origen no llatí (anglès). L’elecció de l’anglès em va sobtar, en certa manera, doncs a diferència de les altres, no és una llengua neollatina. A partir d’aquesta proposta vaig sentir curiositat per saber quina relació hi havia entre l’anglès i el llatí i vaig decidir buscar informació al respecte. El resultat de la recerca que he fet, ha donat lloc a aquesta entrada.

Sabem que al segle V l’anglès era ja una llengua embrionària, resultat, per una banda, de la barreja de dialectes que van arribar a les illes Britàniques portats per les tribus germàniques dels saxons, els juts i els angles, i per l’altra de la forta influència del celta, el llatí i d’alguns trets propis de les llengües  escandinaves. El primer grup va dotar l’anglès de la major part del vocabulari i va fixar les bases de la seva gramàtica. El segon grup va influir especialment en el lèxic, que en el cas de la llengua dels romans es considera força important (fins a un 30% segons alguns estudis en el llenguatge col·loquial i fins a un 80% en el científic).

Recordem que va ser durant el govern de l’emperador Claudi (41-54 dC), després dels intents frustrats de Juli Cèsar durant la primera meitat del segle I aC, qui va aconseguir conquerir Britànnia el 43 dC. No va poder, però, ocupar Escòcia ni Gales, territoris on predominà la llengua dels celtes. Val a dir que invasions posteriors, com la dels normands en el segle XI, van propiciar que a través del francés, que va esdevenir llengua de la reialesa i la noblesa, la influència del llatí tornés a ser determinant en la construcció de la llengua anglesa .

Podríem pensar que degut a aquesta invasió el llatí va substituir l’anglès però no va ser així. La llengua de Roma es feia servir, sobretot, en l’àmbit religiós i militar. També el parlaven la classe alta i una petita  part de la població urbana, però no va arribar mai a reemplaçar-lo. És més, es va deixar d’utilitzar pràcticament quan les últimes legions romanes van ser expulsades de l’illa durant els primers anys del segle V dC. Però la seva influència ha perseverat fins als nostres dies. De fet, l’anglès és una llengua germànica amb més de la meitat del seu vocabulari procedent del llatí: grosso modo, unes 125.000 paraules!

La població envaïda es va deixar influenciar per la més avançada, en aquest cas la romana; per això, les paraules manllevades procedien de les dues principals ocupacions d’aquests: l’agricultura i el comerç i la guerra, juntament amb paraules relacionades amb la vida domèstica i social. Aquests en són alguns exemples:

Guerra:

     allied: del llatí alius, a, -ud (“altre”)

     army: del llatí arma, -orum (“armes”)  

          battle: del llatí battuere (“batre, picar, colpejar, lluitar amb l’espasa”), a través

del francès bataille.

          captain: del llatí caput, -itis (“cap”)

          casualties: del llatí casus, -us (“caiguda, accident, adversitat”)

          conflict: del llatí conflictus, -us (“xoc, col·lisió, topada), de confligere (“topar,

lluitar”)

          banner: del llatí bandum, -i (“estendard”)

   -chester, -caster, -cester (sufixos): del llatí castra (“campament”) [topònims]

          enemy: del llatí inimicus, -i (“enemic”)

          hostilities: del llatí hostis, -is (“enemic”)

          missile: del llatí missilis, -e (“llancívol, que es llança”) de mittere (“enviar”)

navy: del llatí navis, -is (“nau, vaixell”)

     military: del llatí miles (“soldat”)

Comerç:

          transfer: del llatí transferre (“traspassar”) [forma imperativa]

wine: del llatí vinum (“vi”)

          trade: del llatí tradere (“fer a mans, cedir, transmetre”)

          commerce: del llatí commercium, -ii  (“comerç, negoci, intercanvi”)

   oil: del llatí oleum, -i (“oli”, especialment el d’oliva i com a combustible)

          pound: del llatí pondus, -eris (“pes, quantitat, mesura”)

          coin: del llatí cuneus (“cuny, falca, tascó”)

   money: del llatí moneta, -ae (“moneda”), referència a Juno Moneta [apel·latiu de

la deessa]

Vida domèstica i social:

          table: del llatí tabula, -ae (“taula, tauló, tauler”)

          carpet: del llatí, carpere (“filar, estirar per filar, escarpir”)

          curtain: del llatí cortina, -ae (“volta del cel, cortina”)

          kettle: del llatí catillus, -i (“cassó fondo per cuinar”)

          pepper: del llatí  piper, -eris (“pebre”)

          cheese: del llatí caseus, -i (“formatge”)

          butter: del llatí  butyrum, -i (“mantega”)

   salt: del llatí sal, salis (“sal”)

          street: del llatí stratum, -i (“paviment, empedrat dels carrers”)

El cristianisme va arribar a l’illa el 597 i, com és lògic, resten també paraules del lèxic anglès que en són testimoni:

abbot: del llatí abbas, -atis (“pare, abat”)

altar: del llatí altaria, -ium (“altar, lloc per a sacrificis”)

angel: del llatí angelus, -i (“àngel, missatger”)

candle: del llatí candela, ae (“espelma, ciri”)

epistle: del llatí epistula, -ae (“carta”) [ús formal]

temple: del llatí templum, -i (“temple”)

tunic: del llatí tunica, -ae (“túnica”)

ark: del llatí arca, -ae (“bagul”)

nun: del llatí nonna, -ae (“monja”)

Però la influència del llatí no només la trobem en el lèxic sinó també en la morfologia. La llengua anglesa utilitza molts dels prefixos i sufixos llatins:

PREFIXOS

abstract, adventure, anteroom, bilingual, codependent/compassion, detach, disintegrate, enlarge, extraordinary, illimitable, impotent, inability, irregular, infrahuman, interact, nonexistent, postscript, prehistoric, reuse, subway, transport, trilingual, ultrasound, et cetera.

SUFIXOS

curious/obnoxious (curiosus, obnoxius), comfortable (comfortabilis, -e), terrible (terribilis, -e), scenic (scaenicus), special (specialis), productive (productivus), rector (rector), teacher (magister), violence (violentia), silent (silentium), et cetera.

En altres casos la morfologia llatina va solucionar alguns problemes. Un plural de nucleus que fos nucleuses, de basis, basises, d’alga, algaes o de datum, datumes, resultaria un tant malsonant, de manera que la morfologia llatina va permetre la formació de nuclei , bases, algae i data.

Finalment, apuntar que en anglès, com en altres llengües romàniques, hi ha moltes paraules o expressions d’origen llatí que han perdurat sense canvis i conformen estructures fixes de la llengua. Aquests en són alguns exemples:

• El terme campus, que significa literalment “terreny pla”, s’utilitza per nombrar amplis espais adscrits a una universitat.
• Idem, que significa “un mateix, el mateix” en anglès s’utilitza, per exemple, per nombrar quelcom que s’ha citat anteriorment.
• exit,  prové del participi de passat exitus, a, um del verb exire (“sortir”)
• habitat, que significa “habita o viu”, en anglès vol dir “lloc de condicions apropiades per a que hi visqui un organisme, espècie o comunitat animal o vegetal”
• ictus, que significa “cop, especialment el que marca un ritme, xoc”, és el participi de passat de icere (“golpejar, donar un cop amb violència”)
• junior, en llatí iunior, és el comparatiu de iuvenis que significa “més jove que o el més jove”. Abreviació jr.
• senior és el comparatiu de senex i significa “més vell que o el més vell”. L’abreviació en anglès dóna el terme de cortesia o títol de sir.
• maximum amb el significat de “el més gran”. Superlatiu de magnus, a, um
• minimum amb el significat de “el més petit”. Superlatiu de parvus, a, um
• duplex, que significa “doble”.

• RIP, prové del llatí “Resquiescat in Pacem”. Els anglesos utilitzen les mateixes sigles que han adaptat a la seva llengua en traducció directa “Rest in Peace”.
• Master és una paraula anglesa que prové del llatí abreujat magister, “senyor, mestre”.
• snob. Aquest llatinisme rebut de l’anglès, que defineix persones que imiten a d’altres de major classe social, té el seu origen en la locució sine nobilitate, que vol dir “sense noblesa”, aplicada als estudiants de la universitat d’Oxford sense tradició familiar noble.
• versus. En realitat, és una preposició de direcció que vol dir “cap a”, però en anglès se li va donar un nou significat, “contra”, i així és com s’utilitza avui dia.
• a.m, acrònim de l’expressió llatina ante meridiem (“abans del migdia”), i fa referència a les hores posteriors a la mitjanit i anteriors al migdia.  
• p.m, acrònim de l’expressió llatina post meridiem (“després del migdia”), i fa referència a les hores posteriors al migdia i anteriors a la mitjanit.
• alias, que significa “altre nom”, de l’adjectiu llatí alius, alia, aliud.
• sponsor, que prové del verb llatí spondeo, la traducció de la qual seria “prometre, assegurar o comprometre’s”.

I fins aquí aquest apunt amb què he volgut fer observar que el llatí ha deixat la seva profundíssima petjada en moltes altres llengües, fins i tot en una llengua no derivada com és el cas de l’anglès, l’autèntica lingua franca del segle XXI.

Sara Pedraza Sarrablo

4t ESO - Llatí

L'univers de les fòbies

Fa unes setmanes, a les classes de llatí, ens vam submergir en el fantàstic món de l’etimologia. En una de les activitats proposades pel Jordi hi apareixia el terme transcrit “phóbos”, del grec φόβος i en traducció al català “fòbia”. Després de fer la petita recerca suggerida, ens hem adonat de la riquesa d’aquest mot i del món de les fòbies.

Primerament, cal anar a la mitologia per entendre d’on ve el terme fòbia. Fobos era la personificació del pànic i era fill d’Ares i d’Afrodita. Juntament amb els seu germà bessó Deimos, personificació del terror, i Eni, coneguda com la “destructora de les ciutats”, acompanyaven Ares a totes les batalles.

A més a més, els noms que reben els satèl·lits del planeta Mart, Phobos i Deimos fan també referència els germans de la mitologia grega abans esmentats.

Un aspecte semàntic important és saber distingir entre els termes fòbia i por. Una  fòbia és la por irracional, incontrolable i excessiva davant d’un objecte, persona o situació, a diferència d’una por, que és una emoció que neix de l’instint de conservació i que sentim quan percebem un perill. Tot i que la pròpia persona sàpiga que aquest pànic és il·lògic, en el cas de la fòbia, davant del fenomen se sent impotent per no poder controlar aquesta por irracional.

Aquí us deixem una presentació amb una selecció dels moltíssims tipus de fòbies existents.

Davant de què sentiu por, vosaltres?

Ricard Cosculluela

Ana Martínez

Marta Orquín

Llatí -  4t ESO

Mar Egeu o llacuna Estígia?

Josep Bellmunt. La barca de Caront (1919). Valéncia. Museu de Belles Arts.

Recordes aquella llacuna situada a l’inframón? Sí, aquella que travessa el barquer Caront amb les ànimes que paguen un òbol. Sí, aquella que és plena a vessar d’ànimes que vagarejen durant cent anys sense descans. Sí, la llacuna Estígia.

Però aquesta llacuna ens queda una mica llunyana en el temps. Pensem... on seria avui l’Estígia? Al mar Egeu, sens dubte, i per extensió al Mare Nostrum, el Mare Mortuum. Un mar on cada dia arriben i, malauradament, continuaran arribant, centenars, milers de persones fugint de la guerra, de l’opressió, buscant una nova oportunitat, cercant una nova vida.

Fixem la mirada en la mar i tan sols veurem una mar grisa, que es confon amb el cel, també gris. És el gris de totes les ànimes d’aquests éssers humans que fugen, que exposen la pròpia vida en aquest infern particular, en aquesta “llacuna” que un cop travessada -amb sort, molta sort- els conduïrà cap a un futur incert. Ànimes que seran jutjades per Europa, com si del tribunal format per Minos, Èac i Radamant es tractés; i es prendrà la decisió d’acollir-los, i fer del món uns Camps Elisis, o, pel contrari, de retornar-los a l’infern, el seu particular Tàrtar, el seu país d’origen.

El viatge fins a les costes europees és llarg. Al capdavant hi ha el barquer Caront, també conegut amb el nom de Màfia. Les màfies que cobren quantitats de diners desorbitades, aprofitant-se de la situació desesperada d’aquestes persones, que especulen amb les seves vides i s’aprofiten d’elles sense cap mena  d’escrúpols. Després, Caront els cedeix una barca inflable en pèssimes condicions i totes aquestes ànimes, amb una mínima espurna d’esperança, es llencen a la llacuna Estígia, al mar Egeu, al mar de tots. Dissortadament, moltes moren en l’intent i es converteixen en les ombres que vagaregen sense repós en aquesta patètica extensió d’aigua. Els afortunats que aconsegueixen resisitir amb èxit tempestes i mala mar arriben finalment a les costes d’Europa, on els espera una doble realitat: la dels voluntaris que es solidaritzen i entenen que això és un problema de tots i que avui els toca a ells i qui sap si demà a nosaltres o la de les autoritats i ciutadans partidaris del retorn al seu país, amb la seva misèria no desitjada, perquè no ens treguin els llocs de treball. Aquests són els guardians de les portes d’Europa, aquests representen, cadascun a la seva manera, el Ca Cèrber en persona, la bèstia ferotge encarregada de custodiar les portes de l’Orc. De nou ens topem amb el Gran Tribunal de Jústícia, el dels polítics europeus, els encarregats de jutjar des de la distància totes aquestes ànimes, de decidir el seu futur, de tancar fronteres i, per tant, de condemnar-les al Tàrtar, fent-les oblidar la promesa dels Camps Elisis, la possibilitat d’oblidar l’odi del que fugen bevent de les aigües del Leteu. Però al capdamunt de tot aquest descensus ad inferos hi ha Hades, personificat en tots aquells executius amb tratge i corbata i un important maletí; aquells a qui se suposa que representen la vella Europa, que ens representen a tots i a cadascun dels ciutadans d’aquest continent, a tots els qui en formem part. I l’únic que Hades vol és veure xifres i comptar interessos i no pas històries ni sentiments ni vides.

És per això que el que recordaran les futures generacions serà l’exemple d’una societat, la nostra, que volent donar una imatge de germanor i harmonia haurà deixat de banda  milers d'éssers humans barrant-los les portes a un món millor, alhora que els més poderosos s’omplen les butxaques de diners i s’emborratxen de poder.

Som petits grans de sorra enmig d’un desert. És cert que nosaltres no podem canviar radicalment la situació i que la gent que té aquest poder al seu abast gira la cara. Sovint oblidem que aquesta és la crua realitat, només ens entendrim uns instants amb les imatges esgarrifoses del telenotícies i a l’endemà ens aixequem com si tot això no estigués passant, com si fos aliè a nosaltres. No ens adonem que això no forma part d’un vídeojoc, que en aquests moments estem escrivint la història que en un futur serà estudiada. Ens dediquem a jutjar actes que altres van realitzar però realment nosaltres dues pensem que tan pervers és matar éssers humans per la seva raça o color de la pell com contemplar, amb indiferència, com moren ofegats. És així com serem recordats o ho aconseguirem canviar in extremis?

Kènia Sanz

Carla de la Roja

1r batxillerat humanístic

Mitologies del cel

Carla de la Roja
1r batxillerat humanístic

AVE, TARRACVS!

Dijous passat estàvem mirant en família el telenotícies quan un dels titulars em va sorprendre. Deia: “AVE, TARRACVS!”. Era la presentació de la mascota per als Jocs Mediterranis 2017 que es celebraran a Tarragona. I com no podia ser d’una altra manera, la mascota té l’aspecte d’un gladiador romà (com tants en deurien passar per l’amfiteatre!) de color groc, recordant les tonalitats de la muralla que envolta l’antiga capital de la Hispània Citerior. El disseny escollit és obra d'Aleix Girona, alumne de l'escola Abel Ferrater de la Selva del Camp, que s'ha proclamat vencedor en el marc d'una convocatòria en què han participat més de 10.000 escolars de 84 centres educatius del territori. El casc que duu és blau perquè simbolitza l’aigua de la mar mediterrània i el plomall representa els colors de la bandera de Tarragona. I, evidentment, el nom d’aquesta mascota no podia ser cap altre que TARRACVS, una variant masculina del nominatiu llatí TARRACO amb què coneixem l’antic enclavament romà de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

No és d’estranyar que la mascota d’aquests Jocs Mediterranis tingui referents clàssics, ja que Tarragona va ser una metròpolis molt important des del moment de la seva fundació, el 218 aC, quan els romans, de la mà dels Escipions (OPVS SCIPIONVM!) van entrar a la Península Ibèrica durant la confrontació bèl·lica pel control del Mediterrani occidental contra els cartaginesos (les famoses guerres púniques). La ciutat es va anar expandint i, a mesura que es feia més gran, també cobrà més importància. Fins a tal punt que avui dia encara podem gaudir d’estructures urbanístiques de l’època com l’amfiteatre, la muralla, el circ, el fòrum provincial o el fòrum local.

És per això que encara avui dia s’escolta que Tarragona continua essent romana, i ho continuarà essent mentre hi hagi referències evocadores, com la de la mascota dels Jocs Mediterranis, que continuïn rememorant i reivindicant la petjada del món clàssic en el nostre dia a dia.

I, per acabar, cinc cèntims del que són els Jocs Mediterranis: una competició multi-esportiva que es disputa cada quatre anys i on participen els estats banyats pel que durant segles va ser batejat pel poder romà com a Mare Nostrum, el nostre mar. L’emblema dels Jocs són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. I van ser inaugurats oficialment per primera vegada l’any 1951 a Alexandria, Egipte.

Kènia Sanz

1r batxillerat humanístic

Referències clàssiques: olor de perfum

Proseguint amb la sèrie de referències clàssiques que vaig encetar amb The Flash i vaig continuar amb Teen Wolf, avui us parlaré sobre algunes de les que apareixen en anuncis de perfum.

El 2012 es va estrenar l’anunci d’un perfum de Versace batejat com a Eros en què es podien observar diverses referències clàssiques i estava protagonitzat per un atractiu home que representava el déu homònim de la mitologia grega, responsable de l’atracció sexual, l’amor i la fertilitat (desprovist, això sí, de les ales amb què se’l representa en la iconografia tradicional).

Un any més tard es va fer el llançament del perfum Invictus, que en llatí significa “invencible”, de Paco Rabanne. Era un anunci d’estil clàssic, evocant els antics Jocs Olímpics de Grècia, combinat amb el món actual. En aquest spot publicitari es pot observar un home (atractiu, com no!) obrint-se camí entre dues dones de grans dimensions  cobertes per un mantell blanc i que probablement representin la victòria (Niké). Tot seguit hi apareixen unes estàtues de pedra blanca (potser marbre) corrent al darrera, com si realment es tractés d’una cursa olímpica. El perfum, però, li dóna força, energia i confiança per destruir els seus contrincants, demostrant així ser invencible. Al final de l’anunci es veu l’home amb una copa de vencedor. Quan arriba al vestuari, es troba amb unes dones (atractives també) vestides de blanc que l’esperen encisades per la olor d’aquesta fragància.

Per acabar aquest tastet, a l’estiu de 2015 es va estrenar l’anunci del perfum Olympéa, amb moltíssimes referències clàssiques i, com els dos anteriors, d’una gran potència visual. Des dels primers segons ja queda clarament justificat el nom de la fragància amb la recreació del conegut mont Olimp, la seu dels déus grecs, i la noia de torn (Afrodita?) portant un vestit blanc amb unes decoracions de llorer, polsera i  corona incloses. Mentre baixa les escales fins hi tot les estàtues colossals es giren a causa de la olor del perfum i contemplen la bellesa de la noia. A més a més, la deessa mostra tenir un gran poder d’atracció ja que amb un sol aplaudir fa girar tot el qui hi al seu voltant, inclòs l’home de l’anunci d’Invictus. També es pot permetre entrar on vulgui sense avisar. Cal destacar l’ampolla del perfum, que està decorada amb el llorer, representant així la victòria i el triomf de qui usi aquesta essència perfumada.

Què n'opineu, d'aquests anuncis?

Cristina Tamashiro

4t ESO - Llatí

Un dissabte a la romana

Un any més, el darrer cap de setmana d’abril, es va celebrar un dels festivals de Reconstrucció Històrica més importants que tenim a Catalunya, la Magna Celebratio de Badalona, enguany en la seva XII edició. I un any més, els alumnes de llatí i grec de l’Escola Vedruna Gràcia hi vam participar portant els tallers de l’Schola romana i els Ludi juntament amb companys dels IES Isaac Albéniz de Badalona i Premià de Mar.

Hem de dir que el nostre primer dia no va començar massa bé, ja que vam estar acompanyats per una fina pluja. Malgrat aquest contratemps, tots estàvem molt entusiasmats per viure aquell únic i “historic” cap de setmana. Després d’haver preparat els nostres espais, vam anar a canviar-nos a l’Escola Cultural. Quan les noies ja duiem posat el nostre vestit de romana, les ornatrices dels Barcino Oriens ens van donar el toc final pentinant-nos un típic monyo romà amb dues trenes.

El meu recollit

Tot ja estava enllestit i va ser a les 11 tocades quan van arribar els nostres primers interessats en jugar al puzle de llatinismes, ja iniciat l’any passat en un format diferent. Alguns alumnes de 4t i de 1r de Batxillerat vam posar-nos mans a l’obra per muntar l’activitat per tal que fos didàctica i pogués gaudir-la el màxim nombre de gent. El joc consistia en fer parelles per trobar l’expressió completa amb la seva definició i exemple. 

El que més ens va agradar, però, va ser la cara d’emoció d’alguns adults en recordar aquelles expressions o paraules apreses ja fa uns anys enrere quan estudiaven grec o llatí. Les felicitacions pel material van anar in crescendo a mesura que anava avançant el dia.

En el mateix espai hi teníem el ludus litterarius i el ludus grammaticus, on adults i nens podien gaudir tot escrivint el seu nom en l’alfabet antic del llatí o en grec amb un llapis prou curiós per a tots ells: el calamus. Tot i que alguns i algunes no es van atrevir a provar-ho, no van marxar sense el detall, ja que nosaltres estàvem disposats a escriure els noms les vegades que calgués. Una breu representació teatral acabava en l’etapa del ludus rhetoricus, l’escola d’oratòria. Fins i tot la Televisió de Badalona va venir a gravar per a l’espai de notícies!

Cliqueu l'enllaç i cerqueu el minut 14:58!

Acabada la Magna, cal dir que l’èxit de les nostres activitats i tallers va ser desbordant. El mal temps de dissabte no va ser obstacle per a nosaltres, sinó tot el contrari, la gent va sortir al carrer per viure un cop més aquest festival romà organitzat pel Museu de Badalona i l’Ajuntament de la ciutat.

Esperem repetir l’experiència en properes edicions. Llarga vida a la Magna!

Marta Orquín

4t ESO Llatí

P.S.: gaudiu del vídeo oficial de la nostra Magna gravat per la Margalida Capellà, professora de l'IPM!