"Les fronteres que separen els mortals dels immortals, tot i que no s'hi han esborrat del tot, són, per dir-ho d'alguna manera, poroses: pot succeir que, del pla diví al pla humà, es produeixi alguna esllavissada. En alguns casos, els déus aprofiten la proximitat o les trobades al cim (d'una muntanya) per desprendre's dels mals que els afecten i encomanar-los als homes, expulsant les catàstrofes del domini lluminós on les divinitats han establert la seu i encastant-les a la superfície de la terra. És el cas de la guerra de Troia." [p. 79]
J.P. Vernant, L'univers, els déus, els homes (Anagrama/Empúries. Barcelona, 2000)
En el seu meravellós llibre sobre els orígens dels mites grecs, l'hel·lenista francès ens dona la clau per comprendre millor el perquè de la seva perdurabilitat. Són històries que, a banda del seu extraordinari valor estètic, de la seva bellesa i força narratives, miren d'explicar l'origen, les raons i el sentit de les coses: una institució, un costum, un conflicte, un valor o contravalor, un fenomen natural, un animal, una planta, etc. Ras i curt, els mites ens permeten conèixer millor el món que ens envolta i el que és més important, la nostra pròpia naturalesa, com som els homes i què s'hi amaga al rerefons de les nostres actuacions i pensaments. La seva utilitat didàctica em sembla més vigent que mai i ara que hem començat a explicar el famós episodi del judici de Paris, preludi d'una guerra prou coneguda, no he pogut resisitir la temptació de veure-hi una certa analogia entre aquesta història, especialment en les arrels del conflicte que la desencadena, i els moments actuals que estem vivint. I ho he traduït en una presentació d'imatges, sense paraules, perquè cadascú entengui el que vulgui entendre. Sense forçar massa les interpretacions més acceptades, les metàfores d'aquest episodi que fan referència als eterns mecanismes del poder, de la justícia o de l'amor em semblen magnífiques. Després de tants segles... nihil nouum sub sole!
J.P. Vernant, L'univers, els déus, els homes (Anagrama/Empúries. Barcelona, 2000)
En el seu meravellós llibre sobre els orígens dels mites grecs, l'hel·lenista francès ens dona la clau per comprendre millor el perquè de la seva perdurabilitat. Són històries que, a banda del seu extraordinari valor estètic, de la seva bellesa i força narratives, miren d'explicar l'origen, les raons i el sentit de les coses: una institució, un costum, un conflicte, un valor o contravalor, un fenomen natural, un animal, una planta, etc. Ras i curt, els mites ens permeten conèixer millor el món que ens envolta i el que és més important, la nostra pròpia naturalesa, com som els homes i què s'hi amaga al rerefons de les nostres actuacions i pensaments. La seva utilitat didàctica em sembla més vigent que mai i ara que hem començat a explicar el famós episodi del judici de Paris, preludi d'una guerra prou coneguda, no he pogut resisitir la temptació de veure-hi una certa analogia entre aquesta història, especialment en les arrels del conflicte que la desencadena, i els moments actuals que estem vivint. I ho he traduït en una presentació d'imatges, sense paraules, perquè cadascú entengui el que vulgui entendre. Sense forçar massa les interpretacions més acceptades, les metàfores d'aquest episodi que fan referència als eterns mecanismes del poder, de la justícia o de l'amor em semblen magnífiques. Després de tants segles... nihil nouum sub sole!
Acabo amb un fragment prou eloqüent del mateix llibre:
"Quan els grecs reflexionen sobre la guerra de Troia, de vegades afirmen que la veritable raó d'aquesta guerra és que, havent-se multiplicat massivament, els homes irritaven els dèus amb el seu soroll. És com si, indignats per aquest fet, els dèus haguessin volgut purgar la superfície de la terra d'aquesta gentada escandalosa, tal com els déus dels relats babilònics provoquen diluvis. Els homes fan realment molt de xivarri, sobretot si es compara amb la zona etèria i silenciosa, on els déus es recullen i es contemplen els uns als altres. Els humans s'agiten, vibren, s'esgargamellen en interminables disputes i, de tant en tant, una bona guerra fa que retorni la calma alleugerint les molèsties dels déus." [p. 86]
I ja sabem que de guerres, n'hi ha de moltes menes...
33 comentaris:
Sempre he pensat que un mite és molt més que un relat, de manera que quan vaig llegir la cita de Roubaud que cita el mateix Vernant al pròleg del llibre, vaig pensar en quanta raó hi ha en aquestes paraules i de com una història fabulada com la del Judici pot tenir una lectura, si se'm permet, moderna. I penso que, sempre que puguem, hem d'anar per aquí per tal de bastir ponts entre el passat i el present (i el futur) i, sobretot, entre nosaltres i els nostres alumnes.
Salve!
Penso que un mite és molt més que una simple manera d'explicar una historia o un fet succeït en el passat. Els mites són maneres d'aprendre coses sobre diversos aspectes de la vida. Van tenir una gran importància en l'antiguitat per a les cultures gregues i romanes, però avui en dia els seguim estudiant i treballant, seguim aprenent d'aquests grans mites que les cultures clàssiques ens han regalat, així com tantes altres coses!
Valete!
SALVE
Jo crec que aquest mite reflecteix en part la nostre societat d'avui en dia, ja que hi han persones que pel fet de tenir més poder s'aprofiten de la gent, de manera que gran part dels politics o gent amb poder mouen els fils de la nostre socioeconomia, i això ens afecta directament a nosaltres, toti que hi han mols politics corruptes no vol dir, per sort, que tots siguin igual. La comparacio que faria jo en aques mite es cuan Zeus fa decidir a paris a qui li donara la poma entre les tres candidates, les cuals li ofereixen diversos poders diferents i ell n'acava escollin l'amor d'alena d'esparta, d'aquesta manera mentre paris aconsegueix a la mes bella de les princeses desencadena una guerra que serà la fi de Troya.
VALETE!
Salve!
Jo també opino que la finalitat dels mites és sobretot la necessitat d'explicar la pròpia vida.
En el mite citat a l'entrada referent al "Judici de Paris", es veu clarament com l'ésser superior (en aquest cas Zeus) es renta les mans davant dels problemes i trasllada "la patata calenta" a un ésser inferior (en el mite un mortal) al no voler assumir les conseqüències de les seves compromeses decisions.
En el dia a dia seguim trobant moltes situacions relacionades amb aquests tipus de mites, ja que per posar un exemple, tots estem cansats de veure com la minoria de gent poderosa que hi ha al món "se'n va de rosetes" de les situacions complicades mentre que a la resta de persones ens toca ser conseqüents en tot el que fem, cosa que segons la meva opinió és bastant injusta.
Valete!
Salvete!
molt interessant aquesta entrada!
Crec que aquests mite realment reflecteix la nostra societat ja que hi ha persones que per tenir més que altres es creuen superiors i s'aprofiten de la gent que no te tant com ells , perquè els veuen inferiors.
Com es pot veure en aquest mite , Zeus era l'esser superior, el que tenia més i per aquest motiu davant els conflictes o dificultats feia responsables als mortals pel fet de ser menys que ell.
Es adir, Zeus davant de problemes per no patir les conseqüències feia que altres persones s’encarreguessin.
Valete!
Salvete!
Jo opino que els mites són relats espectaculars els quals molta gent els pot interpretar com a històries passades i no els hi presta gran importància, tot i així crec que cada mite té una reflexió important de la qual la podem agafar com a un consell ja que d'un mite si que es pot aprendre però tothom s'ha d'equivocar i molts cops no ens n'adonem de que possiblement ens està passant el mateix que altres personatges mitologics.
Valete
Aquesta entrada fa reviure el fet de que ELS MITES PERDUREN i la història es repeteix sense fi!
Molt ben relatada i amb ganes sempre de saber-ne més, en el moment en que saps un mite saps que mai morirà perquè tu ja seguiràs la tasca d'explicar-los sense fi perquè passin de generació en generació perquè cadascun d'ells té una història, moral i certesa que sempre més viuran!
Sempre seran certeses dins d'històries, però certeses que d'alguna manera, s'han d'explicar.
Felicitats!
-Clara-
Salvete!
Certament, els mites no són tan sols uns simples relats. Els antics grecs, molt savis, van desenvolupar unes narracions amb l'objectiu de trobar un per què a les coses, a l'origen del món i de l'univers, a com es comporta la humanitat, etc. D'alguna manera, darrere aquests relats, hi ha una lliçó de vida, és per això que han tingut tanta importància i han arribat fins a l'actualitat. Encara que els temps hagin canviat, els mites ens ensenyen que els humans sempre actuarem d'una determinada manera i que hi hauran coses que mai podrem canviar.
Valete!
Salvete!
Els mites durant les èpoques clàssiques van ser molt importants pel mer fet de dir als habitants d'x lloc que fessin o no fessin una cosa o una altre. Explicaven les conseqüències que pot passar i això feia que els habitants tinguessin por de fer x acció. Encara que per desgràcia, avui en dia, aquestes històries ningú les creu i cadascú fa el que vol sense tenir en compte les conseqüències.
La veritat és que trobo que els mites són com unes d'aquelles historietes que els grans expliquen als petits encara que per totes les edats. Quan descobreixo o m'expliquen un mite que m'interessa i que no sabia, poso cara de nena petita per que em sembla molt interessant, és com poder tornar a la infància.
A més, també trobo molt interessant que avui en dia es coneixin tants i tants mites gràcies a alguns escriptors/historiadors d'aquella època. I el que espero és que tots aquests, es conservin i perdurin durant molt més!
Vale!
Tinc la sensació d’haver parlat ja al bloc de la relació que hi pot haver entre mite i realitat. Però bé, com ja han comentat els companys... els mites van més enllà de les històries que s’expliquen. No són únicament històries amb personatges, déus, herois que porten a terme algunes accions.
A l’època clàssica s’ensenyava a partir d’aquests a comportar-se millor, a aprendre dels errors i ara, continua igual. Bé, o almenys hauria perquè són relats que encara que estiguin ambientats en èpoques antigues i fantàstiques, no quedaran enrere pel que fa a les actituds i sentiments que s’hi mostren. És per això que els humans poden i han d’aprendre dels mites de la mateixa manera que s’aprèn a conduir; els mites ens donen l’oportunitat d’entreveure el que podria significar els nostres errors i el dels altres en el present. I cal tenir clar, que tot i que coneguem un mite més d’un s’equivocarà i tornarà a equivocar-se. I sense anar més lluny (polítics, etc.)jo mateixa, encara que no sé si em puc identificar amb un mite, però de ben segur que he ensopegat amb la mateixa pedra més d'una vegada.
FA
Salvete!
Opino que els mites son molt més que relats, ja que dins de cada història sempre hi trobes alguna cosa per la qual reflexionar i trobo que és un aspecte molt important. Per alguna gent un mite no és més que una història, que pot agradar o no a la gent, però hi ha persones que s'ho prenen de manera que tot allò que passa en el mite ho tenen en compte per a situacions que poden passar a la vida real.
Valete!
Salvete!
Aquesta entrada del blog, reflecteix molt en la societat d'avui en dia. Ja que els mites tenen la necessitat de explicar la seva vida com nosaltres. Tot i això en aquesta entrada es pot veure que els mites van més enllà del que expliquen. Aquestes històries mai moriran, ja que gracies a molts historiados hem pogut coneixer aquestes històries.
Valete!
Salvete
Sempre he pensat que els mites clàssics tenen molt a veure i influeixen molt en la societat d'avui en dia. En un passat llunyà, els mites eren més presents en el dia dia i tenien una finalitat més educativa. Ara, encara conserven aquesta idea d'aprendre conceptes nous, però més aviat, quan parlem de mites, ens ve al cap una cosa molt llunyana i molt aïllada a nosaltres. Penso que això ho hauriem de corregir perquè crec que els mites no són només relats, són petites històries que camuflen problemes o situacions en que et pots emmirallar tu mateix i que et poden servir de gran ajuda.
Valete
Salve!
Per començar dir que estic molt d'acord amb aquesta entrada. No crec que els mites siguin només relats, crec que van més enllà d'això, a més de ser relats, expliquen històries fantàstiques que fan dels mites coses especials.
També opino que molts mites en el fons descriuen situacions reals i quotidianes que ens poden passar en qualsevol moment i que en moltes d'elles, moltes persones se senten identifiques i d'altres n'aprenen i en reflexionen.
També trobo molt adient que avui en dia hi hagi gent, escriptors, etc... Doncs que, recordin i mantinguin molts dels relats que fa temps que existeixen.
En definitiva, penso que els mites ajuden a molta gent a reflexionar i es mereixen un bon lloc en aquest món..!
Valete!
Trobo que un mite és com una llegenda, com per exemple la Llegenda de Sant Jordi, encara que no creguis en ella, li regalaràs una rosa o un llibre al teu enamorat, tan sols pel fet de que és una tradició, i pel romanticisme. Trobo que són aquestes coses les que tiren endavant la nostra societat, pots creure-hi o no, però forma una part de la nostre cultura i religió.
Salve!
Els mites no només son paraules i frases, si no també són realitats, formes de veure la vida de diferents maneres i d'aprendre cada dia molt més del que ja sabem.
Van tenir molta importància en l'antiguitat i avui en dia seguim investigant i treballant per saber-ne encara mes!
Valete
Salvete!
Personalment, sempre m'han agradat els mites, perquè, i com crec que ja he dit algun cop pel vaixell, quan era més petit el meu germà gran a vegades m'explicava algun mite que havia treballat o estava treballant a classe de llatí. En aquell moment m'agradava sentir les històries, però no les distingia dels relats, i aquest any, ja que a classe de llatí hem treballat en algun mite, he entès perquè els personatges fan les coses, quines influències hi ha, quines desigualtats etc. Ara, puc afirmar que "els mites no són tan sols relats", són moltíssim més. Darrere de cada mite hi ha un munt de missatges amagats, normalment.
Poder-los estudiar i treballar a classe de llatí ho trobo interessant i lucratiu; No només per saber d'històries i cultura, sinó per poder captar missatges molt profunds i intentar millorar tots els nostres defectes seguint exemples positius o agafant idees. Per mi, són, com consells per a la vida.
I per acabar, dir que els mites perduren "in saecula saeculorum", i això, en part, els fa ser molt grans.
Valete!
Salvet
Jo crec que els mites estan per ensenyar-nos coses de la vida quotidiana on vivim ara i que son llisons de eros que vam fer anteriorment en la historia i estan perquè aprenem de elles i no repetir-les, els mites en la antiguitat van servir de molt i avui en dia continuem aprenen d’ells.
Salvete tripulants! Jo faria una comparació directe dels mites amb les faules. Òbviament que no són només relats, són històries, són contes amb un rerefons, amb un missatge amagat que t’ensenya coses sobre la vida. Trobo que va molt més enllà; amb un relat no aprens, amb un mite, si.
Són a més increïbles les semblances que trobem en l’actualitat, amb el que parlàvem també a classe, el judici de Paris. Com és el poder, ja sigui humà o diví... Ja sigui antic o actual. Tots busquen el mateix: rentar-se les mans i lliurar-se de responsabilitats. O potser no tant de responsabilitat, com de conseqüències. I és que es veu tan clar com en el món actual aguantem les males jugades dels de més amunt! Igual que Paris, que desgracià la seva vida per la por d’un diví, del més gran dels divins. És necessari no mitificar ni idealitzar a ningú, perquè després és quan ens adonem de la gran veritat. Amb quin realisme vivim i quina gran veritat diem, els que pensem que els més grans tampoc no deixen de ser tan dèbils com nosaltres, com la resta del poble... No són ni més grans, ni més forts, ni menys humans que els demés. El que si són és més punyeters (per ser cordial). Valete!
Els mites no són tan sols relats, podríem dir que aquests són el mirall de la societat, que són històries que un dia o altre es repeteixen... No hem canviat tan i els errors que s'han comés en un passat- tot i que sigui molt llunyà- es tornen a repetir en un present; com és en el cas del judici de Paris.
Un exemple- demostrant que res no ha canviat- d'aquest mite és el poder.
A mesura que passa el temps la societat avança però el poder i el control d'aquest no ho ha fet.
Els Déus sempre havien controlat als humans com titelles, sempre havien estat superiors a ells i és per això que sempre que tenien en mans una situació desagradable o una decisió important a prendre, simplement la deixaven caure avall, i allà és on estaven els humans per intentar solucionar-la.
Ara, els polítics tampoc volen solucionar res, ens deixen a nosaltres tots aquells problemes que no volen i tampoc saben solucionar, o els amaguen perquè nosaltres no veiem que està passant realment.
Aquests mites ens haurien de servir com a model o referència per avançar, però per a molts són només relats...
Salvete!
Jo, com tots, també penso que els mites no són només relats explicats o inventats per una persona, els mites a vegades t'ajuden a entendre coses, a vegades s'assemblen molt a algo que està passant en la nostra vida, o en el món que ens envolta, com per exemple el judici de Paris. El mite és una manera interessant d'ensenyar i d'aprendre, també ens ensenyen a no repetir errors que puguin haver passat. També trobo molt bo que a les classes de llatí parlem i estudiem a través dels mites, ja que com he dit, les classes són més interessant, i m'entra millor la informació, ja que és algo que m'agrada estudiar.
Valete!
Salvete!
És evident que els mites no són només relats. Podem aprendre altres orígens de coses molt actuals: el perquè del nom del nostre continent, de la nostra galàxia i moltes altres coses.
Però per mi el més important dels mites és l'actitud de cada un dels personatges que formen part de cada relat. Per exemple, l'arrogància de les 3 deesses que es consideren més belles a si mateixes que les altres. El passotisme de Zeus en deixar una molt rellevant elecció (tenint en compte les conseqüències d'aquesta) a les mans de Paris que al moment no és més que un pobre pastor. O també actituds més positives i humils com la decisió de Paris davant la molt seductiva oferta d'Afrodita.
Aquestes actituds que demostren la humanitat dels déus, i que també són actituds que podem veure al nostre dia a dia, i molt segurament no es perdràn mai. Potser es podrien aplicar d'alguna manera els mites classics al nostre sistema educatiu per evitar cometre els errors que ja es van cometre fa molts segles i que ara estem repetint contínuament.
Valete
Salve!
Els mites són totes aquelles històries que volen interpretar i ens volen transmetre fets que van passar a l’antiguitat tant a la cultura grega com romana i que avui en dia ens fan molt de servei per enfocar-ho al present.
A través dels mites jo he après moltes coses,he après molta mitologia, molta cultura dels antic grecs i romans i sobretot he après moltes actituds i m’he enriquit de coneixements que m’han servit per moltes coses.
Aquests mites que encara seguim explicant, estudiant... no s’han perdut. Abans, a l’antiga Grècia tenien molta importància i encara ara crec que els continuem tenint molt de valor.
Vale!
Salve!
Jo crec que un mite val molt més que per entretindre. Un mite ens vol transmetre uns certs valors i ens vol ensenyar que hem i que no hem de fer a la nostra vida si volem anar bé. Ens ensenyen a seguir unes certes maneres de viure mitjançant personatges amb els que en certa manera ens podem identificar, els mites són un tipus d'educació que va ser creada fa molt temps i que encara perdura, el que vol dir que ha anat servint a molta gent durant molts segles i que, per tant, és un tipus d'educació molt útil i molt bona.
Salve!
Personalment crec que els mites, no són tant sols un relat explicat per els savis i transmés de generació en generació, sinò que els mites són part del nostre dia a dia i que transmeten uns valors que fan reflexionar molt. A partir d'ells he après valors com la valentia, el sentir-se amb prou poder com per canviar les coses i altres adjectius molt positius per el món d'avui en dia.
Transmetre els mites, es transmetre idees i històries que algun dia ens serviran de molt!
Vale!
Salvete!!!!!
Completament d'acord amb els meus companys, els mites no solament són fantàstiques faules de grans i no tan grans herois. Els mites antigament, eren font de coneixements. Mitjançant aquests, els més savis pretenien instruir valors i virtuts. Actualment, no s'expliquen els mateixos amb la freqüència amb la que s'explicaven, però de ben segur que a tothom de petits ens van explicar aquelles històries de la bruixa del bosc, la caseta de l'avia, el ferotge llop, etc. Si més no, són els mites actuals que versionats, com a conseqüència de transmetre'ls de generació en generació, han estat modificats certs punts de vista. Però el missatge d'aquests segueix sent el mateix. Doncs, això també passava amb els mites. I és el que ha passat durant molt de temps...
Valete!!
Salvete!
Crec que els mites no són simples històries que ens serveixen per entretenir-nos, si nó que són relats que sempre tenen un rerefons, un missatge ocult i més profund, que ens vol transmetre uns valors, unes idees, uns pensaments per a poder aprendre a partir d'exemples que ens pretenen ensenyar allò que està bé i allò que està malament.
Valete!
Salvete!
Jo crec que els mites no són només històries, formades per paraules i frases. Un mite es molt més que tot això, ells ens ajuden a pensar i ens intenten transmetre fets que van passar en l'antiguitat, ens intenten inculcar coses. A través dels mites podem aprendre moltíssimes coses i les podem relacionar amb fets actuals. Crec que no hem de deixar-los perdre, són molt importants.
Valete!
Salvete!
Jo penso que els mites són molt importants, ens ho podem aprendre com una simple historia però són molt representatius en la nostra societat, són molt simbòlics. Els temes es poden basar en explicar l’origen de l’univers o de la societat humana, dels costums…
Crec que el fet de saber-los, ens fa créixer i desenvolupar-nos com a persones, i gràcies als mites he après i m’han fet adonar-me’n de coses. I actualment, hi ha jocs d’ordinador, pel•lícules…que fan referència als mites i és més fàcil d’aprendre’ls.
Valete.
Salvete!
En la meva opinió, els mites no són només relats, són més que simples històries, dins de cada mite hi ha un transfons que té per objectiu ensenyar. És a dir cada mite és una forma d'aprendre noves coses. Per exemple el mite d'aracne ens ensenya a no tenir supèrbia, a ser una humils, ja que sinó els deus ens poden castigar. Un altre exemple és el del mite del cavall de Troia que ens ensenya a no fiar-nos de les aparences de les coses.
En fi, penso que els mites són importants a les nostres vides i que per tant són necessaris per millorar com a persona,
Valete!
Salve!!
Jo crec que els mites no només s'han inventat per entretenir, bé, als més petits si que els hi deu semblar. Però darrera un mite sempre hi ha una història que et farà reflexionar, ja pot ser un mal comportament, fer alguna cosa que t'havien dit que no podies fer, sempre hi ha conductes morals i ètiques amagades ens els mites.
Quan t'expliquen un mite, si mires més enllà podras descobrir moltes coses.
Valete!
Salvete!
A l'igual que els meus companys penso que un mite, a part de ser una història que podem trobar més o menys entretinguda, és una manera d'ensenyar valors morals i ètics però d'una manera més lúdica i amena. I la gran lliçó que podem aprendre d'aquestes històries és que encara que passin els segles, les persones seguim tenint les mateixes inquietuts i interessos, i si més no, preocupacions. Així que és important que els mites no morin!
Valete!
Salvete Tripulants!
Personalment crec que els mites, no són tant sols un relat per entretenir a la gent, els mites són molt importants, darrera d cada mite s’ amaga una saviduria extraordinària.
Els mites formant part de nosaltres i crec que és molt important que es passin de generació en generació. Els mites formant part de la nostra cultura, estem rodejat d’ells i quan en tens idea d’ells te’n adones.
Gràcies als mites ens enriquim culturalment i aprenem moltes coses sobre la vida, com be he dit abans darrera de cada mite s’amaga una lliçó de vida.
Valete!
Publica un comentari a l'entrada