FLL i la Fundació SCIENTIA

                                         

El passat dissabte 27 de febrer es va celebrar la desena edició del First Lego League. El FLL és un concurs internacional que té com a finalitat despertar l’interès dels joves per la ciència i la tecnologia a través del disseny, construcció i programació d’un robot que ha de realitzar uns reptes temàtics -enguany sobre la gestió dels residus- i, sobretot, involucrar els adolescents entre 10 i 16 anys en la investigació, la resolució de problemes i la ciència.

Durant aquesta lliga van poder-se visualitzar diversos anuncis relacionats amb el FLL, i un d’ells promocionava la Fundació Scientia, que és una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu la promoció de les vocacions científiques i tecnològiques.

Després d’observar diverses vegades la paraula Scientia vaig pensar en fer a posteriori un petita recerca sobre l’origen de la paraula. Com suposava, és una paraula de procedència llatina que en origen significava “coneixement”, però que ha acabat derivant en la nostra actual paraula “ciència”. De fet, gramaticalment es correspon amb la forma neutra del nominatiu o acusatiu plurals del participi de present del verb scio (“saber, conèixer”), significant “allò que hom sap”, “coneixements”.

                                         

He volgut publicar aquest apunt no només per fer palès que la llengua llatina segueix viva en el nom de fundacions o, fins hi tot, en lemes d’equips o institucions -com es pot llegir en l’entrada del meu company Ricard Lemes en llatí arreu!, sinó també per felicitar els dos equips de l’Escola Vedruna Gràcia que han participat en el First Lego League. Tot i que no van guanyar cap premi, van arribar a la vint-i-quatrena i setzena posició respectivament de 32 equips que hi participaven. Com va dir un cop Robert G. Ingersoll “la prova més gran de valor en aquest món és saber suportar una derrota sense perdre l’ànim”, ja que els dos equips, tot i no haver guanyat, no van perdre els ànims i van estar feliços d’haver participat i d’haver viscut una experiència tan inoblidable. I jo, que estava present, puc dir que van fer un gran treball. Felicitats als equips Sleepers i Boletus Interpraises & Co!

Cristina Tamashiro

4t ESO

Moda a la romana!

Us heu preguntat alguna vegada com vestien els nostres avantpassats romans?

Si ho fem, ràpidament ens venen al cap imatges de pel·lícules, sèries, documentals... Però vestien realment així, a l’antiga Roma? Hollywood ens ha transmès una idea real de l’aspecte dels romans? Això és el que jo vaig decidir investigar després que a l’escola ens presentessin, quan cursava primer, el projecte de Treball de Recerca. I després de pensar i remenar idees, vaig triar finalment el que seria el meu objecte de recerca: La moda a l’antiga Roma. Va ser aleshores quan em vaig plantejar aquesta pregunta com a punt de partida i vaig iniciar la que havia de ser una extensa recerca que, no només es basaria en la roba i els vestits, sinó també en tots els factors que influïen en l’aspecte dels romans: pentinat, calçat, joies, maquillatge, etc.

Vaig consultar diverses fonts: llibres, pàgines web, vídeos..., però també vaig fer treball de camp visitant diversos festivals de reconstrucció històrica romans com la magna Celebratio de Baetulo, els Ludi Rubricati de Sant Boi o la Tàrraco Viva (visita sobre la qual teniu una entrada en aquest blog), i anant a algun que altre museu i conferència.

Un cop vaig documentar-me amb tot detall de com era la moda romana, vaig endinsar-me en la seva anàlisi; per un costat, sobre la influència romana en la nostra moda actual i, sobretot, un estudi de la fidelitat històrica en diverses reconstruccions. Vaig analitzar una sèrie (Roma), una pel·lícula (Augustus), un còmic (Murena) i un videoclip (Centuries) amb un únic objectiu: comprovar quins són els errors més comuns comesos en les reproduccions per procurar fidelitzar el màxim possible el model original.

I per què era tan important per a mi descobrir quins són els errors més habituals? Perquè la meva part pràctica va consistir en la creació d’un conjunt romà complet que, històricament, s’apropés més a l’original. Així va ser com vaig dissenyar el vestit, em vaig fer amb les sabates, els complements, el maquillatge, etc. i vaig procurar reproduir l’aspecte real d’una patrícia de l’antiga Roma.

Després de tants mesos de treball, recerca i esforç, puc dir que estic més que orgullosa del resultat obtingut i contenta de la meva elecció perquè, si he gaudit tant amb aquest treball, ha estat perquè realment he escollit un tema que m’apassiona. Us recomano que feu el mateix a tots aquells que en breu haureu de triar la recerca d’un tema per al vostre treball de recerca.

Per acabar, aquí us deixo algunes imatges del meu treball i una frase que vaig llegir una vegada per internet, i que crec que s’adequa molt al que he sentit durant tot aquest procés:

“El teu propòsit t’apuntarà a la direcció correcta, però la passió serà el que t’impulsi”

Júlia Roig
2n batxillerat humanístic

Lemes en llatí arreu!

Salvete omnes! Sóc amant del futbol i un fidel seguidor del Real Betis Balompié i la Unión Deportiva Almería per qüestions de vincle familiar. Fa uns diumenges, mentre feia zàping, vaig veure un partit de futbol de la lliga anglesa on jugava el Manchester City FC i el Chelsea FC. Quan va acabar el partit, vaig adonar-me que a l’escut de l’equip local hi havia una inscripció llatina. A partir d’aquell moment vaig començar a investigar i vaig veure que no era una cas excepcional i que hi havia més equips que posseïen un lema en llatí en els seus escuts. I no només vaig descobrir això, sinó que fent recerca vaig poder constatar que els equips de futbol no són els únics que en tenen, també hi ha inscripcions llatines a escuts d’estats, regions, ciutats, països i universitats.

Després d'haver fet una tria representativa, en aquesta entrada us proposo que cerqueu el significat dels lemes llatins, adscrits a diversos àmbits, que trobareu a continuació, i que ens deixeu la traducció en els vostres comentaris.

Ricard Cosculluela

4t ESO

La dansa en la mitologia grega

Ballarina i músic tocant l'aulós

La dansa sempre ha estat una part important de la cultura grega. Els antics grecs la consideraven d’origen diví, al igual que la música, i que conformava una espècie de llenguatge utilitzat per expressar les seves emocions i sentiments més profunds. Com la música, la dansa estava present en els moments més significatius de la vida dels grecs, acompanyant banquets, matrimonis, funerals… i també formant part de festivitats i rituals religiosos.

Es creu que va néixer quan Teseu, que va matar el temible Minotaure al mític laberint de Knosos, es va aturar a Delos quan tornava cap a la seva pàtria Atenes per oferir un sacrifici als déus per haver-lo salvat. Teseu va executar un ball amb moviments de serp que representava el camí pel laberint i que imitava els seus moviments pel seu interior. Aquest “ball del laberint” o geranos, com es coneix en els textos antics -ens en parla l’historiador grec d’època romana Plutarc-, encara es balla actualment en algunes regions de Grècia. Sembla que ho va fer al voltant d’un altar amb banyes, en honor a una divinitat femenina (segurament Afrodita) i com a culte al brau cretenc, vinculat al poder de la sexualitat del mascle. Probablement, doncs, és una dansa antiquíssima d’origen minoic que imita la sinuositat de la serp ctònica, que neix de les profunditats de la terra. Sabem que va tenir molta influència en la dansa tradicional grega i hi trobem la seva petjada en diferents èpoques de la història. La paraula “geranos” sembla tenir el seu origen en una arrel indoeuropea que significaria “girar” o “donar corda”.

Un altre ball prou conegut i representat era la dansa pírrica, de caràcter marcial o guerrer, que formava part de l’educació militar bàsica d’Atenes i Esparta. Consistia en exercicis preparatoris d’agilitat i el simulacre de gestos de combat. Aquests moviments estaven encadenats seguint el ritme d’una flauta doble o aulós. D’acord amb la mitologia grega, estaria vinculada als Coribants, guerrers que van protegir Zeus de Cronos fent soroll amb els seus escuts, i d’aquí vindria l’origen d’aquesta dansa de la qual a Creta encara queden vestigis d’un ball associat a aquests dansaires-soldats que es realitza amb espases. Tanmateix, el terme “pírric” o “pírrica” s’atribueix a Pirros -més conegut com Neoptòlem-, fill d’Aquil·les, que l’hauria executat per primera vegada davant de la tomba del seu pare amb una espasa, llança i escut.

També tenim notícia d’una dansa anomenada skiamachia (literalment, “la lluita contra una ombra”) en què un sol ballador imitava una lluita amb un oponent imaginari. La roba del ballador era vermella o tenia punts vermells simulant taques de sang, utilitzades per fer la dansa més realista.

Però la dansa vinculada a la mitologia grega no només ha influït en els balls tradicionals grecs actuals, també trobem similituds en altres balls d’arreu del món. Així, per exemple, sabem que a l’antiga Grècia es realitzaven danses de la fertilitat basades en la rotació dels malucs i el ventre. Aquests moviments els trobem avui en dia en la coneguda dansa del ventre. O, per exemple, la dansa de la primavera, que era un ball amb cintes al voltant d’un pal que representava l’eix de la terra. Avui en dia són molts els llocs on es realitza una dansa similar, com, per exemple, en alguns llocs d’Anglaterra, on donen la benvinguda al bon temps ballant al voltant del tronc d’un arbre que té unes cintes lligades a la part superior.

Finalment, no hem d'oblidar la Musa de la dansa, Terpsícore (“la que complau amb la dansa”), filla de Zeus i Mnemòsine, la Memòria. Protectora d’aquest art, és anomenada “l’amant del ball”. Era representada amb els seus peus lleugers executant un compàs aeri acompanyada d’una lira.

Terpsícore, musa de la música i de la dansa, oli sobre llenç de Jean-Marc Nattier, 1739

Sara Pedraza

4t ESO

Ecce amphitheatrum!

Avui és un dia especial, és primus martius, l'equinocci de primavera. Per donar les gràcies a Ceres aviat hi haurà festa grossa i al Colosseum, l’imponent amfiteatre romà, s’hi celebraran uns ludi publici.

Fa temps que rumio fer-li un regal a la meva filla gran, la Regina. Ella mai ha estat en un amfiteatre i penso que li pot fer especial il·lusió, igual que a mi, perquè jo ja he anat altres vegades, però mai he assistit a una naumachia. Arribat a casa, per fi li puc comunicar la gran notícia a la meva filla...

-Escolta'm Regina, vull dir-te una cosa.

-Digues, pater, digues.

-Tinc una sorpresa per a tu... preparada?... Demà anirem plegats al Colosseum, em sembla que ja és hora que coneguis un lloc de tanta nomenada. A més, s’hi celebrarà una naumachia!

-Oh, pare, gràcies, el Colosseu, per fi!!! Però,… què és una naumachia?

-Les naumàquies se celebren molt de tant en tant als amfiteatres, omplen tota l’arena  d'aigua i s’hi fa la representació... d'una batalla naval!

-Per Prosèrpina! jo ja sabia que existien els munera, les lluites entre gladiadors, i també les venationes, les lluites entre feres o entre una fera i un gladiador, però mai havia sentit a parlar de les naumachiae…

-És clar, omplir d’aigua tota l’arena d’un amfiteatre, portar els vaixells i buscar tants presoners de guerra, esclaus o criminals que lluitin per la seva vida recreant antigues batalles és molt complicat i costós, filla meva. Per això, de naumàquies se'n fan ben poques!

-Oh! Gràcies, pare! Estic ansiosa, vull que arribi ja el dia de veure tot això amb els meus propis ulls!

*    *    *    * 

Després d'un matí tranquil, abans de marxar cap al Colosseum, aprofito per acabar unes feines, tot i que la il·lusió de la Regina per assistir a l’espectacle promès m'impedeix acabar-les. No para de preguntar-me si ja és l'hora de marxar. Tot i no poder acabar els encàrrecs, m'alegra, però, que la meva pensada li hagi fet tanta gràcia i que estigui tan contenta.

Hem sortit de casa havent dinat, amb prou temps per poder explicar-li totes les parts de l’amfiteatre. Durant el trajecte, la Regina no para de fer-me preguntes, a les quals jo responc de tant en tant que s’aturi, que en breu arribarem, i que és millor respondre-les in situ.

Per fi arribem a les portes de l’amfiteatre Flavi, accedim, busquem els nostres seients, ens acomodem i ja puc començar amb la classe que tinc preparada per a la meva expectant filla...

-Mira, Regina, aquest passadís pel qual acabem d’entrar i comunica les escales amb les vomitoria es diu praecinctio.

-Pater, i aquest mur d'aquí davant?

-Aquest mur es diu balteus i serveix per separar les diferents caveae. N’hi ha tres: la ima cavea, on s’ubiquen els ciutadans de la classe més alta, és a dir, els sacerdots, senadors i alts càrrecs imperials, a continuació i sempre en sentit ascendent la media cavea, on som nosaltres, els de classe mitjana,  i finalment la summa cavea, per a la plebs i les dones de poca reputació.

-Pater, i aquesta lona tan grossa, d'on l'han tret?

-Aquest immens tendal es diu uelum i serveix per cobrir l'amfiteatre i perquè ens puguem protegir del sol. El guarden a les fossae, que es troben sota l'arena. Les fossae són els magatzems per als decorats, els departaments dels gladiadors i on es tanquen les feres.

-Mira, pater, mira! L'amfiteatre ja s’està omplint d'aigua!!

M'ha agradat tant poder explicar tot el que sé a la Regina, que el temps d'espera s'ha fet curt. Estava tan apassionat amb l'arena, les fossae i les caveae que no m'he adonat que l'amfiteatre ja és ple de gom a gom i està tot a punt per començar la naumachia. Així doncs, ara toca gaudir d'aquesta primera experiència a l’amfitatre més famós de l’Imperi plegats.

Kènia Sanz

1r batxillerat

TO KYMA. Rescat al mar Egeu

El proppassat dimarts al vespre, a TV3, l'espai Sense ficció va presentar un documental que a hores d'ara encara em ronda pel cap: To Kyma. Rescat al mar Egeu. Faig meves les paraules d'una persona afí publicades al seu mur de Facebook:

"La grandesa humana representada per un grup de socorristes voluntaris que treballen sense descans salvant vides. La terrible, trista i crua realitat dels refugiats que arriben cada dia i cada nit a les costes gregues. La ruïnesa humana dels estats que deixen a milers de dones, homes i nens enmig del mar. La mirada perduda, plena de dolor, de desesperació i tristesa profunda dels que ho han deixat tot, que han marxat fugint de la mort. Ahir vaig veure aquest documental. Una lliçó de valentia, amor, altruïsme, grandesa humana. No us el perdeu." 

Les seves imatges colpidores em van fer pensar en totes les històries que gràcies a la literatura, a la música o al cinema, a l'art en definitiva, ens recorden qui som o com podríem ser. La nostra essència com a humans és la de les persones que apareixen -o s'intueixen- en el documental: ser capaços del millor o del pitjor. I em van venir al cap una cançò, una pel·lícula i, sobretot, un relat meravellós que tenen com a denominador comú la lluita de tota persona per aconseguir -o reconquerir- el seu lloc al món. I la dignitat, malgrat tot, com a teló de fons.

Deixeu, si us plau, els vostres comentaris després d'haver-lo vist.

SI DEVS PRO NOBIS QVIS CONTRA NOS?

A finals de trimestre vam estar comentant a classe sobre els origens de les Saturnalia i la importància dels afers religiosos en la vida quotidiana dels antics romans. Sovint, si som observadors, podem advertir referències clàssiques amb una connotació religiosa per molts dels indrets que coneixem o visitem. Molta gent va aprofitar, per exemple, el pont de la Puríssima (o Immaculada) per viatjar, fer alguna excursió o una visita cultural.

En aquest apunt vull fer referència a l’església de Sant Salvador, situada en un petit poble anomenat Castellfollit de la Roca, a la comarca de la Garrotxa. Les primeres notícies d’aquest edifici daten del segle XIII, i sabem que va ser destruït i reconstruït diverses vegades a causa de terratrèmols i guerres. Actualment, l’església destaca pel seu estil renaixentista tardà i el campanar de planta quadrada, des del qual podem apreciar una vista panoràmica espectacular. A més, freqüentment acull exposicions i actes culturals. A banda d’unes increïbles vistes i de l’art arquitectònic d’aquest edifici, a la façana hi podem llegir una inscripció en lingua latina: “SI DEVS PRO NOBIS QVIS CONTRA NOS”. El seu significat és “Si Déu està amb nosaltres, qui pot estar en contra nostra?”. 

A què creieu que respon aquest missatge? Reconeixeu algun element gramatical estudiat a classe?

Cristina Tamashiro

4t ESO