El
passat cap de setmana del 25 i 26 de maig, cinc alumnes de l’escola (l’Eulàlia
Bou, en Sergi Núñez, l’Adrià Puig, la Maria Ros i jo mateix) vàrem participar
en una obra de teatre al Cercle de Gràcia. Això fins a cert punt no té res
d’estrany, ja que al Cercle es
representen moltes obres de teatre, però aquesta va ser certament especial.
L’obra
portava per títol L’Oh-Dissea, va ser
dirigida per la Clara Manyós i en Xavi Segú, i era una adaptació lliure
d’aquest últim de la pel·lícula Poderosa Afrodita, del director de
cinema nord-americà Woody Allen, interpretada per nois i noies d’entre 16 i 18
anys.
La
història ens explica com el protagonista, en Pau Quadern, es troba en disputa
amb la seva promesa, la Sofia, pel lloc on estiuejaran. El noi vol pujar a
veure el seu avi a la muntanya, en un poble de mala mort, mentre que la noia
vol passar les vacances a Lloret, on els esperen els seus amics. Es separen, i
descobrim que en Pau en realitat ha anat a la muntanya per trobar-se amb la
seva nòvia de la infància, l’Helena, una noia molt atractiva però no gaire
llesta. En Pau es trobarà en un embolic entre l’amor de la seva vida i un
capritx passatger, i per acabar-ho d’adobar, en tot moment l’acompanyarà un
tragicòmic cor grec.
Aquest
cor està format per diferents personatges que esdevenen una mena de veu de la
consciència molt particular. Són la veu
en off de la història, que es comuniquen tant amb el públic com amb el
protagonista. El cor està encapçalat pel Corifeu, el seu portaveu, que tracta
el Pau de tu a tu i l’aconsella en els moments de dubte. Malgrat les bones
intencions del cor, en certs moments, es fan pesats i encara inflen més el cap
del noi.
Per
completar el quadre, durant l’obra hi van apareixent diferents personatges de la mitologia i de la
tragèdia gregues que aporten la seva experiència, els seus coneixements i els
seus poders per ajudar el Pau en el seu difícil camí. Aquests, però, tenen les
seves manies, fílies i fòbies i poden acabar d’embolicar encara més la troca.
Els
personatges que hi apareixen són: Laios, rei de Tebes, descendent de la nissaga
dels Labdàcides i assassinat pel seu propi fill Èdip; Iocasta, esposa de Laios i, per tant, reina de Tebes, que es casà
amb el seu dissortat fill després que aquest assassinés Laios; Leda, reina d’Esparta seduïda per Zeus,
qui la va fecundar metamorfosat en cigne.
Va ser mare de dos fills immortals per la unió amb el totpoderós déu, Pòl·lux
i la futura Hèlena de Troia; Cassandra, jove sacerdotessa que va obtenir
d’Apol·lo el do de l’endevinació. Aquest, més tard, com a càstig, va fer que
els troians no creguessin mai les seves profecies; i finalment Tirèsies, l’ancià endeví tebà que
malgrat la seva ceguesa posseeix el do de la vidència del futur.
Què era
el cor en l’estructura d’una tragèdia o d’una comèdia clàssiques? Quin paper hi
tenia? Qui era el corifeu? Sabeu alguna cosa més dels personatges abans
esmentats?
Ferran Guijarro
Maria Ros
1r batxillerat
7 comentaris:
Enhorabona per aquesta posada en escena d'una pel·lícula realment intel·ligent i plena de referències clàssiques. I ho dic amb coneixement de causa, perquè us vaig venir a veure "in situ" al Cercle i m'ho vaig passar d'allò més bé. Visca el teatre i visquen els clàssics reciclats!
Felicitats per l'obra de teatre, jo hi vaig anar i em va agradar molt!
Vaig gaudir i m'ho vaig passar molt bé:)
Salve companys!
En primer lloc donar l’ enhorabona als meus companys per l excel•lent obra realitzada que tot i que per diverses raons no vaig poder anar la gent m’ha comentat que va estar molt bé i que el treball realitzat era espectacular, venint dels meus companys no ho poso en dubte.
Espero que per la pròxima hi pugui assistir.
Valete Tripulants!
No vaig poder assistir a aquesta obra de teatre però per el que he llegit i m'han dit sembla molt interessant i xula!
Us dono la enhorabona nois!
SALVE!!
Enhorabona per la obra nois!!! Jo vaig tenir la sort de poder-hi assistir. I us puc assegurar que vaig passar una bona estona. Ja ens direu per quan la següent???
Doncs, sí, la tragèdia clàssica es caracteritza per l'enfrontament d'un home pel seu destí. Sempre i quan durant el camí va assimilant a base del sofriment les raons del seu destí.
El corifeu era qui guiava per les tragèdies al home. Com per exemple en Tirèssies que guia a Édip en el seu viatge contra la desesperació. L'endeví que malgrat la seva ceguesa veu més que no pas Édip.
Salvete!
Primer de tot m'agradaria felicitar a tots els que han format part d'aquest projecte, jo vaig tenir la sort de poder formar part i estic molt contenta del resultat.
Crec que el treball més gran d'aquesta obra va ser la part del cor, jo, que ho veia des de fora, crec que és un treball de coordinació i concentració i el resultat ja es va veure ,era espectacular veure tanta gent parlant i movent-se alhora. Tothom amb qui vaig parlar estava molt content de l'obra en general i de l'actuació dels actors i actrius.
Moltes felicitats !!!
Salvete!
Primer de tot m'agradaria felicitar a tots els que han format part d'aquest projecte, jo vaig tenir la sort de poder formar part i estic molt contenta del resultat.
Crec que el treball més gran d'aquesta obra va ser la part del cor, jo, que ho veia des de fora, crec que és un treball de coordinació i concentració i el resultat ja es va veure ,era espectacular veure tanta gent parlant i movent-se alhora. Tothom amb qui vaig parlar estava molt content de l'obra en general i de l'actuació dels actors i actrius.
Moltes felicitats !!!
Publica un comentari a l'entrada