Que la terra et sigui lleu (Playmòbils a Pompeia)

No sé si abans de res m'hauria de presentar: em dic Sabina Batlle Baró i estudio 2on d' Arqueologia i 1er de Filologia Clàssica a la UB i, com ja us deveu poder imaginar, els grecs i els romans són la meva passió.

De petita sempre m'havia agradat jugar amb Playmòbils (en tenia un munt!) i la veritat és que, quan va sortir la col·lecció de clicks romans, tot i que ja em va enganxar una mica grandeta, no em vaig poder estar de comprar-me'n algun. Així que, evidentment, quan una amiga em va comentar que al Museu d'Arqueologia de Catalunya feien un concurs de curts de temàtica històrica amb clicks, vaig pensar que l'havien fet expressament per a mi. Aviat vaig començar la preparació de la pel·lícula, encara que el concurs era més aviat l'excusa, perquè jo me'n moria de ganes!

Sense necessitat d'haver-m'ho de pensar gaire, vaig decidir centrar la història en el període romà i especialment en Pompeia, una ciutat que em té fascinada; d'aquesta manera, a més a més, ja no tenia problemes a l'hora de pensar un bon final. Com que estudio arqueologia, i el vídeo anava dirigit al museu arqueològic, em va semblar que estaria bé fer el paral·lelisme amb l'excavació per ensenyar, ni que fos grosso modo, la feina que fan els arqueòlegs (cal dir que normalment les restes no es troben tan fàcilment com apareix al vídeo!). Així doncs, aprofitant que tenia les vacances de Nadal, em vaig posar mans a l'obra. El millor de tot va ser documentar-me per fer els decorats i vestuaris (volia que fos el més fidel possible a la realitat i amb l'excusa del vídeo, vaig aprendre un munt de coses sobre la vida quotidiana de l'època); de fet, juraria que vaig passar més temps vestint els clicks que no pas fent les fotos.

Un cop enllestit això, va tocar començar a gravar. El vídeo està fet amb stop-motion, és a dir, fent fotos amb una càmera immòbil i movent a poc a poc els elements fotografiats. D'aquesta manera, en reproduir-les totes una rere l'altra a una certa velocitat, fa la sensació que aquests (en el meu cas els clicks) es mouen. Ja havia provat alguna vegada gravar una pel·liculeta amb aquesta tècnica i he d'admetre que n'havia acabat fins al capdamunt; no és molt complicat, però sí que és un procés lent i una mica pesat... encara que ara us puc assegurar que, pel resultat, paga la pena perdre-hi la paciència! Després d'unes quantes hores i mals d'esquena, vaig passar les fotografies (més de 900!) a l'ordinador, les vaig seleccionar (al vídeo final només en vaig utilitzar la meitat) i retocar una mica (afegint “efectes especials” com zooms o canvis de llum) i vaig muntar el vídeo. El títol i la música van ser els últims elements que hi vaig afegir i els que em van costar més de decidir. Per a la “banda sonora” havia pensat en la cançó Roma, dels Manel, però no m'acabava d'agradar del tot. No obstant, quan la vaig provar d'afegir al vídeo, vaig trobar que quadrava força, així que allà es va quedar. Finalment, només em faltava el tema més delicat: el títol. Tenia molt clar que havia de fer referència a la relació amb l'arqueologia i no volia de cap manera que deixés entreveure que es tractava de Pompeia, ja que això podia donar pistes del final. I un dia, estudiant per a l'examen d'epigrafia, vaig recordar la fórmula llatina que s'emprava a les làpides sit tibi terra levis (“que la terra et sigui lleu”) i vaig saber que no seria capaç de trobar-ne cap que em fes més el pes. I llest! Puc ben jurar que, en acabar, no m'ho podia creure. Espero que el gaudiu tant com jo ho he fet.  A reveure!