Qui no ha sentit alguna vegada la dolça melodia d'aquesta cançó de Serrat? Inclosa en l'àlbum homònim publicat el 1971, la seva lletra ens evoca un dels paisatges que millor descriu les nostres arrels i la nostra identitat, un mar entre terres que ja els antics romans van batejar orgullosament com a Mare Nostrum. Pura poesia que ara, gràcies a la Rockola Clásica del Departament de Grec IES Vegas Bajas, podem llegir en llatí. Un bon exercici per millorar la nostra competència en la comprensió d'aquesta llengua.
Gaudete et discete!
etiam ludit in tua ora,
et abditus post harundines
primus amor dormit
tuam lucem et odorem porto
ubicumque eam
et cumulatos in tua arena
amorem, ludos et dolorem servo
Ego
qui in cute saporem habeo
acerbum aeterni fletus
qui in te fuderunt centum civitates
Iulia Traducta Byzantium
ut caeruleo pingas
suas longas hibernas noctes.
Ope infortuniorum
anima tua alta et obscura est.
Rubris vesperis
mei oculi assueverunt
ut flexus itineri.
Cantor sum, falsidicus sum
aleam et vinum mihi placet
nautae animam habeo.
Quid faciam si ego
in Mediterraneo natus sum?
Et venis et is
postquam oscularis meum vicum
Ludens cum aestu
abis, adire percurrens animo
Es sicut femina
bituminis uncta
quae desideratur et amatur
quae cognoscetur at timetur
Vae!
Si tandem male
mihi venit quaerens Parca
Impellite ad mare meam scapham
cum autumnale Euro
et permittite tempestatem
suas albas alas dolare.
Et humate me sine maestitia
inter oram et caelum.
In clivo montis
altioris horizonte
clare oculis videre volo.
Corpus meum iter erit
dabo viridem pinis
et flavum genistae
Prope mare, quia ego
in Mediterraneo natus sum...
Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas
duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,
y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.
Yo,
que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos
de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.
A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino...
Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
tengo alma de marinero...
¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el Mediterráneo?
Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea
que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.
Ay...
si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca
con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo...
En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte
quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista...
Cerca del mar, porque yo
nací en el Mediterráneo...
Marta Simón
11 comentaris:
Caram, Marta, aquesta cançó és de les que han marcat alguna que altra generació, la meva per descomptat. Moltíssimes gràcies per aquesta nova incursió en aigües clàssiques de la mà d'aquest genial artista. Ens anirà de primera per veure com progressem en la nostra estimada llengua. Una abraçada i a continuar navegant plegats. Tot un plaer!
Per cert, no recordava jo que La Rockola Clásica tenia ja una presència al Vaixell amb la cançó, interpretada per l'artista britànic James Blunt, "Pulcherrima es". És una eina didàctica extraordinària i utilíssima. Gràcies, Ángel Luis!
Recordo que mon pare quan era petita sempre que anàvem al cotxe em feia escoltar cançons de Joaquín Sabina, Miguel Rios... i com no, no podia faltar Joan Manuel Serrat. De ben petita ja coneixia les lletres i que no us estranyi trobar encara al meu mp4 alguna cançó de Serrat o de Sabina, serà cert allò de "todo se pega, menos la hermosura"? Mon pare insisteix que sí...
FA
Salve Tripulants!
Joan Manuel Serrat conegut també pel nom “El noi del Poble-sec un magnífic cantant qui no ha sentit mai a parlar d’ell, ja des de ben petita l’he escoltat ja que és un dels cantants preferits de la meva mare.
Un dels musics catalans més populars que a portat a la musica molts poemes de diferents autors, tan en català com en castellà.
La seva obra conté influències d'altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Federico García Lorca...
A principalment de les cançons que he escoltat d’ell la que més m’agrada d’aquest enorme cantant és la de” Nací en el Mediterráneo”.
Valete!
Salvete!
A mi sincerament m’agrada molt el Serrat penso que és un gran cantant ja que a la meva mare li agrada molt i des de ben petita em posava cançons d’ell. Aquesta cançó és una de les que més conec, expressa paisatges bonics com bé s’ha dit, llocs de la costa mediterrània.
Valete.
Gran cançó musicada per Serrat, escoltada des de ben petits mai ens cansa la melodia i sempre, sempre, ens fa sentir orgullosos de viure al Mediterrani i seguir sentint-nos vius!
Gràcies.
-Clara-
Aquesta cançó és la típica que canto amb la meva àvia quan anem cap al meu poble. Al veure el mar brillant gràcies a la llum del sol ens inspirem, és un moment en el que podem gaudir de cançons antigues que valoren la bellesa del nostre mar, del mar mediterràni el que ha aguantat tantes batalles, tantes tormentes però tot i així sempre brilla amb força!
Salvete!
La veritat és que jo no sóc molt fan de Serrat, però és clar, aquesta cançó és mítica! I veure la lletra en llatí, és en part interessant i graciós a la vegada.Jo crec que estaria bé si algú s'animés a cantar-la en llatí i a publicar-ho/pujar-ho a internet -o bé al bloc- per que ho puguem escoltar tots. Vinga va, qui s'anima?
Valete!
Salve,
Marevellosa! Per mi, aquesta cançó és una de les millors que s'han escrit. Relament, aquí alguna musa va inspirar Serrat en escriure aquesta cançó. Aquí es veu realment la idea que la música és poesia.
Molt bona entrada Marta, felicitats!
Valete!
Salvete!
Bé, veient el vídeo i escoltant la cançó, m’ha recordat molt al meu pare cantant aquesta cançó, de fet sempre que l’escolto em recorda a ell, perquè m’he la va ensenyar. Trobo que és maquíssima i m’ha fet molta gràcia poder llegir la lletra en llatí. Penso que Serrat és d’aquells cantants que passarà de generació en generació, per tot allò que ens ha transmès a traves de les seves cançons (o això espero)
Valete!
Salvete!
Quina cançó tan bonica! No acostumo a escoltar aquest cantant, però he de dir que la cançó del "El Mediterráneo" és preciosa. El fet que ens parli del nostre mar, al qual ens sentim tan arrelats, és magnífic ja que gràcies a aquest tenim uns determinants costums, com la dieta mediterrània.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada