 |
| Les nou muses. Giulio Romano |
Ja
feia temps que desitjava representar a dalt d’un escenari una obra que no només fes gaudir els espectadors amb l'entreteniment, sinó que
també els aportés algún aprenentatge nou.
Les
meves companyes em van donar tot el suport per fer real aquella idea que, en un
principi, no tenia cap forma, una història que no tenia ni espai ni estructura i que encara havia de prendre vida pròpia.
I les
nou noies de teatre ens vam convertir en nou divinitats. Sabeu de qui parlo?
Bé,
com la majoria ja sabreu, les Muses són aquelles divinitats femenines que presideixen les arts i les ciències. Simbolitzen, també, la inspiració per a tots els
artistes i altres déus. Aquestes són nou germanes:
Cal·líope (poesia èpica), Clio (història), Erato (poesia lírica), Euterpe
(música), Melpòmene (tragèdia), Polimnia (retòrica), Talia (comèdia), Urània
(astronomia) i Terpsícore (dança). Van ser engendrades en nou nits consecutives
d’amor entre Zeus i Mnemòsine, la deessa de la memòria.
En
aquesta petita obra cada divinitat es presenta i explica d’una manera
entretinguda l’àmbit que presideix, com és representada, la seva vida o els
fills que ha tingut, entre d’altres aspectes autobiogràfics.
Totes
a escena representem un petit mite que diu així…
“El
rei de Pièria tenia nou filles que cantaven com els àngels, que encantaven i
seduïen tothom. Estaven molt orgulloses
del seu do, del seu talent i per aquest motiu van decidir viatjar fins a l’Helicó, on hi havia una de les
residències de les nou muses. Les nou germanes van decidir reptar les nou
divinitats però aquestes últimes van cantar una cançó que va commoure tothom,
els ocells van deixar de cantar i les pedres es desfeien. Les filles del rei
van ser derrotades i castigades per la seva arrogància; les van transformar en
garses, canviant les seves veus per gralls.”
L’estrena
d’aquesta petita representació no té encara data però sí lloc: será al Teatreneu
de Gràcia. Atents a les novetats!
Una altra manera d’aprendre...
Mariona Ferrer
4t ESO
5 comentaris:
Últimamant la cartellera teatral del barri va plena de referències clàssiques: un cor grec, personatges de tragèdia i muses inspiradores que ens expliquen les seves vivències, déus n'hi do! Gràcies, Mariona, per voler portar a dalt d'un escenari fragments d'un món tan fascinant com és el de la mitologia, ple de connexions amb la nostra pròpia vida. Quan sàpigues les dates de la representació, avisa'ns!
Salvete!
Es una molt bona idea que ha tingut la Mariona en portar el món clàssic a dalt d'un escenari. Trobo que per la gent que no sap que son les muses o no n'ha sentit parlar gaire del tema, amb una obra teatral podria interessar-se pel tema i conèixer millor el món clàssic. I descobrir coses noves.
Valete!
Salvete!
Malauradament la obra es va fer ahir, la van haver d'avançar uns dies per qüestions d'agenda! Espero que puguem repetir-la per a tots aquells interessats en assistir-hi.
Mil Perdons!
Aix,Mariona, quina llàstima! Confiava que fos aquesta setmana... En fi, si la torneu a fer, no dubtis en avisar-nos, ens encantaria veure't interpretant el paper d'Euterpe, "la de dolç cant". Felicitats!
De vegades no necessitem grans classes per aprendre, sinó petites lliçons. És bo que hi hagi gent que prengui aquest tipus d’iniciativa, per poder ensenyar a altra gent d’una manera més entretinguda, i així esvair mica en mica aquesta “cultura mitològica”. A més a més, les muses són un tema molt interessant (que ja hem tractat alguna que altra vegada a la classe).
A veure si tenim sort, i la torneu a repetir! Valete!
Publica un comentari a l'entrada