Com imagino que molts de vosaltres ja sabreu, recentment (del 4 al 17 de
maig) va tenir lloc la darrera edició de la famosa Tàrraco Viva, el festival
romà que es celebra anualment a Tarragona. En ella, des de fa ja disset anys,
nombroses persones es reuneixen per a retre homenatge a l’antiga Roma, tot
ensenyant-nos com vivien els nostres avantpassats, quins eren els seus costums,
etc.
Enguany no he volgut perdre’m pas aquesta cita, ja que, a més, comptava amb
una excusa de primera: el meu treball de recerca, que tracta sobre la moda i la
vestimenta romana. Seria l’oportunitat perfecta per a impregnar-me de l’ambient
i comprar-me alguna coseta necessària! Per tant... a Tàrraco hi falta gent!
Disposada a aprofitar bé el temps, vaig decidir anar-hi tot un cap de setmana
sencer (l’últim del festival), així que el dia 16 al matí ben aviat em vaig
llevar i vaig agafar el tren amb el meu pare, qui em va acompanyar durant tot
el cap de setmana i a qui li agraeixo moltíssim haver compartit aquesta
experiència amb mi.
L’arribada no podia haver estat millor: només baixar del tren vam creuar el
carrer per anar al Recinte Firal del Palau de Congressos, on es feia
l’activitat més repetida al llarg del festival: El món d’August, una civilització
mediterrània. Aquesta era una visita comentada sobre la vida i obra de
ni més ni menys que el primer emperador de Roma, Octavi August, a qui estava
dedicat el festival aquest any i el passat, per celebrar el bimil·lenari de la
seva mort. Allà no només ens van explicar qui era August, quines reformes va introduir
a l’Imperi o com n’era d’enrevessada la seva família, sinó també grans
curiositats com l’ús dels vasos
Apol·linars, una mena de “Guia Michelin” a l’antiga (us recomano que
cerqueu informació sobre ells!). Per acabar-ho d’adobar, hi havia també una
fantàstica reproducció de la famosa Ara
Pacis (l’Altar de la Pau), el monument construït a Roma en honor a l’època
de pau que va portar el gran emperador.
Seguidament, i després d’haver deixat la maleta a l’hotel (que tenia unes
magnífiques vistes de l’amfiteatre, per cert), vam anar fins al Camp de Mart,
on es trobava el cor del festival. Era tot ple de paradetes! Moltes d’elles em
van resultar molt i molt familiars, i és que el Museu de Badalona havia dut
també els seus voluntaris tal com havia fet a la Magna Celebratio del passat
mes d’ abril. Vam gaudir també de les explicacions que van donar els integrants
de Septimani Seniores, un grup de reconstrucció
històrica, que van fer una exhibició de com eren les legions baiximperials
romanes. I després de mirar i remirar les paradetes (moltes d’elles de museus
d’arreu de la península) vam anar a dinar i a descansar una miqueta... ens
esperava una gran tarda!
Ben puntuals ens vam dirigir cap a l’amfiteatre, on l’Istituto Ars Dimicandi, arribats d'Itàlia, havien d’oferir al
públic una reconstrucció històrica sobre com eren les lluites de gladiadors,
les famoses munera gladiatoria. Cal
dir que la seva entrega i gran professionalitat ens van deixar a tots
bocabadats! No eren actors sinó atletes que entrenaven i lluitaven
veritablement. Ens van desmitificar molts aspectes sobre els gladiadors que
tenim assimilats per Hollywood, ens van explicar la filosofia de vida que hi ha
darrere d’aquestes lluites i ens van fer participar d’allò més.
I després d’acció sota el sol (feia moltíssima calor!) vam passar a una
activitat més calmada: una xerrada sobre l’ús de les gemmes a l’antiguitat, de
l’Institut gemmològic de Tarragona.
Llibreta en mà per prendre nota detallada per al meu treball de recerca, vam
passar una estona molt agradable, ja que el matrimoni que duia la conferència
era molt espontani i interactiu amb el públic, a qui mostraven nombroses gemmes
i joies de l’època.
Un cop acabada la xerrada, vam anar a sopar i ens vam preparar per a
l’última activitat del dia, que tenia lloc a les onze de la nit, a les voltes
màgicament il·luminades del circ romà: Ad gloriam Veneris, la prostitució
femenina a Roma. Aquesta activitat, en un principi, no me l'havia plantejat
massa, però en Jordi me la va recomanar molt, m’hi vaig animar... i no em
podria haver agradat més! Només per la seva localització ja era excepcional: en
una cambra dels passadissos subterranis del circ. Allà, tots vam seure i vam
gaudir de la representació que ens van oferir Viviana de Salvador i Marta
Antolín, dos membres del grup de recreació històrica THALEIA. Interpretaven Lidé
i Friné, dues prostitutes molt unides per la seva professió però amb grans
diferències: l’una era prostituta de luxe i l’altra de carrer. Mitjançant un
diàleg de quasi una hora vam saber com era la vida d’una dona com elles
antigament, com s’anunciaven, quins eren els seus clients, quins mètodes
anticonceptius i abortius empraven... Sens dubte, va pagar molt la pena, ja que
no només el guió era de qualitat sinó que també la gran actuació de les dues
dones, que tant interpretaven plors com rialles, va ser immillorable.
L'endemà, diumenge 17, la ciutat va despertar de nou assolellada, i amb la
bona actitud que això proporciona, vam anar fins a la Volta del Pallol, on
Miquel Blay ens va oferir una xerrada de com i perquè es va fundar Tàrraco, que
en un inici fou una base militar. Ens va explicar com havia estat de decisiva
la ciutat per a derrotar Anníbal, al capdavant dels cartaginesos, i de com
aquesta havia crescut i havia esdevingut capital de la província més gran de
tot l’Imperi.
En acabar, ens vam dirigir de nou al Camp de Mart, on vam assistir a una
altra explicació sobre els legionaris romans, aquesta vegada però, sobre els
altimperials de la mà del Projecte
Phoenix. Tot seguit, ens vam dirigir cap a les paradetes a comprar alguna
coseta. Després de donar unes quantes ullades, vaig adquirir alguns complements
que m’aniran molt bé per a la part pràctica del meu treball ... i algun altre
caprici!
Després de dinar, per desgràcia, ja tocava tornar a l’estació de tren... la
Tàrraco Viva acabava i feia falta tornar al segle XXI, on m’esperaven les meves
obligacions. Fins l’any que ve, Tàrraco!
Júlia Roig
1r batxillerat
