29 de gener del 2021

The Blacklist: una referència a Juli Cèsar



Salvete omnes! Mihi praenomen Víctor est i sóc un extripulant que enguany ha començat els estudis de Ciències Polítiques a la UB. Amb aquesta entrada per al Vaixell, vull descobrir-vos una de les innombrables referències del món romà que ens envolten, en particular sobre la figura de Juli César, inclosa en una sèrie ‘’mainstream’’ que ha arribat tant a la televisió pública com a la plataforma Netflix: The Blacklist.

Recomano aquesta sèrie a tothom a qui agradin els drames policíacs amb rerefons polític i amb una bona dosi de tensió i una bona història al voltant dels protagonistes. A l’episodi 18 de la segona temporada, el protagonista, Raymond Reddington, pronuncia un discurs sobre el complot polític que Juli Cèsar no va saber veure, i pel qual fou assassinat, fent un extraordinari paral·lelisme amb el fet que ell mateix s’hagués vist amenaçat per una fosca trama política liderada per una organització no governamental formada per alts directius de diferents governs mundials. Aquests maquinen diversos atemptats amb l’objectiu de fer esclatar una segona guerra freda contra Rússia i pretenen desfer-se d’en Reddington, atès que ell té en el seu poder l’arxiu que demostra tota l’activitat delictiva d’aquesta agència, coneguda com a ‘Camarilla’. En el discurs, en Raymond Reddington parla amb un dels integrants d’aquest grupúscul que esdevé una figura crucial per a la continuïtat de l’organització. El seu vot és decisiu per a la supervivència de Reddington i l’assassinat de Juli Cèsar, a qui, segons ell mateix suggereix, encarna el Director de la ‘Camarilla’. Qui escolta el discurs d’en Reddington l’interromp per preguntar-li quin és el seu paper en aquesta conspiració contra el Director, insinuant que el seu paper podria ser el de Gai Cassi. Tement ser descobert, Reddington li respon que s’equivoca, que el seu paper és el de Rubicó, el famós riu que Cèsar va creuar per portar la guerra civil a Roma. De nou, un excel·lent i il·lustratiu paral·lelisme amb la història romana.   

Reddington exigeix al senyor Jasper, el seu interlocutor, que trïi quin paper vol tenir en la conspiració contra el poderós Director, si el d’un subordinat fidel al seu superior, o bé el d’un possible nou líder d’una nova organització que serà més poderosa del que mai hagi estat la ‘Camarilla’.

Raymond Reddington, en aquesta referència a un moment tan decisiu de la història -i no només de Roma-, assegura que ell és un gran admirador del Juli Cèsar militar i estratega, però no com a ésser humà, atès que no fou capaç de percebre el perill que se li girava. I no per ignorar-ho, sinó pel pecat capital més subtil i pràcticament invisible de tots els que assetjen l’home, l’orgull i la prepotència, la vanitat i el fet d’estar pagat en excés de si mateix.


A quin amant del món clàssic en general i de la història romana en particular no li agrada percebre una bona referència, carregada de lliçons, vinculada als nostres precursors? 


Aquí us deixo el fragment del discurs on Raymond Reddington parla de tot plegat començant amb una frase històrica pronunciada per Juli Cèsar: ‘L’ambició ha de pagar el seu deute’. I sense oblidar el que ja va dir el gran Marc Tul·li Ciceró: ‘Qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la’.



Víctor López Arcas

Extripulant del Vaixell i estudiant de Ciències Polítiques a la UAB



23 de gener del 2021

Selene Styles


En la mitologia grega, a Selene se la coneix com una dona jove, amb el rostre pàl·lid, molt bella, i això és el que hem volgut reflexar en el nostre dibuix, com es pot veure a simple vista. La lluna era un element de la naturalesa molt important, ja que el pas del temps era mesurat per ella; a l'antiga Grècia, els mesos s’agrupaven en tres períodes de deu dies vinculats a les fases de les diferents llunes. També es pensava que la lluna produeix la rosada necessària per poder nodrir les plantes i els animals.

En la majoria d'imatges o obres en què l'hem pogut veure representada, apareix amb els cabells molt clars tirant a rossos. 

En el nostre dibuix l'hem fet aparèixer amb els cabells clars i hem afegit diferents factors dissimulats com, per exemple, la goma de cabell i les ungles, que hem pintat de negre perquè la nit és fosca i aquest color simbolitza la foscor. També l’hem tatuada amb una lluna creixent, atès que avui en dia molta gent porta tattoos i la lluna, òbviament, és el símbol que més li escau de tots. Finalment hem decidit dibuixar-la amb la pell pàl·lida, ja que era una dona molt blanca, expressant la seva puresa. 

Al dibuix, en què es pot veure l’atuell que porta, s’hi pot distingir un vestit que simbolitza el color de la foscor i, en aquest, també hi podem trobar uns puntets blancs que representen les estrelles, atès què, en ser la deessa de la lluna, se l'identifica amb tots els elements celestials relacionats amb la nit i les estrelles en formen part essencial. També hi són en honor a la seva mare, Teia. A Teia se la coneix com la deessa de la brillantor i és per això que hem volgut donar-li aquest toc especial al dibuix. Una altre element important que hi podem trobar en el disseny del vestuari és l'abric. L’hem dibuixat en honor a un dels seus germans, Hèlios. En relació a aquest, podem trobar diferents atributs que el distingeixen, però hi ha tres ocells molt coneguts amb els quals el vinculem: el corb, el voltor i el milà. D'ells provenen les plomes amb què hem decidit guarnir-lo. 

Nosaltres pensem que si avui en dia Selene habités entre nosaltres, seria una bellíssima dona que exerciria la professió de model, perquè el seu aspecte, com bé es descriu en els relats mitològics, s’adiu amb aquesta qualitat. Selene també tindria parella, molt semblant al personatge d'Endimió i amb qui tindria cinc fills. La raó per la qual nosaltres hem pres aquesta decisió és perquè en la mitologia Selene i Endimió simbolitzaven l'amor etern i també es diu que van tenir cinquanta fills. Com això és impensable, nosaltres hem fraccionat la desena part, que ja és família més que nombrosa... 

Selene, juntament amb Endimió i els seus fills, viurien a la ciutat de Nova York, perquè es diu que és la ciutat que mai dorm. Com que també es deia que Selene sortia de nit a passejar amb el seu carruatge en comptes de dormir, la mateixa associació hem fet amb la ciutat dels gratacels, perquè els seus llums sempre estan encesos.

Paula Luaces i Laura Alcoverro - 4t ESO - Llatí


12 de gener del 2021

El llatí, una llengua morta ben viva...

La Martina, en Marc, l'Alícia i la Ivet, alumnes de Cultura clàssica de 3r de l'ESO d'en Carles Cervelló, ens presenten aquesta bona feina sobre la pervivència del llatí en els nostres dies. És un tastet ben interessant i d'un títol ben revelador, oi? Plurimas gratias per treballar en aquesta direcció i felicitats als autors dels treballs!




4 de gener del 2021

Escrivim els nostres noms en grec...

Ja fa un munt de setmanes que els alumnes de Grec I vam escriure els nostres noms en aquesta nova llengua que aprenem dia a dia. I amb tot aquest enrenou de la pandèmia els teniem desats al calaix. Aquest és el nostre petit obsequi per al nou any que comença. Aquí en teniu la presentació!



Gaudeamus Barcinone! (colloquium latine inter condiscipulas)

Les alumnes de Llatí de 4t Laura Alcoverro i Paula Luaces ens conviden a fer un petit recorregut per dos dels indrets més emblemàtics de la nostra ciutat. I ho fan en la nostra estimada llengua, demostrant la seva competència comunicativa. Plurimas gratias, Laura et Paula!


També podeu veure clicant aquí cetera colloquia dels companys de 4t...