 |
| Noces de Tetis i Peleu. Jacob Jordaens (1593-1678). Museu del Prado |
A les noces de Tetis i Peleu
La gresca i els riures cobraven vida
Des del cel se sentien els crits i
les veus
Que provenien de la muntanya Ida.
La festa de cop va acabar
La discòrdia va aparèixer
La poma d’or va llençar
I la sorpresa de tothom va créixer
Portava gravada una inscripció
“per a la més bella”
De tres deesses va sorgir l’ambició
Però només triada seria una d’elles.
La Justícia triar no volia
Cap a una altra banda va mirar
El pes sobre Paris recauria
I el conflicte es va crear
Tots a l’Ida es van reunir
Hermes, de déus el missatger,
Les tres deesses va portar
La por a Paris va envair
Hera, dels cels la deessa,
Afrodita, la bellesa i l’amor,
Atena, la guerra i la saviesa,
Per jutjar les divinitats calia un
gran valor.
Les tres van fer-li un promesa
“l’amor de la noia més maca
aconseguiràs”
“seran teus el prestigi militar i la
saviesa”
“tria’m i sobre el món poder
tindràs”
El moment de la tria arribà
Paris la decisió va prendre
l’amor d’una noia trià
I Hèlena el cor del jove va encendre
Mariona Ferrer
Natàlia Caro
4t ESO
3 comentaris:
Feliciter, Mariona i Natàlia, per aquest poema que tan bé il·lustra l'episodi del judici de Paris i els seus antecedents. Sens dubte un format preciós per entendre el "casus belli" de la guerra de Troia.
M'agrada moltíssim aquest poema! No es deixa cap detall, està molt ben adaptat al mite i suposo que ha comportat molta feina i molt pensar treure aquest resultat! Moltes felicitats, trobo que és un molt bon treball :)
Felicitats noies! El poema es molt maco,està molt ben fet,s'enten amb facilitat. Es nota que heu dedicat hores. Bon treball!
Publica un comentari a l'entrada