Proseguint amb la
sèrie de referències clàssiques que vaig encetar amb The Flash i vaig continuar
amb Teen Wolf, avui us parlaré sobre algunes de les que apareixen en anuncis de
perfum.
El 2012 es va
estrenar l’anunci d’un perfum de Versace batejat com a Eros en què es podien observar diverses referències clàssiques i estava
protagonitzat per un atractiu home que representava el déu homònim de la
mitologia grega, responsable de l’atracció sexual, l’amor i la fertilitat
(desprovist, això sí, de les ales amb què se’l representa en la iconografia
tradicional).
Un any més tard
es va fer el llançament del perfum Invictus,
que en llatí significa “invencible”, de Paco Rabanne. Era un anunci d’estil
clàssic, evocant els antics Jocs Olímpics de Grècia, combinat amb el món
actual. En aquest spot publicitari es
pot observar un home (atractiu, com no!) obrint-se camí entre dues dones de
grans dimensions cobertes per un mantell
blanc i que probablement representin la victòria (Niké). Tot seguit hi apareixen
unes estàtues de pedra blanca (potser marbre) corrent al darrera, com si
realment es tractés d’una cursa olímpica. El perfum, però, li dóna força, energia
i confiança per destruir els seus contrincants, demostrant així ser invencible. Al final de l’anunci es veu l’home
amb una copa de vencedor. Quan arriba al vestuari, es troba amb unes dones
(atractives també) vestides de blanc que l’esperen encisades per la olor
d’aquesta fragància.
Per acabar aquest
tastet, a l’estiu de 2015 es va estrenar l’anunci del perfum Olympéa, amb moltíssimes referències
clàssiques i, com els dos anteriors, d’una gran potència visual. Des dels
primers segons ja queda clarament justificat el nom de la fragància amb la
recreació del conegut mont Olimp, la seu dels déus grecs, i la noia de torn
(Afrodita?) portant un vestit blanc amb unes decoracions de llorer, polsera
i corona incloses. Mentre baixa les
escales fins hi tot les estàtues colossals es giren a causa de la olor del
perfum i contemplen la bellesa de la noia. A més a més, la deessa mostra tenir
un gran poder d’atracció ja que amb un sol aplaudir fa girar tot el qui hi al
seu voltant, inclòs l’home de l’anunci d’Invictus.
També es pot permetre entrar on vulgui sense avisar. Cal destacar l’ampolla
del perfum, que està decorada amb el llorer, representant així la victòria i el
triomf de qui usi aquesta essència perfumada.
Què n'opineu, d'aquests anuncis?
Cristina Tamashiro
4t ESO - Llatí
17 comentaris:
Salve! Cristina una entrada molt interessant! Un cop més veiem que les referències clàssiques estan al nostre entorn com en aquest cas un perfum amb tanta publicitat! Però sí que és cert que en general només ens fixem amb el producte i amb les qualitats que tindrem si l'utilitzem. Sempre va bé saber alguna cosa més sobre el que estem comprant. Valete!
Ja veig, Cristina, que li has agafat gust a cercar i trobar referències clàssiques arreu, en aquest cas en l'àmbit de la cosmètica i la perfumeria, que són una autèntica mina! El que sí voldria, aprofitant aquest suggerent apunt que has fet, és demanar la vostra opinió sobre el sexisme que contenen aquesta mena d'anuncis (tot un tòpic de la bellesa física com a reclam!) i els límits que la publicitat hauria de tenir presents quan es tracta de vendre un producte. Hi veieu masclisme? Us deixen indiferents els clixés que hi apareixen? Us sentiu identificats o identificades? Creieu que en la nostra societat encara funcionen els rols suggereixen les imatges? En fi, vosaltres teniu la paraula.
Felicitats, Cristina, bona feina!
Doncs després de veure aquests dos anuncis un nombre considerable de vegades per la televisió, crec que sí que hi ha masclisme pel fet de que la recompensa de dur aquesta colònia seran un grup de noies com si fossin un objecte . Però tanmateix ho podriem aplicar a l'anunci de la colònia "Olympea", ja que el "premi" per dur aquest perfum és un grup d'homes. Personalment crec que la publicitat ens vol transmetre que amb un bon perfum i un bon físic la gent voldrà estar al nostre costat, però no pels valors com per exemple l'empatia, la sinceritat, la solidaritat etc. Crec que els publicistes ho haurien de tenir amb compte, ja que com a persones ens podem sentir ofesos.
Salvete!
M'ha agradat molt aquesta entrada de la Cristina. Trobo que és molt important que quan vagis pel carrer i vegis alguna cosa poder dir que és una referència clàssica i explicar-la. Per molt que no us o sembli estem envoltats de referències clàssiques i més de la meitat se'ns escapen.
Valete!
Salvete!
Primer de tot felicitar a la Cristina per aquest nou apunt. El cert és que el tema que jo he escollit per al Treball de Recerca és el titulat "La mitologia en el món publicitari" i aquest és un dels que he analitzat, i m'estic adonant que sobretot, en l'àmbit de perfums la mitologia és una gran font d'inspiració per als publicistes. Però no només els perfums, també els cotxes, els rellotges, les càmeres, begudes, productes de la llar, pintures...
I pel que fa a les qüestions que en Jordi planteja, trobo que encara hi ha bastant masclisme en els anuncis, i una prova evident d'això en són els anuncis de productes de la llar, on les protagonistes són sempre dones, i per tant, se li atorga l'únic paper de mestresses de casa, per què si fos un home el que sortís mostrant un producte de la llar, ens quedaríem sorpresos, no? I això no hauria de ser així, tant homes com dones poden fer les feines de la llar.
Penso que tot i que molts anuncis, per no dir-ne tots, intenten que l'espectador es senti identificat amb el protagonista/producte, i potser en algun cas ho aconseguiran, però almenys jo, cada vegada em sento menys identificada.
Salvete!
M'ha agradat molt la teva entrada, Cristina. Ja coneixia tots aquests perfums però mai m'havia parat a pensar que contenen referències clàssiques. Aquests anuncis són una altra prova de que el llatí i les referències clàssiques encara les fem servir.
Penso que els anuncis volen reflectir la realitat però que no ho aconsegueixen. Dubto molt que si jo fos el protagonista d'una d'aquestes colònies (que ho trobo difícil), pel simple fet de fer-les servir apareguessin cinc dones/homes només per portar-la. Crec que hi ha molta gent que es pot sentir ofesa amb els anuncis, i amb raó. No t'enamores d'una persona per la colònia que porta, el perfum és només un complement i això és el que els publicistes ens haurien de fer entendre, però, malauradament, no ho fan.
Salve!
M'ha agradat especialment aquesta entrada, trobo que és interessant adornar-nos de que en el nostra dia a dia ens trobem un munt de referències clàssiques. No només en trobem en aquests dos anuncis si no que en molts d'altres, també en els propis noms de marques.
Salve! Crec que aquesta recerca sobre els perfums i les seves referències clàssiques és molt interessant. Mai havia pensat que uns productes així en poguessin tenir, i a més els seus anuncis també. Com ha preguntat el Jordi, en aquest anunci es pot observar signes de masclisme. Es veu l’home com a un triomfador i en canvi les dones són simple decoració, no tenen cap objectiu apart de ser el ‘’premi’’. Realment m’és indiferent, la forma en la que és l’anunci pot arribar a molestar a certa gent. Tampoc em sento identificada, però es veritat que la nostra societat encara funciona amb aquests rols en algunes parts.
Salve!
Respecte aquests anuncis, opino que utilitzen molt la mitologia en el tema de perfums. Tot i que és interessant poder observar aquestes referències clàssiques, també podem observar un cert masclisme ja que es veu que l'home té un poder important i, en el cas d'Invictus, les dones no som res més que un premi. I com és obvi, no em deixen indiferent, ja que això de que l'home es senti superior és un autèntic problema que encara s'ha de solucionar. Em sento identificada indirectament, ja que en el meu cas, intento que homes i dones siguin igualitaris, però em sento identificada perquè encara hi ha dones que cedeixen a la submissió i als clixés de que la dona ha de fer x cosa.
I, tristement, crec que avui dia encara hi han aquests rols. Malgrat que poc a poc s'està arreglant aquest problema del masclisme, encara podem veure com la dona és com un "ser inferior" i que ha de fer certes coses i certes coses no.
PD: Sí, Jordi, sí que l'hi he agafat gust a això de buscar i saber més sobre les referències clàssiques en el nostre dia a dia. És un món fascinant i molt interessant.
D'altra banda, vull agrair tots els comentaris positius que heu posat tots respecte a l'entrada.
M'agrada molt aquesta entrada, ja que demostra que estem envoltats de referències clàssiques, i com es en aquest cas amb perfums, que es una cosa que tothom utilitza habitualment, així que tot en el fons te algo llatí.
Salve! Trobo molt interessant aquesta entrada, la Cristina ha fet una molt bona recerca i la manera en que planteja el tema fa que tinguis curiositat per descobrir-ne més referències a altres anuncis. La part més curiosa, a part que totes aquestes referències clàssiques ens fan entendre missatges dels anuncis, és que els rols de gènere estan molt presents en els anuncis, i aquesta es una cosa que penso que s'hauria de canviar. La premsa, les comunicacions i el mercat en general segueix utilitzant la imatge de l'home com el "dominador, fort" i la de la dona com la "sumisa, dèbil" en una societat actual, la qual és oberta, o representa que ho és, i cada vegada més liberal. Realment la premsa troba necessari instaurar els rols de gènere en anuncis per fer-nos sentir indentificats amb ells? Sincerament, si la premsa vol que sentim una connexió entre nosaltres i els productes que ens volen vendre, haurien de canviar això, ja que, com deia la Kènia, tots aquests estereotips i clixés (en la meva opinió absurds) fan que ens sentim cada cop menys indentificats. Si volem que la societat progressi adequadament, aquest sexisme i masclisme hauria de desaparéixer, començant per l'erradicació dels rols de gènere en l'àmbit de les comunicacions. Per últim, afortunadament la societat actual està començant a abandonar aquest rols tradicionals, fent que els rols que les imatges ens suggereixen estiguin cada cop menys presents, i així probablement els medis de comunicacions canvïn la manera de presentar-nos els productes.
M'ha agradat molt aquesta publicació, veiem les referències clàssiques a través d'un anunci publicitari de perfum. Per opinió meva si que veig masclisme, ja que l'home per guanyar un premi es com si es guanyes a les dones, i en la vida real això no sol passar. A més a l'anunci transmet que si tens un bon físic podràs tenir tot el que vols i això no m'acaba d'agradar.
Malauradament, pel que fa a la publicitat, hi ha productes que són presentats per dones, com ara productes de neteja, els que tenen a veure amb els nens (com ara bolquers, medicaments, menjar…), etc… i d’altres que normalment els presenten homes, com ara cotxes, assegurances… tot i que, per sort, hi ha algunes marques que s’han arriscat i han trencat amb aquests clixés. Així podem veure alguns anuncis en els qui condueix el cotxe familiar és la mare o qui treu les taques del pitet del nadó és el pare.
Pel que fa als anuncis de perfums , cosmètics i roba, entre d’altres , tal i com apunta la Kènia, resulta molt difícil identificar-se amb els qui presenten aquests productes, doncs es tracta de noies i nois gairebé perfectes. Utilitzar aquest tipus de persones és una manera de captar l’atenció dels espectadors, però jo vull pensar que, a l’hora d’anar a comprar, la gent escull allò que realment li agrada i no creient que en comprar aquell producte arribarà a ser o tindrà el mateix èxit que la persona de l’anunci.
En la societat en què vivim, on la imatge és tant important, cal tocar de peus a terra i saber diferenciar què és allò que ens dóna la felicitat i ens pot portar a l’èxit, i no són precisament ni les cremes, ni els perfums ni la roba maca, sinó envoltar-nos de gent que ens estima tal com som i esforçar-nos en fer la feina ben feta.
La majoria de comentaris que feu estan molt bé i deixen entreveure un esperit crític que us serà molt útil el dia de demà (perquè després pensin i diguin molts que les humanitats són improductives!). L'últim, però, al meu parer, està molt ben argumentat i expressa unes reflexions (sobretot cap al final) realment madures i a tenir en compte. Feliciter, Sara! Definitivament, Kènia, vas posar el fil a l'agulla. ai, la publicitat i el màrqueting, aquest perillós cant de sirenes, aquestes Escil·la i Caribdis que tot s'ho empassen...!
Salve!
La veritat és que he trobat molt interesant i enrriquidora aquesta entrada. Penso que aquests anuncis de colònies i perfums són una vegada més, una altra de les referències clàssiques que tant d'aprop ens toquen i que sovint ni ens n'adonem. Crec que són un exemple clau de la posició que molts productes usen i publiciten avui dia per a mostrar la "categoria" en la qual està l'home envers la dona, en aquest cas. També, opino que aquests anuncis (alguns d'ells) són en part masclistes, ja que, com bé ha dit la Laura, projecten al home com a un triunfador i caracteritzen a la dona com a l'obsequi o el premi que aquest rep, a més de mostrar-la en un segon pla i fent que l'home en sigui el protagonista.
Salve!
M'ha agradat aquesta entrada, ja que trobem altres coneixements de referències clàssiques. És molt interessant saber el sentit d'aquell producte que has comprat, en aquest cas els perfums. No estic a favor d'aquests anuncis, ja que volen transmetre una imatge de l'home o la dona perfectes i amb molt d'èxit, referint-se a que només persones com elles, poden utilitzar aquest producte...No deixa de ser un perfum, no deixa de ser una frgància dels quals tothom pot portar, però encara no han aconseguit transmetreu d'aquesta manera...
Respecte a tots els meus companys, estic d'acord amb tots els seus comentaris. Tots veiem la part negativa dels perfums.
Salve!
Molt bona entrada Cristina, molt interessant.
La veritat és que conec els perfums i he vist els seus respectius anuncis moltes vegades i mai m'havia parat a pensar que provenien de referències clàssiques. Sí que és cert que si ens parem a mirar els anuncis, sabent ara ja d'on provenen, podem trobar diferents trets provinents de la mitologia i les referències clàssiques.
Pel que fa al masclisme comentat abans, és cert que en la societat en que vivim la imatge i l'aparença són molt importants i en els anuncis visualitzats podem veure com els protagonistes es veuen amb un bon físic i transmeten èxit i felicitat. Ens volen vendre els perfums, fent-nos pensar que si els portem serem uns triomfadors.
Publica un comentari a l'entrada