De com instruir les dones en l'art d'enamorar (LIBER TERTIVS)

Pintura romana S I dC. Vil·la d'Agripa Pòstum, Nàpols

I com ja vam prometre en una darrera entrada, aquí teniu el resum del llibre III de l'Ars amatoria d'Ovidi...

"He donat als Dànaus armes contra les Amazones; però encara queden armes per donar-te a tu, Pentesilea, i a la teva tropa. Aneu a la batalla en igualtat de condicions, i que vencin aquells a qui afavoreixin la nutrícia Díone i el seu fill que vola per tot el món."  [Ars amandi, Liber III, 1-4]

El llibre III de l'Art d'enamorar està dedicat a les dones, on s'explica com aquestes han de fer ús de les tècniques d'aquest art per triomfar en l'amor. Comença amb les paraules del poeta tot dient que ensenyarà com una dona ha de ser estimada per no deixar-les en desavantatge davant els homes. Dels versos 1 al 25 l'autor fa referència a personatges mitològics femenins que van donar-ho tot per l'amor dels seus estimats. Afirma que els homes són més infidels que les dones prenent com a exemples la història de Jàson i Medea o Ariadna abandonada per Teseu (25-39). A continuació (40-100), explica que és la deessa Venus qui ha cregut pertinent que les dones també havíen de ser instruïdes en l'amor i que així li ho ha demanat. Ovidi cita el tòpic del Carpe diem tot dient que la dona només és bella quan és jove, que s'ha de deixar estimar ja que el temps passa irremeiablement i el poder de la joventut mai més no torna i que, per tant, ha d'aprofitar la seva joventut perquè després ja no tindrà cap home als seus peus. En els vers 81 el poeta observa que els parts envelleixen més ràpidament les dones.

Del vers 100 fins al 125, Ovidi, que es considera un privilegiat per viure una època en la qual es té cura del cos, comenta que antigament les dones no es cuidaven i que, per aquest motiu, els seus homes tampoc no ho feien. Recomana justament això: que les dones es cuidin i així la bellesa trigarà a marxar. Afirma que aquesta és un regal diví i que quan una dona es cuida és, al seu parer, quan té un rostre bonic. En els versos següents (126-168), el poeta admet que les dones, contràriament als homes, tenen la sort de posseir un bon cabell que difícilment caurà. Elles s'han de pentinar i escollir el pentinat que més s'adeqüi al seu rostre. Les aconsella que no vagin molt guarnides de joies o vesteixin sense exageració, perquè això espanta els homes. Seguidament, dels versos 169 al 191, diu que també han de tenir cura de la roba i del color dels seus vestits ja que no tots queden bé a totes. Que cada dona porti l'abillament que la faci més bella. Ovidi no troba sensat gastar-se tots els diners en un vestit i considera que una dona s'ha de vestir amb senzillesa, amb allò que li escau segons el seu color de pell. Diu, per exemple, que a les noies que són blanques de pell els escauen els colors foscos; en canvi, a les de pell més bruna són el color blanc o els de tonalitat més clara els més apropiats. 

En els versos 192-216, l'autor aconsella a les dones sobre aspectes més íntims i personals. Diu que han de ser curoses amb la depilació i amb la higiene, com és el cas de les aixelles, tot dient que és molt important que no es senti cap pudor o que de les cames no es vegi cap pèl. També comenta que cal portar les dents sempre netes i que es renti la cara cada matí. I que tot això no s'ha de fer en públic sinó en privat, perquè és desagradable a la vista dels altres. Ovidi ens diu que, segons el seu parer, és essencial que les dones es maquillin lleugerament la cara amb color rosat i els ulls amb cendra negra. En el vers 207 fa referència a un llibre seu sobre cosmètics per a la bellesa femenina. A continuació, entre els versos 217-275, el poeta de Sulmona diu que hi ha poques cares sense defectes i que per això aquests s'han d'ocultar juntament amb les imperfeccions del cos com, per exemple, ser massa baixeta o prima, pàl·lida o morena. Que les dones han d'arreglar-se d'una manera dissimulada i que sempre és millor que els homes observin el resultat final que no pas que s'ha fet per aconseguir una millor impressió. En els següents versos, fins aproximadament el 310, l'autor segueix amb el mateix tema: com una dona ha d'actuar si té algun defecte. Si, per exemple, té mal alè, aconsella no parlar molt a prop de l'home o si té alguna dent malament o negra, no obrir massa la boca. Sobretot ressalta el fet que les dones han de tenir un pas femení, amb la qual cosa s'ha de moderar i agafar el punt adequat.

A partir del vers 311 fins al 375, Ovidi diu que la dona ha de saber cantar, ballar o jugar apropiadament i femenina. També és necessari saber plorar i llegir és recomanable (Ovidi cita alguns autors com Cal·límac, Safo, Menandre, Properci, Gal o Tibul). Tota dona que vulgui ser sensual ha de tenir gràcia en el cant, en la poesia i en la dansa, ser hàbil en el joc (els jocs de taula poden iniciar una relació) i en controlar la seva ment. Ha de cantar amb veu dolça i aprendre a tocar el plectre, la cítara així com el nabli. Seguidament [376-400] aconsella llocs estratègics per on s'han de deixar veure, com teatres o circs, si no volen passar desapercebudes. En els següents versos, fins al 432, el de Sulmona diu que una dona bella s'ha d'exposar a les mirades de la gent per seduir, que ha de llançar el seu ham perquè en el moment menys esperat pot haver-hi un "peix" enganxat. 

En el fragment que va del vers 433 al 450, el poeta esmenta tota classe d'homes que una dona ha d'intentar evitar: els presumits, aquells que fingeixen estar enamorats o els qui regalen paraules boniques a totes les dones. Diu també que no ens hem de fiar d'una bona aparença, perquè aquests no sempre són els millors i sovint alguns s'amaguen sota una que no és la seva. Entre els versos 451 i el 525, l'autor aconsella que quan una dona rebi una carta, aquesta dedueixi si l'amant l'està enganyant o bé si la desitja de veritat. Que les cartes escrites pels homes han de ser permeses per elles, que les hauran de llegir detingudament i respondre-les, tot cercant una espera breu per despertar, d'aquesta manera, el desig en l'altre. I que les cartes femenines han d'usar un llenguatge captivador i entenedor a la vegada, preferentment escrites per una serventa de confiança perquè així no es reconegui la lletra que la pugui delatar, i on s'expressin amb claredat els sentiments. El poeta remarca que la dona no ha de ser fàcil però tampoc negar-li amb duresa tot allò que l'amant demana. La clau, segons Ovidi, és fer que l'home temi i esperi al mateix temps. Afirma que si un home somriu a una dona, aquesta li ha de tornar el somriure i el mateix si li fa senyals. En els versos 526-550, diu que cadascú ha d'estar al lloc adequat i fer allò que li pertoca: el ric que faci regals a la dona, el que exerceix el dret que assessori i l'eloqüent que defensi. Els que escriuen poemes, segons Ovidi, són més adequats per estimar que la resta. Són els més fidels i els únics que proporcionen amor de veritat. Ell mateix s'hi inclou, és clar.

Seguidament, fins al vers 575, el poeta de Sulmona diu que no ha de ser utilitzada la mateixa tècnica amb tots els homes perquè no és el mateix estar amb un novell, jove i sense experiència, que amb un soldat veterà, home més experimentat i capaç de suportar coses que el jovenet no suportaria. Tots dos són contraris i cadascuna pot escollir el que més agradi amb les seves conseqüències. No obstant, segons Ovidi, els més madurs seran els que ens proporcionaran més felicitat gràcies a la seva experiència. En els versos 576-600, aconsella que les coses han de ser difícils, perquè allò que s'aconsegueix fàcilment no nodreix bé un llarg amor (χαλεπά τὰ καλά!). Per tal que la flama de l'amor no s'apagui amb el temps, cal que la dona no vagi sempre darrere del seu amant. A partir del vers 601 fins al 675, l'autor comenta que la dona casada ha de témer el marit i que el vigilant, és a dir el còmplice, pot ser comprat amb algun regal, ja que els regals conquisten els homes i els déus. Proposa que de tant en tant les dones menteixin, que facin creure que tenen més pretendents doncs això serà positiu per a la relació amb l'home desitjat. Ell és un mestre i les ensenyarà perquè siguin del tot creïbles. Pel que fa als amics, no s'ha de tenir plena confiança, especialment amb les amigues. En els versos 676-687, Ovidi insisteix en què és important, quan l'amant arriba a casa, que la dona mostri interès per ell, perquè aleshores l'home creu que ella es preocupa i el fa el centre de la relació. Aconsella que les dones facin de manera que ells se sentin estimats i que si per alguna raó esdevé quelcom inesperat, no perdin els nervis. Per posar un exemple sobre la gelosia, explica el mite de Cèfal i Procris [688-746].

A partir del vers 747 fins al 783, el poeta adverteix com s'ha de comportar una dona en els banquets per mantenir les formes: arribar una mica tard, menjar amb moderació, no emborratxar-se ni adormir-se a taula,... i com d'una manera més íntima aconsella que cada dona es conegui a si mateixa i que segons el cos que tingui trïi determinades postures en les relacions sexuals. En els versos 784-808, Ovidi dóna uns últims consells, com ja va fer amb els homes, tot dient que és important que la parella gaudeixi conjuntament i que, per tant, la dona ha de saber fingir dolços plaers amb crits falsos per així dominar la situació, tot i anar molt amb compte de no ser descoberta.

En els últims versos del llibre III i que tanquen l'obra, Ovidi insisteix en el mèrit que suposa haver-lo tingut com a mestre i que com a tal, Ell, poeta de l'Amor, mereix el millor dels reconeixements.

Marta Molgosa

Andrea López

Cristina Casas

2n Batxillerat